Nova cessió de Sánchez: pacta amb els separatistes que els polítics processats no perdin el seu escó

 

Oriol Junqueras i Pedro Sánchez.

Nova cessió de Sánchez: En el cas dels colpistes de l'1-O, no perdrien el seu escó del Congrés i el Parlament català, no els podrien haver tret les seves actes de diputat aplicant aquestes noves normes, ja que no es va acreditar violència o intimidació .

Suma i segueix el PSOE a les seves cessions a l'independentisme. Una nova reforma sobre la taula, pactada entre socialistes i els separatistes del PDeCAT, permetrà un canvi a l'articulat de la Llei d'Enjudiciament Criminal -a través d'una esmena a la Llei d'Eficiència Processal- que facilitarà als imputats per un delicte polític mantenir el seu escó fins que la sentència sigui ferma. Cosa que podria haver protegit els colpistes de l'1-O, fins i tot els fugats de la justícia com Carles Puigdemont.

«Hem de parlar». Això va ser el que li va dir breument Oriol Junqueras a Pedro Sánchez, assegut al seu escó del Congrés, el maig del 2019. «No et preocupis», li va respondre el president. Aquell dia, el líder dels separatistes catalans anava des de presó a prendre possessió de la seva acta com a diputat. Un paripé de cara a la galeria, ja que la llei li impedia prendre possessió del seu escó en estar imputat i en presó preventiva, a l'espera d'un judici per sedició del qual sortiria condemnat i més tard seria indultat. Però aquella escena, si es repeteix, serà molt diferent si calen les reformes que el PSOE ha pactat precisament amb aquells condemnats pel cop de l'1-O.

El Govern del PSOE s'ha mostrat obert a emprendre una reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim) per rebaixar l'abast de l'article que va permetre al Parlament i al Congrés treure les actes de diputats a diversos líders del separatisme mentre estaven processats pel referèndum il·legal.

Els plans de Sánchez van més enllà de la supressió del delicte de sedició i d'haver pactat amb ERC una rebaixa de penes per al delicte de malversació. El nou cavall de batalla, aquesta vegada pactat amb el PDeCAT, és retocar a la baixa l‟article 384 bis de la Llei d‟Enjudiciament Criminal.

L'article estipula que si és «ferma una interlocutòria de processament i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó».

Aquest article es va utilitzar el 2018 per deixar sense les seves actes de diputats al Parlament Raül Romeva, Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Turull i Negre i un any després la Mesa del Congrés el va fer servir per suspendre de la seva condició de diputats els tres últims i també Jordi Sánchez. I també ha servit per suspendre del càrrec públic altres polítics independentistes.

El PDeCAT, segons recull EuropaPress, ha plantejat al Govern espanyol la derogació d'aquest article mitjançant esmenes a dues lleis. Ho va fer el mes de novembre passat en esmenar la Llei Orgànica d'eficiència organitzativa del servei públic de la Justícia i ho va tornar a fer la setmana passada durant la tramitació de la reforma del Codi Penal que, entre altres coses, va acabar amb el delicte de sedició i la rebaixa de la malversació.

El PSOE no va accedir a aquesta reforma durant el debat de les esmenes de la reforma penal, però sí que ha fet una oferta al PDeCAT en el marc de la tramitació de la llei d'eficiència processal, que encara es discuteix a la Comissió de Justícia del Congrés .

En concret, el PSOE ha plantejat una esmena transaccional per limitar l'abast de l'article 384 bis de la LeCrim, de manera que la suspensió del càrrec públic es produeixi en els casos en què el delicte pel qual se'ls processi sigui «greu o molt greu» i intervingui «violència o intimidació».

L'esmena que ofereix el PSOE preveu que, «sense perjudici del que s'estableixi en les regulacions de les diferents feines i professions públiques», quan sigui «ferma la interlocutòria de processament, només es podrà acordar la suspensió de càrrec o ofici públic, concretant-ne l'abast», quan hi concorrin certs requisits.

Aquests requisits són «que el delicte pel qual es processa sigui greu o molt greu, porti aparellada una pena d'inhabilitació o suspensió de la mateixa naturalesa i s'hagi comès amb violència o intimidació», que «la mesura cautelar sigui necessària per prevenir el risc de comissió de fets delictius concrets relacionats amb el que és objecte del procés» i que «sigui sol·licitada pel Ministeri Fiscal o per acusació personada».

És a dir, que en el cas dels colpistes de l'1-O, aplicant aquestes noves normes, el Congrés i el Parlament català no els podrien haver tret les actes de diputat ja que no es va acreditar violència o intimidació

La interlocutora de Sánchez amb Puigdemont és la portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados

Eva Granados

OK Diario ha publicat que va ser Eva Granados qui va visitar Puigdemont amb l'encàrrec de Pedro Sánchez per obtenir el suport de Junts. Puigdemont ha situat sobre la taula, a canvi del suport a reformar el delicte de la sedició, el retorn a la primera línia política.

El Govern central té una finestra de diàleg oberta amb Carles Puigdemont. Fa més d'un any i mig que Moncloa, per ordre expressa de Pedro Sánchez, va habilitar l'expresident fugat de la Generalitat com a interlocutor vàlid malgrat els comptes pendents que té amb la Justícia. Precisament sobre aquests comptes és del que parlen, encara avui, Puigdemont i la portaveu socialista al Senat, Eva Granados. La catalana, que va ser portaveu del PSC al Parlament durant el cop separatista, és una de les interlocutores de Sánchez amb l'eurodiputat, encara que ningú no confirma si l'ha visitat a Waterloo o no.

Granados, que va ser la mà dreta de Miquel Iceta a la seva etapa al capdavant dels socialistes catalans, va ser nomenada cap de files a la Cambra Alta fa just un any. D'aquesta manera, el PSC donava compliment a la renovació completa, amb la substitució de Salvador Illa per Iceta, trencant així amb tots els vincles amb la direcció que va afrontar el desafiament dels separatistes. Aquests tres noms, Granados, Iceta i Illa, són claus en l'encàrrec realitzat per part de Sánchez per incloure Carles Puigdemont a la solució política que el president vol donar al conflicte català. Desactivant el procediment judicial, el que els separatistes anomenen repressió, amb la reforma del delicte de sedició.

De moment, tenint en compte les diferents fonts consultades per aquest diari a Espanya i Bèlgica, les converses han permès avenços en la posició que fins ara mantenia Junts per Catalunya en relació amb la reforma del delicte de sedició. Com ERC, fins fa poc, els junters la rebutjaven del tot, perquè la seva línia vermella era l'amnistia, que deixaria sense efectes qualsevol sentència sobre els membres del Govern que van liderar el cop. Però la rebaixa de les penes del principal delicte pel qual van ser condemnats, i un compromís verbal que els emissaris del PSOE haurien traslladat a Puigdemont que l'Advocacia de l'Estat seria «benèvola» amb el de malversació de fons, han canviat l'opinió de Junts. Ja no es veu tan malament aquesta reforma de la sedició, que permetria Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira tornar a Espanya.

Problemes per a Junts per Cat - Puigdemont i Borràs cada dia més a prop de la presó

Laura Borràs, amb Carles Puigdemont a una foto d'arxiu. | EFE

Jornada negra per als dos líders de JxCat: Demanen sis anys de presó per a Borràs i el TJUE diu que Bèlgica devia extradir Puigdemont.

Males notícies per a Laura Borràs, presidenta del parlament català i de Junts per Catalunya (JxCat), i per a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de pròfugs. Poc després que transcendís l'informe de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que enfosqueix el futur de Puigdemont, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava a conèixer l'escrit en què demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació

La Fiscalia ha presentat aquest dijous l'escrit d'acusació sobre el cas de Laura Borràs i sol·licita per a la presidenta del Parlament sis anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental. El ministeri públic redueix així a dos la llista original de quatre càrrecs pels quals va ser processada la també presidenta de Junts per Catalunya, perquè considera que no es compleixen les condicions perquè se'l jutgi per malversació i frau. Amb aquest escrit presentat, és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que ha de fixar la data perquè Borràs se sent a la banqueta, cosa que, segons el reglament de la Cambra, implicaria que perdi el seu escó i que des de ja s'entreveu com un xoc de calat al si del Govern.

L'informe de l'advocat general del TJUE, Richard de la Tour, és un al·legat dur contra les extralimitacions dels jutges belgues que van fer cas omís de les ordres europees de detenció presentades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. És la resposta, a més, a les qüestions prejudicials presentades pel mateix magistrat espanyol en el cas concret de la negativa belga a extradir Lluís Puig però al·lusives al conjunt de pròfugs. Suposa a més el primer revés seriós per a Puigdemont, encara que ni de bon tros definitiu.

Quan l'expresident de la Generalitat va ser detingut a l'illa italiana de Sardenya, el tribunal va decidir posar-lo en llibertat amb l'argument que un tribunal alemany i un altre belga s'havien negat a executar l'euroordre de Llarena i que a més faltava la decisió del TJUE sobre les qüestions prejudicials. L'informe de l'advocat general no té més traducció pràctica, de moment, que no pas configurar el sentit de la resolució que han d'emetre els quinze magistrats del TJUE i que es preveu per a la tardor.

Si la decisió del TJUE coincideix amb l'informe del seu advocat general, els fugats del "Procés" haurien de ser posats a disposició de les autoritats judicials espanyoles perquè no hi ha cap evidència que hagin de ser vulnerats els seus drets fonamentals. Tot i això, a Puigdemont i companyia li quedaria un ampli recorregut per evitar la seva extradició atesa la seva condició de diputats del Parlament Europeu i de les possibilitats d'obrir un altre llarg periple judicial. Però ja sense l?argument que a Espanya no hi ha garanties judicials i no tindrien un judici just.

I multa de 144.000 euros

Més espinós encara es presenta el futur judicial de Laura Borràs, presidenta del Parlament i successora de Puigdemont a la presidència de JxCat, per a qui la fiscalia reclama 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i multa de 144.000 euros. I el ministeri públic ha estat benvolent perquè en el seu escrit considera que Borràs va incórrer en els delictes de falsedat i prevaricació, però descarta els de malversació i frau que sí que li atribueix el jutge instructor.

ERC manté la pressió perquè accedeixi a abandonar la presidència de la cambra catalana, cosa que Borràs ha descartat de manera contundent amb el suport de gran part del seu partit. La topada sembla un de tants entre ERC i JxCat, però pot desencadenar la sortida dels postconvergents del govern autonòmic de coalició i fins i tot un avenç electoral a Catalunya. JxCat ha de celebrar la segona part del congrés entre demà i demà passat i una de les qüestions a tractar serà la continuïtat del pacte amb ERC que va servir per a la investidura fa poc més d'un any de Pere Aragonès. La qüestió es traslladarà als militants, que hi hauran de votar.

Donades les tensions entre ERC i JxCat, l'animadversió que es professen els seus dirigents i el rebuig que suscita a JxCat que ERC negociï amb el Govern, tot apunta que els militants mostraran el polze cap avall de manera sobrada.

Rufián anomena "tarat" Puigdemont

Per declarar la independència de Catalunya

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ja s'ha convertit en un motiu més de discòrdia entre ERC i Junts i ha titllat de "tarat" l'expresident Carles Puigdemont per proclamar la independència. Rufián ho ha dit en una entrevista al Planta Baixa de TV3, que l'ha entrevistat després que ahir recollís el Premi al Millor Diputat 2.0 que l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP).

Rufián va fer al·lusió al tuit de les "155 monedes de plata" i va manifestar que "dir que no ho has cagat alguna vegada a la xarxa és mentir. Dir que per un tuit meu es va proclamar la independència de Catalunya és de tarat". "En tot cas, tarat és qui la va proclamar, no qui fa un tuit", va sentenciar.

Aleshores, el presentador del programa Ricard Ustrell ha advertit al portaveu d'ERC a Madrid que "acabes de fer un tuit" i l'ha convidat a "matisar, si vols". "No, no, un plaer", ha afegit Gabriel Rufián.

Aquest affaire de Rufián amb Puigdemont se suma a altres que, com ara, van tensionar la relació d'ERC amb Junts. L?últim cas, fa tres mesos, es va viure quan el diputat va anomenar «senyorits que es creien James Bond» l?equip de Puigdemont que va negociar amb enviats de Putin el reconeixement de la secessió catalana.

Marxa enrere

Amb el Parlament de Catalunya en plena sessió de control al Govern, les paraules de Rufián van retrunyir a l'antic arsenal de Felip V. El president de Junts, Albert Batet, va retreure directament a Pere Aragonès les paraules del seu coreligionari. I el president de la Generalitat va reaccionar sense titubeig. «Discrepo i no les comparteixo en cap cas. Estic convençut que tindran una explicació, sinó una correcció», va afegir Aragonès, que va donar el cas per tancat.

No va ser així per part de Junts. El seu portaveu, Josep Rius, va dir a TV3 que Rufián «ha creuat totes les línies vermelles» i va demanar a ERC que «cessin tots els atacs» contra Puigdemont. "Aquestes declaracions formen part d'un estil de fer política totalment menyspreable, inadmissible i que cal foragitar", va afegir.

L?incendi entre els dos socis no estava controlat i Rufián va haver de demanar disculpes. En un tuit i davant dels micròfons de TV3 va matisar les paraules: «S'han tret de context» i han estat «desafortunades», cosa que volia dir «ho he dit de la pitjor de les maneres». I va afegir a Twitter: «Parlava del mantra espanyolista que diu des de fa cinc anys que la independència de Catalunya es va proclamar per un tuit. La idea que va passar per un tuit i no per la voluntat del poble és absurda. Sento si no m'he sabut explicar».

Perillen els sous i el dret a vot de Puigdemont i els altres fugats davant del Parlament Europeu

 

La llei electoral espanyola preveu la pèrdua de prerrogatives dels eurodiputats que no acatin la Constitució, però la situació sense precedents de l'expresident pròfug la decidirà en última instància l'Eurocambra.

La jura o promesa de la Carta Magna és un requisit que sempre s'ha complert en democràcia davant de la seu de la sobirania nacional

La Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu no va verificar aquest dimarts les actes d'eurodiputat de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé. Cap dels quatre independentistes va anar a Espanya a jurar o prometre la Constitució, per la qual cosa la Junta Electoral Central (JEC) no va enviar mai la preceptiva notificació oficial confirmant-los com a membres de l'Eurocambra. La no verificació, anunciada aquest dimecres en sessió plenària, és l'última volta de rosca al laberint dels eurodiputats amb causes pendents pel 'procés', que ara podrien perdre les seves prerrogatives com a parlamentaris (dret a vot, salari, pressupost per a personal ...).

La seva situació, sobre la qual tindrà l'última paraula el Parlament Europeu, arrossega dificultats des del començament de la legislatura, precisament per la negativa de Puigdemont i de Comín a acudir a Espanya per acatar la Constitució, tenint en compte que encara pesava -i pesa avui- una ordre de detenció sobre ells per sédition i malversació.

Aleshores, Ponsatí i Solé no eren eurodiputats -van prendre possessió el febrer i el juliol del 2020, respectivament-. Ells tampoc no van acudir a Espanya per formalitzar el seu nomenament perquè la Presidència del Parlament Europeu es va emparar al principi d'igualtat de tracte per no fer distincions amb Puigdemont ni Comín. Solé, per a més inri, ni tan sols té causes judicials pendents, i tot i així va evitar prometre o jurar la Constitució, un requisit que sempre s'ha complert a la democràcia espanyola davant la seu de la sobirania nacional.

El panorama dels pròfugs de la Justícia al Parlament Europeu ha estat complicat des de l'inici. De les eleccions celebrades el 26 de maig del 2019, van resultar elegits Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras. Aquest últim va perdre la condició d'eurodiputat en ser condemnat per sedició i malversació pel Tribunal Suprem. El llavors president Antonio Tajani, el juny del 2019, va dir que no estava «en condicions de tractar-los [Puigdemont, Comín i Junqueras] com a futurs membres del Parlament» perquè els seus noms no constaven en la notificació oficial remesa per les autoritats espanyoles.

La JEC, en no haver acudit cap a acatar la Carta Magna, no els va incloure entre els noms notificats d'eurodiputats electes per Espanya. Ara, en no poder verificar la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu les credencials d'aquests quatre independentistes, hi ha la possibilitat que la JEC faci arribar a l'Eurocambra la situació jurídica on es troben Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé en base a la llei electoral espanyola. El president d?aquesta comissió, l?espanyol Adrián Vázquez, eurodiputat de Ciutadans (Cs), ja ha enviat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, una carta informant-lo del procés de verificació.

La llei electoral dóna un termini de cinc dies

L'article 224.2 de la Llei orgànica del règim electoral general diu el següent: «En el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central. Transcorregut aquest termini, la Junta Electoral Central declararà vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no hagin acatat la Constitució i suspeses totes les prerrogatives que els poguessin correspondre per raó del seu càrrec, tot això fins que es produeixi aquest acatament».

És a dir, amb la llei espanyola a la mà, i en no verificar el Parlament Europeu les actes dels quatre independentistes que no van acatar la Constitució per ser eurodiputats, Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé podrien perdre el sou, el pressupost que tenen per contractar personal i el dret a vot a les sessions de l'Eurocambra. Aquesta decisió, no obstant, queda en mans del mateix Parlament Europeu, que podria decidir el contrari davant l'absència de precedents. La suspensió d'aquestes prerrogatives, en qualsevol cas, només duraria fins que jurin o prometin la Carta Magna -cosa que implica el seu pas per Espanya i la seva més que probable detenció- o fins que es pronunciï el Tribunal General de la Unió Europea sobre un recurs que van interposar Puigdemont i Comín contra la decisió inicial de Tajani de no considerar-los eurodiputats.

Entre mitjanes de Tajani i de Metsola, l'expresident David Sassoli, que va morir aquest mes de gener, va permetre a Puigdemont i Comín prendre possessió de la seva acta amb plenes fun.ignorant que no havien acatat la Constitució.

Artadi no pot més

Elsa Artadi ha anunciat entre llàgrimes que no serà la candidata de Junts per Catalunya a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de l'any que ve i que deixarà totes les responsabilitats polítiques que ostenta.

Artadi deixarà el càrrec com a regidora, diputada al Parlament i vicepresidenta de Junts i, de fet, també ha anunciat que abandonarà el partit. Aquest anunci es dóna un any després que fos escollida per encapçalar la candidatura a la capital catalana en unes primàries en què no es va presentar cap altra candidatura.

Artadi ha dit que "deixo la política activa. Aquí, al Parlament i als organismes del partit". "No puc més, no tinc l'energia a seguir, per continuar servint la ciutadania de Barcelona ni del nostre país com es mereix. No em sento amb forces per continuar", ha sentenciat.

A més ha recordat que “duc onze anys en la política activa, he viscut la crisi, el 9-N, la pressió, la repressió als meus companys i en els darrers temps la duresa de la covid i les seves conseqüències”. “He servit amb honor a tres presidents del meu país”, ha remarcat.

La seva marxa es produeix la mateixa setmana que Carles Puigdemont ha anunciat que deixa la presidència de JxCAT. Puigdemont havia estat el principal valedor d'Artadi des que el 2017 es va aplicar el 155 a Catalunya.

El Govern va autoritzar l'espionatge amb Pegasus 19 líders de Tsunami Democràtic

El gruix de les punxades de CNI a l'independentisme català s'hauria produït el 2019 i el 2020. El Govern va autoritzar llavors el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) intervenir el telèfon de 18 líders de Tsunami Democràtic, coincidint amb les protestes independentistes durant la campanya electoral del 10N, segons publica aquest dijous 'El Confidencial', que cita fonts properes a l'operació.

El resultat de les indagacions, que també va comptar amb l'autorització preceptiva del Tribunal Suprem que va avalar l'ús del programa espia Pegasus pels suposats nexes del separatisme català amb Rússia i Tsunami Democràtic. Les dates coincideixen amb els preparatius i el desenvolupament de Tsunami Democràtic, l'onada de protestes i aldarulls de carrer al centre de Barcelona en plena precampanya de les eleccions generals del 10N.

En aquestes mateixes dates també es van produir contactes de l?entorn d?expresident Carles Puigdemont amb funcionaris russos i exoficials d?intel·ligència per aconseguir el suport de Vladímir Putin als plans de l?independentisme català. Alguns dels investigats pels espies espanyols eren els elegits per Puigdemont per integrar o conformar "el CNI català", segons les fonts dels serveis secrets espanyols esmentades per aquest mitjà.

Elías Campo Cid un nom a tenir en compte

Es tracta d'Elías Campo Cid nom que està sonant amb força els últims dies en el cas del presumpte espionatge a més de 60 independentistes, molts catalans, per mitjà de l'eina de programari Pegasus.

Campo denuncia que és un dels 65 del món secessionista els mòbils del qual van ser infectats amb els programes d'origen israelià Pegasus i Cardiru per accedir a les seves dades i comunicacions.

Campo és un reconegut independentista i integrant de la plataforma de recerca Citizen Lab -un grup investigador de la Universitat de Toronto- la figura del qual ha resultat clau en la publicació del que es coneix com 'CatalanGate'. El seu paper ha resultat tan decisiu que Elisenda Paluzie, la presidenta de l'organització independentista, Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha assegurat que "sense ell res d'això no hagués estat possible".

Segons l'article publicat a The New Yorker, la investigació comença quan el juliol del 2020 l'eurodiputat Jordi Solé (ERC) sospita que el mòbil ha estat infectat. És llavors quan Solé acudeix a l'enginyer català perquè examini el dispositiu i aquest li confirma que ha estat atacat, cosa que posa en alerta altres independentistes. A partir de llavors, Campo comença a treballar a l'informe CatalanGate: Extensive Mercenary Spyware Operation against Catalans Using Pegasus and Candiru. Aquest treball, publicat el 18 d'abril, parla d'aquest hackeig de mòbils com "un dels casos més coneguts d'espionatge estatal a Europa".

El fet que l'autor de la investigació sobre l'espionatge tingui vincles amb l'independentisme fins i tot va fer que Oriol Junqueras (president d'Esquerra Republicana de Catalunya) i Carles Puigdemont (president de Junts per Catalunya) el deixessin fora de la roda de premsa que van organitzar a Brussel·les per no restar credibilitat a la seva denúncia.

Esclata el "Català Gate"

El cas del programari espia va ser desvetllat aquest dilluns per The New Yorker, que assegura que és un sistema que només poden comprar governs. El cas ha desfermat l'enuig a la classe dirigent a Catalunya i ha obert una altra bretxa entre Puigdemot i ERC

El programa que s'ha infiltrat als dispositius personals de més de mig centenar d'independentistes. Es diu Pegasus i el separatisme ja ha batejat l'assumpte com a "Catalan Gate".

La plataforma Citizen Lab, en col·laboració amb la societat civil catalana, ha identificat una gran varietat de personalitats influents afectades entre els quals destaquen diputats del Parlament Europeu, legisladors, juristes, activistes i presidents independentistes. El cas va ser desvetllat aquest dilluns per The New Yorker, que assegura que és un sistema que només poden comprar governs. El text seria fruit de les indagacions del The Citizen Lab arran d'unes consultes evacuades pel mateix independentisme.

Un total de 65 persones els dispositius de les quals van ser infectats i la seva motivació, segons explica Citizen Lab, encara que encara no és concloent, suggereix una vinculació a l'Estat espanyol. La notícia ha indignat la totalitat del Govern però també ha obert una bretxa entre socis que s'està dilatant des que el Govern va donar els indults.

Discrepàncies entre independentistes

L'espionatge ha afectat una gran varietat d'independentistes de diferents formacions, tant de la CUP com d'ERC i Junts. El president del Govern, Pere Aragonés, ha criticat durament la suposada actuació del Govern en el cas i ha dit que han de donar “explicacions immediatament i arribar fins al final”. "Espiar representants de la ciutadania, advocacia o activistes pels drets civils és una línia vermella", ha puntualitzat. Tot i això, el líder de Junts x Catalunya ha denunciat la complicitat del Govern al llarg dels mesos, que ha permès, entre altres coses, tirar endavant els Pressupostos Generals de l'Estat a través de la negociació de la Llei Audiovisual.

A més, l'expresident de la Generalitat i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han exhibit públicament aquest dimarts les discrepàncies sobre el diàleg i la col·laboració amb l'Estat. Puigdemont i Junqueras han comparegut junts en roda de premsa al Parlament Europeu a Brussel·les, al costat d'altres figures de l'independentisme català. "No s'entendria que després d'aquest escàndol les coses continuessin igual i es continués confiant en un Govern que forma part d'aquesta trama criminal", ha advertit. L?afirmació de Puigdemont concorda amb la postura crítica del seu partit, JxCat, cap a l?estratègia d?ERC d?oferir suport a les Corts al Govern de Pedro Sánchez i mantenir una taula de diàleg que no és avalada per una part de l?independentisme que reclama reactivar la via unilateral.

Als comentaris de Puigdemont ha respost immediatament Junqueras, assegut al seu costat, amb un pronunciament favorable a mantenir aquesta via de diàleg reactivada al setembre i que segueix pendent de tancar una data per a la propera reunió. Segons Junqueras, l'Estat espanyol "no es mereix" enarborar en solitari la bandera del diàleg, de manera que no seria una bona idea "cedir-la" ara: "No us la regalarem en cap cas", ha dit. Junqueras ha recalcat que la via de la negociació "és una eina útil" i "tarda o d'hora serà utilitzada" per resoldre el conflicte català.

Puigdemont i Junqueras denunciaran l'Estat espanyol per espionatge amb Pegasus

La denúncia serà davant d'un tribunal de Barcelona i també davant de les autoritats judicials de Bèlgica, Suïssa, Alemanya, França i Luxemburg, si bé no es van aportar detalls exactes sobre quina entitat estarà dirigida la querella que previsiblement es presentarà a partir de la setmana que ve .

A més, prepara una bateria de querelles col·lectives i individuals i tant a Espanya com a Bèlgica i Suïssa en què acusa l'empresa israeliana, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

Unidas Podemos ha reclamat al ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, que ofereixi explicacions "clares" sobre el presumpte espionatge a líders independentistes i que s'obri una investigació, amb Defensa, per depurar responsabilitats i "rodin caps" si hi ha estructures de l'Estat implicades. El portaveu d'Unides podem al Congrés, Pablo Echenique, ha subratllat que aquesta presumpta trama d'espionatge és una cosa "gravíssima" i ha remarcat que intervenir comunicacions privades sense ordre judicial "és delicte, és il·legal".

"Això no és acceptable en una democràcia moderna i s'ha de dissipar tot indici de dubte" ha apuntat per recalcar que, tant Interior com Defensa, han d'impulsar "immediatament" una investigació perquè, en cas de confirmar-se que hi ha estructures de l'Estat implicades, deuen "rodar caps". "No hi pot haver la més mínima ombra de dubte que , després de les clavegueres del PP, estigui succeint una cosa similar sota un govern del PSOE", ha emfatitzat Echenique per afegir que toca "investigació i depuració de totes les responsabilitats que s'hagin de depurar".

El Consell de l'Advocacia Catalana (Cicac) i el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) han exigit al Govern "immediates explicacions públiques" pel cas de presumpte espionatge a polítics independentistes i que també podria afectar advocats catalans. En un comunicat conjunt aquest dimarts, han recordat que el suposat ús del programari Pegasus per extreure continguts de mòbils i fer servir la càmera i el micròfon per a vigilància en temps real "afectaria diversos" lletrats.

La resposta del Govern

Per part seva, l'Executiu defensa que no té "res a veure" i tampoc "res a ocultar" respecte a l'espionatge, però no ha aclarit el paper del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) emparant-se en la llei de seguretat nacional.

En roda de premsa després de la celebració del Consell de Ministres, la portaveu de l'Executiu, Isabel Rodríguez, ha sostingut que el Govern col·laborarà amb la Justícia en el cas que investigui aquests fets i està disposat a donar explicacions parlamentàries, per això ha remès a la compareixença a petició pròpia de la ministra de Defensa, Margarita Robles.

El Consell per a la República presenta nou govern: tots els noms

Puigdemont presidirà el Consell juntament amb consellers exiliats, membres de Junts, Poble Lliure, Demòcrates i societat civil

El president del Consell per la República, Carles Puigdemont, ha presentat aquest divendres l'equip que l'acompanyarà a la nova etapa, després que a principis del mes de març fos elegit per l'Assemblea de Representants com a president de l'ens . Amb Puigdemont, cinc homes i cinc dones que treballaran colze a colze amb el president a l'exili.

A l'equip, se sumen des d'aquest moment els consellers a l'exili Lluís Puig i Toni Comín, el cantant i exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach, la secretària segona de la Mesa del Parlament Aurora Madaula, el portaveu de Demòcrates Antoni Castellà, el portaveu del Poble Lliure Guillem Fuster, l?advocada Teresa Vallverdú, la membre d?Òmnium Neus Torbisco, la membre de l?Assemblea de Representants Montserrat Corrons il?exregidora d?ICV Carme Garcia.

El passat 5 de març d'aquest any l'Assemblea de Representants triava Carles Puigdemont president del Consell per la República, ja no amb un càrrec fundacional sinó orgànic després que la institució republicana hagi culminat el procés de desplegament democràtic. Ara Puigdemont ja ha confeccionat el nou govern que l'acompanyarà durant els propers dos anys de legislatura. El lloc per presentar el nou equip ha estat a Ribesaltes, a la Catalunya Nord, des d'on Puigdemont ha detallat quines funcions desplegarà cada membre.

El president Puigdemont ha volgut aclarir que fins ara el Consell estava format per persones que representaven entitats i partits, fent de corretja de transmissió entre el Consell i els seus respectius espais, però ara els membres del govern no estan com a representants de la seva formació:” Els hem demanat que formin part del govern pel que poden aportar a títol personal, per la seva vàlua política, pel seu compromís amb el Consell, per la seva especialització professional”, ha detallat Puigdemont, que ha deixat la porta oberta a noves incorporacions en aquest govern que té per davant dos anys de mandat.

Càrrecs

El càrrec de vicepresident l'ocupa Toni Comín, que desenvoluparà la tasca executiva del dia a dia, i la relació i la coordinació amb la majoria de membres del govern. Antoni Castellà serà el responsable de Relacions amb l´Assemblea de Representants i Relacions Institucionals. Aurora Madaula ocuparà la cartera de responsable d'Acció Política Interior, que no només són els consells locals, sinó també tot allò que té a veure amb la incardinació del Consell com a institució republicana.

A l'àmbit de Desenvolupament Reglamentari treballarà Teresa Vallverdú , que haurà de dotar d'un corpus propi el Consell, una institució que neix pràcticament de zero i que, per tant, s'ha d'autoconstituir, per la qual cosa haurà de desenvolupar un marc de funcionament que tingui en compte la participació i la renovació democràtica. El Suport als Consells Locals el coordinarà Montse Corrons, un àmbit que Puigdemont ja ha assegurat que serà prioritari en aquest mandat, fent-los protagonistes. Carme Garcia, per la seva banda, serà la responsable de Coordinació de les Delegacions dels Països Catalans, un espai on el Consell per la República vol continuar creixent.

L'Acció Internacional la planificarà Neus Torbisco, que més enllà de coordinar els recursos humans, marcarà una direcció política per desenvolupar aquesta tasca. Com a secretari de govern i responsable d'Acció Econòmica hi haurà Guillem Fuster, que haurà de gestionar els reptes interns a l'àmbit econòmic però també treballar projectes externs com la sobirania econòmica del país. Tancant l'àmbit de responsabilitats, Lluís Puig assumirà com ja treballava fins ara l'acció cultural, encarregada entre altres coses de les publicacions del Consell.

I, finalment, que no menys important, hi haurà l'emblemàtic Lluís Llach , que, com ha explicat Puigdemont, no tindrà una cartera específica, sinó que serà conseller polític. En quin sentit? Puigdemont ha explicat que Llach és una figura absolutament enriquidora, essencial en les converses polítiques que hagi de tenir el Consell i l'independentisme, per la visió que pot aportar des de la independència, una visió “absolutament imprescindible per orientar les coses”.

Feta la presentació, el president Puigdemont ha fet èmfasi en la tasca duta a terme aquesta primera legislatura i ha assegurat que els "consells locals tindran un paper clau en l'acció política". Alhora, el vicepresident Toni Comín ha avançat que “aquest nou govern començarà el mandat amb una declaració política que es farà pública els propers dies” i que, en aquesta legislatura, s'ha de passar “de la resistència a la confrontació”. És per això que es faran "propostes concretes" als partits s i entitats sobre el document 'Preparem-nos', que és l'estratègia que durant l'anterior legislatura el Consell ha ofert al conjunt de l'independentisme per fer efectiu el mandat de l'1-O.

L'estratègia de Puigdemont

Quan va ser elegit president, en la intervenció davant l'Assemblea de Representants del Consell, Puigdemont va manifestar que els partits s'han mostrat incapaços de definir l'estratègia per culminar la independència, i que el Consell per la República ha de reduir la seva dependència en relació amb ells: "El Consell ha de prendre la iniciativa sense esperar consens previ entre els partits, perquè ja s'ha vist que aquest consens és impossible en les circumstàncies actuals", ha advertit.

Al llarg de la seva intervenció, Puigdemont va evitar citar cap formació de manera explícita, però es va referir a la necessitat d'eradicar “actituds fratricides” que deterioren les relacions entre els independentistes; ha subratllat que els partits han mostrat que són capaços de pactar un govern autonòmic però "incapaços de definir l'estratègia per la independència, ni tan sols crear les condicions en què aquesta estratègia s'hauria de construir". Per tot això, ha advertit que, una vegada superada la fase inicial de creació, el Consell ha de canviar la seva aproximació al conjunt dels partits, “ha d'incrementar la intensitat i qualitat de les relacions i reduir-ne la dependència”. "Són imprescindibles i tota estratègia del Consell ha de comptar amb el rol dels partits, però el Consell ha de prendre iniciativa sense esperar el consens previ entre els partits, perquè ja s'ha vist que és impossible en les circumstàncies actuals", ha dit.

Convidats per Joan Laporta; Puigdemont i Comín planegen assistir al partit del Barça a Frankfurt

 

Laporta, amb Puigdemont i Comín, en una foto del fitxer

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'exconseller Toni Comin planegen assistir aquest dijous al partit de quarts de final d'Europa League que disputarà el FC Barcelona contra l'Eintracht de Frankfurt a Alemanya.

Puigdemont i Comín, segons fonts properes als treballadors de l'Eintracht, viatjaran aquest mateix dijous a la ciutat alemanya per assistir al partit. Les mateixes fonts indiquen que no volen que transcendeixi el seu viatge "per por de pressions a la UEFA, al club alemany i fins i tot al Barça".

Tots dos gaudeixen en aquests moments de llibertat de moviments a causa de la seva condició d'eurodiputats i, enmig que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea decideixi sobre les euroordres, es desplaçaran a la ciutat alemanya després de participar a la sessió que l'Eurocambra celebra a França.

El president del Barça, Joan Laporta, , que els ha convidat al partit, va admetre el 28 de març passat a RAC-1 que havia vist Puigdemont "un parell o tres de vegades" des que va marxar a Waterloo i espera "tornar-lo a veure una altra vegada". "No és agradable la seva situació, m'agradaria que tornés a Catalunya amb normalitat", va dir.

Politització del Barça

No és la primera vegada que Laporta polititza el club a favor de la independència de Catalunya. El Barça és la institució catalana més coneguda al món i entitats com l'ANC o Òmnium Cultural han remarcat la seva rellevància de cara a donar a conèixer el seu pla secessionista a l'exterior. Pel que fa a això, el partit d'Europa League a Alemanya és un bon escenari perquè Puigdemont torni a guanyar protagonisme a l'esfera pública i mediàtica en un esdeveniment que veuen milers d'espectadors a tot el món.

El Barça no perd un partit des del 20 de gener passat. Laporta vol aprofitar l'eufòria desencadenada amb l'arribada de Xavi Hernández a la banqueta per conferir «autoestima» al moviment independentista, malgrat que molts dels seguidors del club no s'identifiquen amb la causa nacionalista.

L'sponsor rus del Barça

En plena retirada d'acords comercials amb Rússia i de sancions als oligarques russos, el Barça manté com a patrocinador la casa d'apostes en línia de capital rus 1xBET. El mal moment econòmic que travessa el club explicaria que mantinguin aquest acord comercial que es remunta al 2019.

Les fonts consultades admeten que aquesta decisió de l?actual direcció «contrasta» amb els «valors» que el club diu abanderar. Si trenqués l'acord, el club s'enfrontaria a una indemnització milionària. El Barça de Laporta no volen assumir aquest sacrifici ni tan sols per motiu de la guerra.

Els socis independentistes de nou a la grenya pel comentari de Rufián

Rufián responent al Congrés als periodistes

Rufián destrossa Junts per la connexió amb Putin: “Van de James Bond”

"No ens representen", subratlla el portaveu d'ERC, i titlla el partit del fugat Puigdemont de "senyorits que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada"

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, no s'ha mossegat la llengua i avui s'ha despatxat sobre la connexió d'una part de l'independentisme català amb el govern rus de Putin. s'entera ara? I el més curiós és que el flanc de les seves crítiques dures ha estat el soci de govern d'ERC a la Generalitat de Catalunya, Junts, el partit de l'expresident fugat Carles Puigdemont.

Rufián ha valorat, a preguntes dels periodistes, les informacions sobre que emissaris de la Generalitat van viatjar a Moscou el 2020 per negociar en secret el suport de Putin al procés. El cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, i un altre alt càrrec, van viatjar a Rússia per intentar aconseguir el suport del Kremlin a l'independentisme català.

El portaveu d'ERC ha estat taxatiu amb Junts -o les restes de Convergència com també els ha dit-: “no ens representen”, ha dit diverses vegades. Rufián ha acusat Junts i l'entorn de Puigdemont de “ser senyorets que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada perquè per una estona es creien James Bond”.

El portaveu independentista, que ha assegurat que no li agrada parlar d'aquest tema, ha admès que "s'estava contenint" perquè li sembla "d'una frivolitat terrible per la qual Junts és la que ha de donar explicacions". “No ha representat mai la nostra línia de política internacional reunir-nos amb sàtrapes”, ha deixat com a càrrec els seus socis.

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, va replicar Gabriel Rufián i l'ha tractat de "miserable" després que el portaveu d'ERC a Madrid hagi criticat els contactes russos de l'entorn de Puigdemont.

Sánchez, que ha adjuntat en una piulada el vídeo de les declaracions de Rufián, s'ha preguntat si "és possible ser més ignorant". "En qualsevol cas és impossible ser més miserable", ha sentenciat.

Finalment, ha exposat que "és indiscutible que qui parla així es converteix de fet en portaveu oficial de les clavegueres de l'estat i la bombolla de la dreta mediàtica". "Així no, Gabriel Rufián", ha dit en un tuit compartit per l'expresident Carles Puigdemont.

Objectiu de la Generalitat: Ocultar la vergonyosa relació de l'independentisme amb Putin

Carles Puigdemont, en una conferència de premsa al Parlament Europeu el febrer passat. /JOHN

El Parlament Europeu va reclamar dimecres que la Unió Europea es doti d'un sistema de "sancions i contramesures" per reaccionar davant les campanyes d'influència i ingerències estrangeres, i va tornar a demanar una investigació dels lligams entre l'entorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el Kremlin.

L'informe, elaborat abans de la invasió russa d'Ucraïna encara que s'ha votat aquest dimecres, adverteix sobre una "profunda preocupació" per la cada vegada més sofisticada naturalesa de les interferències estrangeres i manipulació informativa que afecten la Unió Europea, "un nou tipus de guerra" que requereix una estratègia ben finançada per protegir el bloc comunitari.

El text, aprovat per 552 vots a favor, 81 en contra i 60 abstencions, és l'informe final de la comissió especial de l'Eurocambra sobre interferències estrangeres en els processos democràtics a la UE i desinformació, que durant un any ha analitzat l'abast de aquests atacs i amenaces, així com la preparació i consciència de la UE davant aquest fenomen creixent.

El Govern de Quim Torra i l'entorn de Carles Puigdemont van fer gestions a Rússia almenys fins al febrer del 2020 per intentar aconseguir que Vladímir Putin recolzés els plans de l'independentisme català. Un alt càrrec de la Generalitat i la mà dreta de Puigdemont, Josep Lluís Alay, es van reunir a Moscou amb agents d?Intel·ligència, periodistes involucrats en les campanyes de propaganda i desinformació del Kremlin i un conseller del Ministeri d?Energia d?aquest país per obrir un canal de col·laboració secret amb l'Administració de Putin, segons han confirmat a El Confidencial protagonistes directes d'aquestes converses i altres fonts properes a les trobades.

Puigdemont es va reunir a un hotel de Ginebra amb l'enllaç del Kremlin

L'expresident de la Generalitat va supervisar en persona a finals de juny del 2019 les gestions de l'independentisme per intentar aconseguir el suport de l'Administració russa

Carles Puigdemont va supervisar en persona les gestions de l'independentisme per intentar aconseguir el suport del Kremlin. L'expresident de la Generalitat es va reunir a finals de juny del 2019 amb els responsables dels contactes amb Moscou per demanar informació de primera mà sobre la marxa de les converses.

La cimera es va produir a Ginebra, aprofitant un viatge de Puigdemont a la ciutat suïssa per participar al cicle de conferències Crans Montana. L'entorn de l''expresident' també es va citar en secret aquests dies amb un gestor de patrimoni rus establert a Suïssa anomenat Yuri Emelin. L'objectiu era que aquest assessor els ajudés a crear una estructura financera a l'estranger per injectar fons en el moviment secessionista, segons han confirmat a El Confidencial diversos dels participants en aquestes negociacions i altres fonts properes a les reunions.

L'independentisme intenta ara blanquejar la imatge d'aliat incondicional del Kremlin

L'independentisme català té un problema: el seu coqueteig amb Vladímir Putin. Les lloances històriques a la gestió del líder rus i els intents d'aconseguir obrir una porta al Kremlin, per discreta que fos, per donar suport a la secessió de Catalunya li poden passar factura. “Una Catalunya independent mantindrà estretes i amistoses relacions amb Rússia”, vaticinava Carles Puigdemont al diari rus 'Komsolskaya Pravda', un dels més importants de Rússia, el gener del 2019.

Eren els dies de vi i roses, de la lluna de mel amagada entre l'independentisme català i Moscou. Era el temps en què les complicitats de Puigdemont el portaven a recordar que Rússia té un heroi nacional: Josep de Ribes. “Saps que un dels més grans comandants navals del segle XVIII, Josep de Ribes, era català? Va servir al mar Negre sota l'emperadriu Catalina la Gran”, inquiria el fugat a l'entrevista, per estendre ponts còmplices amb el país eslau. L'última teoria manejada és que el líder rus manipula ara el "dret d'autodeterminació", la principal reivindicació separatista.

La Generalitat recolza Ucraïna, però segueix pagant el sou als prorussos de Puigdemont

Tot i les incompatibilitats, el Govern manté en els seus càrrecs el cap i la subdirectora de l'oficina de l'expresident a Brussel·les o la directora general de la Catalunya Exterior. Reben sous de fins a 108.760 euros anuals.

La Generalitat manté a costa de l'erari públic diferents personalitats assenyalades per posicions prorruses o estrets vincles amb l'entorn de Waterloo de Carles Puigdemont. És el cas del cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay; la subdirectora de l'oficina de Brussel·les, Erika Casajoana, o la directora general de la Catalunya Exterior, Laur a Costa, entre d'altres.

Tot i que hi ha evidents incompatibilitats i interfereixen en la política exterior desenvolupada pel Govern, que gasta 90 milions d'euros anuals en una conselleria, es mantenen en els seus càrrecs sense més explicacions. Pere Aragonès, que s'ha alineat amb Espanya i Europa a favor d'Ucraïna, prefereix mirar cap a una altra banda per tal de l'estabilitat de la coalició entre ERC i JxCAT, ja molt tensionada abans del conflicte.

Això és el que paga la Generalitat a l'home de Puigdemont a Moscou

Josep Lluís Alay és el responsable de l'oficina de l'expresident i ha mantingut una ambigüitat amb la invasió russa després dels contactes amb el Kremlin

L'historiador Josep Lluis Alay

Carles Puigdemont mai ha tancat la porta a Vladímir Putin com a aliat per aconseguir la independència de Catalunya. Com a prova d'això està que, malgrat que l'expresident es desfà en crítiques cap a la invasió d'Ucraïna, continua mantenint com a mà dreta Josep Lluís Alay, que ha mantingut contactes amb el Kremlin durant els darrers anys i està mostrant una posició molt ambigua amb el conflicte bèl·lic. I és que Alay és el responsable de l'Oficina de Puigdemont i, per aquest càrrec, cobra anualment 108.760 euros, segons apareix a la web de Transparència de la Generalitat.

Els focus es van posar sobre Alay el 3 de setembre de 2021, quan un reportatge de recerca publicat per The New York Times va revelar que, a la primavera de 2019 (poc abans que es publiqués la sentència del «procés»), « es va reunir amb funcionaris russos, amb exagents d?intel·ligència i amb el nét d?un espia de la KGB, un home molt ben connectat». «La meta era garantir l?ajuda russa per aconseguir la separació de Catalunya de la resta d?Espanya», revelava el rotatiu nord-americà.

"Estic pensant molt en el tema Rússia", li va escriure Alay per missatge de text a Puigdemont el 23 d'agost de l'any passat (2020). 'I aquests dies tot està molt molt complicat'», recollia el text de «The New York Times», revelant proves aclaridores dels vincles d'Alay amb Rússia. De fet, el mateix mitjà contacte amb Alay i Puigdemont i tots dos van confirmar que s'havien produït viatges a Rússia per entaular contactes de cara a forçar la independència de Catalunya.

Alay, públicament, va reconèixer posteriorment que havia viatjat a Rússia al costat de l'advocat exetarra Gonzalo Boye, encara que va adduir que era per preparar un viatge de Puigdemont allà. Si bé, els vincles entre Alay i el Kremlin semblen molt més sòlids del que ha volgut projectar ell mateix: l'indici més clar en aquest sentit és comprovar com a les xarxes socials ha evitat condemnar la invasió d'Ucraïna i ha cultivat una posició ambigua , acusant fins i tot de la «situació tràgica» que viu avui Europa Josep Borrell o comparant la censura de mitjans de comunicació a Rússia i Europa. És a dir, equiparant responsabilitats entre els europeus i Putin.

Ximples útils de Putin a Espanya

L'expresident de la Generalitat i membre electe de l'Assemblea de Representants del Consell per la República (CxRep), Carles Puigdemont. | CXREP

Puigdemont es va tirar als braços de la "diplomàcia" russa per aconseguir un aliat de pes del separatisme.

És el Parlament Europeu qui ha donat ordre d?investigar les connexions entre el separatisme català i el règim de Vladímir Putin. Es tracta d'indagar fins a quin punt les ingerències russes han contaminat, provocat o instigat diversos plans que afeblissin l'estabilitat de les democràcies europees. Els treballs preliminars donen per provades les activitats russes al Brexit i al procés separatista català, així com un intent d'influir en les eleccions presidencials franceses del 2017.

Un primer informe subratlla els "constants intents de Rússia d'explotar qualsevol assumpte per promocionar inestabilitat interna i desunió a la UE" i al·ludeix a "maniobres de polarització" i "desinformació".

En el cas del separatisme català, plou sobre mullat perquè ja hi ha un exhaustiu informe sobre les aventures de l'entorn de Puigdemont a Moscou, bé amb diplomàtics de perfil mitjà, bé amb elements dels sindicats del crim. El text va ser filtrat al diari New York Times (que al principi del procés havia mostrat una certa simpatia per l'independentisme), mitjà que va traslladar a l'opinió pública internacional les aventures de Josep Lluís Alay, el cap de gabinet de què disposa Puigdemont com a expresident de la Generalitat, a Moscou.

L'ampli reporti d'intel·ligència indicava que Alay va viatjar diverses vegades a la capital russa la primavera del 2019 i es va reunir amb empresaris, periodistes i espies russos, molts d'ells implicats en l'anomenada "guerra híbrida" llançada pel Kremlin per desestabilitzar la Unió Europea i els Estats Units. També s'informa que "Alay, juntament amb l'empresari rus Alexander Dmitrenko, va buscar assistència tècnica i financera a Rússia per crear sectors bancaris, energètics i de telecomunicacions separats d'Espanya" i implica l'advocat del pròfug, Gonzalo Boye, en un contacte " amb un líder un violent grup criminal rus com a part d?un intent per establir un conducte secret de diners per finançar les seves activitats".

A Espanya és el titular del jutjat d?instrucció número 1 de Barcelona, ​​Joaquín Aguirre, que investiga les vinculacions establertes per l?entorn de Puigdemont amb les autoritats de Putin. De les converses intervingudes s'infereix l'existència de connexions que tendeixen a facilitar l'ajuda russa per al separatisme.

Simpaties russes

El 2017, any del cop, Putin va arribar a llançar missatges crítics contra la Unió Europea perquè els seus representants institucionals censuraven els crims russos al Donbass i Crimea. En un va arribar a advertir sobre la seva capacitat per influir en la unitat d'Espanya a través de Catalunya. I informes nord-americans estableixen la presència a la regió de connotats agents russos durant les setmanes prèvies al cop d'Estat separatista.

Les simpaties del separatisme cap a Rússia i Putin es van aguditzar després del fracàs de l'intent. Puigdemont ha arribat a presumir de les relacions russes. Per al règim, els separatistes catalans, com els escocesos, són una oportunitat per desestabilitzar les fronteres internes d'Europa. Encarnen a la perfecció i al costat de l'esquerra en el concepte leninista de "tontos útils".

El Govern blanqueja Jordi Pujol a un pas del seu judici per corrupció

 

Els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont, Jordi Pujol, Artur Mas, i Quim Torra amb la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, i el rector de la Universitat de Barcelona, ​​Joan Guàrdia / EFE

El Govern ha recuperat la figura de Jordi Pujol Soley quan ell i els seus set fills estan esperant que comenci el macrojudici sobre corrupció en què estan imputats. La instrucció -que va excloure la seva dona, Marta Ferrusola, per motius de salut- va concloure amb l?atribució al clan Pujol dels delictes d?associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil i contra la Hisenda Pública. La Fiscalia sol·licita penes d'entre 8 i 29 anys de presó.

L?expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha participat aquest dilluns en una taula rodona sobre el futur d?Europa organitzada per la Conselleria d?Acció Exterior i Govern Obert i la Universitat de Barcelona. En aquest acte, també hi han intervingut els expresidents Quim Torra, Artur Mas, Carles Puigdemont i José Montilla (aquests dos últims a través de videoconferència, així com la consellera Victòria Alsina i alguns eurodiputats i exeurodiputats (entre ells, Oriol Junqueras i Toni Comín) .

Pujol aplaudeix la tasca de Puigdemont

Pujol ha començat disculpant-se per haver perdut les notes que havia preparat per a l'ocasió, per això ha decidit “improvisar” la seva intervenció. L'expresident s'ha declarat “europeista des de molt jove”, en concret, des del 1946, quan tenia 16 anys i va llegir un discurs de Churchill. Ha ofert un breu discurs sobre el passat d'Europa, i ha repassat la història de Rússia, per relacionar-la amb les tensions actuals a Ucraïna i per advertir que "Europa està en perill", per la qual cosa ha instat a fer un "rear-me intel·lectual, espiritual i ideològic" de la UE perquè el projecte europeu sobrevisqui.

L'expresident de la Generalitat ha agraït a Puigdemont la seva defensa de "la causa de Catalunya" a Europa i ha expressat la seva "simpatia i afecte" envers ell, encara que ha aclarit que això no vol dir que estigui totalment d'acord amb ell. En aquest sentit, ha aplaudit l'“acció sostinguda a nivell de tot Europa que el president Puigdemont ha fet de la causa de Catalunya”, i ha afegit que això no ho podria haver fet a Rússia perquè allà no es podria haver defensat.

Mas, Puigdemont i Torra

Artur Mas ha assegurat que, durant els seus cinc anys de mandat, ell es va veure obligat a aplicar les retallades per ordre de la Unió Europea. La restricció pressupostària, ha insistit, “responia a la política europea”. Tot i això i malgrat algunes “incomprensions”, no té cap “reticència antieuropeista” perquè “Europa és casa nostra”.

Puigdemont també s'ha definit com a europeista. “Jo us puc parlar avui aquí gràcies a Europa; si fos per Espanya, estaria tancat a una presó”, ha afegit. Tot i que ha instat a "exigir més" a Europa, sobretot pel que fa a "drets fonamentals". Per part seva, Torra ha advertit que els catalans no tindran "plenament reconeguts els seus drets" a la UE si Catalunya no és un Estat, i ha lamentat que la resposta a la situació política catalana des de les institucions europees ha estat "nul·la", tot i que ha assegurat que la resposta jurídica a casos com el de Puigdemont ha permès aconseguir victòries.

La Unió Europea detecta desenes de brots russos sobre la crisi secessionista a Catalunya

L'expresident de Catalunya Carles Puigdemont a l'Eurocambra. EP

La Unió Europea considera que investigar els llaços del Kremlin amb el secessionisme és una cosa que correspon a les autoritats espanyoles.

La Unió Europea ha detectat des del 2015 desenes de bulls i desinformació relatius a la situació política a Espanya, especialment al moviment independentista català, però considera que investigar els llaços del Kremlin amb el secessionisme és una cosa que correspon a les autoritats espanyoles, segons les dades recollits per Europa Press.

La divisió del Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) centrada a estudiar casos de desinformació estrangera ha identificat almenys mig centenar d'exemples de manipulació informativa que tenien com a protagonista Espanya, molts dels quals relacionats amb la situació a Catalunya.

En un dels casos més recents, la investigació publicada per The New York Times sobre els contactes regulars de l'independentisme amb funcionaris russos durant el procés, va ser objecte de falques per part de mitjans favorables al Kremlin. Segons l'anàlisi del SEAE, a Rússia es va presentar aquesta informació com un "publireportatge pagat des d'Europa".

La investigació periodística es va tractar com una "farsa estúpida" sota el marc d'una campanya mediàtica per evitar les bones relacions entre Espanya i Rússia, i el SEAE considera una tàctica tradicional de Rússia per victimitzar-se.

Altres exemples de manipulació identificats per la diplomàcia comunitària tenen a veure amb la situació judicial dels líders independentistes fugits d'Espanya, la suposada falta de suport de la UE a Espanya i Grècia durant la crisi del coronavirus o la relació del magnat George Soros amb el exvicepresident, Pablo Iglesias, la fiscal general, Dolores Delgado, i l'actual Alt Representant per a Política Exterior de la UE, Josep Borrell.

L'Eurocambra demana investigar

Precisament les ingerències de potències com Rússia a Europa han estat objecte de discussió al Parlament Europeu aquesta setmana amb l'aprovació en comissió del primer informe sobre desinformació i interferències estrangeres en processos democràtics a la UE. El text va tirar endavant amb el vot contra els representants d'Unidas Podemos i de Vox.

L'informe assenyala que votacions com el referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la UE van ser utilitzades per Moscou per promoure la manipulació informativa i generar inestabilitat.

En aquest sentit, els eurodiputats van demanar "investigar en profunditat" els lligams del Kremlin amb el secessionisme català, a més de diferents forces polítiques europees com la Lega d'Itàlia, Alternativa per Alemanya, Fidesz d'Hongria o el Partit del Brexit al Regne Unit.

Tot i això, no és clar que sigui tasca de la diplomàcia europea investigar els llaços del Kremlin amb l'independentisme català, segons ha assenyalat una font europea, que apunta que la investigació correspondria als Estats membres.

La divisió de lluita contra la desinformació del SEAE se centra a identificar i exposar diferents marcs narratius sobre bulls que apareixen en mitjans de comunicació, sense que moltes vegades s'arribi a atribuir a països concrets les campanyes. Per això caldria una feina molt més minuciosa i tècnica, que de moment no està dins del seu mandat.

Els separatistes s'agafen ara al ferro candent de Villarejo

I demanen la compareixença al Congrés de Pedro Sánchez, de Marlaska i de l'exdirector del CNI

L'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, en una nova sessió del judici pel cas Tàndem, ha assegurat que el CNI volia donar "un petit ensurt a Catalunya", però "va calcular malament les conseqüències" amb l'atemptat de l'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

Villarejo, que no ha aportat cap prova que avalés la seva declaració, ha assegurat que va treballar amb el CNI "per intentar arreglar l'entort de l'atemptat de l'imant de Ripoll que al final va ser un error greu de Sanz Roldán per calcular malament les conseqüències per donar-li un petit ensurt a Catalunya". Villarejo ha deixat caure aquesta acusació durant la seva declaració a l'Audiència Nacional a manera de venjança contra Sanz Roldán, a qui responsabilitza dels seus problemes amb la Justícia.

"Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l'últim dia. Vaig estar treballant amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imant de Ripoll, que al final va ser un greu error del senyor Sanz Roldán, que va ser calcular malament les conseqüències per donar-lo un petit ensurt a Catalunya”, ha afirmat.

Els partits separatistes s'han afanyat per celebrar aquestes declaracions a l'Audiència Nacional de l'excomissari José Manuel Villarejo, que en un ajustament de comptes de manual contra l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldan, l'ha acusat d'estar darrere dels atemptats islamistes de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017.

La declaració de l'excomissari ha estat immediatament aprofitada pel separatisme, atès que coincideix amb la teoria que blanen els partits separatistes que l'Estat va instigar aquests atemptats per intentar frenar el procés independentista.

Així, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat als serveis jurídics de l'administració autonòmica que estudiïn les declaracions de Villarejo i les accions legals que cal emprendre. "Per la veritat. Per les víctimes, pels catalans i les catalanes i per tots els que estem al costat de la pau i la democràcia", ha afegit el president autonòmic en un missatge de Twitter. A la mateixa xarxa social ha afirmat que "tots sabem com funcionen les clavegueres de l'Estat i per això exigim que s'investigui per tal d'aclarir la veritat"

En paral·lel, els grups d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats han presentat diverses sol·licituds de compareixença, entre les quals les del president del Govern, Pedro Sánchez, la del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la de l'exdirector del CNI, Sanz Roldán.

El pròfug Carles Puigdemont també s?ha manifestat a través de Twitter. Assegura que "l'Estat espanyol té responsabilitat en els atemptats terroristes de Barcelona el 2017. La té per la negativa a investigar a fons les connexions del cervell dels atemptats amb els serveis secrets espanyols i per les revelacions que acaba de fer l'excomissari Villarejo" . Per a Puigdemont, no hi ha dubte que les anomenades clavegueres de l'Estat van matar quinze persones per "enviar un missatge al poble de Catalunya, que es disposava a celebrar un referèndum d'independència".

Villarejo s'ha convertit en el darrer gran aliat del separatisme en avalar la teoria de la conspiració en el cas dels atemptats islamistes. En qualitat de "soci" també assegura que hi va haver una "operació Catalunya" en què es van fabricar proves contra dirigents independentistes.

El Tribunal de Comptes no accepta l'aval de Govern català per a la fiança del 'Procés' i ordena això

 

El conseller d'Economia de la Generalitat, Jaume Giró, promotor de l'aval a través del ICF./ Europa Press

La sala de justícia rebutja els recursos contra la liquidació provisional que fixa en 5,4 milions el menyscabament de fons públics.

La delegada instructora de l'Tribunal de Comptes Esperanza García Moreno ha acordat rebutjar els avals presentats per l'Institut Català de Finances per fer front a la fiança solidària de 5,4 milions d'euros imposada als 42 exalts càrrecs de la Generalitat de Catalunya que van destinar indegudament aquesta quantia de fons públics a accions a l'estranger per promoure el procés independentista català ( 'procés').

D'acord amb la resolució de la instructora, el rebuig de l'aval prestat per l'ICF es deu al fet que legalment els seus fons no poden "emparar conductes doloses marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu", tal com indiciàriament pot predicar-se de l'actuació de els polítics i funcionaris de la Generalitat que van emprar o van autoritzar destinar 5,4 milions d'euros a promoure a l'estranger la independència unilateral de Catalunya.

"A l'haver vençut amb excés el termini atorgat per dipositar o consolidar les presumptes responsabilitats comptables", afegeix, "procedeix l'embargament dels béns i drets" dels afectats pel procediment de responsabilitat comptable que es van acollir a l'aval de l'ICF rebutjat ara.

El Govern català va aprovar el passat juliol el decret llei 15/2021 per donar entrada a l'ICF en un nou fons complementari de Riscos, creat expressament perquè els polítics i alts funcionaris afectats per la fiança imposada pel Tribunal de Comptes fora prestada per aquest organisme -dependent de la pròpia Generalitat- sense que ells veiessin compromès el seu patrimoni.

Aquesta via perquè el aval el presta amb diners públics va ser activada després que cap entitat financera voldria dipositar la fiança.

Suport a la liquidació

Per la seva banda, la Sala de Justícia de l'Tribunal de Comptes ha rebutjat els recursos interposats pels polítics i funcionaris de la Generalitat de Catalunya involucrats en el procediment de responsabilitat comptable relacionat amb la promoció de l'procés independentista català a l'estranger. Entre ells es troben els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, així com l'exvicepresident Oriol Junqueras.

La delegada instructora ha xifrat en 5,4 milions d'euros el menyscabament produït als fons públics per activitats de promoció de l' 'Procés' realitzades per les delegacions de la Generalitat a la Unió Europea ia l'estranger i per l'organisme Diplocat. Es tracta d'una quantitat provisional, que haurà de ser provada durant la fase d'enjudiciament que correspon, en primera instància, a la consellera Margarita Mariscal de Gante.

La liquidació provisional es va dirigir contra 42 persones. A més de Mas, Puigdemont i Junqueras, el procés afecta els exconsellers Raül Romeva, Andreu Mas-Colell i Francesc Homs.

Mas hauria de respondre de 2,8 milions; Homs, de 2,9 milions; Puigdemont i Junqueras, d'1,9; Mas-Colell de 2,8 i Romeva, de 2,1 milions d'euros.

La major suma se li atribueix a l'exsecretari d'el Diplocat Albert Royo (3,6 milions). El segueix la exinterventora de la Generalitat Mireia Vidal, per 3,1 milions.

A l'tractar-se d'una responsabilitat solidària, tots ells tenen l'obligació comuna de fer-se càrrec de la fiança i el que cada un lliuri decreixerà el muntant global a què han de fer front, fins a cobrir els 5,4 milions d'l'erari català menyscabats.

La instructora sosté que tots ells són presumptament responsables de despeses per activitats "la realització contravé frontalment la Constitució i les lleis que delimiten l'àmbit competencial de la comunitat autònoma" catalana. Eren activitats de promoció de la independència o sobirania "que no tenen cabuda en aquest àmbit competencial".

Tampoc responien, sosté la instructora, a l ' "interès de Catalunya", que al seu judici, no pot ser identificat amb la promoció de les opinions polítiques personals dels sotmesos a el procés "sobre un aspecte que, a més, queda fora de la seva competència" .

Eren, per tant, activitats, "que no complien amb la finalitat establerta en la Llei d'Acció Exterior de 'promoure a l'exterior els interessos del conjunt de Catalunya'".

Despeses sense control

L'acta de liquidació provisional es refereix, així mateix, a les irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes en la gestió economicofinancera d'aquestes activitats.

El document al·ludeix a una "falta de control" de l'activitat de les delegacions de la Generalitat a l'exterior ia l'absència d'un sistema "que permeti conèixer i vigilar les seves activitats o despeses", que es realitzaven "sense cap tipus de limitació i sense la prèvia justificació de la seva esidad ".

L'acta de liquidació provisional es refereix a Diplocat com a "vehicle directe de transmissió de les aspiracions sobiranistes de Govern català a l'servei dels seus propis interessos" i l'acció "no sembla estar lligada a la promoció d'interessos autonòmics derivats de l'exercici de les seves pròpies competències ".

Segons la delegada instructora, la Intervenció General de la Generalitat "no va realitzar cap control financer ni de legalitat, tot i que assenyala el text refós de la Llei de finances de Catalunya".