Ajuntaments okupes

Madrid, Barcelona i altres ciutats governats per les diverses confluències Podem s'han convertit en un turment per als propietaris d'habitatges que per raons diverses no les puguin tenir ocupades constantment. El temor que la seva propietat sigui ocupada per les diferents màfies okupes i no pugui recuperar-la a un termini mitjà és una probabilitat cada vegada més propera.

Hi ha dos tipus d'okupes, els que no tenen sostre on allotjar-se i ocupen un habitatge buit per a la seva família que són manejats en moltes ocasions per les màfies, els qui fins i tot arriben a cobrar-los per la puntada a la porta de l'habitatge ocupat i els lligats a Podem que pretenen utilitzar-los per les seves "aquelarres culturals" amb el beneplàcit dels consistoris podemitas. La passivitat que han demostrat les autoritats públiques en els últims anys cap a aquest tipus de grups s'ha traduït en un ambient d'indignació i por entre els veïns de determinats barris de Madrid,

El propietari ja havia denunciat l'okupació d'una finca ocupada anomenada La Murada i la matinada de dimecres, un centre social situat al número 5 del carrer de Casarrubuelos a Chamberí i va decidir canviar el pany i posar vigilància privada aprofitant un moment en què no hi havia cap okupa. Però aquest dimecres a la tarda un grup va entrar de nou a l'immoble, mentre un altre li donava suport des de l'exterior, el que finalment va motivar una intervenció amb els antiavalots que va acabar amb els 32 detinguts, que ja han estat posats en llibertat. El cap policial ha detallat que una trucada va alertar que diversos joves havien entrat a l'habitatge "atropellant als vigilants jurats" contractats pel propietari, per la qual cosa els agents van intervenir.

La gestió que ve exercint Manuela Carmena i el seu polèmic equip de regidors al capdavant de l'Ajuntament de Madrid no només deixa molt a desitjar en el seu dia a dia, sinó que pretén pervertir alguns dels valors i principis bàsics en què se sustenta una societat mínimament civilitzada, com és, sense dubte, el dret a la propietat privada. I aquest aberrant atac a la llibertat fonamental de l'individu és encara més greu si s'observa la doble vara de mesurar que empra Ara Madrid segons tracti amb delinqüents de la seva particular corda ideològica o amb els propietaris.

L'extrema esquerra veu amb mals ulls a les empreses i als empresaris, renegant de la creació de riquesa i ocupació que tanta falta fa a Espanya. Així doncs, ara Madrid, com en altres ciutats espanyoles, opten per premiar els delinqüents, mentre castiga els empresaris. El món al revés.