M'agradaria saber què fins quan els periodistes que acudien a les rodes de premsa de Pablo Iglesias en general, seguirien aguantant la seva pedanteria mala educació i amenaces velades d'aquest macarra universitari erigit en líder indiscutible de l'esquerra espanyola. Ahir al seu territori, la Complutense es va atrevir per enèsima vegada a l'intent de ridiculitzar un periodista per les seves opinions. El que ja no s'esperava era que una part dels periodistes que concorrien a la roda de premsa s'aixequessin i marxessin.
En moltes ocasions li hem sentit les seves impressions de la premsa plural del nostre país i havíem assistit a l'exposició de les seves intencions en el cas d'arribar al govern anava a aplicar un control totalitari sobre la premsa i nacionalitzar-la. Sorprenentment ha tingut un suport sistemàtic dels mitjans sobretot cadenes com la Sisena o la Cuatro que s'han convertit en veritables propagandistes d'aquest personatge que ja amenaçat diverses vegades amb tancar les televisions privades si arriba a accedir al poder.
Ahir van circular per les xarxes alguns vídeos en què el senyor Iglesias explicava com els mitjans havien d'estar controlats per l'Estat i com li resultava aberrant que la informació estigués canalitzada també per mitjans privats. «La informació és un dret», argumentava, seguint una doctrina essencialment totalitària, «i per tant, ha d'estar en mans del poble, representat per l'Estat».
L'ascens d'Esglésies, mostra "la fortalesa d'uns seguidors units en les xarxes socials, que creuen que els mitjans són un acudit". Un tret compartit per molts dels seus seguidors és una desconfiança radical cap a totes les institucions, inclosa la premsa. Per això li riuen i aplaudeixen els seus mofes, desqualificacions i ofenses als mitjans i als periodistes, que es poden trobar a la xarxa.
És un fet provat que els mitjans, sobretot la televisió, han donat a Podem una cobertura molt més gran que els altres partits. Des de fa mes de dos anys, estem menjant Podem des del matí fins a la nit especialment en la Sexta i la Cuatro. Però el que ha passat a la Complutense és el símptoma que els periodistes que assisteixen als seus espectacles mediàtics ja comencen a estar farts de tanta xuleria i ja li han perdut l'adoració que li han tingut fins ara. Espero que sàpiguen transmetre aquest missatge als seus directius i els transmetin que no tot val per guanyar audiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario