Les llistes negres de l'independentisme català

Francesc de Carreras (i), inspirador de Ciutadans, es troba entre els assenyalats per la 'llista negra'. (EFE)

Existien rumors que la Generalitat d'Artur Mas s'estava manejant llistes de bons catalans als quals calia protegir i concedir ajudes i subvencions públiques o bé tenir-los presents per a la futura nació catalana. i llistes dels mals catalans als que en compte per negar-los el pa i la sal a qualsevol ajuda de la Generalitat i especialment controlar la seva aparició en els mitjans de comunicació. L'independentisme català estaria manejant una 'llista negra' d'intel·lectuals i periodistes. La postura política de pensadors i professors universitaris és repassada en un dossier classificatori que circula per mitjans independentistes des de fa temps

La investigació del 3%, és a dir, sobre les 'mossegades' dels polítics a canvi d'adjudicacions públiques, pot arribar a un altre nivell encara més preocupant: segons ha donat a conèixer El Confidencial, en mitjans independentistes corren des de fa temps unes llistes en les que s'analitza el posicionament polític de determinats intel·lectuals, professors universitaris i fins i tot alguns periodistes.

Les llistes van ser elaborades suposadament per dirigents polítics secessionistes i es van trobar en un registre judicial que el jutge Josep Bosch va ordenar a la seu de la Fundació CatDem, amb motiu de les investigacions sobre el pagament de comissions que es porten en un jutjat del Vendrell. D'acord amb els integrants de les mateixes, la seva datació és de fa uns anys, tot i que tenen el valor testimonial del seu 'leit motiv': distingir entre els que donen suport al 'Procés' i els que no. Fonts de Convergència consultades per El Confidencial es distancien de l'existència d'aquestes llistes. "Evidentment, el partit no va encarregar cap llistat d'aquestes característiques. I considerem que no són ni tan sols de la nostra fundació. No solem fer 'llistes negres' o llistats de posicionaments polítics ", assenyala un membre de la cúpula de CDC. I matisa després que "si de cas, seran d'algun directiu, mai de l'organització".

El document, però, va ser trobat en els registres de la seu de la fundació del partit. La investigació duta a terme tracta de conèixer si a l'esmentada fundació van arribar donatius d'empreses a canvi de l'atorgament de contractes públics atorgats per ajuntaments on governava CiU durant les passades dècades. De moment, s'han realitzat ja tres fases d'investigació. En una d'elles va ser detingut l'empresari Jordi Sumarroca, pertanyent a una de les famílies més properes a Jordi Pujol. En una altra de les fases, va ser detingut Andreu Viloca, tresorer de CDC i de la fundació, empresonat el 22 d'octubre de l'any passat i posat en llibertat l'11 de novembre després de dipositar una fiança de 250.000 euros.

"Els nostres"

El document es defineix com un esborrany sobre "intel·lectuals, professors, periodistes, líders d'opinió". Però no deixa de ser curiós que un dels apartats s'enumera a "Els nostres (nacionalistes catalans)", un curiós títol amb reminiscències de Hollywood. Sota aquest epígraf, agrupa aintelectuales i periodistes que donen suport a la opció separatista. Destaquen, per exemple, Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural de 2002 a 2010; Fèlix Martí, president honorari de Centre Unesco; Jordi Argelaguet (actual director del CEO, o sigui, el CIS català), o Josep Maria Terricabras (que és citat com a membre de la Universitat de Girona, però que des de 2015 és eurodiputat per ERC).

Xavier Sala i Martín, un dels nostres

Entre els noms dels 'nostres' apareixen personalitats conegudes, com el rector de la UPF, Ferran Requejo; Xavier Sala i Martín (a qui s'identifica com a membre d'Harvard University, extresorer del Barça i el nom va sonar per conseller d'Economia amb Artur Mas); el sociòleg Salvador Cardús; el politòleg Joan B. Culla, o professors com Àngel Castiñeira (director del departament de Ciències Socials d'Esade); Josep Maria Solé Sabaté, doctor en Història de la UB; Josep Maria Esquirol, actual vicedegà de la Facultat de Filosofia de la UB, o Francesc Sanuy, convergent de pro que havia estat conseller en l'època de Jordi Pujol. En aquest llistat apareixen també 17 periodistes vinculats a TV3, 'Avui', 'La Vanguardia' i 'Vilaweb'.

El fundador d'ERC Heribert Barrera,

Un altre apartat fa referència a "Els nostres sèniors", dels quals es recull la seva filiació sense fer cap menció a vinculacions. Es tractaria, doncs, d'una galeria d' 'il·lustres' de l'independentisme el nom dóna 'brillantor' al moviment separatista. Són els 13 de la fama, figures de renom, com les d'Heribert Barrera (president d'ERC mort el 27 d'agost de 2011); Max Cahner (que va ser conseller de Cultura amb Jordi Pujol, mort a l'octubre de 2013); Albert Alay (dirigent republicà mort en 2010); Josep Benet (historiador mort el 2008); Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador mort el 2012; Joan Triadú (historiador mort el setembre de 2010), o Ricard Lobo (durant dècades director del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, membre de Sobirania i Justícia, membre de la Crida a la Solidaritat i entusiasta de l'ANC).

Els despistats i els contrincants

El llistat inclou també un apartat amb "Els que no saben on són", on inclou tres noms: Montserrat Guibernau (Open Universitat), Antoni Segura (UB, CEHI) i Andreu Claret (Imed, 'Avui'). Claret, antic dirigent del PSUC (el PCE català), va anar després directiu de l'Institut Europeu de la Mediterrània -IEM- per passar més tard a Aigües de Barcelona i finalment exercir de director executiu d'Anna Lindh Foundation, organisme de l'IEM, fins a març de 2015.

L'historiador Borja de Riquer figura entre els 'dialogants'. (EFE)

Un apartat sota l'epígraf "Els altres, però dialogants (els que es diuen 'catalanistes' ... però espanyols)" és més nodrit: apareixen en aquest apartat diversos noms, d'ells només un periodista (i de 'La Vanguardia', curiosament) . Però en aquest llistat estan noms de pes com el del sociòleg Salvador Giner (president de l'Institut d'Estudis Catalans de 2005 a 2013); el d'Isidre Molas (socialista que acabaria engrossint les files del 'Procés'); Josep Maria Vallès, cap visible de Ciutadans pel Canvi, la plataforma de suport electoral de Pasqual Maragall, que el va convertir en conseller de Justícia durant la seva presidència; el exsocialista Jaume Sobrequés (que va acceptar ser director del Museu d'Història de Catalunya amb Jordi Pujol i va acabar abraçant ferventment l'independentisme després de trencar el carnet del PSC); l'historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Borja de Riquer; Gabi Colomé (socialista que va ser director del CEO durant l'etapa del Tripartit, a qui cita com a professor de la UB i de la Fundació Rafael Campalans); Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica de la Universitat de Barcelona; Francesc Vilanova Vila-Abadal, professor d'Història Contemporània a la UAB; Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política de la UB, o el catedràtic de la UB Miquel Caminal, mort en 2014.

Vicenç Navarro, proper a Podem, és considerat un 'contrincant' nacionalista espanyol. (EFE)

L'últim apartat de la llista és el que fa referència a "Els altres, els contrincants (nacionalistes espanyols)". I en aquesta llista apareixen només cinc noms propis: Victòria Camps, catedràtica d'Ètica de la UAB i exsenadora socialista; Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i un dels fundadors de Ciutadans; Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF; Joaquim Molins, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UAB, i Montserrat Baras, professora de Ciència Política de la UAB. En resum, tota una declaració d'intencions i un estudi que dibuixa i projecta les trinxeres polítiques en l'univers intel·lectual català.