Lilian Tintori va aterrar a Roma el dijous al migdia. Tenia clara la seva missió: "He vingut a demanar al Papa Francesc que no beneeixi la dictadura a Veneçuela". Va arribar amb el cor rebregat i la decepció al front. El seu marit ha complert mil dies en una sòrdida cel·la de Ram Verd. I el Vaticà és, juntament amb el ja pretèrit Govern d'Obama, el principal valedor del procés de diàleg obert pel chavisme per guanyar temps.
Una presa de pèl han estat les "converses del govern de Maduro amb una part de l'oposició que havien aconseguit dividir, amb l'ajuda de Zapatero, Obama i el Papa Francesc. Mentre el poble veneçolà està cada vegada mes afamat i desesoperado a falta de productes essencials per a la supervivència.
Ha hagut de tornar a viatjar al Vaticà Lilian Tintori per recordar-li al secretari d'Estat Perolin que al contrari de les informacions rebudes des de Caracas, cap dels acords airejats per la mesa de negociació, tenen aspectes de ser complerts pel govern de Maduro.
Ahi va un retall de la conversa basat en les informacions falses rebudes del govern de Maduro:
Perolin - El 80% de la població està a favor del diàleg.
Tintori -No és exacte. El diàleg no ha generat esperança sinó desistiment.
Perolin - I què més dóna que el text acordat a la taula del diàleg parli de "detinguts" en lloc de "presos polítics"? -
Tintori -.Lo primer és propi d'una democràcia i Veneçuela és una dictadura.
Perolin - Ja hi haurà eleccions a governadors l'any que ve.
Tintori - No n'hi haurà. I en qualsevol cas el que nosaltres reclamem són eleccions presidencials, la sortida de Maduro, el canvi de règim.
Perolin - Alguns presos estan sent alliberats.
Tintori - Només 5 d'ells, Queden 114 I els utilitzen com a ostatges. No hi ha major confessió d'arbitrarietat que l'alliberament selectiva. Eminència, el Vaticà ha de saber que Leopoldo no acceptarà la seva llibertat a canvi de la de Veneçuela. Aquest és el sentit primer i últim del seu sacrifici. El motiu pel qual es va lliurar: la restauració de la democràcia al seu país. No ens doblegaran. Mai.
Amb el secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin
Parolin va reconèixer la frustració del Vaticà. Aquell insòlit episodi de la vella foto del Papa beneint Maduro que la propaganda chavista va vendre com inèdita per afermar el diàleg. Però al mateix temps va mantenir aquest punt de distància, de condescendència que tant costa d'entendre als que pateixen la dictadura en directe i als que valoren l'ètica democràtica.
La reunió amb el cardenal Parolin va durar una hora i mitja. Més del previst encara que no prou per aclarir definitivament alguns greus equívocs. Parolin es va mostrar preocupat pel cost que un diàleg estèril pugui suposar primer per a Veneçuela, i després per la pròpia imatge de l'Església.
La idea que el Vaticà pugui ser vist com a còmplice d'una dictadura amb vincles ja provats amb la corrupció i el narcotràfic -els nebots de Maduro van ser condemnats divendres per un tribunal de Nova York- comença a inquietar els assessors de Francesc. I Lilian no va fer res per tranquil·litzar-los. Tintori li va parlar a Parolin amb franquesa. De la repressió política. De la falta de menjar i medicaments. Que ningú té el dret a negar als veneçolans el seu dret constitucional i democràtic a votar en llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario