Rita Barberá Noya

Rita Barberá Noya, exalcaldessa de la tercera ciutat d'Espanya triada per majoria absoluta durant 24 anys, cofundadora i símbol del PP fins fa poc més d'un any presidenta durant vuit anys de la Federació de Municipis i Províncies, ha mort avui en un hotel de Madrid, un dia després de declarar voluntàriament davant el Tribunal Suprem sobre el cas Taula sobre un presumpte finançament irregular al PP.

Barberá ha acabat els seus dies apartada del partit en què va militar durant 40 anys i reclosa en el Grup Mixt del Senat, on no era benvinguda per la majoria dels seus 16 companys. La seva mort s'ha produït quan travessava el moment més difícil de la seva carrera. Rita Barberá ha mort de pena en comprovar que tots aquells que han estat adulant durant llargs anys li havien girat l'esquena.

La mort de Rita Barberá abandonada a la seva sort pels seus antics companys del PP, era una fallada cardíaca que ja havia anticipat Maria Dolores de Cospedal una de les poques persones del Partit Popular que l'ha estat recolzant, en comprovar el progressiu deteriorament de la seva persona.

M'ha cridat l'atenció que qui ha estat sota el focus de determinats mitjans de comunicació durant els últims mesos com l'exemple de la màxima corrupció, obrint telenotícies i sent tema gairebé únic de les tertúlies de la Sisena o la Quatre hagi mort sense alterar les seves costums i habitant en el mateix pis de lloguer on estava i-quatre anys abans.

Sempre he pensat que amb l'assetjament practicat per mitjans de comunicació i partits de l'oposició molt ben coordinats que es van plantar diverses setmanes de manera continuada davant del domicili de Rita Barberá en uns escraches continuat i brutal, es podia estar cometent una injustícia, precisament per la reiteració i coordinació dels propis assetjadors.

No és estrany que la família de l'exalcaldessa hagi subratllat la conveniència que institucions públiques i partits polítics no assisteixin als actes fúnebres previstos.

Descansi en pau.