Soraya Sáenz de Santamaría va a viatjar, per quarta vegada en menys d'un mes, a Barcelona amb l'ànim de presentar els plans del nou govern de la nació i de calmar les aigües sobiranistes de Catalunya dins del canvi d'estratègia del Partit Popular amb el propòsit de reconduir un tema que se'ls ha anat de les mans. Alli s'ha entrevistat amb els principals personatges tant polítics com de l'economia en una lsabor almenys delicada per no dir gairebé impossible, vist el propòsit de seguir endavant amb el procés a malgrat tot.
Encara que jo estic convençut que aquesta postura no va enlloc, ja que dubto que en les ocultes intencions de la majoria dels polítics sobiranistes, hi hagi un pla realista que pugui produir la ruptura, si que la simple amenaça està sent hàbilment utilitzada per obtenir majors rèdits de poder o de tipus econòmic i utilitzen els numerets constants dels membres de la CUP i altres radicals, que actuen qual la banda de la porra per acovardir els catalans no sobiranistes i fer xantatge al govern de Madrid.
I en aquest teatre està Soraya, que a part de les seves bones intencions desconeix totalment la situació catalana, ja que els propis polítics catalans, l'estan complimentant i llevandola per Barcelona com si fos en una ruta turística, del Liceu o al Cercle Eqüestre, impedint el contacte amb aquesta meitat de catalans víctimes de la immersió de Pujol, que viuen en una mena d'apartheid i estan patint l'assetjament o simplement el menyspreu de totes les institucions catalanes. L'actual actitud aduladora de la vicepresidenta del Govern cap a un president regional colpista soscaven la imprescindible autoritat de l'Estat i posen vermell, de passada, a tots els espanyols.
En aquest context el president de FAES i president d'honor del PP, José María Aznar, ha dirigit una carta advertint del perill que pot constituir aquesta política de diàleg i ha llançat una anàlisi demolidor contra el Govern i el PP i, particularment, contra la vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría. L'actual capdavantera del diàleg amb Catalunya havia reconegut el dilluns algun "error" en l'estratègia de la seva formació davant l'Estatut, el que ha destadado el malestar de la fundació, que ha sortit en defensa de les essències del partit conservador i el seu "compromís amb la Constitució "." per un elemental sentit històric i de fidelitat als fets, que no estan renyits amb la voluntat conciliadora, si es parla de signatures que es van recollir en aquells dies, cal recordar que per signatures, les que es van estampar en el pacte de Tinell [...] per excloure a PPde tot acord ", afirma la FAES.
El més greu és que en el partit del Govern tan sols la figura honorífica d'Aznar ha sortit a la palestra per denunciar aquesta deriva, mentre els milers de càrrecs públics del PP callen ominosament, per no perjudicar el seu futur polític. En això compten amb la col·laboració de la premsa lacaia dels populars, per a la qual tota traïció als interessos generals és acceptable sempre que la protagonitzin els seus.
El curiós és que Soraya sembla haver perdut la memòria ja que ella al costat de Federico Trillo van ser els principals promotors dels mes de quatre milions de signatures contra un Estatut totalment erroni pactat unilateralment entre Artur Mas i Zapatero, que xoca amb la Constitució, i va ser prèviament amanida pel Pacte del Tinell que excluia el PP de tota política a Catalunya i principal causa del distanciament actual.
És cert que la debilitat parlamentària actual del Govern obliga el Partit Popular a ser més flexible en el diàleg amb la resta de formacions polítiques. Ara bé, aquesta actitud no pot sostenir-se en l'acceptació prèvia d'un memorial nacionalista de suposats greuges que només pot donar per bo un Govern sense fust, integrat per personatges capaços de tot, per tal de romandre en el poder.
No hay comentarios:
Publicar un comentario