L'abraçada de Vistalegre

Podem: del petó al ullal

Una baralla edulcorada entre mil carícies i mentides on es barregen totes les passions: poder, amistat i sexe. Una barreja de mascles alfa, cues, coplillas, professors trilers, idees de bomber, companyes, senyoretes i núvies despitades, és l'aparença del Congrés Podem que avui finalitza. Allà es baixarà el teló de la pantomima però immediatament, entre les bambolines, es començarà a dissenyar el veritable desenllaç final. La purga es negarà amb la tècnica que ara es diu postverdad, però haver-la, no ho dubtin, n'hi haurà. De Vista Alegre només en surt un viu.

Podem viure ahir una treva. Sense discursos per recordar. No hi va haver una paraula per sobre de l'altra entre els dos dirigents del partit. Van arribar fins i tot a abraçar-davant de les càmeres. Només un anhel d'unitat que avui podria demostrar-se com un significant buit. La dimissionària Carolina Bescansa va ser la primera a aparèixer per la plaça de Vistalegre per donar una volta a la plaça entre aplaudiments. La seva renúncia a integrar-se en cap de les llistes que han competit per fer-se amb la nova direcció del partit s'ha convertit en el símbol del cansament del partit per la divisió interna.

Resulta aclaridor per comprendre tot aquest sainet un "alguna cosa" que tant sí es pretén amagar, que té rang d'autèntic tabú i que supera el cercle d'amistat doncs ja s'endinsa en el de les relacions íntimes, les parelles afectives i sexuals i que han influït en tot el conflicte. Pablo Iglesias era parella sentimental de Tania Sánchez. Van trencar. Ara ella està en el bàndol de Errejón. La nova companya sentimental és Irene Montero, l'ascens ha estat fulgurant en l'organització, sens dubte per demostrats mèrits propis, sens dubte, però ascensió, ascensió. És la gran valedora d'Esglésies i la número dos a la seva llista. Errejón va ser nuvi de Rita Maestre. No estan junts però es porten bé i la regidora és qui més defensa i s'enverina contra els que ataquen a Iñigo.

Esglésies i Errejón s'ho juguen tot en aquest congrés ja que, políticament, només un d'ells sortirà viu aquest cap de setmana. El mateix sistema de vot porta a que pugui portar a sorpresa el seu resultat Els "pablistas" es mostren convençuts que aquest diumenge sortiran victoriosos. I per això, han de donar-se dues condicions. La primera, que guanyin els documents més importants, el polític i l'organitzatiu, i la segona, que superin els errejonistas en la direcció.

En realitat no hi ha cap diferència substancial entre el projecte polític d'Esglésies o Errejón. Forjats en la mateixa tradició totalitària, tots dos aspiren a convertir Podem en una força revolucionària que acabi amb el nostre sistema de llibertats; només difereixen en el mètode. Així doncs, sigui quin sigui el resultat d'aquesta lluita fratricida, mentre aquesta força ultraesquerrà segueixi concitant suport popular seguirà sent una amenaça per a la convivència i la prosperitat de tots.

El seu futur dependrà en gran part d'ells mateixos i que la seva "guerra civil" no els destrueixi definitivament amb la "repressió" després de la victòria d'un sector, però també, i molt, del que succeeixi al PSOE. Si aquest es recompon, recobra les seves polsos i lloc i torna a ser percebut com el que va ser i pot ser per al futur, el "morat" desteñirá.