Imatge d'arxiu de la reunió a la Moncloa de Rajoy i Puigdemont a l'abril de 2016
En contra del que han vingut desmentint, la Vanguardia publica avui que Mariano Rajoy i Carles Puigdemont ja s'han reunit. Va ser el passat 11 de gener. A la Moncloa. Els dos presidents van dinar junts i van mantenir una conversa cordial, però sense que hi hagués cap acostament sobre com resoldre el fons del conflicte polític a Catalunya.
Puigdemont va reiterar la seva voluntat de convocar un referèndum i Rajoy li va replicar la seva negativa a permetre-ho. El president va insistir que podien negociar les condicions de la consulta (data, pregunta ...), sense èxit. El mateix que tots dos han mantingut en públic i en privat multitud de vegades.
El dinar va tenir lloc a instàncies de Rajoy. El president havia recuperat la conferència de presidents autonòmics, que es reuniria el 17 de gener. Volia convèncer Puigdemont perquè assistís a aquest fòrum. Li semblava un primer pas per a reconduir les relacions i respondre a algunes reclamacions catalanes, com el finançament, la dependència o la pobresa energètica. Així s'ho va plantejar al seu interlocutor durant la trobada.
Puigdemont havia anunciat en públic que no assistiria a la conferència de presidents. Pel Govern, era tornar a diluir Catalunya en el cafè per a tothom. No obstant això, li va fer una contraproposta. Acudiria a aquest fòrum si se li permetia intervenir per explicar la seva posició sobre el conflicte català. Per convèncer-lo, li va assegurar que no convertiria el seu discurs en un al·legat exclusiu sobre el referèndum. Però Rajoy no ho va considerar oportú.
El dinar, en efecte, no va desbloquejar el conflicte. No hi ha cap negociació entre els dos governs, tot i que a la Moncloa estan disposats a parlar de la llista de 45 reclamacions que va elaborar la Generalitat, però no del punt 46, el del referèndum. Així doncs, no és que últimament no hi hagi diàleg entre els governs central i català, sinó que tota aproximació es bloqueja quan el Govern posa sobre la taula el referèndum. En això, les posicions estan a anys llum.
Rajoy, igual que els seus antecessors, pretén comprendre Catalunya a través dels nacionalistes, el que porta aparellat l'adquisició d'apriorismes com ara la suposada existència d'un conflicte de fons basat en un teòric desequilibri fiscal i un no menys teòric fet diferencial. Amb aquest feix a la taula, l'espanyol és un idioma estranger i Catalunya una nació subjugada, oprimida i menyspreada per la grollera, grollera i churretosa Espanya. Enric Millo es presumeix que l'operació Diàleg no es limita a la Generalitat, que hi ha interlocució directa amb alcaldes, entitats socials, intel·lectuals i empresaris.
Passa que aquests saludables i benintencionats trobades parteixen de la premissa que el procés separatista és la reacció a un cúmul d'injustícies i abusos de l'Estat contra el concepte Catalunya en comptes d'un atac del nacionalisme a la convivència ciutadana per tapar la corrupció, endossar el mal govern i les retallades a Madrit i salvar els mobles del conglomerat caciquil del pujolisme. El malentès és tan crucial com recurrent. Per la resta, Junqueras està en contacte permanent amb Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría s'entesta a confondre amb l'ambient.
Artur Mas, pel seu compte, a una "tercera via"
Artur Mas a la facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid.
El manual de supervivència de l'expresident estrena un nou capítol que engrandeix les esquerdes dins de la nova Convergència pel doble discurs que representa. El líder d'PDECat vol convertir-se en l'home pont entre l'autonomisme actual i l'independentisme que ell mateix va abraçar per tacticisme. La setmana passada va viatjar a Madrid i es va reunir amb exdirigents del PSOE i del PP, als qui va exposar el seu pla: utilitzar una oferta del Govern espanyol com a excusa per deixar en punt mort el procés secessionista.
Un pla que ell pilotaria i que, segons ha dit, compta amb el vistiplau de Carles Puigdemont. El suposat aval del president català va sorprendre als seus interlocutors, convençuts que el successor de Mas no va a fer marxa enrere en la seva proposta de referèndum, previst per a setembre. Efectivament, "Puigdemont signarà el que sigui i arrossegarà amb ell a Junqueras perquè no li fa por que l'inhabilitin, no aspira a seguir en cap càrrec públic, sinó a tornar a Girona", expliquen fonts coneixedores de l'evolució del Procés.
Així, mentre a Catalunya es mostra ferm amb el procés secessionista, Artur Mas busca recuperar protagonisme a Madrid mitjançant una proposta de tercera via que està disposat a liderar. La tàctica no agrada a la nova CDC, però li proporciona molta quota mediàtica. Avui tornarà a tenir-la, ja que té previst pronunciar a Sant Sebastià una conferència titulada El dret a decidir. El procés a Catalunya al costat del exlehendakari Juan José Ibarretxe. L'acte comptarà amb l'eloqüent absència del Govern basc, ja que com se sap, el PNB està actualment en un registre molt diferent a l'independentisme català. La gran incògnita és si Mas tornarà a canviar de discurs o si es mantindrà en el discurs de la tercera via. Però el que està clar és que el líder convergent no vol acabar com Ibarretxe.
La por dels secessionistes als tribunals i la por al ridícul del govern central, sembla que comença a fer efecte en el si de la nova Convergència, però els dos bàndols segueixen encallats en una negociació impossible, que el temps només aconsegueix desgastar i posar en ridícul els esforços inútils de la vicepresidenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario