Parlem Espanyol

Organitzacions cíviques de Balears, Comunitat Valenciana, Navarra, Aragó, País Basc o Galícia, llancen una campanya en pro d'una iniciativa legislativa que tingui per fi la garantización del dret constitucional a estudiar en espanyol.

La Fundació Cercle Balear (FNCB) s'ha aliat amb les principals entitats defensores de la llibertat lingüística d'altres comunitats autònomes per exigir al Govern del popular Mariano Rajoy que aprovi una llei de llibertat d'elecció lingüística d'àmbit nacional que permeti a tots els alumnes de les comunitats autònomes amb una llengua pròpia estudiar en espanyol i no es discrimini a cap ciutadà castellanoparlant.

«A Catalunya ja no es pot estudiar cap assignatura en espanyol. Al País Basc es entorpeix la elecció de la línia en la nostra llengua; a Balears, Galícia o Comunitat Valenciana s'aproven normes que l'eliminen d'assignatures clau, disfressant aquesta imposició sota noms com trilingüisme o plurilingüisme i, a Navarra es substitueix de forma progressiva l'educació en espanyol per l'ensenyament en basc », denuncien aquestes entitats, que han constituït una nova associació anomenada Parlem Espanyol, a través de la qual recolliran signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular al Congrés dels Diputats en forma de proposició no de llei.

La llei que han elaborat es basa en el principi d'elecció lingüística, i asseguren que és homologable a les que s'apliquen als països europeus en què hi ha dos o més llengües oficials en un territori. «És l'única manera que es respecti la igualtat de drets. No volem treure-li drets a ningú, però tampoc volem que es trepitgin els nostres », reivindiquen.

Un dels principals objectius d'aquesta llei és que en els centres educatius de les Balears, Galícia, País Basc, Navarra, Galícia, Catalunya i Comunitat Valenciana haja línies per poder estudiar totes les assignatures en espanyol i que la llengua cooficial s'estudiï com a assignatura, però no és l'única reivindicació. El text legal defensa, a més, el bilingüisme en els espais públics, els documents oficials, els topònims i l'atenció al ciutadà, i que no s'exclogui ni penalitzi l'ús de l'espanyol a l'hora de sol·licitar un ajut públic.

«Volem que el dret a usar i ser educat en espanyol quedi al marge del mercadeig polític, que es conscienciïn d'això tots els partits, els de dreta i també els d'esquerra, que s'han trobat a braços del nacionalisme oblidant que els nens de famílies de les classes més desfavorides econòmicament, als qui ells diuen defensar, són els més perjudicats per aquestes polítiques », argumenta el president del Cercle Balear i portaveu de Parlem Espanyol Jorge Campos. Afirma que «no serà fàcil» però des d'avui ja estan organitzant equips de treball i recaptant fons per posar en marxa una campanya de recollida de signatures. Un cop presentada la Iniciativa Legislativa Popular, tindran nou mesos per recollir mig milió de suports, acreditats davant notari.

Segons Camps, el problema de l'exclusió de l'espanyol en les comunitats amb cooficialitat lingüística afecta tots, als que hi viuen ia les persones que es traslladen a viure-hi des d'altres llocs d'Espanya, per motius personals o de treball, alguns ells obligats a un trasllat forçós per la seva professió. «Totes aquestes persones no poden escolaritzar els seus fills en espanyol en pro d'una normalització lingüística que se sosté gràcies a la desinformació, a les campanyes dels partits que es beneficien de crear diferències, ia la pressió del lobby que ha convertit la conservació de llengües minoritàries en un gran negoci », lamenta.

Espanya és un país on la mera utilització de l'única llengua comuna de tots els espanyols pot comportar a qui ho faci greus problemes i perjudicis, fruit de la proscripció intolerable de què és objecte en les comunitats que disposen d'una altra llengua pròpia. D'això són testimonis les principals associacions cíviques en defensa de la llibertat de l'elecció de llengua, que acaben de posar en marxa una campanya destinada a portar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa que tingui per fi la garantización del dret constitucional a estudiar a espanyol.

Les peticions de 'Parlem Català'

Aquestes són les peticions que formula la plataforma que pretén portar al Congrés dels Diputats la defensa de l'espanyol:

- "Volem que hi hagi línies per poder estudiar totes les assignatures en espanyol a tot Espanya, també a les comunitats autònomes amb una altra llengua, aprenent la llengua cooficial com a assignatura", expliquen.

- "Volem veure el nostre idioma en hospitals, en documents oficials, en campanyes sanitàries, formularis, impresos, en les indicacions d'edificis públics, als butlletins de notes, en els senyals de trànsit, i en la informació turística".

- "Volem que l'atenció al ciutadà en les comunitats amb dues llengües sigui bilingüe. Això no implicarà que tots els empleats públics hagin de conèixer la llengua cooficial amb el castellà en el territori, sinó que n'hi haurà prou que l'administració en el seu conjunt organitzi els seus recursos humans per satisfer aquests drets, com es fa en altres països ".

- "Volem que les ajudes a joves creadors en les comunitats bilingües siguin concedides també als escriptors i creadors que usen l'espanyol, i que la cultura en espanyol deixi d'estar exclosa de la vida oficial".

"Volem que no es furten paraules al nostre idioma. Que els topònims en espanyol de llarga tradició històrica deixin d'estar prohibits en l'àmbit oficial ".

- "Volem que no s'exclogui ni es penalitzi l'ús de l'espanyol a l'hora de sol·licitar un ajut públic. El problema de l'exclusió de l'espanyol en les comunitats amb cooficialitat lingüística ens afecta a tots, als que vivim en elles, ia les persones que es traslladen a viure on nosaltres vivim des d'altres llocs d'Espanya, per motius personals o de treball, alguns d'ells obligats a un trasllat forçós per la seva professió. Totes aquestes persones no poden escolaritzar els seus fills en espanyol '', conclou el comunicat de 'Parlem Espanyol'.

L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és que a tot Espanya hi hagi itineraris que permetin estudiar totes les assignatures en espanyol. Resulta delirant que hi hagi regions on no es pugui estudiar en espanyol. A més d'una aberració pedagògica, representa per sobre de tot una flagrant vulneració dels drets individuals i un clar atemptat a la Constitució. Perquè no és el castellà el perseguit, sinó el ciutadà que vol utilitzar-lo amb normalitat en territoris dominats pel nacionalisme.

Les associacions cíviques promotores d'aquesta iniciativa legislativa necessiten obtenir 500.000 signatures per portar al Parlament la seva proposta. Tenen nou mesos per davant per aconseguir aquest objectiu. Pels espanyols que pateixen aquesta discriminació, pel futur dels nens castellanoparlants en regions nacionalistes i per avergonyir públicament al Govern i als partits que toleren o promouen aquesta infàmia, és de desitjar que les aconsegueixin a la major brevetat.