L'estrany any sabàtic de Puigdemont

Per què Puigdemont va marxar de Catalunya el desembre de 1992?

Una interessant hipòtesi d'en Carles Enric López que algú hauria d'aclarir

El setembre del 2016 Carles Enric López -el periodista que va descobrir les falses llicenciatures de Puigdemont- publicar un sorprenent article a Crònica Global, L'any sabàtic de Puigdemont, que és molt oportú en aquesta època de records olímpics. Perquè resulta que precisament el 1992 Puigdemont es va prendre un estrany "any sabàtic", en el que va marxar d'Espanya per treballar des de l'estranger. Llegiu l'article de Carles Enric López i tregui les seves conclusions.

"Quan vam llegir les primeres biografies del president Carles Puigdemont, el gener del 2016, alguns sospitem del seu currículum. Recordin que vam descobrir en aquelles dates la falsedat de la seva llicenciatura en Filologia o fins i tot en Comunicació.

Si algú era capaç de mentir sobre els seus estudis, què podia fer amb dades més difícilment contrastables? Per exemple, la seva experiència professional. A mi de totes les dades d'aquelles primeres biografies, inclosa l'onírica de Saül Gordillo -que va ser el seu soci empresarial, el seu amic i ara està ben col·locat com director de Catalunya Ràdio- tècnicament relativa a la primera dama, em va sorprendre l'any sabàtic de 1993. Em costava entendre com una persona poc més gran que jo podia permetre un any sabàtic pràcticament a l'inici de la seva carrera professional. He bussejat durant sis mesos en les hemeroteques per aconseguir entendre aquesta dada. (...)

el dia 18 de desembre de 1992, el seu nom deixa de figurar en els crèdits del diari [El Punt]. Comença el seu any sabàtic? Segons algunes dades acumulats, ni es tractaria d'un any, ni ser del tot sabàtic. (...)

L'any sabàtic és un encàrrec periodístic d'uns mesos per sis països d'Europa: Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica, Països Baixos i Dinamarca.

Els mesos finals de 1992 eren una època convulsa a Catalunya. Després dels Jocs Olímpics de Barcelona va arribar la crisi econòmica. A la Girona de Puigdemont, a més, seguia retrunyint l'operació Garzón contra l'independentisme violent, entre juny i desembre de l'any 1992. Va ser una onada de detencions per desarticular Terra Lliure. Entre d'altres va ser detingut Eduard López, un periodista d'El Punt posteriorment absolt. Segons fonts citades en aquella època, un infiltrat, Josep Maria Aloi, havia desencadenat els esdeveniments. Va ser el principi del final de l'organització terrorista.

La tensió era màxima en els cenacles de la ciutat. Les desconfiances augmentaven. Els dubtes sobre qui era el delator van ser molt grans fins a l'aparició del personatge Aloi, mesos més tard. Hi havia dubtes, comentaris, incerteses. (...) Qui no va tenir elecció va ser detingut. Qui va poder allunyar-se es va allunyar. Ningú marca els temps dels anys sabàtics. Ni les casualitats. Encara any sabàtic, com diu el seu nom, és un període de descans. Vincular-lo a una feina, com queda de manifest en les hemeroteques, simplement podria semblar una excusa per no explicar les raons de fons. (...)

Potser alguns van estar, casualment, lluny, molt lluny, massa lluny, d'aquest període complicat de la capital gironina. Lícit sense cap dubte, però estrany (...) Ja vam escriure que Puigdemont ni és filòleg, ni és llicenciat en Comunicació o Ciències de la Informació. Ara, és obvi, podem afirmar que tampoc va tenir un any sabàtic com ell assenyala. Alguna pregunta més? ".

Sí, una pregunta sobre el president fanàtic que potser haurien de fer-se els catalans de seny: ¿Quina classe de fanàtic ens governa?

Dolça Catalunya ...

L'any sabàtic de Puigdemont

per Carles Enric López

@carlesenric

2016.09.18

Quan vam llegir les primeres biografies del president Carles Puigdemont, el gener del 2016, alguns sospitem del seu currículum. Recordin que vam descobrir en aquelles dates la falsedat de la seva llicenciatura en Filologia o fins i tot en Comunicació. Puigdemont era simplement batxiller, alguna cosa per cert molt digne. Tot i alguna pregunta parlamentària, el tema es va difuminar.

Si algú era capaç de mentir sobre els seus estudis, què podia fer amb dades més difícilment contrastables? Per exemple, la seva experiència professional. A mi de totes les dades d'aquelles primeres biografies, inclosa l'onírica de Saül Gordillo --que va ser el seu soci empresarial, el seu amic i ara està ben col·locat com director de Catalunya Ràdio-- tècnicament relativa a la primera dama, em va sorprendre l'any sabàtic de 1993. Em costava entendre com una persona poc més gran que jo podia permetre un any sabàtic pràcticament a l'inici de la seva carrera professional.

Em costava entendre com una persona poc més gran que jo podia permetre un any sabàtic pràcticament a l'inici de la seva carrera professional

He bussejat durant sis mesos en les hemeroteques per aconseguir entendre aquesta dada. La carrera de Puigdemont a El Punt no està allunyada de la seva biografia oficial. A finals dels 80 apareix com a redactor. Des de 1988 exerceix com a cap d'àrea. I en els anys 1991 i 1992 es converteix en un dels dos o tres redactors en cap, segons de quin període es tracti. Per cert, el president català és l'únic d'aquells no ascendit a subdirector o director del diari anys després.

Al gra. Retinguin una dada: el dia 18 de desembre de 1992, el seu nom deixa de figurar en els crèdits del diari. Comença el seu any sabàtic?

Segons algunes dades acumulats, ni es tractaria d'un any, ni ser del tot sabàtic. En un peu de pàgina del 12 de setembre del 1993 a la revista Presència, del mateix grup editorial, donen la pista: "Les tres sèries de reportatges han estat elaborades pel periodista Carles Puigdemont, autor dels textos i de la majoria de les fotografies. Va néixer a Amer (La Selva) el 29 de desembre de 1962, i s'ha format al diari el Punt, mitjà en el qual ha desenvolupat diverses funcions fins a ser nomenat redactor en cap l'any 1990. Des de principi de gener fins principi de agost ha recorregut els països i ciutats que figuren en aquestes tres sèries, fent coincidir el planning amb alguns esdeveniments puntuals de cada país per elaborar, també, altres reportatges. l'àmbit de les tres sèries abasta només països membres de la Comunitat Europea, l'embrió més avançat del que un dia pot convertir-se en una unió d'estats europeus ".

En aquest període, entre febrer i agost de 1993, l'ara cap de l'Executiu català escriu a El Punt 7 reportatges sobre temes europeus d'actualitat. En principi, des de Londres, París, Copenhaguen, Amsterdam, Brussel·les, Milà i, finalment, de nou París. Simultàniament publica una sèrie d'uns 30 reportatges a Presència, entre abril de 1993 i febrer de 1994. L'any va haver de ser curt perquè el setembre del 1993 tornen a aparèixer les seves cròniques a El Punt. Ja no com a redactor en cap sinó com a col·laborador des de la Costa Brava. Temes locals de Lloret de Mar, Tossa de Mar i Blanes.

En un període breu, el 1994, apareix citat de nou com un dels redactors en cap. En uns mesos el seu nom desapareix de nou de la manxeta del rotatiu. Llavors Puigdemont aconsegueix una columna d'opinió en faldó inferior dret fins a finals dels anys 90, denominada El Vesper. Allà dispara setmanalment contra tot allò, al seu parer, políticament incorrecte. PP i PSOE, principalment.

L'any sabàtic és un encàrrec periodístic d'uns mesos per sis països d'Europa: Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica, Països Baixos i Dinamarca.

Els mesos finals de 1992 eren una època convulsa a Catalunya. Després dels Jocs Olímpics de Barcelona va arribar la crisi econòmica. A la Girona de Puigdemont, a més, seguia retrunyint l'operació Garzón contra l'independentisme violent, entre juny i desembre de l'any 1992. Va ser una onada de detencions per desarticular Terra Lliure. Entre d'altres va ser detingut Eduard López, un periodista d'El Punt posteriorment absolt. Segons fonts citades en aquella època, un infiltrat, Josep Maria Aloi, havia desencadenat els esdeveniments. Va ser el principi del final de l'organització terrorista.

Potser alguns van estar, casualment, lluny, molt lluny, massa lluny, d'aquest període complicat de la capital gironina

La tensió era màxima en els cenacles de la ciutat. Les desconfiances augmentaven. Els dubtes sobre qui era el delator van ser molt grans fins a l'aparició del personatge Aloi, mesos més tard. Hi havia dubtes, comentaris, incerteses. Allunyar-se del soroll suposava augmentar determinat volum. Qui s'allunya? Per què s'allunya ?, seguien interrogant en l'entorn d'aquells esdeveniments. El 1995, el judici va liquidar de forma definitiva el tema. Les pressions del Grup Català al Congrés sobre un Govern necessitat van adobar com un bàlsam la situació. El fiscal sol·licito al tribunal (cita literal) "aplicar l'article del Codi Penal que permet condemnar en grau mínim i que, posteriorment, la pròpia Sala sol·liciti per a ells l'indult". Tot va tornar a la tranquil·litat. L'independentisme va virar, definitivament, cap a la no violència.

Qui va poder estar va estar. Qui no va tenir elecció va ser detingut. Qui va poder allunyar-se es va allunyar. Ningú marca els temps dels anys sabàtics. Ni les casualitats. Encara any sabàtic, com diu el seu nom, és un període de descans. Vincular-lo a una feina, com queda de manifest en les hemeroteques, simplement podria semblar una excusa per no explicar les raons de fons. Estranya, per això, un ús tan poc didàctic en un currículum ple ja d'altres dades manifestament incerts. Això sí, alguns tenen màgia per escriure i crear personatges. Si dotar al passat de dues llicenciatures augmenta el prestigi social, afegir un any sabàtic de joventut ja és la cirera en una construcció personal idíl·lica. Qui resisteix un personatge així? Qui ha modulat aquest personatge?

Suposem que el soci Saül Gordillo assegut al seu càrrec públic no té temps per llegir hemeroteques. Encara que curiosament sí que ho va tenir per encatifar al personatge Puigdemont amb dades com menys incontrastables des de la seva columna a El Periódico. Va oblidar, però, que els mitjans escriuen la història dia a dia. I aquestes història es conserven. Un no pot viure del passat, però sí ha de conèixer.

Potser alguns van estar, casualment, lluny, molt lluny, massa lluny, d'aquest període complicat de la capital gironina. Lícit sense cap dubte, però estrany, en algú que fa uns dies es va encoratjar davant del moribund Francesc Homs. L'honor, com és ben sabut, no es construeix només de mites. Es crea amb actes, accions, experiència i saviesa. Els currículums simplement són història viscuda, història real. Al ja sabut, noves dades. Ja vam escriure que Puigdemont ni és filòleg, ni és llicenciat en Comunicació o Ciències de la Informació. Ara, és obvi, podem afirmar que tampoc va tenir un any sabàtic com ell assenyala. Alguna pregunta més?