Nació - "Conjunt de persones d'un mateix origen ètnic i que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comuna." Diccionari de la llengua espanyola.
Segons Wikipedia la paraula nació té dues accepcions: la nació política, en l'àmbit jurídic-polític, és un subjecte polític en el qual resideix la sobirania constituent d'un Estat; la nació cultural, concepte soci-ideològic més subjectiu i ambigu que l'anterior, es pot definir a grans trets, com una comunitat humana amb certes característiques culturals comunes, a les quals dota d'un sentit ètic-polític. En sentit ampli nació s'empra amb variats significats: Estat, país, territori o habitants d'ells, ètnia, poble i altres. Aquest concepte ha estat definit de molt diferents maneres pels estudiosos en aquesta qüestió sense que s'hagi arribat a un consens sobre aquesta qüestió.
Bon embolic ha desencadenat el PSOE en el seu recent Congrés en intentar definir el caràcter plurinacional ¿o volien dir multinacional? d'Espanya tot i que, per ventura sabedor de la dinamita que l'expressió porta dins, s'ha afanyat a aclarir que aquesta constatació no ha de posar en risc el caràcter únic i indivisible de la sobirania nacional. L'afició a aquests debats -que volen ser heralds d'una nova convivència política- no és nova i ve, si parlem d'història recent, de l'època de la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero.
Pedro Sánchez que ha tingut tot l'estiu per estudiar l'assumpte i aclarir-se, avui li pregunten quantes nacions hi ha a Espanya i que contesta, que totes les nacions són Espanya. Ens porta a imaginar qui i com, anaven a constituir aquest engendro amb el que ens que ens té preocupats. ha arribat la data que aquesta incògnita anava a descobrir-i seguim igual o encara pitjor, perquè ... ¿Seran nacions totes i cadascuna de les 17 autonomies existents actualment? O és que podrien ser-ho només les anomenades "comunitats històriques"? (Euskadi, Catalunya, Galícia ...) I Navarra? I la Comunitat Valenciana i Balears? que ja des d'alguns àmbits es pretenen annexionar a Euskadi o Catalunya respectivament I ara surt Madrid demanant ser una d'aquestes nacions ....
I ja que hi som .... Pregunto: ¿Podria meu barri constituir-se en una d'aquestes nacions i així poder entrar directament a la CE, Europol i la CIA, com pretén Catalunya? Es podria triar entre monarquia o república? ....
Crec, des del meu condició d'humil escribidor provincià, que Espanya és Espanya -construïda en dies bons i en dies dolents ha romasa unida des de fa una porció de segles- i no ha estat mai una "nació de nacions" però, compte, si ho fora, hauria de dissimular i no dir-ho a ningú perquè les nacions de nacions han acabat com el rosari de les aurora: així, l'Imperi austro-hongarès, Rússia, Iugoslàvia, etc.
Fundar a hores d'ara una "nació", amb tots els elements explosius que nien en aquest concepte, en un "sentiment" és jugar amb foc, precisament amb el foc inextingible, pertorbador, impetuós i, al cap, violent de la reivindicació nacionalista. Perquè sentiments els tenim tots i per això sentiments de pertànyer a una nació cultural específica, intransferible, plenes d'herois, de sants, de batalles i afanys gloriosos, de déus i de tombes, nien en tots els racons de la geografia peninsular: a maragatos , aranesos, Càceres, de Cartagena, Terol, Segòvia etc. etc. etc ....
Pretendre introduir en el debat polític tal pertorbador concepte sense que -i això és capital se'ns presentin al mateix temps els contorns precisos i inequívocs que d'ell han de derivar és un exercici de frivolitat incompatible amb la serietat que als socialistes, com governants que han estat i aspiren a ser-ho, estem obligats a atribuir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario