Els grups separatistes acorden crear una conselleria més per facilitar el repartiment de càrrecs i que els republicans controlin TV3.
Els negociadors d'ERC i de Junts per Catalunya han arribat a un principi d'acord per formar govern. Carles Puigdemont ha imposat el nom de Jordi Sánchez, l'excap de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a pròxim candidat a la investidura.
A canvi, ERC es quedarà amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que controla TV3 i Catalunya Ràdio, ara en mans convergents, i es crearà una nova conselleria, passant a catorze, per facilitar el repartiment de càrrecs.
El principal escull, les prebendes Puigdemont a Bèlgica, ja hauria estat superat i ERC està disposada a facilitar un reconeixement "formal" de l'expresident fugat així com una operativa que faciliti el líder de Junts per Catalunya visibilitat a Brussel·les i comandament a Barcelona. Han hagut de passar més de dos mesos d'àrdues i farragoses negociacions per a un principi d'acord que les formacions separatistes anunciaran en breu. I gairebé amb tota seguretat, diputats, alts càrrecs i dirigents polítics celebraran diumenge que ve un acte d'exaltació de Puigdemont a Brussel·les, pas previ per a la investidura, que s'endevina problemàtica, del pres Jordi Sànchez.
Amb aquest intent de nomenar Sànchez, Puigdemont manté el pols a l'Estat i força a ERC a explorar un camí inèdita. Segons informa La Razón, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no permetrà l'excarceració de Sánchez perquè acudeixi a la sessió d'investidura, pel que resta saber si ERC i Junts per Catalunya es conformaran amb un president de la Generalitat a la presó o recorreran a Jordi Turull, exconseller de Presidència, com a recanvi de Sánchez, que a l'estar imputat per l'1-o és possible que sigui inhabilitat en un termini de tres o quatre mesos. Ja tenen també el recanvi per a aquesta possibilitat i llavors seria Elsa Artadi la nova presidenta.
Falta el suport de la CUP
La CUP s'ha incorporat a l'última fase de la negociació perquè el que està ara a sobre de la taula és el pla de govern i el full de ruta per als propers anys, que és una cosa que la formació anticapitalista si voleu acordar. Els "cuperos", en canvi, no negocien l'estructura del Govern ni les conselleries ni la fórmula per compatibilitzar una presidència "legítima" a Brussel·les, per Puigdemont, amb una altra "efectiva" des del Palau de la Generalitat. En aquesta ultima reunió ja han posat pedres en camí a aquest acord i pretenen sotmetre abans a l'aprovació de la militància, com ja van fer en l'ocasió anterior, el que poden demorar la investidura com a mínim fins la setmana vinent.
També falta per determinar la nova "full de ruta" del separatisme, els plans que tant republicans com l'entorn de Puigdemont tenen per aplicar el "mandat" del referèndum de l'1-O. ERC advoca per aixecar el peu de l'accelerador i recuperar el control de les institucions regionals mentre que l'expresident advoca per intensificar el desafiament.
Incapacitat pel jutge
Jordi Sànchez, l'advocat ha anunciat que demanarà la seva llibertat o un permís si és candidat a president de la Generalitat, està incapacitat legalment pel jutge del Suprem Pablo Llarena per anar al Parlament, el que podria suposar un obstacle per a la seva elecció.
El citat jutge, que investiga el "Procés" cap a la Declaració Unilateral d'Independència, va determinar en un recent acte "la incapacitat legal prolongada" de Sànchez, entre d'altres dirigents sobiranistes, "per complir el deure d'assistir als debats i les votacions del Ple del Parlament de Catalunya ". Tant Llarena com el mateix Suprem -a través de la sala que estudia els recursos contra les decisions d'aquest magistrat- han reconegut el dret a la participació política de Jordi Sànchez, però han assenyalat la necessitat de trobar fórmules per respectar sense danyar els objectius de la investigació penal.
Si el jutge permet la investidura d'Sànchez i pot sortir d'Estremera per a tal fi, els independentistes, especialment els junteros, haurien aconseguit guanyar la batalla, encara que el reu hagués de dimitir per afavorir un govern efectiu. Si el jutge no ho permet tot i haver jurisprudència (la justícia espanyola va deixar participar en un debat d'investidura el 1987 a Euskadi Joan Carles Yoldi, empresonat per pertinença a ETA), l'independentisme veurà avalat el seu argument que els drets polítics d'un independentista han tornat a veure vulnerats. Un altre argument de portar a la cort internacional d'Estrasburg quan sigui menester.
No hay comentarios:
Publicar un comentario