L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, afavoreix el moviment ocupa, de què va formar part en la seva joventut.
Aquest taller va ser impartit entre el 3 i el 24 de juliol passat al centre municipal de Les Corts, a Barcelona. Va portar per nom "Autogestió i nous models d'habitatge alternatius". Per descomptat, es van evitar paraules com okupes o okupació per "models d'alternatives d'habitatge".
El taller, dirigit als més joves, va incloure una xerrada sobre l'anomenada "Filosofia de l'alliberament d'espais". En essència va consistir en informar sobre com justificar l'ocupació d'habitatges i edificis.
És de tots sabut que el moviment okupa de Catalunya té en l'alcaldessa de la ciutat comtal, Ada Colau, a un dels seus valedors, que va formar part d'ell, en el seu moment.
CATALUNYA, ON ES PRODUEIXEN MÉS OCUPACIONS
De fet, Catalunya està al capdavant de les 17 comunitats autònomes espanyoles pel que fa a ocupacions es refereix: 600 a el mes, o el que és el mateix, 20 diàries des començament d'aquest any.
D'acord amb el Ministeri de l'Interior, de gener a juny de 2020 es van presentar 3.611 denúncies d'ocupacions, gairebé 500 més que en el semestre anterior. Una xifra estratosfèrica comparada amb les 1.183 denúncies d'Andalusia o les 657 de la Comunitat de Madrid. Les 14 comunitats autònomes restants van sumar totes 1.434 denúncies.
El 48,5 per cent dels immobles ocupats a Espanya durant aquest any van ser a Catalunya.
Gran part de la culpa d'aquest efecte la tenen els dos decrets aprovats pel govern de la Generalitat, l'17/2019 i el 1/2020, sobre l'accés a l'habitatge, certament confusos.
El primer dels decrets, el de desembre de 2019, estableix que "els grans forquilles d'habitatges" (llegiu bancs i empreses) estan obligats a oferir en lloguer social habitatges d'execució hipotecària a les persones que l'hagin ocupat estant buit i il·legalment.
L'errònia redacció va obligar a el govern autonòmic a modificar-lo amb un segon decret, el de gener de 2020.
NOVA DESCRIPCIÓ D'HABITATGE BUIDA
En el mateix descriu l'habitatge buit com aquella "que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys". Les "causes justificades" són "el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l'abandonament de l'habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l'habitatge sigui objecte d'un litigi judicial pendent de resolució ". El parlament autonòmic va validar el decret al febrer passat.
Dues setmanes després, però, el Consell de Garanties Estatutàries, a requeriment de Ciutadans, després d'un estudi succint, va dictaminar que era "inconstitucional perquè vulnera els articles 9.3 i 33 de la Constitució, pel que fa referència a la supressió com a causa justificada de la desocupació permanent de l'habitatge l'ocupació d'aquesta sense títol legítim, quan la persona propietària acrediti haver iniciat les accions judicials adequades per a la recuperació efectiva de la possessió, abans de complir-se el termini de dos anys per considerar l'habitatge com buida ".
El Consell de Garanties va recordar, a més, que la nova llei d'habitatge ja convalidada al Parlament establia una mesura que ja havia portat molta polèmica: obligar els inversors a oferir lloguers socials a okupes que hagin ocupat un habitatge buit (adquirida després d'una execució hipotecària, en dació en pagament o desnonament) si els mateixos demostren que estaven ocupant l'habitatge des d'abans de el 30 de juny de 2019 (6 mesos).
Els magistrats de les seccions civils de l'Audiència de Barcelona van rebutjar aplicar aquest aspecte de l'article de el decret d'habitatge. Això, des del seu punt de vista, "no pot ser considerat un requisit" que parelice els processos judicials "d'execució hipotecària, o de qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d'un deute hipotecari, o de desnonament per impagament".
Traduït, les demandes interposades per bancs i empreses contra els ocupes seran acceptades encara que incompleixin aquest requisit.
RECURS DAVANT EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
El passat 16 de juliol el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs contra els dos decrets lleis successius. Va ser interposat per més de 50 diputats de PP al Congrés, i va donar quinze dies a parlament autonòmic i a la Generalitat perquè es puguin personar i presentar les al·legacions que considerin oportunes.
"No permetrem que Catalunya esdevingui una mena de paradís 'ocupa' inèdit en la resta d'Europa, i alhora en un infern tant per als propietaris com per a aquelles famílies que no ocupen cap pis, que no tiren cap porta sinó que esperen pacientment en les llistes d'espera d'habitatge social ", va assegurar el juny passat el líder d'el PP de Catalunya, Alejandro Fernández, a l'anunciar aquest recurs.
Fernández, durant la presentació a la premsa de el recurs, va afirmar que el decret era un atac "frontal" a la propietat privada i una vulneració de drets que deixa en inferioritat de condicions als propietaris catalans respecte als d'altres comunitats autònomes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario