Rodrigo Lanza | EFE
Iglesias, Colau, Asens, Évole, Boye, Júlia Otero ... l'espès silenci de club d'amics de Rodrigo Lanza
L'assassí de Víctor Laínez venia de deixar tetraplègic a un guàrdia urbà de Barcelona, crim que l'esquerra política i mediàtica va posar en dubte.
Rodrigo Lanza ha estat declarat culpable de l'assassinat de Víctor Laínez, a qui va colpejar fins a la mort el 8 de desembre de 2017 a Saragossa pel "delicte" de portar uns tirants amb la bandera d'Espanya. No va ser el primer crim que va cometre a Espanya. El 4 de febrer de 2006, Llança va atacar a un guàrdia urbà de Barcelona, Juan José Sales, que intervenia en el desallotjament d'una festa okupa. L'assassí li va tirar una pedra que va impactar al cap de l'agent, que va a conseqüència de la lesió va quedar en "estat vegetatiu persistent" segons sentència de l'Audiència de Barcelona.
Aquell crim no va quedar impune, però gairebé. Llança va sortir de la presó als quatre anys després d'una imponent campanya de l'esquerra barcelonina que va sembrar tota classe de sospites sobre el procediment judicial. Llança, nét d'un almirall de l'Armada xilena i notable de l'pinochetisme, va comptar amb el suport de personatges com el lletrat Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i Torra (condemnat per col·laborar amb ETA en el segrest d'Emiliano Revilla), Jaume Asens, portaveu de Podem al Congrés, Gerardo Pisarello, diputat de Podem, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, Pablo Iglesias, Irene Montero, Rafa Mayoral o els periodistes Jordi Évole i Julia Otero, que arran d'un documental que qüestionava el veredicte es van sumar a la cort d'amics del "innocent" Rodrigo Lanza. La primera el va entrevistar en el seu programa i es va fer creus de com dura havia de ser la presó per a un innocent.
El segon va escriure un article a El Periódico titulat Ciutat morta o com la merda sura en el qual no albergava el més mínim dubte que Llança havia estat torturat.
El "documental"
Ciutat morta és el títol de l'documental, una peça dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona, va obtenir el guardó de "millor documental" al Festival de Cinema de Màlaga i es va emetre per TV3 generant un gran escàndol a favor de la candidatura d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona. Els autors van acceptar el premi de l'Ajuntament, dotat amb set mil euros, però es van negar a rebre-ho de les mans de l'aleshores alcalde, el convergent Xavier Trias, que es va quedar a l'escenari amb cara de circumstàncies. Seria un dels seus últims actes com a primer edil de la capital de Catalunya.
A aquelles alçades, es donava per descomptat que l'empresonament de Lanza es devia a un muntatge policial. A més, el documental relatava el suïcidi d'una de les detingudes per aquells fets, Patricia Heras, el que aportava encara més càrrega dramàtica. De l'agent postrat en una cadira de rodes ningú es recordava. El moviment okupa feia bromes amb Juan José Sales, qui segons aquella gent s'hauria caigut sol.
Boye i Asens formaven part de l'ampli dispositiu jurídic que es dedicava a defensar a Barcelona a antisistema, okupes, anarquistes violents i altermundistes radicals, la "fauna" antiglobalització que pululaba per la Ciutat Comtal amb la complicitat d'instruments com el "Observatori de Drets Econòmics socials i Culturals ", la plataforma d'on van sortir catapultats cap a l'Ajuntament Colau, Pisarello i Asens i en la qual Boye exerceix com a patró.
Un cop instal·lats al poder, no van tenir el més mínim empatx a finançar una associació de la mare de Rodrigo Lanza, Centre per a la Defensa de Drets Humans Iridia, amb trenta mil euros. Pablo Iglesias, Irene Montero i Rafa Mayoral van arribar a reunir-se amb la mare de l'assassí per mostrar-li tot el seu suport i commiseració. Llança era llavors una víctima de les suposades "clavegueres" policials de Barcelona en comptes d'un criminal amb padrins. Ara, tots ells guarden silenci. També a la Universitat de Salamanca, on el 2009 van arribar a cedir les seves instal·lacions perquè Llança donés una conferència amb el títol de "Procés de feixistització i muntatges policials".
No hay comentarios:
Publicar un comentario