Arrenca la Cimera del Clima de Glasgow, la darrera esperança per salvar el planeta del desastre

 

Manifestació per l'acció contra el canvi climàtic a Melbourne, Austràlia.

A Glasgow s'inaugura la COP26 que pretén tancar els serrells pendents de l'Acord de París i iniciar una nova acció climàtica per a les properes dècades

Què realment s'espera de la cimera de Glasgow? El principal objectiu és mantenir viu el compromís de l'Acord de París del 2015 per limitar l'escalfament global a 1,5 graus i demostrar que funciona. Però el que es demana ara als països és que presentin el seu pla concrets per reduir les emissions per al 2030 i aconseguir el “zero net” –produir menys C02 que la quantitat que traiem de l'atmosfera– per al 2050.

Durant les dues properes setmanes s'esperen anuncis molt tècnics. Però altres mesures seran més digeribles per al ciutadà corrent, com ara evolució cap a cotxes elèctrics (Regne Unit s'ha compromès a tenir per al 2030 tots els cotxes nous venuts elèctrics), accelerar l'eliminació progressiva de l'energia del carbó o tallar menys arbres. L'atenció està posada en aquesta reunió que pretén unir els 198 països signants en una mateixa direcció, com és la de posar en pràctica accions ambicioses per evitar el desastre climàtic al planeta en les properes dècades.

La pandèmia de coronavirus va endarrerir un any la reunió mundial sobre el clima en un moment crucial per a la salut de la Terra. Les darreres dades recopilades a l'esborrany del 6è informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) posaven sobre avís als països a només dos mesos de la celebració de la COP 26.

El document avançava que “amb un escalfament global de 1,5°C es produirà un augment de les onades de calor, s'allargaran les estacions càlides i s'escurçaran les estacions fredes; mentre que amb un escalfament global de 2°C els episodis de calor extrema aconseguiran amb més freqüència llindars de tolerància crítics per a l'agricultura i la salut".

Ni un sol racó del planeta, avisaven, es podrà alliberar dels efectes que tindrà la crisi climàtica i responsabilitzava l'activitat humana com a única causant de l'escalfament global. El text concloïa que és imprescindible que es prenguin compromisos per evitar un augment de la temperatura per sobre dels 1,5ºC, uns nivells ja acordats a París el 2015.

D'acord amb el que han presentat les parts, no només no es pot complir aquest límit d'1,5ºC, sinó que es pot arribar a assolir un augment de les temperatures de 2,7ºC amb conseqüències catastròfiques. Com va assegurar Inger Andersen, directora executiva del PNUMA, "per tenir una oportunitat de limitar l'escalfament climàtic a 1,5ºC, tenim vuit anys per reduir gairebé a la meitat les emissions de gasos d'efecte hivernacle", però “el rellotge fa tictac a veu alta".

Absències notables i poc compromís

La presència o l'absència dels líders mundials en aquesta cimera és tot un gest polític, tota una declaració d'intencions. En aquest sentit, l'atenció s'ha posat especialment sobre els líders que no aniran a Glasgow a la cita pel clima. Entre ells, Xi Jinping, president de la Xina. El seu país és el que més GEI emet, però al seu lloc enviarà Xie Zenhua, al capdavant de la seva delegació. Jinping ha anunciat, no obstant, que hi participarà però mitjançant videoconferència.

"Que el primer país emissor de gasos d'efecte hivernacle en aquests moments com és la Xina no abordi amb la contundència que té la responsabilitat històrica, no és el millor dels senyals perquè les negociacions vagin pel bon camí", apunta Andaluz.

Una altra de les absències notables ve de part del Kremlin. Vladimir Putin, president de Rússia, tampoc assistirà a la COP26. Tot i ser el quart país que més gasos emet a l'atmosfera i que no preveu assolir la neutralitat climàtica fins al 2060, el seu mandatari només intervindrà per via telemàtica. Tampoc no hi acudiran el Papa Francesc, el president iranià Ebrahim Raisi, el brasiler Jair Bolsonaro, el mexicà Andrés Manuel López Obrador o el sud-africà Cyril Ramaphosa.

El president brasiler, Jair Bolsonaro, un escèptic del canvi climàtic, ha rebut contínues crítiques per l'augment de la desforestació de l'Amazones durant la seva presidència i les seves pressions sobre mantenir una activitat agrícola i minera més gran a la zona.

Al contrari, però, hi ha la reincorporació dels Estats Units. Com apunta Andalús, "tot i que Biden encara és lluny de l'emergència climàtica que vivim, és molt més favorable que la nefasta política de Trump". Tot i això, des d'Ecologistes asseguren que hi ha un cert alentiment del debat climàtic, perquè "hi ha decisions que s'han pres en els últims mesos que s'haurien d'haver pres molt abans", expliquen. El que passa és que “el fet que s'hagi posposat aquesta cimera fa que els països no li hagin donat tanta prioritat perquè els quedava més temps del que solien tenir”.

Pel que fa a Espanya, el nostre país "està també molt lluny" de complir els objectius, lamenta Andalús. El 2030, hauria d'assolir una reducció d'almenys el 55% de les emissions de gasos, però, com explica Andaluz, el que està plantejant la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic Teresa Ribera és una reducció del 23%. que "encara queden 32 punts percentuals per a la propera dècada que no estem abordant".

Els líders mundials continuen donant mostres d?incapacitat per assumir que la lluita contra el canvi climàtic és un assumpte tan important com urgent. Del primer ja gairebé ningú no dubta; i no obstant això se segueix actuant com si el temps per reaccionar no se'ns estigués esgotant. Per això, hi ha molta expectació posada a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) que arrenca avui a Glasgow, però acompanyada d'enorme escepticisme. Tant de bo els mandataris de tot el món arribin a subscriure i complir els acords que es prenguin.

Pedro Sánchez viatja amb una gran comitiva a Roma i només aconsegueix reunir-se amb quatre líders del G-20

 

El president espanyol Pedro Sánchez participa amb la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño a la cimera del G-20 a Roma

Pedro Sánchez ha viatjat aquest divendres a Roma per acudir com a convidat a la reunió anual del G-20. Però malgrat que no és protagonista de la cimera, ja que Espanya no és considerada una de les vint potències econòmiques del món, el president del Govern s'ha desplaçat fins a la capital italiana acompanyat d'un seguici important que inclou des de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño , fins i tot el seu ajudant o el seu metge personal, a més de la seva dona Begoña Gómez, que feia molt de temps que no viatjava amb ell.

L'agenda bilateral del president del Govern a Roma no és especialment important. Tot i acudir a una cita tan rellevant com és la reunió del G-20, que en aquesta ocasió es reuneix a la capital italiana, Pedro Sánchez només ha aconseguit tancar una reunió amb quatre líders de les principals potències mundials. Entre ells no hi ha Joe Biden, que no obstant l'ha convidat a un esdeveniment multitudinari per parlar dels subministraments d'energia. Serà la quarta vegada, després de tres reunions i un viatge del líder socialista als Estats Units, que no s'hi pot reunir.

Sánchez, durant la seva estada a la capital romana, es veurà amb el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau; el primer ministre d'Austràlia, Scott John Morrison; el president d'Argentina, Alberto Ángel Fernandez, i el seu homòleg indi, Ram Nath Kovind. Un cop més el cap de l'Executiu espanyol no ha estat capaç de convèncer el president nord-americà Joe Biden per tractar temes d'interès per als dos països.

L'escassa agenda internacional del president espanyol sorprèn atesa l'oportunitat que una reunió com la del G-20 ofereix als participants. És un marc ideal, per la quantitat de persones que es donen cita, i per la discreció de l'entorn completament blindat, per mantenir relacions amb altres líders mundials que rarament es puguin produir en el dia a dia dels mandataris.

Moncloa amaga la seva agenda

La poca activitat bilateral del president del Govern a Roma és, potser, la raó per la qual la Secretaria d'Estat de Comunicació ja oculta amb el viatge començat l'agenda de Sánchez a Itàlia. Fins ara Moncloa s'ha negat a remetre als periodistes que cobreixen el viatge l'agenda de tot el cap de setmana, com és habitual en aquest tipus de desplaçaments, per poder organitzar-se. L'equip del president només ha difós els actes en què ha participat aquest divendres, de caràcter econòmic i cultural.

Encara que no tindrà trobada bilateral amb Joe Biden, a Roma, Sánchez sí que veurà el president dels Estats Units. Tots dos coincidiran, com a mínim, en una trobada massiva que ha convocat Biden aprofitant la coincidència de tots els líders a la ciutat per parlar del subministrament d'energia. Es tracta d'un esdeveniment massiu al qual acudeix el president espanyol com un més. Durant l'última reunió anual de les Nacions Unides, fa unes setmanes, el nord-americà ja va organitzar un acte similar per parlar de les vacunes, en què Sánchez va intervenir per videoconferència.

Sánchez fa servir l'avió més gran i contaminant de l'Estat per anar a Roma amb desenes de col·laboradors

Sánchez ha canviat el Falcon que fa servir per als seus desplaçaments per un avió més gran i contaminant per desplaçar tota la comitiva que l'acompanya.

Són tants els col·laboradors o propers a Sánchez que han viatjat a Roma que el Ministeri de Defensa ha hagut de noliejar l'Airbus A310, l'avió més gran i més contaminant que té l'Estat per al transport de personalitats, per poder portar-los a tothom mateix desplaçament. En aquest tipus d'aeronau hi caben unes vuitanta persones, amb la composició que té l'avió d'Estat, ja que està modificat per donar cabuda a sales de reunions i fins i tot una habitació amb dutxa. Per a aquests cims i per la distància a recórrer, generalment, es fa servir el Falcon amb una vintena de places.

Entre les persones que han acompanyat a l'avió presidencial el cap de l'Executiu a Roma hi ha Calviño, també amb una part important del seu equip; el responsable del departament econòmic de la Presidència Manuel de la Rocha; la directora d´informació internacional Carmen Pérez; diversos assistents personals de Sánchez o el seu metge privat. També ha viatjat a la delegació el seu amic íntim i director d'Agenda Urbana i Arquitectura, Ignacio Carnicero, que ha intervingut en un acte a la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma per recolzar la institució, de només una hora de durada, i que es ha fet dotze hores abans de l'inici de la cimera.

L'avió, que pertany al grup 43 de l'Exèrcit de l'Aire, i amb una autonomia de dotze hores a l'aire, ha agafat terra a l'aeroport romà de Ciampino a dos quarts de cinc de la tarda. D'allà, en diferents cotxes oficials i furgonetes blindades, Sánchez i el seu seguici s'han desplaçat fins als dos actes oficials que tenien previstos aquest divendres. L'agenda institucional del president, així com la de la resta de membres que hi han viatjat, ha finalitzat cap a dos quarts de nou.

L?avió del president tornarà a Madrid, amb tots els integrants de la representació espanyola, diumenge. Després de la roda de premsa que oferirà un cop finalitzi la cimera del G-20 a Roma, Sánchez sortirà cap a Espanya. Serà a darrera hora de la tarda. Hores després, dilluns al matí, el cap de l'Executiu tornarà a volar, en aquest cas a Glasgow, per anar a la cimera del clima. La majoria de presidents, així com els periodistes, viatgen directament de Roma a la ciutat escocesa.

Greenpeace: La màfia del gas?

Un moment de l'acció duta a terme per Greenpeace al port de Sagunt.

Activistes de l'organització ecologista Greenpeace han protagonitzat una acció de protesta per exigir la fi dels combustibles fòssils, així com per denunciar la dependència d'Espanya del gas natural. En concret, el vaixell de Greenpeace 'Esperanza' va entrar al port de Sagunt i es va ancorar al costat de la planta de regasificació d'Enagás per impedir l'entrada d'un vaixell metaner 'British Merchant', provinent dels Estats Units amb una càrrega de 60.000 tones de gas natural liquat, a les instal·lacions portuàries.

Dimarts a la tarda, després de diverses hores de bloqueig, agents de la Guàrdia Civil van abordar l'embarcació de l'organització ecologista i van prendre el control de l''Esperança' en una operació autoritzada per un jutge de Sagunt. El capità de l'Esperança, Sergiy Demydov, ha estat arrestat i traslladat a la caserna de l'institut armat a Sagunt i ha estat posat en llibertat aquest dimecres a les 14.30 hores. L'embarcació va ser remolcada a port, on ha romàs la tripulació.

A Demydov se li imputa un presumpte delicte de desobediència als agents de l?autoritat. La tripulació de l'Esperança també està en llibertat però el vaixell ha estat retingut per l'autoritat portuària pendent de valoració de danys que poden pujar a centenars de milers d'euros. Segons han informat fonts de la Guàrdia Civil a EFE, s'han obert diligències policials i judicials contra Greenpeace

L'acció de Greenpeace

Activistes pujats a zódiacs van pintar a tots dos costats del Merchant el missatge “No + Gas”, mentre un escalador es va enfilar a l'àncora de l''Esperança' per exercir una "resistència passiva" durant deu hores. Per remolcar el vaixell des del punt en què estava fondejat, els agents van haver de treure un activista de la cadena d'una de les àncores i posteriorment van tallar les dues àncores i els van remolcar fins al lloc del port on estan atracats.

"Estem davant d'una emergència climàtica i la ciència és clara, tenim menys de 10 anys per reduir dràsticament les emissions i mantenir-nos per sota de l'augment de temperatura d'1,5 graus centígrads. Tot i això, el gas és el combustible fòssil que més creix en el món", ha declarat Tatiana Nuño, responsable de la campanya de canvi climàtic de Greenpeace.

La protesta s'emmarca en el context del Consell Europeu extraordinari que se celebra a Luxemburg, on els ministres d'Energia es reuneixen per tractar l'impacte de l'augment dels preus de l'energia i les possibles solucions, i Greenpeace exigeix ​​abordar l'escalada de preus des de l'arrel i que els governs apliquin mesures urgents per protegir les persones vulnerables.

Greenpeace exigeix ​​a Enagás (operadora de la xarxa de gas) ia les empreses energètiques un pla d'abandonament progressiu del gas fòssil (gas natural), i adverteix que ja s'estan vivint les conseqüències d'aquesta crisi, tant a l'economia global com a la nacional, afectant tota la població pels continus rècords de pujada de preus a la factura elèctrica.

A aquesta crisi de preus s'hi afegeix l'emergència climàtica i Greenpeace assenyala que en concret, de mitjana, la planta de Sagunt és responsable d'unes 4,5 milions de tones d'emissions directes anuals de CO2.

Greenpeace fa el negoci amb combustibles fòssils.

Ho estan llegint bé, una organització ecologista té una comercialitzadora a Alemanya que es dedica a vendre als consumidors gas natural.

El 2011, Greenpeace Alemanya, després de la decisió del Govern de Merkel d'apagar les nuclears després de l'accident de Fukushima, va posar en marxa la comercialitzadora Greenpeace Energy. Però resulta que realment ells el que venen és gas fòssil. Ho reconeixen ells mateixos i no sembla importar-los. Segons les seves dades, el 2020 més del 99% del gas que venen és fòssil. I així va passar també en any anteriors des de la seva creació.

Greenpeace Energy es va fundar sota l'auspici de l'ONG el 1999 per abastir electricitat d'energies renovables. El 2011 va començar a comercialitzar gas natural. El seu propòsit era atraure els consumidors i companyies que ja usen aquest combustible fòssil, per exemple en la calefacció, i afegir-los un recàrrec a la factura per invertir en tecnologia i investigació cap a la producció d'hidrogen verd. “El nostre propòsit no és vendre gas natural, sinó cercar una estratègia global en tot el sistema energètic. I això inclou un canvi ecològic en aquests sectors on encara existeix l'ús de gas”, explica per telèfon Michael Friedrich de Greenpeace Energy.

Des de llavors, l'ONG es dedica a vendre electricitat i gas als consumidors alemanys. Un dels seus productes o serveis l'anomenen ProWindGas, també conegut com a gas eòlic, que no és altra cosa que hidrogen procedent d'electrolitzadors subministrats amb energia eòlica d'algun parc.

I el que és molt més greu, els ecologetes de l'organització, amb l'excusa de protegir el medi ambient, es dediquen a boicotejar les instal·lacions de la competència en altres països en un moment molt complicat, quan ja s'està dubtant de la capacitat del subministrament de gas a el nostre país per al proper hivern.

La mort dels 10 rucs antiincendis a Castelló

El que va començar com una idea sostenible per mantenir desbrossat el sotabosc i evitar incendis ha acabat en una agra polèmica i en la mort de deu animals. Deu dels cinquanta rucs introduïts al parc natural del Desert de les Palmes (Castelló) fa tot just dos mesos han mort. La iniciativa, impulsada per la Conselleria d‟Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, ha generat un escàndol polític que s‟ha saldat de moment amb la dimissió del director general de Medi Natural, Benjamí Pérez.

El Grup per a l'Estudi i Conservació dels Espais Naturals (Gecen) va denunciar aquesta mateixa setmana la mort d'almenys un 20% dels animals introduïts a principis del mes d'agost a aquest parc natural per lluitar contra els incendis forestals.

El responsable del col·lectiu ecologista, Francisco González, exigeix ​​explicacions al departament que dirigeix ​​Mireia Mollà, i retreu «l'opacitat» i «falta de transparència» de la Generalitat en el cas de la mort d'aquests rucs. Tot i això, ha admès que "aquest tipus d'accions de control i gestió de muntanyes es fa molt a Europa, com ja es feia amb bovins a la zona del Prat-Torreblanca".

«La idea és bona, però després del que ha passat al Desert volem saber si hi ha hagut alguna negligència, quines han estat les conseqüències de la no adaptació, que ha fet que alguns ases tinguessin un aspecte esquelètic, o què ha passat perquè alguns hagin mort. S'hauria de saber si algú ha fet alguna cosa o hi ha hagut algun boicot», assenyalava González.

Un dels ases del projecte

El projecte va arrencar de manera ambiciosa l'agost passat i ha finalitzat només dos mesos després, a principis d'octubre després de l'advertiment de desnutrició i mal estat dels exemplars a zones com l'ermita de les Santes de Cabanes. La Generalitat va obrir dimarts un expedient informatiu per aclarir i tenir una «visió clara» del que va passar.

Fonts de l'Administració autonòmica afirmen que l'experiència ha estat «molt curta», i detallen que «el grup de rucs pasturava en una finca privada dins del Parc Natural, amb l'autorització de la direcció, per netejar arbustos i herbes i evitar així possibles incendis».

Sobre aquestes morts, experts en treballs ambientals consultats pel diari Levante apunten que aquests ases domèstics s'estressen amb facilitat i expliquen que alguns dels que eren al Desert s'han pogut estimbar per desnivells i, fins i tot, patit atacs de senglars, circumstàncies que haurà de concretar linforme.

Dimissió del director general de Medi Natural

Ahir mateix, la consellera de Medi Ambient de la Generalitat, Mireia Mollà, anunciava la dimissió del director general de Medi Natural, Benjamí Pérez, del qual depenia la iniciativa.

En roda de premsa, Mollà reconeixia manca de diligència i de bona gestió en no comunicar la direcció general de Medi Natural la primera mort davant de les instàncies superiors. "El que ha passat no és exemplar, però l'actuació que hem tingut quan ho hem sabut, sí que ho és", va declarar.

"No puc resoldre una cosa que no sé", es justificava Mollà, que va reiterar diverses vegades que fins que no va veure el primer tweet amb la imatge d'un ruc en molt males condicions no havia estat informada de cap situació de perill per als animals , ni tan sols quan ja havien mort vuit dels rucs. Parc natural de Castelló on han succeït els fets.

La consellera també va assenyalar que s'ha obert expedient al director-conservador del Parc Natural del Desert de les Palmes, on hi havia els animals.

Mollà admet que no hi ha hagut «bona tutela del projecte». "Això era digne d'ampliar el focus d'intervenció i elevar correctament i implicar veterinaris i autoritats", va assenyalar la màxima responsable de la conselleria.

El PP vol denunciar-ho a la Fiscalia

El que ha passat ha generat un gran enrenou polític. Tots els partits de l'oposició han carregat contra el govern de la Generalitat Valenciana. El PP ha demanat la dimissió de Mireia Mollà i ha anunciat que portarà el cas davant la Fiscalia per si es poguessin apreciar indicis de delicte a l'actuació de l'Administració.

També ha formulat una sèrie de preguntes parlamentàries per aclarir les circumstàncies exactes en què s'han produït aquestes morts. El PP considera que la Generalitat ha escatimat tants diners en aquesta acció que ha afavorit aquest desenllaç.

Per la seva banda, Ciutadans ha demanat la compareixença de la consellera perquè aporti més detalls sobre els fets.

La inflació ja s'ha menjat la recuperació de l'any 2021

Les dades econòmiques sobre la inflació i les rebaixes contínues de les previsions dels agents econòmics sobre el creixement PIB, deixaran l'any 2021 com un any perdut per a la recuperació.

El creixement de la inflació fins al 5,5% a l'octubre, la pitjor dada dels darrers 29 anys, amenaça de dinamitar la recuperació de l'economia espanyola i obliga a activar totes les alarmes. La dada de l?Institut Nacional d?Estadística (INE) és pitjor del que esperaven la majoria d?agents financers i se suma als funestos vaticinis del Banc d?Espanya, que preveu un nou màxim de l?IPC al novembre.

Des del front de la inflació (5,5% anual), no només perquè la taxa anual de l'IPC (índex de preus de consum) hagi escalat fins a nivells de fa tres dècades, sinó sobretot perquè l'economia comença a interioritzar el alça dels preus energètics traslladant-lo a la cistella de la compra. O, el que és el mateix, un fenomen vinculat a la crisi energètica que viu el planeta, que en principi té caràcter temporal, s'ha colat a l'estructura econòmica, cosa que explica que la inflació subjacent, que mesura l'evolució de l'IPC eliminant els components més volàtils, l'energia i els aliments no elaborats, s'hagi disparat fins a l'1,4%, quan a l'abril era del 0,0%. Com pinten aquestes dades, la inflació podria haver arribat a Espanya per quedar-s'hi

En aquest moment, el Banc Central Europeu (BCE) preveu que la inflació a l'Eurozona sigui transitòria. Però si l'escenari oficial canvia permanentment, el BCE es veurà obligat a avançar tant la pujada dels tipus d'interès com la retirada dels estímuls. I això suposaria un enorme problema per al Govern espanyol perquè finançar el dèficit i la desorbitat despesa pública generada per les seves polítiques expansives s'encariria de manera significativa durant els propers anys.

D'altra banda, avui el BBVA research ha revisat a la baixa les seves previsions de creixement a totes les comunitats autònomes per al 2021 i el 2022. Així es desprèn del darrer Observatori Regional, que recull també la revisió a la baixa de les previsions de creixement per al 2021 per al conjunt de l'economia espanyola, del 6,5% al ​​5,2%.

Ahir va ser FUNCAS rebaixant les previsions fins a un 5.5% i l'Airef augurava també fa pocs dies una rebaixa del PIB a un 5,5%, mentre el govern continua mantenint les seves previsions de creixement en un 6,5%. Aquesta dada és la que serveix al govern per a la confecció de pressupost per al 2022 que s'aprovarà aquest cap de setmana, que si ja era paper mullat per la part dels ingressos, es dispararà per part de les despeses en tenir condicionat la inflació a les pensions i els salaris dels funcionaris.

Les bombes que sembren el camí de l?economia espanyola són diverses. I entre elles, l'acord per a la revaloració de les pensions d'acord amb l'IPC. Un acord que es produeix sense que el pacte per garantir-ne la sostenibilitat estigui tancat.

Una altra bomba és la pujada del 2% del sou dels funcionaris prevista als Pressupostos Generals d'Estat. Una pujada que ni tan sols garantirà el manteniment del poder adquisitiu. És previsible, a més, que els sindicats exigeixin una pujada dels salaris al sector privat d'acord amb la inflació. Unes autentiques bombes de rellotgeria.

La dada de la inflació, ni tan sols alleujada per la notícia que Espanya ha superat els 20 milions d'ocupats, obliga el Govern a un canvi de rumb radical. Clama al cel, en concret, que la seva principal preocupació sigui ara acabar amb una reforma laboral que si alguna virtut va tenir va ser la de reactivar un mercat de treball catatònic i eliminar diversos obstacles que frenaven l'activitat de les empreses espanyoles.

El TC tomba la pròrroga de sis mesos de l?estat d?alarma i la cogovernança amb les autonomies

La Gran Via de Madrid durant l'estat d'alarma

Sis magistrats van votar a favor de declarar la inconstitucionalitat del segon estat d'alarma i quatre van votar-hi en contra

El Tribunal Constitucional ha declarat aquest dimecres inconstitucional per sis vots davant de quatre diversos aspectes del segon d'estat d'alarma decretat per l'Executiu de Pedro Sánchez en una sentència que suposa una nova garrotada per a la Moncloa. El tribunal de garanties considera que va ser inconstitucional la pròrroga de sis mesos de l'alarma perquè no s'ha exercit un control periòdic per part del Congrés dels Diputats sobre aquesta mesura.

L'Alt Tribunal ha entès que aquesta única pròrroga va ser infundada i va obligar el Parlament a renunciar a dur a terme la funció de control al Poder Executiu. Dit en altres paraules, el Constitucional creu que es va desapoderar la Cambra Baixa d'una de les seves funcions principals establertes a la Carta Magna.

Per tant, la determinació temporal d'aquella pròrroga de sis mesos es va realitzar d'una manera completament inconsistent, amb el sentit constitucional que és propi de l'acte d'autorització i sense cap coherència, fins i tot, amb les raons que el Govern va fer valer per instar la pròrroga finalment concedida.

LA COGOVERNANÇA, INCONSTITUCIONAL

A més, el tribunal de garanties també declara inconstitucional la delegació del poder central a les autonomies, a les quals el Govern va atorgar plens poders per limitar drets fonamentals dels ciutadans, és a dir, l'anomenada cogovernança durant la pandèmia del Covid-19 establerta al Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, a través del qual es va aprovar el segon estat d'alarma i el poder delegat a les comunitats autònomes.

La sentència retreu a l'Executiu que acordés amb caràcter permanent la delegació sense cap reserva de la supervisió efectiva o de l'eventual avocació al mateix Govern, del que les autoritats delegades poguessin actuar en els seus respectius àmbits territorials

La sentència, ponència del magistrat Antonio Narváez, ha comptat amb el vot favorable de sis magistrats de l'òrgan i el vot en contra dels magistrats del bloc compost per Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Cándido Conde-Pumpido, als quals s'ha sumat el president, Juan José González Rivas.

D'aquesta manera, el TC estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat interposat per Vox, partit polític que va defensar que durant la vigència del segon estat d'alarma decretat pel Covid-19 es van vulnerar els articles 17, 19, 21 i 25 de la Constitució.

Aquesta la tercera garrotada judicial al Govern de Pedro Sánchez des que va començar la pandèmia s'han trepitjat tots els drets dels ciutadans i durant tot aquest temps hem retrocedit als pitjors temps de la dictadura, davant el beneplàcit del Parlament, de la majoria dels partits excepte Vox i fòrum Astúries i el silenci dels mitjans i l'abúlia d'una ciutadania insultada i emmordassada.

A qualsevol país democràtic, una sola d'aquestes sentències hagués estat suficient per a la dimissió d'aquesta macarra de guarderia i el seu govern d'incompetetents, per no fer servir cap altre adjectiu. Aquí no passa res,

El pancatalanisme valencià carrega al Congrés contra l'ampliació del Port de València

El president de l'APV, Aurelio Martínez.E.M.

Port de València denuncia que hi ha un lobby actuant contra l'ampliació nord

El projecte definitiu de la futura terminal nord de Port de València ha arribat a Ports de l'Estat juntament amb els plecs per a la licitació de les obres pendents i l'acord per a la concessió administrativa de l'explotació a TIL, la filial del grup MSC. Segons el seu president, Aurelio Martínez, la futura terminal serà probablement una de les inversions privades més importants dels propers anys a Espanya i situarà València en una situació molt competitiva davant dels ports d'Hamburg o Roterdam.

Les últimes setmanes. Podem, amb la sustentació de Compromís, va demanar paralitzar el procés per l'afectació ambiental en un moment de canvis al Ministeri de Transports. Tot i això, Martínez no creu que el relleu d'Ábalos per Raquel Sánchez pugui endarrerir el procés, i ha al·ludit a una resposta escrita recent del Govern davant una consulta parlamentària de Compromís al Senat.

A banda d'això, les polèmiques van arribar a Brussel·les. La petició per investigar si l'ampliació necessitava una nova Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) va ser tancada i arxivada per la Comissió de Peticions de l'Eurocambra perquè no va apreciar cap vulneració del dret europeu, però Aurelio Martínez va voler precisar que no va ser presentada per un particular , sinó pel despatx d'advocats de Madrid HBA Partners, "donat d'alta com a lobby al registre Unió Europea", ha revelat.

"Òbviament estarà finançat per algú i ho seguirem per saber qui està promovent aquest tipus de posicionaments davant de l'ampliació nord", va avisar el president. Aquests grups de pressió estan obligats a fer públic com es financen, però els seus darrers comptes publicats amb els del 2019, abans que se sol·licités la petició.

L'esquerra pancatalanista es manifesta

Joan Ribó, alcalde de la ciutat, ha traslladat al Govern, al Port de València ia la Generalitat la seva oposició a la polèmica ampliació portuària. Per això, ha remès una carta a totes les administracions implicades, en concret, als ministeris de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, de Transició Ecològica, a l'Autoritat Portuària de València (APV), a la Delegació del Govern ia les conselleries de Emergència Climàtica i de Política Territorial.

L'alcalde de València recorda que fa dos anys va votar en contra de la nova terminal per falta de garanties ambientals, que el descontentament ha augmentat com demostra "la manifestació unitària i contrària a l'ampliació" de divendres 22 i sol·licita "avançar en una proposta alternativa consensuada" que no perjudiqui la ciutat, alhora que va convocar una manifestació en contra la degradació del Parc Natural de l'Albufera, amb la col·laboració de Compromís, Esquerra Republicana de Catalunya i CUP,

Estaria relacionat amb la manca de suport de l'Ajuntament de Barcelona i la divisió al si del Govern Català que va ser el principal argument esgrimit per l'executiu que presideix Pedro Sánchez per descartar l'anunciada ampliació de l'aeroport del Prat amb una inversió de 1.700 milions d'euros euros.

Des de l'oposició es formulen una sèrie d'interrogants a tots aquests impediments.

Per què Compromís no presenta la mateixa moció a l'Ajuntament de València?

Si el motiu és només mediambiental, què pinten ERC i CUP parlant a Madrid de les inversions a València?

Per cert, què en pensa el PSOE, soci de Compromís a València, d'aquesta PNL al Congrés dels Diputats?

Borràs intenta modificar el Reglament del Parlament per mantenir-se al càrrec

 

ERC i la CUP rebutgen la reforma del reglament del Parlament que afavoriria Laura Borràs.

L'informe dels lletrats proposa que desaparegui el punt que diu que un diputat ha de deixar temporalment la seva activitat si li obren judici oral per causa de corrupció. no hagi de lliurar la seva acta de diputada si el cas de fragmentació de contractes quan era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalans (ILC) arriba a judici i és acusada de corrupció.

La modificació de què podria sortir beneficiada Borràs seria la de l'article 25 del reglament del Parlament. L'informe dels lletrats del Parlament, titulat Propostes jurídiques i tècniques de reforma del reglament, té 244 pàgines i en la secció dedicada a les "causes de suspensió dels drets i deures parlamentaris" suggereix modificar l'article 25 per eliminar-ne l'apartat 4 Una supressió que permetria a Borràs seguir en el càrrec fins i tot sent processada, ja que fins ara deixa clar que "en els casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferma l'acte de obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata"

La seva reclamació per acceptar aquesta reforma a la mesura de la presidenta del Parlament, no obstant, ha caigut en sac trencat, ja que cap altre partit la recolza. Ni tan sols la resta de formacions independentistes: ERC i la CUP. Tots els partits, a excepció de Junts, ho interpreten com una maniobra per blindar la presidenta del Parlament i han mostrat la seva oposició a la reforma.

La derogació laboral impossible

Pedro Sánchez està atrapat per una promesa electoral que no podrà complir.

Va prometre derogar la reforma laboral del PP a la moció de censura que el va portar a la Moncloa i va repetir la promesa en les dues convocatòries electorals celebrades l'any següent com un dels eixos principals de la política econòmica del seu Govern. Ell volia dur-la a terme i fins a la setmana passada ho estava prometent fins que ha ensopegat amb la realitat. Sap que, si estiguessin endavant els seus plans, els fons de la UE quedarien congelats i, amb ells, els nombrosos subsidis propagandístics amb què la ultraesquerra pretén mantenir el favor dels seus votants.

No cal dir que mai va complir la seva paraula, gràcies a la qual cosa el nostre mercat laboral ha pogut capejar la pandèmia del COVID sense desplomar-se del tot, que és el que hauria passat si s'haguessin eliminat les mesures de flexibilitat laboral introduïdes al seu dia per la ministra Fàtima Báñez.

Els ERTE, per exemple, un mecanisme durament criticat per l'esquerra quan era a l'oposició, és avui un dels elements essencials que ha permès a aquesta mateixa esquerra blasonar des del Govern de protegir l'empleat en moments de dificultat com els travessats durant la crisi sanitària. Però el proverbial sectarisme de l'esquerra espanyola no admet excepcions, per això continua posant al punt de mira una de les reformes que més ha contribuït a millorar la situació dels treballadors que tant diu protegir.

Els missatges contradictoris del Govern socialpodemita són interpretats com la conseqüència d'un intens debat intern en què hi hauria posicions diametralment oposades. D'una banda, el bloc socialista amb Sánchez al capdavant pretendria suavitzar la contrareforma socialpodemita, mentre que el sector chavista comandat per la comunista Yolanda Díaz seria partidari d'esborrar de cop l'obra legislativa del PP en matèria laboral.

Sánchez, senzillament, no pot eliminar les reformes introduïdes per l'últim Govern de Rajoy perquè la Unió Europea no s'ho permetrà. De fet, Brussel·les va criticar durament aquesta reforma del Govern del PP perquè era massa tímida, així que difícilment transigirà amb una derogació com la que anuncia l'Executiu socialpodemita. La ministra Nadia Calviño, representant de facto de les autoritats europees al Govern d'Espanya per imposar una mínima ortodòxia, amb prou feines dissimula el seu escàndol per una operació absurda que podria acabar amb el mateix Govern a mitjà termini.

El disgust de la Yoyo

Yolanda Díaz s'ho va creure i com a filla de sindicalista, pensava que es podria tornar a la "negociació col·lectiva" , l'única qüestió de fons que es dirimeix realment i el gran objectiu de Yolanda Díaz per tornar el poder als sindicats amb un retorn a els retrògrads convenis sectorials i liquidant el ja escàs marge de llibertat que la reforma de Báñez va deixar les empreses. Ara es troba amb un sindicat aclamant-la com a "presidenta" i sense un partit de veritat que la recolzi en les seves ambicions.

Els propers dies veurem els ministres d'un i altre bàndol tensar la corda, però guardant-se molt bé de trencar una coalició que els permet seguir connectats al pressupost públic juntament amb centenars de col·laboradors. Seguiran disfressant la disputa de paraules buides fins a passar a un altre escenari. Ella, ara en no poder complir la seva promesa estrella, es troba amb la disjuntiva d'anar-se'n a casa o fer com que no ha passat res. Aposto pel segon.

El Fiscal Anticorrupció porta el Suprem a Margarita Robles per presumpta evasió de capitals

La denúncia i documentació aportada pel jutge Presència, que provaria l'escàndol de 6 milions d'euros, arriben a la Fiscalia

La denúncia ja està en mans del Tribunal Suprem gràcies a la documentació que ha aportat ACODAP i que el fiscal en cap d'anticorrupció i contra la criminalitat organitzada ha decidit remetre directament, per la seva condició d'aforada, al Tribunal Suprem: es tracta de tota mena de dades solvents que acreditarien la presumpta evasió milionària de capitals, més de 6 milions d'euros, de l'actual ministra de Defensa, Margarita Robles.

Segons expliquen des de la pròpia organització a Periodista Digital, “obren en poder d'ACODAP els documents que ho acrediten. Són procediments oberts d'ofici i tramitats per la mateixa Agència Tributària. En ells es va acordar deduir testimoni a la fiscalia per suposat delicte econòmic”-

L´actual ministra de Defensa va ser investigada per evasió fiscal. Entre el 2001 i el 2002 hauria tret d'Espanya, a través de testaferros, més de sis milions d'euros destinats a comptes residenciats en paradisos fiscals. En els documents esmentats apareixen com a destinataris bancs ubicats en llocs com Caracas, Lisboa, Mèxic i Suïssa. ACODAP, l'associació contra la corrupció i en defensa de l'acció pública liderada per l'exjutge degà de Talavera de la Reina, Fernando Presencia, ara fa pública l'escandalosa documentació acreditativa, la que va ser tramitada d'ofici per l'Agència Tributària

D'acord amb les investigacions dutes a terme per l'associació contra la corrupció, i sempre segons el seu testimoni, “aquestes quantitats ingents de diners procedirien, presumptament, de suborns materialitzats en l'època en què Margarita Robles era secretària d'Estat del Ministeri de l'Interior , convertint-se així en la número dos del ministre de Justícia i Interior Juan Alberto Belloch en l'última legislatura del govern socialista de Felipe González. El pagament d'aquests suborns s'hauria fet mitjançant la banda del fiscal José María Mena”.

ACODAP havia denunciat davant la jurisdicció ordinària, en diverses ocasions, el llavors fiscal en cap Superior de Catalunya, José María Mena Álvarez, com a principal sospitós d'haver organitzat una suposada trama mafiosa al marge dels GAL amb càrrec als fons reservats de l'Estat.

“En principi, la trama s'hauria dedicat a l'eliminació física de determinats adversaris polítics assenyalats per l'infortuni. L'“eficient” organització de Mena es transformaria posteriorment en una gran maquinària lucrativa que assassinava per encàrrec a canvi de preu (el que es coneix com a sicaris)”, tal com afirmen des d'ACODAP.

Amb tot, el jutge Presència “Margarita Robles té un problema, un greu problema, que haurà d'aclarir atesa la rellevància del lloc que ocupa (el mateix que va manejar el seu coreligionari, el nacionalitzat com a dominicà, José Bono) i per ser el cap visible d'aquest CNI que tant es preocupa per perjudicar i investigar els denunciants de corrupció més significats. De mica en mica es van aclarint els perquès”.

Margarita Robles té un problema, un greu problema, que haurà d'aclarir atesa la rellevància del lloc que ocupa (el mateix que va manejar el seu coreligionari, el nacionalitzat com a dominicà, José Bono) i per ser el cap visible d'aquest CNI que tant es preocupa per perjudicar i investigar els denunciants de corrupció més significats. De mica en mica es van aclarint els perquès. Però la Margarida ha de tenir en compte que ella no és Mata Hari.

Els cinc Falcon de l'President

Es parla de l'Falcon l'abús de Pedro Sánchez és més que evident. però en realitat són cinc els aparells de l'Exèrcit de l'Aire a total disposició de Govern i la Casa Reial per als seus desplaçaments. Cap president ha abusat tant com ells, i això que és el que menys temps porta. Amb ells s'ha desplaçat a actes de partit, a un concert de rock a Benicàssim o a un casament a la Rioja.

L'Exèrcit de l'Aire ha adjudicat el manteniment dels cinc avions de la seva flota T.18 per 24 milions fins al 2025. En els plecs adverteix que la seva activitat «no és coneguda amb precisió»

La posada a punt dels cinc Falcon 900 en què habitualment viatgen Pedro Sánchez, el Rei Felipe i altres altes autoritats de l'Estat costaran a l'erari públic, al menys, 24 milions d'euros els pròxims quatre anys, a raó de mig milió d'euros a l'mes.

El president s'ha entestat a no donar detalls dels seus viatges en els avions de l'anomenada flota T.18, que opera el Grup 45 de l'Exèrcit de l'Aire, adduint motius de seguretat. Cap president l'ha utilitzat tant com ell, i això que és encara el que menys temps porta a La Moncloa.

La posada a punt dels Falcon de Govern de Sánchez puja a mig milió a el mes

Només en manteniment, la Direcció d'Adquisicions de l'Comandament de Suport Logístic de l'Exèrcit de l'Aire acaba de subscriure un contracte amb l'empresa Gestair Maintenance -formalizado el 29 de setembre- que suposarà un bon pessic dels pressupostos de les Forces Armades entre els anys 2021 i 2025.

Un 24 milions d'euros, als quals cal sumar una reserva de 4,8 milions més «en concepte de modificacions previstes, conseqüència de possibles incidències no considerades inicialment, o decisions de l'Comandament de Suport Logístic d'incorporar determinades modificacions». Gestair Maintenance ja es venia encarregant d'aquesta tasca des 2016.

En el plec de condicions de l'concurs, consultat per El Debat, el coronel José Ignacio Ramos Ojeda ja adverteix que la discreció -quan no directament opacidad- en els desplaçaments de president i altres alts càrrecs de l'Estat fa impossible afinar amb les previsions.

«L'activitat de les flotes T.18 (la dels Falcon de Sánchez) i T.22 tampoc és coneguda amb precisió en el moment de redactar aquest acord marc, ja que no depèn exclusivament de l'EA (l'Exèrcit de l'Aire) sinó que participen altres organismes de l'Estat, els compromisos no són coneguts, per la qual cosa s'ha de recórrer a les millors estimacions possibles. Aquestes són les raons per les que el contracte ha de tenir una part tancada i una part oberta », especifica.

Els Falcon 900 són cinc aeronaus comprades entre 1988 i 1991

La flota T.18 està composta per cinc aeronaus Falcon 900 que van ser fabricades entre abril de 1988 i gener de 1991, amb motors TFE731-5BR-1C. Han de sotmetre cada any a rigorosos controls. El contracte inclou la «revisió i reparació d'avions i de components, el subministrament de materials i recanvis, així com la prestació de serveis d'enginyeria, són imprescindibles per a assegurar la disponibilitat operativa dels avions».

Com també altres tasques associades a la condició de VIP de les seves habituals passatgers: les inspeccions prevol i postvol, el rentat exterior d'avió, retocs de pintura, neteja profunda d'interiors (butaques, moquetes, cortines, mobiliari, etc ...) i polit o abrillantat els elements metàl·lics no pintats.

La garrotada de l'Audiència Nacional

L'Audiència Nacional acaba de donar una garrotada a Sánchez per utilitzar la «seguretat nacional» com permanent coartada per no adonar dels seus viatges a Falcon, especialment quan són per motius personals o per assistir a actes de partit (l'ha arribat a utilitzar per anar de concert a Benicàssim ia les noces del seu cunyat).

La sala del Contenciós-Administratiu de l'Audiència Nacional va avalar la setmana passada una resolució de Consell de Transparència i Bon Govern en què aquest commina a el Govern a informar sobre els viatges privats de president en Falcon i en l'helicòpter Puma entre gener i maig de 2019, en plena campanya de les eleccions generals i, després, de les municipals i autonòmiques. Segons la Sala, no hi ha cap risc per a la seguretat nacional ni la seva pròpia en fer pública aquesta informació.

Entre el 4 de març i el 9 d'abril, i segons ha pogut constatar aquest diari, Sánchez es va desplaçar amb avió oficial a Granada, Vitòria, Gijón, Màlaga, Salamanca, Huelva i Lleó per participar en mítings de l'PSOE. Emmascarar aquests viatges amb actes com a president per dissimular. Per exemple, una conferència sobre el canvi climàtic i una visita a l'Institut Nacional de Ciberseguretat a Lleó, entre d'altres.

Algun efecte deu haver provocar en Sánchez el pronunciament de l'Audiència Nacional, ja que el cap de setmana va baixar de l'Falcon i va agafar l'AVE per participar en el 40è Congrés Federal del seu partit, celebrat a València. És clar que aquí no hi havia manera possible d'emmascarar.

El pols entre Díaz i Calviño per la reforma laboral amenaça l'arribada de 12.000 milions de fons UE

Yolanda Diaz, vicepresidenta segona, i Nadia Calviño, vicepresidenta primera.

A la cloenda de l'congrés de CCOO, el sindicat de què va ser dirigent el pare de la ministra Yolanda Díaz, la vicepresidenta segona ha deixat molt clar que manté el compromís de la derogació de la reforma laboral que està signat en l'acord de Govern PSOE -unides Podem. "Anem a derogar la reforma laboral malgrat totes les resistències, que n'hi ha i són moltes, companys", ha dit aquest dissabte davant un públic entusiasmat que li cridava: "Presidenta, presidenta". "Anem a derogar-malgrat totes aquelles persones que, siguin on siguin, mai han volgut derogar ni alterar el model de relacions de precarietat que ha imposat unilateralment la dreta en aquest país", ha afegit en un missatge que podria estar dirigit a la pròpia Calviño, que sempre ha rebutjat la idea.

El nou pols que aquesta setmana estan escenificant les vicepresidentes Yolanda Díaz i Nadia Calviño ha deixat la reforma laboral en l'aire. La intenció de la responsable econòmica de Govern de prendre el control de la negociació amb els agents socials i deixar en 'paper mullat' la feina dels últims set mesos de l'Ministeri de Treball no ha agradat a Díaz, que ja ha anunciat la seva intenció de plantar-li cara. Una disputa política que amenaça de retardar la pròpia reforma laboral i, per tant, retardar l'arribada de la resta dels fons ja aprovats

Yolanda Díaz manté ferm el pols que es va iniciar aquest divendres amb la convocatòria de la comissió de crisi de la coalició. Pedro Sánchez ja ha pres partit i va confirmar que dóna suport a Nadia Calviño en el seu intent de prendre el control de la negociació de la reforma laboral.

El comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni (Roma, 66 anys), aterra a Madrid aquest diumenge a la nit i tenia previst reunir-se, entre d'altres, amb el president de Govern, Pedro Sánchez, i les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz en plena tempesta a l'Executiu de coalició per la reforma laboral, però l'assistència d'aquesta última, ja ha estat descartada, ja que perilla l'arribada de 12.000 milions de la UE, si el Govern no decideix emprendre la reforma de les pensions i la reforma laboral en sentit totalment oposat al que havia promès per Yolanda Díaz,.

Des del Govern asseguren que es compliran els terminis tot i que els avenços fets fins ara s'han posat en dubte.

Covite irromp en una manifestació pels presos d'ETA: "No són gudaris, són assassins"

 Covite irromp en una manifestació pels presos d'ETA: "No són gudaris, són assassins"

Sare havia convocat aquest dissabte a Donostia a milers de persones que van caminar des de l'antic túnel de l'Antic fins al centre de la ciutat. Una manifestació en demanda de solucions perquè les persones preses tornin a casa. A la manifestació a favor de l'alliberament dels etarres condemnats, van acudir tots .... Tots els socis i adossats a el Govern de Sánchez ...

A l'capdavant de la manifestació hi havia el indultat Oriol Junqueras i líder d'Esquerra i el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, que abans d'iniciar-se la manifestació va intercanviar efusives salutacions amb els polítics catalans.

A més de nombrosos membres de Sortu i EH Bildu, van assistir membres de Podem com la regidora de Sant Sebastià Aitzole Araneta i representants d'el PNB com el president de les Juntes Generals de Guipúscoa, Xabier Ezeizabarrena, i la parlamentària Irune Berasaluze han participat en la protesta. També PNB o dirigents bascos de el sindicat UGT van estar alli.

També van acudir l'expresidenta de Parlament de Catalunya Carme Forcadell, els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, tots ells d'ERC, així com Josep Rull i Aurora Madaula, de JxCat. Tots ells van marxar després dels integrants de Sare que subjectaven la pancarta amb el lema 'Ibilian ibilian etxerako bidean', 'Camí a casa',

Grup de colpistes catalans recentment indultats que van acudir a suport dela manifestació

No són gudaris, són assassins

https://cope-cdnmed.agilecontent.com/resources/mp4/9/5/1635037186359.mp4

https://twitter.com/i/status/1451950553026727938

El que no comptaven els organitzadors de l'aquelarre proetarra celebrat a la tarda de el 23 d'octubre de 2021 era amb la valentia de les víctimes d'ETA que anaven a deixar molt clar als glorificadors dels encaputxats i el tret al clatell que no estan disposats al fet que el relat dels sanguinaris sigui el que s'imposi.

"No són gudaris, són assassins". Aquest és el missatge amb què el Col·lectiu de Víctimes de l'Terrorisme (Covite) ha irromput aquest dissabte a la manifestació pels drets dels presos d'ETA celebrada a Sant Sebastià. Membres de l'associació han penjat dues pancartes en el recorregut de la marxa organitzada per Sare

Víctimes d'ETA encapçalades per la presidenta de Covite, Consuelo Ordóñez, han desplegat dues pancartes de sis metres de llarg per tres d'ample cadascuna a l'altura de túnel de l'Antic de la capital donostiarra, per on transcorre la marxa que demana el final de la dispersió dels reclusos. En una d'elles apareix ratllada l'expressió "presos polítics" i sota el missatge "assassins presos". En l'altra, en basc, està ratllat el terme "gudaris" (soldats) i pot llegir-se "hiltzaileak" (assassins).

Membres de l'associació Covite van llançar pamflets amb els noms de víctimes d'ETA i la paraula "assassins" a la capçalera de la manifestació per exigir l'excarceració d'etarres celebrada aquest dissabte a Sant Sebastià, a la qual van assistir, entre altres, Arnaldo Otegi i Oriol Junqueras.

"Hem vingut aquí a recordar a l'esquerra abertzale ia tots aquells que els acompanyen el que ningú s'atreveix a dir-los a la cara: que els presos d'ETA són assassins i que els que no critiquen les seves accions, són còmplices d'assassins. Els presos de ETA no són presos polítics, no són gudaris, no són herois. Tampoc són presos bascos o presos sense més; estan presos perquè van ser assassins o còmplices d'assassins a la banda terrorista ETA. "

"L'únic que vol l'esquerra abertzale és l'excarceració dels presos d'ETA, la impunitat total per als assassins. Venim a dir-los que, per molt que protestin i per molt que ho exigeixin, afortunadament vivim en un Estat de Dret i no aconseguiran el seu objectiu. Ja està bé que les proclames a favor d'ETA i dels seus presos ocupin els nostres carrers, els carrers de tots, els mateixos carrers en què van assassinar a les seves víctimes. Aquí, al passeig de la Petxina i voltants, ETA va assassinar a cinc persones. En tot Sant Sebastià, a 93 persones ".

Els manifestants quan es van adonar de l'existència d'aquestes pancartes situades en contra de ma marxa, van contestar llançant crits de "feixistes, vosaltres sou els terroristes" contra els integrants de Covite, que recordaven amb les seves pancartes que "no són presos polítics, no són gudaris, no són herois. són assassins o còmplices d'assassins ".Recadito a el PNB:" els que tracen ponts de solidaritat amb els assassins i voregen a les víctimes retraten quines són les seves prioritats "" Van creure que podien actuar amb tota la impunitat del món ja plena llum del dia. "

Pols entre Podem, el Congrés i el Suprem - Tots contra tots

Quina bronca s'ha desfermat entre jutges i polítics i entre els mateixos components de Govern de Pedro Sánchez, per la inhabilitació de l'diputat d'Podem condemnat per expulsar a un policia. La inhabilitació de l'diputat Alberto Rodríguez que tensa a l'màxim les costures de Govern de coalició provoca el xoc entre els poders de l'Estat i obre ara un cisma al Govern. El foc creuat entre l'executiu, el legislatiu i el judicial ha anat pujant d'intensitat i res apunta que vagi a rebaixar-se.

La tensió que venia acumulant-se en les últimes dues setmanes entre el Congrés i el Tribunal Suprem per la condemna imposada a l'diputat morat Alberto Rodríguez va desembocar en la tarda d'aquest divendres en un xoc sense precedents a tres bandes entre els poders de l'Estat i deixa a la coalició de Govern en una situació molt delicada, partida en dos.

Tot es va precipitar al llarg de la jornada. La resposta de l'TS a la sol·licitud d'aclariment de la Cambra Baixa sobre la inhabilitació de Rodríguez i la immediata decisió de la presidenta parlamentària Meritxell Batet de retirar-li l'escó va desembocar en un seguit d'acusacions de prevaricació contra el tribunal i contra la tercera autoritat de l'Estat per part de Unides Podem, que ha anunciat querella.

Els atacs contra el tribunal van venir en forma de declaracions formulades ni més ni menys que per una ministra de l'Executiu. Ione Belarra, titular de Drets Socials, va qualificar com prevaricadora de la retirada de l'escó i va acusar el TS de pressionar Batet. "Tots dos saben que no és el que diu la sentència", indicava la ministra en un tuit en referència a el tipus de condemna d'inhabilitació imposada a Rodríguez.

L'argument de Podem és que la pena que pesa en contra es limita a prohibir-li l'exercici de l'sufragi passiu, és a dir, ser elegit en unes eleccions. Malgrat que la llei electoral i la jurisprudència indiquen que aquest tipus de pena desencadena de forma automàtica la pèrdua de l'elegibilitat, i amb ella l'escó, Podem nega aquest efecte.

La Belarra ja desbarra

El problema de fons és que el PSOE ha deixat caure, com no podia ser d'una altra manera, a l'diputat Rodríguez, obeint a la fi la sentència de Tribunal Suprem que l'havia inhabilitat per l'agressió a un policia. Bastant clar va deixar ahir el Suprem a la presidenta de Congrés que la sentència és transparent. Tant que a el Tribunal no li va quedar més remei que ironitzar sobre la ignorància de Congrés sobre la pròpia llei. I això, si fos veritat i tractant-se de la Cambra legislativa d'aquest país, seria doblement greu.

Però que ningú s'enganyi. No hi ha hagut cap dubte jurídic en absolut; Batet i Sánchez només han volgut mantenir un irresponsable pols a l'Suprem, amb les hores comptades i sense possibilitat de victòria, per defensar Podem. No només han fet el ridícul, sinó que han posat de manifest la debilitat de la seva coalició i el desconeixement de la situació de descomposició -d'aquí la sobreactuación- per la qual travessa el partit que li serveix de suport.

Poc després de l'incendiari missatge de Belarra, el soci de Govern va anunciar que es querellarà contra Batet. Els arguments donats en aquest cas són similars als de l'tuit de la ministra. "La presidenta de Congrés coneix la sentència i sap que la inhabilitació d'Alberto Rodríguez era per a ser elegit en unes pròximes eleccions durant 45 dies, el que en cap cas implica perdre l'escó. Presentarem una querella contra Meritxell Batet per prevaricació. La decisió que ha pres cedint davant la vergonyosa pressió de el Suprem ja l'extrema dreta fa un mal enorme a la democràcia i al nostre país ", indicava la formació en un comunicat.

Si Belarra pretén complir aquest anunci, Podem haurà d'acudir a la mateixa Sala de l'Suprem a la qual ha qualificat de prevaricadora per formalitzar la seva acció penal, atès que Batet és aforada. Ja es creuen apostes.

No són necessaris peatges per finançar les carreteres

El Govern ha anunciat recentment el cobrament d'una taxa o tarifa als vehicles que circulin per les autovies espanyoles, una mica més conegut com a peatge, però que l'executiu, en un exercici de manipulació de el llenguatge, es nega a cridar pel seu nom.

Sota un sistema de peatges, aquells usuaris que més utilitzen les carreteres -aquells, per tant, que més les desgastan- pagaran més per mantenir-les. Cada usuari paga en funció dels quilòmetres que recorre. El finançament de les autovies per peatges garanteix repercutir el seu cost sobre els que més les utilitzen, sobre els que més es beneficien de la seva existència. Aquest mètode de finançar-les permetria alleugerir la càrrega fiscal sobre aquells ciutadans que paguen impostos que, suposadament, es destinen en part a la construcció i el manteniment de les carreteres, però que no fan ús d'elles. Per tant, sembla més just que el seu finançament sigui realitzi mitjançant peatges que mitjançant impostos ordinaris. Fins aquí, tot bé amb la proposta.

Segons l'Associació d'Empreses de Conservació i Explotació d'Infraestructures (ACEX), haurien de dedicar-se cada any 1.300 milions d'euros a la conservació de les carreteres per mantenir-les en bon estat i realitzar una inversió en la mateixa magnitud que els països del nostre entorn.

Actualment, l'Estat destina tan sols uns 750 milions d'euros anuals a aquesta tasca. Queda clar, per tant, que cal augmentar la inversió en manteniment de sistema de carreteres. No només això, sinó que haurien de compensar els dèficits d'inversió dels anys passats, que ACEX xifra al voltant dels 8.000 milions d'euros.

Quin és, llavors, el problema d'aquesta mesura?

Ja hi ha altres impostos que, en teoria, es destinen a aquest fi, impostos relacionats amb els vehicles, la circulació, etc. A continuació, enumerem aquests impostos i la seva recaptació en l'any 2018:

• Impost de matriculació: 456 milions d'euros.
• Impost sobre la transmissió de cotxes de segona mà: 523 milions d'euros.
• Impost de circulació: 2.905.000 d'euros.
• IVA per la compra de nous cotxes: 4.856.000 d'euros.
• IVA sobre els carburants: 7.360 milions d'euros.
• Impost especial d'hidrocarburs: 13.452.000 d'euros a l'any.
• «Donem 30.000 milions a l'any a les arques públiques»

«Pel que fa a l'pagament per circular en autovies, suposa penalitzar col·lectius com els transportistes i, per descomptat, si aquest sobrecost es repercuteix, suposarà un increment en el preu de les mercaderies i productes. Que no se'ns oblidi que l'automòbil contribueix amb 30.000 milions d'euros anuals a les arques públiques », explica l'Associació nacional de venedors de vehicles de motor, reparació i recanvis, Ganvam,

A més, asseguren que «l'automoció, tots i cada un dels cotxes que circulen a les carreteres espanyols, ja està fent una quantiosa aportació per invertir part en manteniment de les infraestructures».

La secretària d'Estat d'Infraestructures, Mobilitat i Agenda Urbana, Isabel Pardo de Vera, va assegurar que és «imperatiu» el pagament d'una taxa per a l'ús en les autovies espanyoles per quilòmetres tot i l'elevada contribució que fa l'automòbil a les arques de l' estat amb fins a 30.000 milions d'euros a l'any per circular per les carreteres amb sis impost obligatoris.

Un perill per als conductors

El Reial Automòbil Club d'Espanya (RACE), davant la confirmació per part de diversos portaveus de Govern de cobrar per l'ús de les autovies, reitera la seva oposició frontal per ser una mesura que «torna a carregar de problemes les esquenes i butxaques dels conductors »i, sobretot, suposa un problema per a la seguretat viària, perquè obliga els conductors a buscar vies alternatives« molt més perilloses ».

Tres de cada quatre conductors s'oposen a pagar de cap manera, segons les dades d'una enquesta de l'RACE al desembre, i vuit de cada deu compartien la mateixa preocupació: el trànsit es derivarà a carreteres secundàries, algunes amb dèficit de manteniment i conservació, i els conductors estaran més exposats a la possibilitat de patir un accident de pitjors conseqüències.

Per al RACE, el pagament per ús podria generar que molts conductors optin per circular per les carreteres secundàries, on es produeix el 78% dels accidents mortals, de manera que es desincentivaria l'ús de les vies d'alta capacitat. «Es vol fer pagar de nou per una cosa que ja es paga. Entre impostos directes, indirectes i taxes, els conductors contribueixen amb 30.000 milions d'euros a les arques de l'Estat », recorda el RACE.

Junqueras a la "mani" a favor dels etarres amb escorta oficial

Els Mossos escortaran dema al matí a Oriol Junqueras a Sant Sebastià en una marxa a favor dels presos. Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull i Raül Romeva també aniran a la manifestació al costat de Bildu, PNB, Podem, la CUP i UGT, entre d'altres organitzacions

La Conselleria d'Interior considera que l'exvicepresident de Govern de Catalunya Oriol Junqueras requereix de protecció. té un alt risc de patir una agressió i li ha assignat escorta. No és que estigui amenaçat pel que en mitjans radicals secessionistes es diu "l'extrema dreta espanyola". El perill prové, en realitat, de les pròpies files independentistes. Els exabruptes des cercles extremistes de l'secessionisme cap a la seva persona refermen cada vegada més. "Junqueras és un polític molt exposat a l'opinió pública, molt mediàtic i molt conegut. I en l'anàlisi de risc, la seva figura pot ser objecte de riscos potencials ", explica una font coneixedora de l'avaluació de seguretat. En realitat la pressió s'ha desfermat entre els independentistes.

L'independentisme basc i el català aniran de la mà demà, dissabte, en una manifestació convocada per Sare en favor dels presos d'ETA, a la qual a més s'han sumat el PNB, Podem i sindicats com ELA, LAB, UGT, Steilas , ESK, EHNE, Etxalde, Hiru, CNT i CGT. Està confirmada la presència d'exreclusos com l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l'expresidenta de Parlament català Carme Forcadell i els exconsellers Dolors Bassa, Josep Rull i Raül Romeva, tots ells beneficiats pels indults concedits pel Govern de Pedro Sánchez en contra de l' criteri de l'Tribunal Suprem .

Meritxell no vol ser Forcadell

Batet rectifica i demana un aclariment a el Suprem per retirar l'escó a Alberto Rodríguez. En una tensa i llarga jornada de reunions amb els lletrats, l'òrgan de Govern de Congrés decideix fer marxa enrere.

La presidenta de Congrés, Meritxell Batet, ha decidit rectificar la seva decisió de mantenir l'escó a el diputat d'Unides Podem, Alberto Rodríguez, condemnat pel Tribunal Suprem per expulsar a un policia, després que el jutge Manuel Marchena li enviés ahir un ofici reclamant conèixer des de quan havia entrat en vigor la pena d'inhabilitació.

Després d'una tensa jornada de reunions amb els lletrats de la Cambra des de primera hora i després d'haver convocat d'urgència a la Taula de Congrés, Batet ha enviat un escrit sol·licitant a l'Suprem un aclariment sobre si la condemna implica la retirada de l'escó. És de preveure que la resposta de l'Alt Tribunal serà afirmativa després de el toc d'atenció de Marchena per la qual cosa Rodríguez perdria la seva condició de diputat.

Mentrestant, des de Presidència de el Congrés s'ha assenyalat a la premsa a través d'una nota que «la Mesa, per majoria de 5 vots (PSOE i Podem) a 3 (PP i Vox), ha acordat sol·licitar a l'Tribunal Suprem un aclariment sobre els efectes de la seva sentència en la condició de diputat Alberto Rodríguez », i això,« sense perjudici de la competència de la presidenta de Congrés per donar resposta a l'ofici de l'Tribunal Suprem rebut ahir sobre l'inici de l'còmput de la pena ». Cal recordar que l'Alt Tribunal ja va remetre un aclariment de sentència a el propi diputat, ratificant la seva inhabilitació. I d'aquest escrit, va tenir coneixement la Mesa. Ara, està pendent que la Meritxell Batet contesti formalment a l'ofici de l'Suprem.

PP i Vox han demanat en tot moment "fer valer l'Estat de Dret", és a dir, complir la sentència de l'Suprem i retirar-li immediatament l'acta. Segons ha explicat el diputat de Vox, Ignacio Gil Lázaro, membre de la Mesa, Batet ha decidit dirigir-se a l'Suprem després d'haver estat advertida que la responsabilitat sobre la decisió requeia sobre ella en exclusiva, no sobre la Taula de Congrés per no tenir competències per executar la pena.

Otegui: Aprovarà els pressupostos a canvi de la llibertat de 200 etarres

Sánchez nega a Casado que vagi a excarcerar més de 200 etarres

El president de Govern assegura amb un "no rotund" al Congrés que vagin a treure 200 presos etarres a canvi del suport de Bildu als pressupostos.

Pedro Sánchez ha tornat a mentir a el fer una promesa sobre quin serà la seva postura en el futur. Amb un "no rotund" ha respost a Pau Casado en la sessió de control. El líder popular li preguntava si va a excarcerar més de 200 etarres perquè "li donin suport als pressupostos", en referència a les paraules de l'líder pro-etarra Arnaldo Otegi.

Pedro Sánchez ha afegit que "a Espanya el que impera és l'imperi de la llei". Casat també li ha recordat que la portaveu de Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurúa, va estar condemnada per enaltiment de terrorisme. El líder dels populars també bussejava a l'hemeroteca per recordar una altra de les promeses històriques de Sánchez: "No, mai pactarem amb Bildu".

El president de Govern li responia afirmant que ells mai van a utilitzar el terrorisme. "No ho vam fer quan existia i no ho farem ara". Sánchez ha afegit que el "final" d'ETA ha estat "un èxit i una victòria de la democràcia" per després afegir que "és cert que hi havia un president de Govern socialista i un lehendakari socialista". "No entenc com la dreta no entén això com una victòria".

La ministra d'Hisenda si reconeixia que estan parlant amb Bildu però negava, a l'igual que el president, que l'excarceració estigui a l'agenda: "jo amb Bildu només parlo de nombres", deia María Jesús Montero. "Del que es tracta, en els comptes, és de veure com millorem el benestar de tots els espanyols", afegia en referència a les converses pressupostàries amb la formació pro-etarra.

Als passadissos de Congrés, el líder de Vox, Santiago Abascal, denunciava que "ETA està en la direcció de l'Estat" i el Congrés "va a votar els pressupostos d'ETA", en referència a la negociació el Govern de Pedro Sánchez amb Bildu i a el supòsit perdó d'Otegi.

Mentre que la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas García, afirmava que "el pacte ja està fet" i recordava que Sánchez ha transferit la política penitenciària a el PNB amb "la capacitat de treure a la gent de la presó". "Quan Sánchez diu que no, ens hem de preocupar", afegia la portaveu taronja en referència a les paraules de el president de Govern.

Otegi: "Si per treure els 200 presos cal votar els pressupostos, ja que vam votar"

Arnaldo Otegi i el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez. | EFE

Alerta que un Govern de PP i Vox no els beneficia.

Hores després de la seva declaració des del Palau d'Aiete coincidint amb el desè aniversari de l'anunci d'ETA en què posava fi a el terrorisme, Otegi va reconèixer davant els militants de Bildu que els presos estan en el "frontispici" de la seva estratègia i necessiten que el Govern de Pedro Sánchez continuï "quatre anys en el poder".

Arnaldo Otegi va relacionar dilluns passat l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat amb la situació dels presos d'ETA en un acte davant d'un grup de proetarres celebrat hores després de mostrar el seu "pesar" pel dolor causat a les víctimes d'ETA i comprometre a "mitigar-". A més, va defensar la continuïtat de Govern de PSOE i Unides Podem amb l'objectiu d'aconseguir una excarceració dels condemnats per terrorisme.

"Tenim a 200 presos a la presó i si, per treure'ls, cal votar a favor dels pressupostos, ja que vam votar. Així d'alt i de clar us ho dic", va assegurar Otegi en euskera en aquest trobada celebrada a Éibar, segons un vídeo d'Antena 3 recollit per Europa Press.

"Votarem els pressupostos sense cap problema. I ho farem molt tranquils. Per què? Perquè això ho tenim aquí, al frontispici", va explicar Otegi en referència a la situació dels condemnats pels atemptats d'ETA. En la seva intervenció, Otegi subratlla la importància de el moment polític. "Aquest és el moment", ha dit, "és un moment crític, és un moment difícil, és un moment important, i anem a donar-ho tot, anem a posar-ho tot". En aquest sentit, dóna suport a la continuació de el Govern de PSOE i Unides Podem advertint de quina seria l'alternativa.

"Necessitem temps per preparar a poble, ens cal solucionar el tema dels presos. Necessitem enfortir la nostra posició i això requereix temps", ha insistit. "Si PP i Vox conformen un Govern, ho pagarem", ha afegit.

En aquest sentit, ha reconegut que "Bildu ha d'obligar a l'executiu a que canviï la llei" per poder posar en llibertat als presos d'ETA, que va qualificar com "la mare de totes les batalles". Una cosa que, segons el condemnat per terrorisme, "pot ocórrer en sis anys", encara que després li deia als militants que això no podia dir-ho en públic. "L'única opció que hi ha és canviar la llei. Però per canviar aquesta llei nosaltres hem de obligar un o com aquest a introduir un canvi legislatiu que afavoreixi als presos d'ETA, amb tot el que això vol dir ", ha apuntat.

Otegi ha criticat que es menyspreï que EH Bildu sigui soci de Govern de Pedro Sánchez, ja que qui fa això "no té al cap el futur dels presos etarres amb les condemnes més llargues". "Hem d'observar aquesta partida en la seva integritat. Nosaltres no juguem només en l'àmbit social amb el Govern de PSOE i Podem: juguem en l'àmbit dels presos i vam jugar en l'àmbit nacional, o al menys tenim la intenció de jugar en l'àmbit nacional ", ha conclòs.