Mostrando entradas con la etiqueta Laura Borrás. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Laura Borrás. Mostrar todas las entradas

viernes, 7 de octubre de 2022

Junts trenca el Govern de coalició amb ERC amb el suport del 55% de la militància



Borràs, Rull i Turull

De manera molt ajustada, amb un 55,73% a favor, les bases de JxCAT han acordat aquest divendres trencar l'acord de govern que des de fa un any i mig tenen amb Esquerra Republicana. D'aquesta manera, després d'una consulta als militants, aquests exigeixen als consellers que abandonin el Govern i deixin només el president, Pere Aragonés, els tres anys que queden de legislatura. El cap del Govern català els va exigir que resolguessin aviat la situació.

Els resultats després del tancament de les urnes virtuals a dos quarts de cinc de la tarda, seran analitzats avui mateix per l'executiva del partit. La presidenta de la formació, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, van convocar amb antelació els seus companys, a la seu de JXCat, per donar una resposta al desig de les bases. Els màxims responsables podrien anunciar avui mateix la ruptura.

D'aquesta manera, en espera d'aquesta confirmació oficial per part de Borràs i Turull, es tanca un dels capítols més incerts de la política catalana després del cop del 2017. Amb la participació més alta en un procés de democràcia interna de Junts, aquest divendres, les bases han determinat que no han de continuar governant conjuntament amb ERC després de les tensions de les darreres setmanes.

Divisió entre JxCAT i ERC

El resultat de la consulta i l'alta participació evidencien la forta divisió que hi ha al si de Junts respecte de com abordar aquesta crisi. Tot i que els dirigents havien d'actuar amb neutralitat durant els dies previs a la votació per no decantar la balança cap a una opció o una altra, la majoria ha trencat el silenci i s'ha posicionat obertament per defensar-ne la postura.

El cas més cridaner ha estat el de la presidenta de JXCat, Laura Borràs, que va defensar obertament la ruptura tot i no poder fer-ho. Com ella, també l?expresident i fundador, Carles Puigdemont, el vicepresident de Junts, Josep Rius; o els diputats Jaume Alonso – Cuevillas, Aurora Madaula i Francesc de Dalmases, han fet campanya activa per la sortida dels seus representants.

La majoria de consellers, precisament, han liderat el bloc dels que volien continuar governant amb ERC. Alguns, com la d'Exteriors Victoria Alsina, fins i tot es va fer militant dies abans per poder votar. Ella, com Jaume Giró, Lourdes Ciuró o Violant Cervera han apostat per mantenir-se al gabinet ja que la sortida, diuen, els debilita. Com a més de 250 alts càrrecs, que també han fet campanya per la permanència, els anava el sou mensual.

També ha defensat la permanència l'exsecretari general i fundador Jordi Sánchez, l'exconseller Josep Rull o l'exalcalde de Barcelona i futurible candidat de nou a l'alcaldia, Xavier Trías. També la majoria dels alcaldes i els càrrecs procedents de l'antiga Convergència.

La gran pregunta que es fan tots a JXCat és què passarà internament després de l'escabetxada que ha provocat aquesta consulta. Doncs alguns dirigents, com Aleix Sarri, han atacat directament els que proposaven quedar-se dins del Govern. La majoria coincideixen que properament hi haurà escissions dins de l'organització que van fundar fa uns anys Puigdemont i Sánchez.

Aragonés rebutja el PSC i els 'Comuns' i muntarà un Govern en solitari

La intenció del president és anunciar la renovació "profunda" del seu gabinet abans de principis de la setmana que ve

Pere Aragonès

El president de la Generalitat, Pere Aragonés, intentarà acabar la legislatura a Catalunya en solitari. Fonts del seu entorn assenyalen que "la seva intenció" és presentar "un Govern en solitari" en qüestió de dies. Podria ser aquest mateix cap de setmana o dilluns. Serà un gabinet conformat únicament per membres del partit i algun independent. No s'espera la continuïtat de cap dels consellers de JXCat que advocaven per seguir al Govern després de decidir avui, les bases, que trencaven el pacte.

El líder d'ERC, que ha estat informat del resultat de la consulta minuts abans de fer-se públic per part del secretari general de Junts Jordi Turull i que, tot seguit, s'ha reunit amb els col·laboradors més propers per analitzar l'escenari, dóna aquesta resposta a la decisió de la militància de Junts per Catalunya de trencar l?acord que sustentava la coalició separatista. Aquest divendres, un 55,73% de la militància, a la votació més participativa de la història del partit, ha decidit sortir del gabinet després de dues setmanes d'una crisi important entre els dos socis.

Pere Aragonés va demanar fa una setmana, després d'esclatar la crisi entre els dos socis, per la petició de JXCat que se sotmetés a una moció de confiança, que decidissin que volien fer, si mantenir-se al gabinet sent lleials o sortir-ne. Aquell mateix dia va cessar per falta de confiança l'exvicepresident Jordi Puigneró. Si no resolien amb rapidesa la situació que generava una important ines tabilitat a la política catalana, el president, sospesava expulsar-los de l'executiu català.

Pere Aragonés, amb la seva decisió de donar carpetada a l'assumpte com més aviat millor amb la substitució dels seus socis per membres de la seva organització, buscarà esgotar els gairebé tres anys de legislatura que li queden per davant amb només 33 escons. Els mateixos que el PSC. Junts per Catalunya es va quedar a un escó dels republicans i els seus sumats als nou de la CUP, que li donaven l'estabilitat fins ara, es poden convertir en el seu gran problema per governar.

domingo, 11 de septiembre de 2022

Una Diada per separat amb retrets i enfrontaments


Bronques entre separatistes i agressió a una periodista als actes previs de la Diada

Després dels incidents d'aquest dissabte al Fossar de les Moreres, l'ofrena floral tradicional a l'estàtua de Rafael Casanova a Barcelona s'ha convertit en l'escenari de noves bronques, crits i insults en una Diada que està resultat vergonyosa. Grups de separatistes exaltats han insultat els líders d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat), que han acusat de "traïdors" i "venuts".

La Diada d'aquest diumenge marcava l'inici de la commemoració del cinquè aniversari de l'1-O del 2017, data assenyalada a què l'independentisme arriba dividit i carregat de retrets. Els actes previs a la manifestació, amb l'homenatge als caiguts el 1714 al Fossar dels Moreres i l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanovas, ja han servit per visualitzar la crispació i la desunió que nia al si de l'independentisme. La desafecció i el desencís han arribat a les bases, que ja no secunden les convocatòries del moviment amb l'ímpetu dels anys previs al cop d'Estat del 2017.

La manca d'una estratègia conjunta, les discrepàncies sobre l'aposta pel diàleg i els episodis recents com la suspensió de la presidenta de Junts, Laura Borràs, com a presidenta del Parlament no han fet més que alimentar el recel i els retrets entre partits i entitats.

L'enfrontament de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb ERC i particularment amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha estat particularment letal per a l'edició d'aquest any. En aquest temps s'ha passat de la "revolució dels somriures" a la crispació i de les manifestacions "cíviques, pacífiques i festives", sempre segons la retòrica separatista, a la pura crispació, els insults i assenyalaments entre ells. La manifestació d'aquest diumenge, doncs, ha estat una mostra desangelada.

La decadència és notòria. L'organització, a càrrec de l'ANC, s'ha limitat a contractar uns quants autobusos, 240 segons les dades, molt lluny dels més de mil manifestacions passades. El colorit d'altres anys s'ha fet en aquest en una marxa dispersa, amb forats notoris i una distància entre manifestants més pròpia de l'època més dura de la pandèmia que de la certa normalitat actual. "Traïdors" és la paraula clau. L'ANC i JxCat apunten sense miraments ERC, malgrat el pacte que permet un govern conjunt entre els postconvergents i els republicans.

Cap dirigent d'ERC s'ha presentat a la manifestació, tret de l'expresidenta del Parlament català, que també ho va ser de l'ANC, Carme Forcadell, i el president de l'Ametlla de Mar, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) , Jordi Geseni. En canvi, la plana més gran de JxCat, amb Jordi Turull, secretari general, i Laura Borràs, presidenta de la formació, així com els consellers Jordi Puigneró i Jaume Giró, entre d'altres, han secundat la convocatòria. En declaracions als mitjans han aprofitat per retreure a ERC la seva absència i per recordar-los que sense la gent al carrer no s'hauria aconseguit ni l'1-O ni l'actual majoria independentista a la cambra autonòmica.




sábado, 9 de julio de 2022

Borràs, imputada per prevaricació i malversació, inaugura una 'Cimera contra la Corrupció' del Parlament català

La presidenta del Parlament, processada pel TSJC per quatre delictes, ha inaugurat la II Cimera contra la Corrupció a la cambra catalana

Els assistents a l'acte de suport a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a l'Ateneu Barcelonès han rebut la presidenta de Junts per Catalunya amb crits “d'independència”.

L'acte se celebra després que el TSJC l'hagi deixat a un pas de judici per delictes de malversació, prevaricació, frau i falsedat documental pel suposat fraccionament de contractes i adjudicació arbitrària a coneguts seus quan va estar al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

I és que Borràs hauria adjudicat a un conegut seu, Isaías Herrero, fins a 18 contractes, per valor de gairebé 260.000 euros quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalans (ILC) entre el 2013 i el 2017. Per això, els hauria fraccionat de forma irregular, per no aixecar sospites.

La presidenta del Parlament s'ha referit a la seva situació, encara que tampoc no l'ha citat expressament, per assegurar que «la lawfare també és una estratègia de repressió i massa sovint aconsegueix l'objectiu d'embrutar amb la corrosiva taca de la corrupció els adversaris polítics . És una estratègia especialment greu perquè consisteix en la corrupció de la lluita contra la corrupció». I això, sens dubte, segons Borràs, «empitjora la democràcia perquè la subverteix i la perverteix». Una situació que per a la presidenta de la cambra és una «vulneració flagrant» de drets fonamentals.

Més enllà d'aquesta referència a la seva situació personal, Borràs ha advertit que "la corrupció és el principal enemic de la democràcia" perquè "erosiona la confiança dels ciutadans a les seves institucions". A més, segons la presidenta del Parlament, encara que la democràcia sigui el menys dolent dels sistemes polítics, sempre pot empitjorar: «La democràcia també està assetjada, i ahir en vivim una mostra fins ben tard al Parlament», en referència a la decisió de la majoria independentistes de la Mesa d?assumir les actes del vot delegat de l?exconseller Lluís Puig.

Borràs ha comptat amb el suport de l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, i la dona; l'exconseller de l'Interior, Miquel Sàmper; i dirigents de Junts com ara Jordi Turull, Aurora Madaula, Albert Batet, Josep Lluís Cleries i Ferran Mascarell, entre d'altres. "És una persecució judicial", ha dit l'actriu Lloll Bertran, que ha presentat l'acte.

Els organitzadors de l'acte de suport a Borràs han hagut d'habilitar una segona sala per poder seguir l'acte perquè la sala Oriol Bohigas de l'Ateneu estava "omple de gom a gom" i lamenten que "molta gent s'ha quedat fora".

https://twitter.com/GrupLaura?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1545699317389959169%7Ctwgr%5E%7Ctwcon%5Es1_&ref_url=https%3A%2F%2Fpolitica.e-noticies.es%2Fbano-de-masas-de-borras-141413.html

martes, 5 de julio de 2022

Borràs es nega a dimitir: "Sóc innocent"

 


Laura Borràs, presidenta del Parlament

Laura Borràs, es nega dimitir. "Sóc innocent", ha assegurat després de peticions de cessament dels grups de l'oposició, als quals ha retret que defensin la "presumpció de culpabilitat". Ha assegurat que la dignitat que se li exigeix ​​"l'exerceixo cada dia". La presidenta del Parlament rebutja el cessament sol·licitat per l'oposició i titlla de "degradació democràtica" la investigació judicial en què està imputada per corrupció

Les declaracions de Borràs tenen lloc en resposta a la petició de dimissió de tots els grups, excepte Junts per Catalunya, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi acabat la instrucció de la causa pel fraccionament de contractes i hagi mantingut la imputació per malversació, falsedat, frau i prevaricació.

"Exerceixo el càrrec amb honradesa"

Ha recordat que el 12 març 2021 “vaig ser escollida per al càrrec, conscient de la responsabilitat i honor que això suposava. Sóc conscient que estic sotmesa a l'escrutini de les meves accions, encara que incloguin desencerts, ho faig amb honradesa a favor dels drets de els diputats"

"Però hi ha circumstàncies alienes que em motiven a fer aquesta compareixença. El procediment judicial a què estic sotmesa durant quatre anys s'acaba. Hi ha veus que demanen la meva dimissió", ha afegit, per després afirmar que no pensa cessar del seu càrrec. "Sóc innocent. No tinc cap intenció de fer un pas al costat, el pas al costat que em reclamen i exigeixen, amb poca capacitat de dissimular, els que em volen apartar de la vida pública", ha subratllat. Ha carregat contra els que contribueixen a "la degradació democràtica" que, segons ell, suposa la investigació judicial, i defensa "la presumpció de culpabilitat". El seu cas, sosté, no hauria arribat on està arribant si no fos qui és, i ha negat que demani que se l'absolgui per ser independentista: "El que censuro és que es vulgui aprofitar l'autoritària activitat de la justícia espanyola com a excusa per apartar-me políticament. El que denuncio és que es vulgui condemnar-me fins i tot abans de ser jutjada".

"No acabarà bé

Tot i això, ha confessat tenir la sensació que "difícilment pot acabar bé un cas que va començar amb una investigació prospectiva, en què no es va investigar uns fets, sinó una persona, i que ha continuat amb un ampli catàleg d'irregularitats processals".

S'ha referit als articles del reglament del Parlament que regula les causes de cessament, com ara el processament o l'obertura de judici oral. Un supòsit que va ser introduït a la norma a petició de la CUP i que que Borràs considera irregular, en base als informes jurídics de la Cambra.

miércoles, 29 de junio de 2022

El TSJC asseu a la banqueta Borràs: "Va abusar de les seves funcions amb plena consciència"

La presidenta del Parlament, Laura Borràs

La màxima autoritat de la Cambra hauria abusat del seu lloc a la Institució de les Lletres Catalanes per afavorir un amic

"Laura Borràs va abusar de les funcions que tenia reconegudes en qualitat de directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ICL) dictant resolucions injustes en aprovar les adjudicacions dels 18 contractes menors, amb plena consciència que les adjudicacions entraven en contradicció amb les exigències de la legislació reguladora dels contractes del sector públic, ometent una veritable concurrència per únicament afavorir els interessos d'Isaïes H. en detriment de la defensa dels interessos generals que havia de defensar”.

Així de contundent s'expressa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una resolució en què dóna per acabada la instrucció i trasllada a la Fiscalia perquè emeti el seu escrit d'acusació. Consideren els instructors que la presidenta del Parlament, a un pas de seure a la banqueta, va cometre fets tipificats com a delictes continuats de prevaricació administrativa, frau administratiu, falsedat documental i malversació.

Conclòs el termini de 15 dies i practicades les noves diligències, la sala recopila en 33 folis els fets pel que considera que Borràs ha de ser jutjada. Inclou correus electrònics, contractes, converses telefòniques i declaracions dels implicats, entre altres proves que considera inculpatòries.

Vulneració de la llei

Al·ludeix el TSJC a l'informe 2/2020 de la Sindicatura de Comptes, on es fa constar que "l'adjudicació a Isaías H. dels contractes menors 15/2016 i 4/2017 va comportar una vulneració de l'article 86.2 de la Llei de contractes del sector públic llavors vigent atès que existia reiteració d'objecte en els contractes, afegint un dels síndics en el vot particular formulat a l'informe que és doctrina constant dels tribunals de contractació que en el cas de necessitats periòdiques o recurrents no s'ha d'emprar la figura del contracte menor”.

En els 18 contractes menors esmentats Laura Borràs va intervenir en la seva condició de directora de la ILC, proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament, excepte contracte 14 /2015, no pagat per manca de presentació de la factura”.

Els "marrons" d'Isaias H.

En conversa telefònica amb M.G.T. mantinguda el 6 de novembre del 2017, Isaías H. li exposava els seus temors perquè arran de la intervenció de la Generalitat pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució, una investigació econòmica permetés treure a la llum “marrons, perquè jo en tinc una de marrons”, explicant-li que en la contractació dels serveis que efectuava per a la ILC havia de fer “dos pressupostos bons i quatre no bons”.

A tall d'exemple d'aquests "marrons", A.R., cunyat d'Isaïes H., amb qui no manté relació continuada, "una vegada es va negar a facilitar-li el DNI per elaborar pressupostos al seu nom i ha negat haver elaborat cap dels set pressupostos al seu nom presentats a la ILC". En el mateix sentit es va manifestar M.A.O., "amiga de joventut d'Isaïes H., respecte de l'autoria del pressupost al seu nom presentat a l'expedient del contracte 14/2015, que a més a mitjans de l'any 2015 va ser requerida pel senyor H . a realitzar una factura de 18.000 euros, negant-se".

Borràs: "La qüestió és fraccionar"

"De l'anàlisi del contingut dels discos --afegeix la interlocutòria-- realitzat pel Grup de delinqüència econòmica i tecnològica de la Guàrdia Civil es desprèn que diversos pressupostos corresponents a diverses empreses, van ser creats pel mateix equip informàtic, en les mateixes dates i amb el mateix programari”.

Sobre les relacions entre Borràs i Isaías H., el TSJC relata una conversa en què l'actual presidenta de la Cambra catalana afirma que “el pressupost ha de quedar com si fos professional independent per als totals que no poden superar, com ja saps, els 18.000+IVA. Si veuen que el que s'ha fet és fraccionar un encàrrec complet en diferents paquets és quan aleshores pensen que hi ha una infracció. La qüestió és fraccionar, doncs, cadascun dels conceptes perquè quedi clar que són com a parts que cal anar acoblant conjuntament"

domingo, 13 de febrero de 2022

Laura Borràs participa al tall il·legal de la Meridiana amb 300 radicals secessionistes

Laura Borràs, presidenta del Parlament, al tall il·legal de l'avinguda Meridiana / CG

Laura Borràs participa al tall il·legal de la Meridiana amb 300 radicals secessionistes. Els Mossos d'Esquadra no han desallotjat els manifestants de la calçada, malgrat que la interrupció de trànsit no té el permís de la Generalitat

Uns 300 radicals secessionistes convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el col·lectiu Meridiana Resisteix han tallat el trànsit a l'Avinguda Meridiana de Barcelona en una concentració on també ha assistit la presidenta del Parlament, Laura Borràs (JxCat).

Tot i la presència de diverses unitats de la Brimo dels Mossos d'Esquadra, la policia autonòmica no ha desallotjat els radicals de la calçada en una protesta il·legal, atès que la interrupció de trànsit no compta amb el degut permís de la Generalitat de Catalunya.

Càntics contra ERC i el conseller Elena

Els concentrats han corejat les seves consignes ultranacionalistes habituals i també càntics contra ERC i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. D'aquesta manera, han expressat el seu rebuig a la decisió del seu departament de no renovar, per primera vegada en dos anys i mig, el permís a l'ANC per interrompre el pas de vehicles en aquesta important artèria d'accés i sortida de la ciutat.

Entre els participants del tall no autoritzat també hi han figurat els diputats de JxCat Francesc de Dalmases i Salvador Vergés, de la CUP Carles Riera i l'exconseller de CiU Jordi Turull --indultat pel procés--, així com cares conegudes del nacionalisme ultra, com la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ol'exterrorista i fundador de Terra Lliure Fredi Bentanachs.

Il·legalitat

Els concentrats sí que tenien autorització per concentrar-se en un altre lloc ubicat a escassos metres, concretament a l'esplanada de davant de l'estació de tren de Fabra i Puig, on no molestessin conductors ni veïns. Però han desoït el Govern, incomplint així la legalitat.

La protesta de Meridiana era la segona convocada per dissabte per l'ANC a Barcelona, ​​després de la concentració d'aquest migdia davant del Parlament. Algunes delegacions territorials de l'entitat secessionista, com de costum en aquests casos, havien noliejat autobusos procedents de diversos pobles de Catalunya per acudir a la seva crida.

viernes, 4 de febrero de 2022

Borràs va amagar al Parlament el compliment de la sentència de la JEC


La presidenta del Parlament de Cayalunya, Laura Borràs, ja havia donat de baixa al diputat Juvillà quan li va demanar la Junta Electoral tot i que ha estat presumint davant dels separatistes de desobeir les sentències dels tribunals espanyols

Borrás havia publicat en un tuit que "el Parlament va votar el dia 4 per majoria de permetre la ingerència de la JEC respecte a les actes dels diputats seria un COP D'ESTAT". "Acceptar treure l'acta a l'MHP Quim Torra és acceptar el cop d'Estat!",

Però Laura Borràs, ja havia donat de baixa el ja exdiputat de la CUP Pau Juvillà com a membre del Parlament el 28 de gener passat, el dia que ho va requerir la Junta Electoral, segons recull el web de la cambra catalana recull a la seva web.

Fins aquest dijous no ha deixat clar si Juvillà encara era diputat. La presidenta del Parlament només ha informat que no ha acceptat la delegació del vot de l'exsecretari tercer de la Mesa, Pau Juvillà, al ple en què s'ha validat el dictamen aprovat per la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que pretenia defensar que Juvillà preservi el seu escó sempre que no comprometi els funcionaris de la Cambra catalana.

La presidenta del Parlament ha al·legat que "la delegació de vot de Pau Juvillà no consta a les delegacions de vot que hem acceptat per aquest ple" perquè la votació "no quedi contaminada per un conflicte d'interessos".

"En virtut de l'article 16.1 del reglament del Parlament de Catalunya. És imprescindible que la nitidesa i la claredat de la votació de l'únic punt de l'ordre del dia per preservar els drets dels diputats sobre els quals estem votant no quedi contaminada per un conflicte d'interessos ", ha justificat.

Amb ella el Parlament ha arribat al màxim de degradació, perquè oblida sovint el paper institucional de president de les cambres. Ella no vol entrar a la presó com Forcadell, però la surt sovint la seva vena activista...i de mentidera

martes, 1 de febrero de 2022

El Parlament català, el més car d?Espanya, va a la vaga independentista

Laura Borràs, presidenta del Parlament català, a l'hemicicle / CG

La Cambra, que costa 63 milions l'any, comença a suspendre comissions mentre que Laura Borràs (JxCat) guanya temps sobre la situació de Juvillà i reobre la polèmica sobre els sous dels diputats

Per a Laura Borràs, la millor manera de visualitzar el rebuig del Parlament a la “repressió” és anar a una mena de vaga independentista, sense precedents en la història de la restitució democràtica de la Cambra catalana. La més cara, per cert, d?Espanya: 62,9 milions d?euros anuals. En realitat, la dirigent independentista intenta guanyar temps per resoldre la situació del diputat de la CUP Pau Juvillà, la inhabilitació de la qual per desobediència rememora els convulsos moments viscuts amb la condemna de Quim Torra.

Borràs es resisteix a exigir al cupaire que torni la seva acta de diputat, com exigeix ​​la Junta Electoral Central (JEC), i ha endossat a la Comissió de l'Estatut del Diputat la resolució del conflicte. Mentrestant, proposa, amb suport del seu partit, Junts per Catalunya (JxCat), i ERC, que se suspengui l'activitat del Parlament. La casualitat ha volgut que, poques setmanes, coincideixin dues polèmiques: la de les llicències d'edat --que permetien a treballadors de la Cambra catalana que arriben als 60 anys poder cobrar el seu sou sense la necessitat d'anar a treballar-- i la proposta de Borràs que els diputats abandonin temporalment les seves funcions com a protesta per la “repressió” de l'Estat.

Instrumentalització

Tot això tenint com a escenari aquest nou intent d'instrumentalització independentista de les institucions catalanes una Cambra amb 135 diputats amb un pressupost de 62,9 milions d'euros. És la xifra més alta d'un parlament autonòmic, seguida de l'andalús, que amb un volum més gran de població --8,4 milions davant dels 7,5 milions que té Catalunya-- té 109 diputats i costa 42,5 milions. L'Assemblea de Madrid costa anualment 39 milions (136 diputats) i Les Corts Valencianes, 30,7 milions (99 diputats). És a dir, que cada dia que roman tancat el Parlament es perden 172.602 euros que paguen els catalans.

De fet, en resposta a la crida de Borràs, el Parlament ha informat que ja s'han suspès tres de les cinc comissions convocades per avui: la de Polítiques Digitals i Territori, la de Cultura i la de Polítiques de Joventut.

PSC-Units, que qualifica d'“esperpent” aquesta aturada encoberta dels independentistes, havia calculat que la suspensió de l'activitat parlamentària que va plantejar Laura Borràs afectaria 13 comissions, dues ponències, dues comissions d'estudi i fins i tot el ple del Parlament. Ciutadans, En Comú Podem, PP i Vox es van sumar a aquesta indignació després que la Mesa, on la majoria independentista imposa el corró, acordés proposar als òrgans parlamentaris que desconvoquin les sessions fins que la Comissió de l'Estatut dels Diputats es reuneixi de forma immediata i es pronunciï sobre la situació de Juvillà.

"Firmes contra la repressió"

Després de la reunió de la Mesa i de la Junta de Portaveus, la presidenta del Parlament va fer una declaració, acompanyada de la vicepresidenta primera, Alba Vergés (ERC), dels secretaris Aurora Madaula (JxCat) i Rubén Wagensberg (ERC), i de la presidenta del grup de la CUP, Dolors Sabater. "Avui estem doncs aquí, novament, ferms contra la repressió, units per defensar la sobirania del Parlament davant de les ingerències de l'Estat", va dir.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs (c), amb diversos membres de la Mesa, es dirigeix ​​a la reunió de Portaveus / EFE

El Parlament ja va presentar divendres un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem contra la retirada de l'escó de Juvillà. El recurs inclou la petició de mesures cautelars per suspendre l‟acord de la JEC, que sol·licita la retirada de l‟acta. El ple va acordar la setmana passada interposar aquest recurs per 81 vots a favor (ERC, JxCat, CUP i ECP), 17 en contra (Vox i Cs) i 33 abstencions (PSC-Units).

Polèmica laboral

L'atur parlamentari que secunden els independentistes té lloc en plena ressaca pels sous pagats a treballadors de la Cambra que no treballaran. Aquesta polèmica ha posat el focus en les despeses d'una Cambra els diputats de la qual cobren generosos salaris.

Dels 7.931 euros mensuals que cobra la presidenta del Parlament als 2.921 euros d'un diputat ras, xifra aquesta a què cal afegir plusos per representació, presidència i portaveus. I el que crida més l'atenció: les dietes per desplaçament de fins a 23.895 euros a l'any, es tingui o no cotxe oficial. O s'opti pel teletreball (com va passar durant la pandèmia) o per la vaga independentista convocada ahir per Borràs.

lunes, 27 de diciembre de 2021

Borrás presumeix d'un regal nadalenc de Biden... que es ven per 25 euros a internet


El Parlament ha hagut de sortir al pas assegurant que l?obsequi procedeix del consolat a Barcelona

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borrás, va presumir aquesta nit de Nadal d'un obsequi que presumptament la Casa Blanca li havia enviat amb motiu del Nadal. En concret, Borràs va publicar una foto de l'arbre de Nadal que decora el Parlament penjant un pin procedent del president dels Estats Units amb el missatge següent: "Moltes gràcies per aquest bonic detall que ja tenim a l'arbre de Nadal del Parlament. Bon Nadal i feliç 2022", va escriure Borrás esmentant els comptes oficials a Twitter de Joe Biden, la Casa Blanca i el consolat dels Estats Units a Barcelona.

Mitjançant un fil a Twitter, un usuari ha explicat la polèmica. "Cada any, aquesta associació que, per si encara no ha quedat clar, no té a veure amb l'oficina executiva del president dels Estats Units, fabrica un adorn nadalenc, accessible per a tot el públic. Col·leccionar-los és una tradició nadalenca a moltes llars americanes “, ha explicat.

Assegura que Borràs ha publicat el tuit amb la "intenció de manipular fent creure que ha estat un regal del Consolat americà, de la Casa Blanca i del mateix president". A més, afirma que "intencionalment ha esborrat el text" d'un dels papers "perquè sembli una targeta oficial de la Casa Blanca". Per als que no sabeu, als Estats Units existeix una organització PRIVADA, NO PARTIDISTA I SENSE FINS DE LUCRE anomenada "White House Historical Association" (Associació Històrica de la Casa Blanca) fundada per la primera dama Jacqueline Kennedy el 1961."

"El pitjor de tot és que òbviament no ha estat un "error". Ha estat planificat amb una clara intenció, la qual ja tots coneixem: manipular i mentir. A qualsevol país seriós aquesta senyora hauria d'estar donant explicacions per aquest tweet".


Moltes gràcies, per aquest bonic detall que ja tenim penjat a l’arbre de Nadal del . Bon Nadal i feliç 2022!
Imagen
Imagen
Imagen
Imagen


martes, 14 de diciembre de 2021

Els enemics del català

La supremacista Laura Borrás, al Parlament regional de Catalunya. | EFE

El cop de gràcia al català pot haver estat triar com a enemic un nen de cinc anys i els seus pares.

Sobreviurà l'idioma català als seus defensors? ¿Resistirà el descrèdit provocat per tipus com el conseller d?Educació Gonzàlez-Cambray? Aguantarà moltes més dosis de supèrbia i supremacisme com les que expressa sense cap dubte la presidenta del Parlament regional, Laura Borràs?

Preguntada aquesta senyora al canal en català de TVE per si el fet de no voler respondre preguntes en espanyol es podia entendre com una falta de respecte envers els catalans que el tenen com a primera llengua, la interpel·lada va resoldre amb el seu encendrat cinisme que “de cap de les maneres". "A Catalunya", va prosseguir, "hi ha moltes llengües". "¿Hauria de respondre també a amazic?", va concloure desafiadora.

Aquesta és la mateixa persona que després d'obtenir plaça fixa de professora universitària i davant de la tessitura de ser funcionària de l'Estat o de la Generalitat va triar la primera opció sense dubtar-ho. Ara la seva feina, segons diu, és lluitar contra l'Estat per aconseguir la independència de Catalunya i la llengua ha esdevingut el principal front de les operacions.

Un altre que també es nega a respondre preguntes en castellà és l'esmentat Gonzàlez-Cambray. Plantat davant l'escola de Canet de Mar tristament cèlebre per la seva direcció nefasta i l'actitud intolerant d'algunes famílies, aquest dirigent republicà va dir que a Catalunya no hi havia cap problema lingüístic per tot seguit negar-se a dir el mateix en espanyol davant dels periodistes.

El cop de gràcia al català pot haver estat triar com a enemic un nen de cinc anys i els seus pares. Sens dubte, si algú en plenitud de facultats mentals creu que el futur d'una llengua passa per impedir que un nen rebi un 25% de classes en un altre idioma és que aquesta ja és una llengua morta. Al catalanisme se li ha anat de les mans la suposada defensa del català perquè, i això ha de quedar molt clar, no es tracta de defensar el català sinó eliminar l'espanyol.

És tal la fúria, la ràbia, l'odi i la ceguesa dels principals ariets contra Espanya i l'espanyol que no han fet el càlcul més mínim de danys. Ni se'ls va passar pel cap que demanar l'aïllament d'aquesta criatura remetria directament a la imatge de Ruby Bridges, la primera nena negra a anar a una escola de blancs. Que el conseller Gonzàlez-Cambray digui que només vuitanta famílies han demanat classes en castellà és el peu de foto de l?estampa de Ruby Bridges.

Estan acabant amb el català i pretenen culpar una sola família. O a vuitanta. O un nen de cinc anys. Ara resulta que el model d'èxit de la immersió lingüística no aconsegueix augmentar el nombre de catalanoparlants, que el català s'associa amb l'adoctrinament nacionalista i que les criatures, quan surten al pati, es treuen el jou d'una llengua convertida en antipàtica per els qui diuen vetllar per ella i es posen a parlar en espanyol o en qualsevol altra cosa que no sigui català.

Als catalanistes gairebé tot els ha sortit malament. Van entorpir la immigració procedent d'Hispanoamèrica i van afavorir la del Magrib pensant que els habitants del nord d'Àfrica es decantarien pel català en comptes del castellà. Eren els somnis de personatges tan deleznables i xenòfobs com Heribert Barrera o Jordi Pujol. Després de quaranta anys d'imposicions, subvencions, multes i prohibicions, de cultiu intensiu del monolingüisme i de fetues contra l'espanyol, temen que ni tan sols al seu petit i mesquí món es pugui funcionar només en català. I estan disposats al que calgui. La prova és que són capaços d'amenaçar un nen de cinc anys.

Pablo Planas