El Govern ha acordat aquest dimarts concedir l'indult parcial a Juana Rivas, condemnada pel Tribunal Suprem a dos anys i mig de presó per un delicte de sostracció de menors. L'Executiu deixa aquesta pena a la meitat: un any i tres mesos. Com que es tracta d'una pena inferior als dos anys, suposa que la seva execució pot quedar en suspens i que Rivas pot eludir la presó.
A efectes pràctics, aquest indult parcial també significarà, amb tota probabilitat, que Rivas no vagi a la presó –actualment compleix condemna en un centre d'inserció social de Granada–, ja que la suspensió de l'ingrés és pràcticament automàtica a les penes inferiors a dos anys.
Ja va resultar escandalós que el Tribunal Suprem reduís a la meitat la condemna de cinc anys i dos mesos de presó que va imposar l'Audiència de Granada a Juana Rivas per un delicte de sostracció de menors amb l'estupefaent argument que la condemnada no va cometre dos delictes sinó només un en segrestar els seus dos fills i impedir-los, durant més d'un any i tres mesos, que veiessin el seu pare, que ostentava la guàrdia i la custòdia de tots dos.
Tenint en compte que eren dos els menors que havien vist conculcats els seus drets de veure i viure amb el seu pare a Itàlia, i tenint igualment present que es va atemptar contra el dret de custòdia del mateix pare, va resultar de més que dubtosa aplicació l'aplicació del principi non bis in idem, que impedeix castigar dues vegades el mateix delicte.
L'indult també arriba a la retirada de la pàtria potestat sobre els dos fills que es va emportar d'Itàlia Espanya tot i que estaven sota custòdia del seu pare. Rivas recupera la pàtria potestat, cosa que l'indult una cosa que no hauria d'entrar, ja que el jutge de família és l'únic autoritzat per fixar els diferents graus del règim de visites
Juana Rivas no és una heroïna víctima d'una Justícia sense perspectiva de gènere, tal com va dient per aquí Irene Montero sabent que és mentida; és una delinqüent que s'ha saltat la llei a la torera, ha intentat enfonsar la vida del seu exmarit per aconseguir els seus propòsits i, sobretot, ha fet un mal incalculable als seus fills, que són les veritables víctimes de tot aquest assumpte tan brut i en què, per descomptat, ni la ministra d'Igualtat ni les seves companyes de batalles feministes han pensat ni un segon.
El pitjor de tot, no obstant, no és l'indult de Sánchez i els seus adlàters, que són indigents morals i no tenen cap respecte per la llei ni per la justícia. El pitjor és com el feminisme d'ultraesquerra –l'únic que té veritable impacte i influència política i mediàtica actualment– continuarà elevant els altars laics a una delinqüent que ha tingut un comportament no només delictiu sinó absolutament menyspreable: poques coses hi ha més repugnants que arrabassar els seus fills a un pare o, si fos el cas, que no ho és, a una mare.
No hay comentarios:
Publicar un comentario