L'Espanya buidada a la recerca d'un nou finançament autonòmic

 "L'Espanya buidada"

Aquest dimarts es reuneixen a Santiago de Compostel·la vuit presidents autonòmics, cinc del PSOE, dos del PP i un de regionalista. Ho fan, convocats pel baró popular Alberto Núñez Feijóo, amb llum i taquígrafs i presumint que "en l'assumpte del finançament autonòmic, no hi ha credos ni partits", sinó la "defensa dels interessos econòmics, cadascun, del seu terra".

Les aliances entre les autonomies en el debat per la reforma del model de finançament autonòmic prenen forma. El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha reunit aquest dimarts a la capital gallega els presidents de Galícia, Castella i Lleó, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa, La Rioja, Cantàbria i Extremadua -territoris governats pel PP i el PSOE- per abordar el tema i evitar que el nou model sigui decidit en “una taula bilateral” entre el Govern central i Catalunya.

Feijóo ha pres avui el relleu del president d'Aragó, Javier Lambán, que fins ara abanderava el grup. En la seva intervenció en el debat de política general de Galícia, el president de la Xunta ha insistit en la importància que tindrà per a les comunitats el nou model de finançament, per la qual cosa cal saber “si les comunitats comptarem amb un àrbitre imparcial per ordenar aquest debat crucial o si aquest àrbitre està hipotecat per un jugador que, a més, no acata el reglament” com és el cas, al seu parer, de la Generalitat

"Els presidents autonòmics temen un repartiment injust als fons europeus després que, en el cas gallec, es van remetre al Govern 354 projectes per accedir a aquests fons sense obtenir resposta més enllà que un justificant de recepció," ha dit.

La pressió poblacional

Els presidents d'Andalusia, Juan Manuel Moreno, i de Múrcia, Fernando López Miras com anteriorment ho haurien fet amb el de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, per tractar del infrafinançament dels seus territoris. La idea de crear un fons extraordinari per a les comunitats més finançades mentre es reforma l'actual sistema de repartiment dels fons públics va sumant suports.

Pel president de la Junta, les comunitats autònomes estan prenent la iniciativa en reunions bilaterals davant de la “inacció” del Ministeri d'Hisenda que dirigeix ​​la sevillana María Jesús Montero. "Davant l'absència del Govern, les comunitats autònomes s'han d'unir i aquest no és el model correcte", va afirmar Moreno, que va instar Hisenda a "liderar" el debat.

“No es tracta de treure'n els uns per donar-los als altres. No volem tracte de favor, sinó justícia”, va dir López Miras. El dirigent murcià s'ha sumat a la petició de Puig i Moreno perquè el Ministeri d'Hisenda creï un fons transitori per a les comunitats més perjudicades, que reclamen un finançament ajustat a la població per afrontar els serveis públics.

El president andalús va defensar la urgència a modificar el model de finançament vigent, tot i que és conscient que “obrir aquest meló és complex i difícil, però cal obrir-lo”. Moreno vol que altres dirigents autonòmics s'uneixin al cor de veus que reclamen la reforma del finançament, i per això prepara entrevistes amb el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page; el gallec, Alberto Núñez Feijóo; i la madrilenya Isabel Díaz Ayuso.

 Les posicions són molt diferents, perquè per a uns territoris el més prioritari és rebre un finançament en funció de la seva població; mentre per a altres ho és atendre el cost dels serveis per la despoblació. “Volem un model estable i just, però mentrestant un fons transitori”, que l'andalús quantifica en 1.700 milions.

Tots els partits polítics estan d'acord amb la necessitat establir un nou pacte de finançament autonòmic. Des del 2014 no s'han modificat mentre hi ha hagut grans canvis econòmics i socials amb una pandèmia enmig i actualment hi ha greus dificultats d'algunes comunitats autònomes per dur a terme les seves competències bàsiques de sanitat, educació o serveis socials. Aquestes diferències creen enfrontaments greus entre regions, independentment del partit polític que les governi, mentre qui hauria d'actuar d'àrbitre en aquestes qüestions, es fa el distret i utilitza aquests fons simplement com a armes electorals.