Pedro Sánchez i Mohamed VI, en una trobada el 2018 al Palau Reial de Rabat.EFE
En una missiva difosa pel Gabinet Reial marroquí s'afirma que Pedro Sánchez considera el pla marroquí com "la base més seriosa, creïble i realista per resoldre aquesta disputa"
"El nostre objectiu és construir una nova relació, basada en la transparència i la comunicació permanent, el respecte mutu i els acords signats per totes dues parts i l'abstenció de tota acció unilateral", ha assenyalat el president espanyol. Sánchez remarca la necessitat d'enfrontar-se conjuntament amb "els desafiaments comuns, notablement la cooperació migratòria a la Mediterrània i l'Atlàntic", i després conclou que "totes aquestes accions" tenen com a finalitat "garantir l'estabilitat i la integritat territorial dels dos països" ".
És un gir històric a la política d'Espanya sobre el conflicte del Sàhara Occidental. Segons un comunicat de la Casa Reial marroquina publicat per mitjans locals, "Espanya considera la iniciativa marroquina d'autonomia com la base més seriosa, realista i creïble per a la resolució del diferèndum". El posicionament canvia la postura que ha mantingut històricament Madrid, que s'ha alineat sempre amb les resolucions de les Nacions Unides en la recerca d'una solució al contenciós i ha evitat sempre donar suport al Marroc o al Front Polisario, les dues parts enfrontades per la sobirania del territori.
La cessió davant del Marroc és un cop per al seu soci de coalició Unidas Podemos, que defensa el referèndum d'autodeterminació de l'excolònia espanyola. Tant la vicepresidenta Yolanda Díaz com la ministra Ione Belarra han expressat a les xarxes socials la seva disconformitat. "No podem compartir aquesta proposta perquè el pla autonomista que defensa Rabat suposa abandonar la posició de neutralitat i consens de les resolucions de les Nacions Unides", diuen fonts del partit morat. "Ni el Polisario ni Algèria acceptarien aquesta solució". Podem es torna a quedar fora d'un moviment transcendent de política internacional, com ha passat amb la invasió russa d'Ucraïna.
D'altra banda, Sánchez assumeix el pla d'autonomia marroquina en un moment geopolític delicat, quan Europa intenta reorganitzar la seva política energètica i desconnectar-se del gas rus. La dependència espanyola del gas d?Algèria, alineat amb el Front Polisario i l?autodeterminació del Sàhara i amic secular de Rússia, obre un període d?incertesa per a Espanya. Encara que fonts consultades consideren que Alger no tancarà l'aixeta ara que no només Espanya, sinó també França, poden incrementar el pagament de la factura.
D'aquesta manera, Sánchez trenca la línia clàssica de la política exterior espanyola respecte a la colònia del Sàhara Occidental que advocava per la celebració d'un referèndum afavorit per l'ONU. Ara, amb el suport a l'autonomia marroquina es va prendre partit per Rabat en un conflicte descolonitzador que data del 1976.
Al marge de si aquesta és una bona decisió quant a restaurar les deteriorades relacions amb el Marroc augmenta el risc en un viratge com a mínim irresponsable de Pedro Sánchez quant a forma i en el moment, que obre dos nous fronts a la política internacional que va a provocar danys col·laterals a les nostres malparades empreses, en un moment de gran inestabilitat mundial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario