Enquesta CEO - El suport a la independència a Catalunya cau al el 40,8%

Segons el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, el conegut com CIS català, Inés Acostades tornaria a guanyar les eleccions catalanes si se celebressin ara i ERC podria empatar a diputats i superar a JxCat. Només el 40,8% dels catalans volen que Catalunya esdevingui un Estat independent, segons l'últim baròmetre del CEO, realitzat el passat mes de gener. Aquesta xifra suposa el percentatge més baix en els últims quatre anys. Per contra, els partidaris de seguir a Espanya són el 53,9% de la població.

Els independentistes perdrien, d'aquesta manera, gairebé vuit punts respecte a l'octubre de 2017, quan es va fer el referèndum i es va proclamar la independència al Parlament. Llavors eren el 48,7%. Els unionistes, per la seva banda, avantatjarien en més de 13 punts als independentistes, després d'augmentar en més de 10 punts els seus partidaris des de l'octubre, quan eren el 43,6%. En total, un transvasament de gairebé 18 punts en tres mesos a favor de seguir formant part d'Espanya.

Caiguda notable del suport a la independència en tot just tres mesos. Si en l'anterior enquesta del CEO d'octubre, les partidaris que Catalunya esdevingui un Estat independent eren més del 48% dels catalans-el que va significar un màxim històric-; al gener, aquest suport s'ha reduït al 40,8% després de la 53,9% dels que es decanten per seguir formant part d'Espanya.

Una caiguda de vuit punts que té lloc en aquests tres mesos en què el Govern de Puigdemont va declarar la independència, el Govern central va intervenir la Generalitat via article 155 i es van celebrar les eleccions al Parlament del 21-D a les quals les forces independentistes van tornar a aconseguir la majoria a la cambra catalana. En concret, l'enquesta es va realitzar a través de 1.200 entrevistes entre els dies 10 i 30 de gener d'aquest any.

De fet, aquest resultat de gener s'assembla més a les enquestes del CEO anteriors a la d'octubre, la qual es va realitzar durant l'agitat període posterior al referèndum. El sondeig d'octubre va suposar un canvi de tendència que sembla que els fets posteriors s'ha frenat. A l'octubre havia arribat a un màxim històric, 48,7%, i en tres mesos, s'ha reduït en 8 punts.

Resulta també interessant la variable del suport a la independència per partits, ja que per primera apareix en un CEO la formació Junts per Catalunya (JxCAT), la candidatura personal del president cessat Carles Puigdemont. La CUP segueix sent el partit que compta amb més partidaris de la independència. El 90,3% dels simpatitzants cuperos es decanten per aquesta opció. El segueixen molt de prop els seguidors del partit de Puigdemont: el 90,1% donen suport obertament la independència catalana i, finalment, el 84,9% dels catalans que simpatitzen amb ERC respon si quan li pregunten si vol que Catalunya sigui un Estat independent.

A la balança contrària, se situen els votants de Ciutadans, PSC i PP. El 95,8% no dóna suport a la independència en el cas dels votants de la formació d'Albert Rivera, per un 92,7% entre els votants socialistes, i un 84,2% entre els que van votar als populars.

Quan als catalans se'ls pregunta sobre l'encaix de Catalunya a Espanya, els resultats difereixen una mica de la pregunta binària anterior. En aquest cas, els favorables a continuar sent una comunitat autònoma dins d'Espanya ascendeixen del 36,3% per un 32,9% que considera que Catalunya hauria de ser un Estat independent i un 19,4% que aposta perquè Catalunya sigui un "Estat dins d'una Espanya federal". Només el 6,6% advoca perquè Catalunya quedi reduïda a una "regió d'Espanya".

D'acord amb la baixada de l'independentisme en aquesta enquesta, també s'han reduït el nombre de persones que consideren que Catalunya té un "nivell insuficient" d'autonomia. Si a l'octubre, aquests aconseguien més del 64% dels enquestats; ara passen a ser el 60,3%. Un 23% consideren que el nivell d'autonomia és suficient i poc més del 8% considera que Catalunya té "massa" autonomia.

El 90,3% dels votant de la CUP donarien suport a la independència, per el 90,1% dels partidaris de JxCAT i el 84,9% dels d'ERC

D'altra banda, els resultats del CEO reflecteixen una pugna entre Ciutadans i ERC en el primer lloc d'unes hipotètiques eleccions catalanes avui. De fet, els dos partits es situarien en una mena d'empat tècnic amb un lleuger avantatge en nombre de vots per part de la formació d'Inés Acostades.

L'enquesta també aporta dades interessants sobre els desitjos dels catalans respecte a la legislatura que ja ha començat, però que segueix bloquejada per la falta d'acord entre les forces independentistes. Preguntats sobre el Procés, la majoria dels enquestats (35,9%) consideren que el nou govern independentista ha de "buscar un acord bilateral" amb el Govern de Rajoy. Un 19% considera que el nou Govern hauria de tornar a apostar per la "via unilateral" mentre que un 20% l'insta a "abandonar el procés, participar en la comissió per a la reforma de la constitució i de reforma del sistema de finançament" i un 11,7% a seguir amb l'estat autonòmic actual.

El CIS català, al servei del 'Procés'

 L'enquesta del CEO preguntarà si és important complir les lleis. Puigdemont demana al CEO preguntar sobre complir la Llei i Servir a Espanya en l'Exèrcit a Catalunya

Una enquesta del Govern autonòmic de Catalunya del president Carles Puigdemont (CDC) i Oriol Junqueras Vies (ERC) ha demanat al CIS regional: Centre d'Estudis i d'Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) -òrgan que depèn directament del Govern del President Puigdemont- que pregunti als espanyols residents a Catalunya si és important complir sempre la Llei -del marc vigent: les sentències de la Justícia, la Constitució Espanyola o bé a partir dels pròxims dies complir només les 3 lleis separatistes que vol aprovar la majoria separatista del Parlament de Catalunya (ERC, CDC i CUP): les lleis de "transició i desconnexió" de Catalunya de la resta d'Espanya.

Així figura en el contracte que el CEO ha posat en licitació recollit per l'agència de notícies Europa Press, i que té un valor de 56.785,30 euros -IVA inclòs- per a la companyia que es faci amb ell. Fonts del Govern han explicat que "els sondejos de la Generalitat serveixen per valorar la posició social sobre determinats assumptes, però no predeterminen l'opinió del Govern català"

El CEO, l'òrgan del govern autonòmic de Catalunya encarregat de fer enquestes, prepara un sondeig en el qual preguntarà als catalans "fins a quin punt és important obeir sempre les lleis i les normes" i si estan disposats a allistar en l'exèrcit en cas de necessitat, entre altres cuestiones.Y és que això no serà suficient, el separatisme, també, demana al preguntarà als ciutadans si estan disposats a servir en l'Exèrcit. El CEO assegura que aquestes qüestions ja s'han fet anteriorment.

La pregunta és rellevant per l'actual moment polític que viu Catalunya, on s'ha instal·lat el debat permanent sobre el compliment de les lleis i sobre si el procés sobiranista pot completar d'acord amb la legalitat vigent.

Les més de 1.900 persones que hauran de respondre l'enquesta, segons figura en el contracte, hauran de valorar de l'1 al 7 si consideren "gens important" -1- obeir sempre les lleis i les normes o si els sembla "molt important" -7- .

El debat sobre el compliment de les lleis tornar a la primera plana aquesta setmana quan el diputat de la coalició d'ERC i CDC al 27-s català de 2015: Junts Per L'Sí (JxSí) al Parlament de Catalunya, el cantant separatista de ERC Lluís Llach, va assegurar que el Govern de Catalunya "sancionaria a tots els funcionaris que resideixen i treballen a Catalunya" que no vulguin aplicar les lleis separatistes de "desconnexió i transició Jurídica" de la 'Nova Catalunya'.

Els independentistes consideren d'obligat compliment aquestes lleis quan el Parlament les aprovi eventualment, mentre que els no independentistes no ho veuen així si aquestes normes són manifestament inconstitucionals.

Servir a l'Exèrcit o expulsar a l'Exercito de l' 'Nova Catalunya' separatista

En efecte, tant la pregunta sobre el compliment de la llei com la referent a un possible allistament a l'Exèrcit en cas de necessitat, van ser encarregades al CEO per la Direcció General de Joventut de la Generalitat. Segons figura en el contracte, l'univers de l'enquesta ha de ser a 1.900 persones, de les quals 1.100 a joves de 16 a 29 anys i la resta, 800 persones, a persones de 30 o més anys.

Una altra de les preguntes del qüestionari també és inusual: el Govern de Puigdemont i Junqueras vol saber d'una escala de l'1 -res important- al 7 -molt important- "fins a quin punt és important estar disposat a servir en l'exèrcit en temps de necessitat ".

Fonts del CEO argumenten que es tracta de dues preguntes -entre altres- encarregades al CEO per la Direcció General de Joventut del govern autonòmic de la Generalitat de Catalunya, interessada a conèixer la percepció que tenen els joves espanyols residents a Catalunya sobre aquest tema. El CEO assegura que no és la primera vegada que es pregunta sobre el compliment de les lleis i sobre l'Exèrcit, doncs un sondeig de 2011 ja contenia aquests plantejaments.

Els grups de l'oposició han reaccionat amb indignació davant la decisió del Govern de preguntar als catalans sobre la importància de complir la llei en un futur sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), organisme dependent de la Generalitat. Per PSC, PP i Ciutadans, l'enquesta no és innòcua, ja que es produeix en ple pols secessionista contra les lleis i la Constitució espanyola. Així mateix, encara cueja la polèmica sobre les amenaces del diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, als funcionaris que incompleixin amb les lleis de desconnexió ..

PSC: "Una rebaixa de la qualitat democràtica"

Segons l'opinió de la portaveu del PSC, Eva Granados, "tot i que és una enquesta de valors adreçada a joves, ja no és el fet, sinó l'ús. Estem davant d'un Govern que se salta la llei, que anuncia un dia i un altre que seguirà fent-ho. A l'insistir en aquest tema rebaixa la qualitat democràtica relativitzant una cosa tan transcendent com la llei i l'estat de dret ".

PP: "Un Govern irresponsable que divideix la societat catalana"

El secretari general del PP català i portaveu adjunt al Parlament, Santi Rodríguez, suggereix al Govern que "tingui la valentia de fer servir el CEO per preguntar si els catalans volen tenir un organisme d'enquestes pagat per tots que pregunta tonteries i obvietats".

Afegeix que "més enllà de l'ús partidista evident de les institucions públiques per part dels independentistes, que a hores d'ara es posi sobre la taula si s'ha de complir o no la llei demostra el grau d'irresponsabilitat d'uns dirigents que no dubten gens ni mica en seguir creant confrontació i divisió en la societat catalana ".

El dirigent popular adverteix que "jugar a la confrontació social se'ls tornarà en contra, la gent no és tonta i el Govern està jugant amb foc".

CS: "Una pregunta delirant i perillosa"

Segons la diputada de Ciutadans, Sonia Serra, "el CEO es va traient de la màniga preguntes. ¿Es refereix a les lleis espanyoles, autonòmiques o municipals? I si els enquestats diuen que complir la llei no és important, ¿deixarem de pagar impostos? ". Serra considera "delirant" i "perillosa" aquesta enquesta, així com "irresponsable". Segons la seva opinió, "en lloc de preguntar coses pertinents, com ara pel trilingüisme a les escoles, formulen aquest tipus de preguntes improcedents".

Els set anys que han transcorregut des que Convergència va assumir el govern de la Generalitat fins avui tenen un denominador comú: un mateix director, Jordi Argelaguet, i una polèmica gestió amb sonors fracassos i crítiques al biaix ideològic dels mostrejos.

Argelaguet, exmilitant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i d'ERC, va ser nomenat director del CEO per Artur Mas el 2011 en substitució de Gabriel Colomé. Aquest organisme, que fins llavors havia depès de la Conselleria d'Economia, va passar a formar part del departament de Presidència. Tot i la duplicitat que suposa tenir un CEO i un Institut d'Estadística de Catalunya (7,1 milions d'euros anuals), el pressupost manejat per Argelaguet gairebé no s'ha vist afectat per les retallades, fins a arribar als 1,4 milions d'euros actuals.

Fracassos i biaix ideològic

La nova gestió demoscòpica de la Generalitat va debutar amb un sonor fracàs que es va saldar amb un intent de dimissió del seu director. Dies abans que se celebressin les eleccions catalanes de 2012, el CIS català va augurar la majoria absoluta de Mas, cosa que, com se sap, no va passar i va obligar a CiU a pactar amb ERC.

A partir d'aquí, els sondejos del CEO es van ajustar a la nova full de ruta secessionista d'Artur Mas, amb preguntes sobre el vot en una consulta secessionista quan encara no estava clar que se celebrés el 9N, sobre la independència de Catalunya o, més recentment, sobre la necessitat de celebrar un referèndum.

Estudi de Societat Civil Catalana sobre vot independentista / CG

En paral·lel, entitats com Societat Civil Catalana (SCC) o Convivència Cívica Catalana qüestionaven el biaix ideològic de la població entrevistada doncs, en alguns casos, els votants de CiU i ERC estaven sobrerepresentats en detriment dels del PP o Ciutadans. En d'altres, era la procedència geogràfica la que es decantava en el mostreig a favor de comarques com Osona o Berguedà -amb major arrelament secessionista-mentre que zones amb major població com el Baix Llobregat o el Barcelonès no tenien una representació proporcional.

Un recent estudi de SCC desmuntava l'efecte Rufián en demostrar amb dades extretes dels baròmetres de la Generalitat que no existeix transversalitat en el Procés, ja que aquest no ha quallat entre els castellanoparlants, però sí que ha radicalitzat als que tenen el català com a llengua pròpia.

Malgrat aquests truquets proindepes, el no a la independència ha anat guanyant pes en les enquestes del CEO. L'última vaticina un avantatge de quatre punts respecte al sí, a més de la pèrdua de la majoria absoluta dels Junts pel Sí i la CUP. El que fins ara no es atrevit a fer el CIS català és separar el vot d'ERC del de PDECat.

El missatge de Puigdemont mentre el procés es desinfla

Missatge de Cap d'Any del president. Puigdemont afirma que aplicarà "sense dilació" el resultat de la consulta

En el seu primer discurs de Cap d'Any com a president de la Generalitat, Carles Puigdemont ha assegurat que l'any que ve serà "clau per al futur" de Catalunya, perquè els catalans "decidiran lliurement" si volen o no la independència. Puigdemont desafia el Govern en el seu missatge de cap d'any: "Farem referèndum el 2017"

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aprofitat el missatge de cap d'any tradicional des de la seu de la Generalitat per tancar 2016 com el va començar: desafiant al Govern, a les institucions ia la Constitució que li atorga la legitimitat per ser president de els catalans. Així, assetjat per la CUP, l'independentista exalcalde de Girona s'ha compromès a complir la seva promesa de convocar un "referèndum legal i vinculant" en 2017 i ha garantit que vàlida l'opció "sense dilacions ni excuses".

I ho faran, ha dit, a través d'un "referèndum legal i vinculant: Legal perquè es convocarà d'acord amb el mandat de les lleis, i vinculant perquè el resultat que decidiu vosaltres, ciutadans i ciutadanes de Catalunya, serà el que el Govern i el Parlament haurà d'aplicar sense dilacions ni excuses ".

Malgrat haver "teixit consensos amplis a Catalunya al voltant del referèndum", ha assenyalat el president català, "encara no hem rebut resposta a la mà estesa per pactar" amb el Govern de Mariano Rajoy que ja li ha dit per enèsima vegada que no es pot pactar un referèndum com va ser el 9-N. A qui vol enganyar?

Aquest home no ha entès que la resposta de Rajoy no pot ser una altra que "no" ja que la Constitució impedeix un referèndum només a Catalunya, prescindint de la resta dels espanyols, com el vol fer.

L'independentisme perd gairebé tres punts en un mes.

L'independentisme ha baixat a Catalunya, segons l'última enquesta del CEO sobre el context polític a Catalunya. Al juny de 2016 els que consideraven que "Catalunya hauria de ser un Estat independent" era el 41,6%, però al novembre ja va passar a 38,9% i ara al 36,1%. En un mes ha perdut gairebé tres punts.

El millor resultat va ser el 2013: al febrer d'aquest any el 46,4 es declarava a favor d'un estat independent, al juny el 47% i al novembre el 48,5, el millor resultat fins ara. Després va començar a disminuir: 45,2% al març de 2014, 45,3% a l'octubre fins a caure al 36,1% al desembre de 2016.

Més tard hi va haver un repunt, però mai va superar el 50% dels enquestats: el 41,1% a l'octubre de 2015, 40% al novembre o l'esmentat 41,6% al juny d'aquest any.

La coalició de JuntsxSí tornaria a guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya amb un resultat molt similar a les eleccions del 27S, segons revela l'enquesta sobre context polític de Catalunya del Centre d'Estudis d'Opinió dependent de la Generalitat, encara que la majoria absoluta l'independentisme estaria en risc amb un 70% de participació.

Concretament, la coalició independentista obtindria entre 59 i 61 escons, un menys que els passats comicis. Si fossin a eleccions per separat ERC podria augmentar el seu resultat a mes de 40 escons en detriment d'un altre soci PDeCat que no arribaria a 20. L'estudi també pronostica que Ciutadans repetiria com a primer partit de l'oposició amb una forquilla d'entre 22 i 24 escons davant els actuals 25; pujaria el PSC amb 17-18 dels 16 de la present Legislatura; Catalunya Sí que és Pot aconseguiria una millora de tres a quatre escons, passant de 11 diputats a 14-15.

La llista de Mas (o de menys)

Finalment Artur Mas s'ha decidit a fer l'anunci de presentar-se a les properes eleccions a la Generalitat amagat en una llista conjunta amb el seu rival d'Esquerra les coincidències són el desig de portar Catalunya a un procés separatista. El fracàs d'Artur Mas en les últimes eleccions on va perdre 12 escons l'han portat a tastar-ho tot per seguir mantenint el poder. Aquesta llista no és més que el resultat de la por paorós d'Artur Mas a presentar-se com número 1 de la llista de convergència i collir un nou fracàs previsible.

Les eleccions a la Generalitat pretén ser una nova burla als catalans i un intent d'estafa democràtica que espero que el Govern impedeixi la seva consumació. Ara se li ha ocorregut presentar una llista sense polítics quan són en realitat tots ells gent que des de fa anys viu de la política que diuen que són societat civil amb l'esperança de seguir enganyant els catalans.

La "Llista de Mas" o la "Llista del President" pren ser una mena d'Arca de Noè que reculli a les diferents espècimens dels independentistes que durant anys han volgut salvar tota la població mitjançant un viatge enlloc i davant la imminència del diluvi han decidit declarar-se "espècies a protegir"

El número u de la llista és Raül Romeva un eco-comunista nascut a Madrid pràcticament desconegut en la política de Catalunya ja que la seva activitat política ha estat com Eurodiputat del grup parlamentari Verds / ALE, integrat pels diputats del Partit Verd Europeu aliat a ICV partit del que va dimitir en 2012 per dissensions amb el seu líder Joan Herrera havent estat col·laborant amb diverses institucions internacionals com que la seva activitat política no ha cessat fins ara havent col·laborat amb intitucions com Green Peace, Nacions Unides, Unesco etc.

Les números 2 i 3 són dos principals dirigents activistes d'organitzacions subvencionades pel mateix Artur Mas com Carme Forcadell tornarà a la política dos mesos després d'haver deixat la presidència de l'ANC. Ella ha estat la cara visible de l'entitat sobiranista des del seu naixement fins a convertir-la en un actor principal el procés sobiranista català i que ha liderat les principals mobilitzacions des de 2012.

Sota les regnes de Muriel Casals, Òmnium Cultural ha passat de ser un entitat de defensa la cultura i la llengua catalana a una organització nítidament partidària de la independència de Catalunya i sòcia principal de lmeitat de la societat catalana ja no vol saber res d'aquest viatge enlloc ?.'ANC en els seus plans sobiranistes. Amb el número 5 estarà Oriol Junqueras el dirigent d'ERC.

Quant a la resta de nombres capçals d'aquesta llista, cal destacar que està previst que els llocs 6:07 de la candidatura per la província de Barcelona siguin membres de la societat civil, mentre que a partir del vuit se'ls repartiran CDC i ERC al 60 per cent per Convergència i al 40% per a Esquerra.

Segons les últimes enquestes realitzades pel CEO, les forces sobiranistes no sumen tan sols el 47% ia cadascuna d'ella va descendint el seu número Si com és previsible aquestes xifres segueixen baixant ¿Com pensa Artur Mas dur endavant el seu projecte independentista ple de trampes i enganys amb una població cada vegada més enfrontada, on més de la meitat de la societat catalana ja no vol saber res d'aquest viatge enlloc ?.

L'enquesta del CEO per a Catalunya

El president de la Generalitat, Artur Mas, va rebre aquest 13 març 2015 un nou avís en forma d'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, l'ens demoscòpic de la Generalitatn El no a la independència de Catalunya s'imposa amb un 48 % dels catalans enquestats, front un 44% que estaria disposat a seguir la línia marcada per Artur Mas i Esquerra per dur a endavant el seu projecte de separació d'Espanya.

Convergència passa de 50 a 31-32 escons i ERC guanya 10. Podem i Ciutadans rivalitzen pel tercer lloc, segons el 'CIS català'. Tècnicament el sobiranisme seguiria sent majoritari al Parlament català però la gestió del panorama polític s'endevina molt complicat. I és que si els acords CiU-ERC en política econòmica i social ja han estat complicats, amb la CUP, emmarcada en l'esquerra alternativa, sempre han estat impossibles.

La pitjor perspectiva per al sobiranisme català, entre les que anuncia el CEO -organisme demoscòpic oficial de la Generalitat-, no és que els partits en el poder autònom, Convergència i Esquerra, perdrien la raspada majoria absoluta de què gaudeixen. El pitjor és que aquesta nova enquesta ve a subratllar i ampliar la decadència que es registra des del succedani de referèndum del 9-N.

El canvi de tendència es constata també en una altra de les preguntes, la qual planteja quin és el marc polític preferit per a Catalunya. La secessió cau nou punts respecte a l'últim sondeig d'octubre: un 36,2% recolza la resposta suggerida d '"un Estat independent", mentre que fa dos mesos era del 45,3%. El descens de l'opció secessionista contrasta amb un notable augment de l'opció federalista: el 28,9% dels ciutadans opta per la resposta suggerida que Catalunya sigui "un Estat dins d'una Espanya federal", mentre que fa només dos mesos va ser del 22,2% i al març d'aquest any tocava terra, amb un 20% de suport.

D'aquesta aparent frenada de l'auge sobiranista, seria no obstant erroni sobreentendre que comença a desfer irremeiablement el suflé que amb tant afany han cuinat l'ANC, Òmnium Cultural, Convergència d'una manera o d'una altra, ERC i satèl·lits de diferent pelatge, entre els quals cal comptar curiosament a les cúpules sindicals.

Aquest cap de setmana el secretari general de CiU Ramon Espadaler, també ha admès que els resultats a la baixa que els atorga els últims sondejos com el del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, que també marca un descens de l'independentisme,