Mostrando entradas con la etiqueta Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Mostrar todas las entradas

jueves, 2 de septiembre de 2021

"Els jutges no poden elegir els jutges" Empanada mental o ingerència de l'PSOE a la judicatura?

Bolaños, després del Consell de Ministres de dimarts passat. | EFE

Felix Bolaños acaba de cop amb la divisió de poders: "Els jutges no poden elegir els jutges"

El ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, ha rebutjat de ple aquest dijous la condició que exigeix ​​ara el PP per renovar el Consell General de Poder Judicial (CGPJ), que consisteix en reformar la llei perquè una part dels vocals d'aquest òrgan siguin elegits pels propis jutges. El flamant nou home fort de Govern deixa molt clar que el PSOE no té cap voluntat de renúncia a l'control sobre el poder judicial.

Segons ha explicat Bolaños en una entrevista a Cadena Ser, recollida per Europa Press, aquesta proposta no té cabuda perquè, en un Estat de dret i una "democràcia plena" com l'espanyola, "ni els jutges poden elegir els jutges, ni els polítics poden elegir els polítics ", (sic) ha dit en una frase si més no sorprenent, ja que d'una banda la independència dels poders és un requisit bàsic de la democràcia i, de l'altra, a l'Espanya actual els polítics no només elegeixen els polítics sinó que també als jutges.

"A tots ens trien els ciutadans perquè són poders de l'Estat. Tots deriven de l'vot lliure dels 47 milions de ciutadans", ha argumentat el ministre responsable de la negociació amb el PP en aquest assumpte, després d'assenyalar que "no hi ha una altra via" de renovar el CGPJ mitjançant un acord entre el PSOE i el principal partit de l'oposició.

Segons la Constitució el Poder legislatiu és l'únic poder triat (diputats o senadors) directament pels ciutadans, que elegeixen el president de govern i aquest escull els ministres que formen el seu govern. Ja ens agradaria poder triar directament als jutges o per exemple a la fiscal general de l'Estat, com passa en altres països mes democràtics que el nostre.

Pedro Sánchez i Dolors Delgado | EFE

Així les coses, el Govern es prepara per a la previsible caiguda de Dolores Delgado: "Està amortitzada"

A propòsit d'Dolors Delgado, podria ser destituïda pel ple de Tribunal Suprem a causa de denúncia de Vox nomenada amb abús de poder de Pedro Sánchez. El president de la Sala del contenciós administratiu de Tribunal Suprem, César Tolosa Tribiño, "ha reclamat a el ple la decisió de Delgado per al dia 19 d'octubre".

Tot això va motivar l'argumentació jurídica amb la qual Vox va presentar un recurs a la idoneïtat del seu nomenament, de el qual exigeix ​​la seva nul·litat per considerar que no compleix amb els requisits exigits d'imparcialitat, sobre el qual pivota el judici d'idoneïtat, a més d'haver estat reprovada en tres ocasions pel Parlament, prèviament a la seva designació.

Un recurs que va intentar ser desestimat per part de l'Advocacia de l'Estat i el Govern però que, després de diversos intents, arriba ara al seu final amb un moviment de profund calat. Fonts jurídiques i polítiques avancen a LD que el TS ha elevat a ple la decisió i hi ha una "àmplia majoria" a favor de la seva destitució. Cercles polítics i jurídics consultats, que "Dolors Delgado va a caure, en un 90% de possibilitat".

De l'actual parella de l'ex jutge Baltasar Garzón "És un rebuig de tempta", relaten aquestes fonts, "està amortitzada". Fins i tot en els entorns governamentals admeten que "està nerviosíssima", amb trucades constants per intentar recuperar un control que sembla haver perdut definitivament en el seu camí a l'escorxador polític i judicial. "Delgado no té triomfs, no li queden més maniobres, no li arriba la camisa a coll", expliquen figures de màxima solvència davant la decisió d'elevar a ple la decisió.

"¿La Fiscalia de qui depèn? Doncs ja està ...". Aquesta frase, en la campanya electoral de novembre de 2019, perseguirà ad eternum a president Pedro Sánchez, les conseqüències estan ara per concretar-se.

jueves, 21 de enero de 2021

El CGPJ acusa al Congrés atemptar contra el dret de la UE i la separació de poders


22 gener 2021


Una majoria de 16 vocals, inclosos diversos progressistes, subscriuen un contundent text contra la reforma impulsada pel Govern que pretén evitar que facin més nomenaments de jutges

Els vocals de el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) estan farts dels atacs de Govern de Pedro Sánchez a la Justícia, i més concretament de les seves intencions d'interferir en el consell. Així ho han demostrat en un comunicat, emès després d'un ple extraordinari convocat després que la Taula de Congrés es negués a que l'òrgan de govern dels jutges informés sobre la reforma de la Llei Orgànica de l'poder judicial, que els impedirà fer nomenaments mentre segueixin en funcions. Els vocals acusen el Govern de «fer cas omís» de la sol·licitud per a ser escoltats.

Els membres de l'CGPJ, que ja li van recordar a el Govern que Europa no tolerarà ingerències en un altre poder de l'Estat, han aixecat la seva veu, i ja són diverses les vegades que s'han vist obligats a fer-ho en els últims dos mesos, contra una decisió, la de excloure'ls, que evidencia les intencions de control de Pedro Sánchez i els seus socis de govern, Podem, sobre jutges i magistrats.

En aquest cas, l'òrgan de govern dels jutges arriba a acusar la cambra baixa d'estar atemptant contra el dret europeu i la separació de poders.

"La falta d'audiència, no només desconeix el paper de el Consell General de Poder Judicial com a garant de la independència de jutges i magistrats, sinó que també li impedeix pronunciar-se sobre l'adequació de la reforma proposada als principis constitucionals i als estàndards europeus de tot estat de Dret, basats en el principi de separació de poders segons s'han definit en el Dret de la Unió Europea i en els dictàmens de la Comissió de Venècia ", diuen des del Consell.

Protesten de nou contra la reforma impulsada pel Govern a través dels seus grups parlamentaris de PSOE i Unides Podem, que provoca malestar a la majoria de l'òrgan de govern dels jutges, segons han deixat constància en el ple extraordinari convocat aquest dijous per abordar la qüestió. La declaració de l'CGPJ ha comptat amb 16 suports dels 21 membres que integren el Ple.

Això vol dir que ha estat recolzada per tot el bloc conservador, però a més s'han sumat diversos vocals progressistes designats en el seu dia pel PSOE. Responen així a la decisió de la Taula de Congrés dels Diputats -a instàncies dels lletrats de la Cambra- de demanar-los opinió sobre la reforma.

Des del CGPJ responen que les seves peticions comptaven amb "un amplíssim consens al si de el Consell" i que "no eren més que un recordatori dels principis i requeriments que deriven de el Dret de la Unió Europea i inspiren l'actuació de el Consell d'Europa per preservar la independència judicial, com un dels elements estructurants i definitoris d'l'Estat de Dret pel qual aquest Consell ha de vetllar per mandat estricte de l'article 122 de la Constitució ".

"Desatenció a la Taula"

Afegeix que "la seva desatenció per la Taula de Congrés dels Diputats, sense oferir cap raó, preocupa especialment el Consell General de Poder Judicial. I no, precisament, perquè entengui que la relació entre òrgans constitucionals demana una mínima explicació de la negativa a accedir al que sol·licita ".

"El que veritablement importa a aquest Ple -diuen- és que la decisió de la Mesa privarà el debat parlamentari sobre la reforma promoguda i, fet i fet, a la ciutadania de el coneixement i valoració de l'opinió qualificat i jurídicament fundat d'institucions creades expressament per les normes de més alt rang per garantir la independència judicial ".

A més insisteixen que els dos principals partits s'han de posar d'acord per renovar ja el Consell, que està en funcions des de fa més de dos anys. La polèmica reforma de l'CGPJ impulsada pel Govern arriba després de desenes de nomenaments provocats principalment per jubilacions o canvis de destinació. La majoria d'ells s'han fet amb el consens de més de tres cinquens dels el Ple.