Mostrando entradas con la etiqueta Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de julio de 2020

La consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga creu que al Parlament es parla "massa castellà"



https://twitter.com/i/status/1280953558637187078

La nova consellera de Cultura, elegida pel president de la Generalitat, Quim Torra, per substituir Laura Borràs ,, Mariàngela Vilallonga ha assegurat aquest dimecres que també es parla "massa castellà" al Parlament després de la polèmica que va aixecar a l'afirmar que passa el mateix a TV-3, després de l'estrena, dilluns, de la sèrie bilingüe 'Drama'.

Vilallonga ha reivindicat que el català és la llengua d'ús dels mitjans públics catalans, segons la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ho ha dit a preguntes de Ciutadans sobre l'ús de les llengües a la tele autonòmica catalana.

"Sí que crec que en aquesta cambra es parla massa el castellà, és clar que sí, la llengua pròpia és el català i l'aranès i la llengua de signes català, la llengua pròpia de Catalunya és el català i és un concepte que apareix en el Estatut. És un concepte de sociolingüística "," A Catalunya no hi ha una llengua, hi ha tres. La majoria de catalans les fem servir amb tota normalitat, i ho veiem com una riquesa i no com un problema ", ha tancat. Ha afirmat.

Segons Vilallonga, el concepte de llengua pròpia apareix a l'Estatut, votat a la cambra, destacant que aquest concepte es refereix a les que s'han desenvolupat en un territori: "En el territori de Catalunya, al País Valencià i les Illes Balears, la llengua pròpia és el català, que és germana de l'castellà, de l'portuguès i de les llengües romàniques, que són filles de el llatí ".

Sobre TV3, ha recordat que el Parlament va aprovar la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que recull que "el servei públic de la comunicació audiovisual de la Generalitat consisteix a difondre i promocionar la llengua catalana i oferir un entreteniment de qualitat ", i que la llengua per prestar aquest servei és el català.

Mariàngela Vilallonga és la mare de Borja Vilallonga, el peculiar candidat a les primàries de Barcelona organitzades per Jordi Graupera que volia expropiar els edificis d'El Corte Inglés a Barcelona.

Amb aquesta elecció tot queda en família. L'historiador i periodista era un dels fidels de Torra fins que va decidir publicar uns missatges de Whatsapp privats amb el mandatari català retraient haver renunciat a la unilateralitat i al "mandat" de l'1-O.El fill de la consellera es va convertir a l'judaisme i considera que el gran tabú català "és el sexe". Queda per veure si finalment perdonés la traïció a Torra ara que el president ha fitxat a la seva mare.

La diputada de Ciutadans Sonia Serra ha replicat posteriorment: "Parlaré en espanyol que és la llengua majoritària de Catalunya" Tot això després que Serra hagi advertit que Cs no permetrà que "menyspreïn l'espanyol ni s'apropiïn de l'català" perquè les llengües són de tots, ha afirmat.

Consellera
: "Catalunya té tres llengües oficials pròpies: el català, l’occità aranès i la llengua de signes catalana. La cultura batega majoritàriament en llengua pròpia, sens perjudici de les bones manifestacions en les altres 300 llengües, entre elles el castellà”.

jueves, 21 de junio de 2018

TV3 també falseja la seva audiència

La Corpo paga a l'empresa que puntua a TV3

GFK ha ingressat més de 1,4 milions des de 2007

Brauli Duart, al Parlament

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha pagat més de 1,4 milions d'euros des de 2007 a l'empresa d'anàlisi qualitativa de mitjans GFK, que ha puntuat TV3 amb un 8,5 sobre 10 aquest mes de maig. GFK, que ha cobrat 1.412.800 euros en contractes amb la CCMA, ha puntuat amb un 8,5 sobre 10 la valoració que els espectadors han fet de la cadena. L'estudi que ha fet l'empresa també determina que els informatius de TV3 són els més apreciats, amb un 8,6, a part de ser els que tenen més credibilitat, amb una puntuació del 95,7%.

El diputat de Ciutadans, Nacho Martín Blanco, va denunciar a través de twitter que la CCMA porta "pagant més de 11.000 euros al mes durant 10 anys" a una empresa "perquè la valori" i va publicar en el mateix missatge un document que ho acredita .


"TV3 és 'la cadena de televisió més ben valorada per l'audiència' segons els estudis d'una empresa a la que porta pagant més de 11.000 euros al mes durant 10 anys perquè la valori" va escriure el diputat en el seu compte a la xarxa social, adjuntant una fotografia de la resposta a la sol·licitud del diputat Fernándo de Páramo a rebre informació sobre els contractes adjudicats per la CCMA a JFK.

whatsapp-image-2018-06-21-at-16.15.38-1.jpeg

viernes, 8 de junio de 2018

¿Normalitzar Catalunya o tornar a ballar? ... 20 milions a TV3 per començar



El Govern de Pedro Sánchez ha celebrat aquest divendres el primer Consell de Ministres després de prendre possessió dijous. L'Executiu ha acordat aixecar la intervenció dels comptes de la Generalitat després que s'hagi format un Govern a Catalunya i, per tant, hagi acabat l'aplicació de l'article 155. Ho fan com a "gest de normalització política i amb la confiança que funcionarà bé ".

La portaveu, Isabel Celaá, ha puntualitzat que el que s'aixeca és la "supervisió", però que seguiran informats dels pagaments. La intervenció de les finances del Govern va ser una mesura adoptada per Mariano Rajoy fa més de vuit mesos, abans del 155. En concret, "avui hem acordat donar instruccions als bancs, a través de la Subsecretaria d'Hisenda, perquè atenguin les ordres del Govern català pel que fa a les seves despeses sense necessitat de la supervisió, del segell del Govern d'Espanya, sense discriminació ".

Una de les primeres decisions del nou Govern de la Generalitat ha estat destinar una partida de 20,4 milions d'euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), segons va acordar en la reunió d'ahir. Aquesta injecció de diners extraordinària té per objectiu fer front als desajustos derivats del canvi de criteri del Ministeri d'Hisenda en el càlcul de l'IVA, segons va explicar la consellera de Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

"Es tracta d'una injecció de diners que hem abordat dins de les qüestions financeres i pressupostàries perquè es pugui dur a terme amb normalitat la programació de tardor de TV3, dins el compromís del Govern de tenir uns mitjans de comunicació públics de qualitat", argumentar la també portaveu del gabinet de Quim Torra. El canvi de criteri en el càlcul de l'IVA, efectuat el novembre del 2017 pel ministeri que llavors dirigia Cristóbal Montoro i que impedeix a les televisions autonòmiques deduir aquest impost per les subvencions públiques rebudes, va encendre els llums d'alarma a la televisió pública catalana, que va xifrar la mesura al voltant d'un total de 20 milions d'euros.

«Volem evitar que la programació de tardor es vegi perjudicada», va anunciar ahir la portaveu de l'Executiu català, Elsa Artadi. Amb un pressupost prorrogat de 306.900.000 d'euros -dels quals 230,4 són d'aportació pública-, la CCMA ha vist com per 2018 la disponibilitat de despesa es reduïa a 39.400.000: 20,4 per la citada modificació de l'IVA, 12 per la caiguda d'ingressos de publicitat i set per fer front al dèficit de l'any passat, que per llei s'ha de compensar en el primer trimestre d'aquest any.

Denúncies


Els dos principals líders de Ciutadans, el seu president Albert Rivera i el seu portaveu al Parlament de Catalunya, Inés Acostades, trigaven pocs minuts a carregar aquest divendres contra l'aixecament del control financer del Govern català anunciat per la portaveu del Govern, Isabel Celaá, després la primera reunió del nou Consell de Ministres.


A través de Twitter, Rivera el qualificava de "greu error" i responsabilitzava Pedro Sánchez del que, a partir d'ara l'executiu de Quim Torra pugui fer amb els diners de què disposa per a "reactivar el procés contra la nostra democràcia". Acostades, per la seva banda, afirmava amb sarcasme que l'Executiu dels separatistes "ja té el seu premi" després de reconèixer que "segueix amb el seu pla il·legal, fes servir ambaixades per a propaganda, dóna vint milions d'euros més a TV3 i posa símbols en les institucions que exclouen milions de catalans ".

Per a la líder del primer partit de Catalunya, que precisament s'ha negat a reunir-se amb Torra fins que no retiri símbols com el llaç groc de les instàncies oficials, "Sánchez comença aviat a complir-les exigències dels separatistes catalans". En la mateixa línia, Rivera assegurava que el president del Govern, en la seva primera decisió, "paga una de les hipoteques del seu pacte amb els separatistes".

Els problemes econòmics de TV3 són tan urgents com dures són les denúncies dels partits constitucionalistes sobre el que es considera una cadena parcial, de part, sense la qual en realitat el procés sobiranista no explicaria. En la mateixa compareixença parlamentària en què els seus gestors van denunciar els seus problemes econòmics, Cs, PSC i PP per exemple van denunciar que TV3 s'ha convertit en un «reality» de l'expresident Puigdemont.

Amb una plantilla d'uns 2.000 treballadors, TV3 està lluny del «share» del 20% que aconseguia en 2003. No obstant això, en els últims mesos, coincidint amb un repunt de la informació política, la cadena s'ha recuperat i és líder amb una quota al maig del 14,8%, cinc punts més que A3.

domingo, 22 de octubre de 2017

TVE3 i Catalunya Ràdio -Insurrección preventiva


La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals dependent de la Generalitat de Catalunya que engloba TV3 i Catalunya Ràdio han saltat com un ressort des del moment que va ser anunciat l'aplicació de l'article 155 sense que fins al moment el Govern d'Espanya hagi pres cap decisió al respecte.

Aquest organisme ha defensat que TV3 i Catalunya Ràdio "pertanyen a tots els catalans" i ha contribuït a "fer reviure, viure i créixer la llengua i la cultura catalanes", sent "elements d'integració", a més de ser "els mitjans més aviat valorats pels ciutadans de Catalunya ". "No permetrem que ens la treguin", ha asegurado.Añaden que això és un "atac directe, indigne i impúdic a la llibertat d'expressió i d'informació".

Catalunya Ràdio

El consell professional i el comitè d'empresa de Catalunya Ràdio, en un comunicat, han assegurat que si nomenen un nou director, no ho reconeixeran. A l'escrit, també declaren que escollir un nou director sense el procediment establert no és propi d'una democràcia.

"La possibilitat que des del Govern espanyol es triï, saltant-se tots els tràmits democràtics i legals, un nou director de Catalunya Ràdio ens sembla impropi d'una democràcia. Si això passés, el consell professional i el comitè d'empresa avancen que no tindrem més remei que no reconèixer la seva autoritat ", asseguren en el comunicat.

Els treballadors també consideren que el punt C3 de l'escrit que el Consell de Ministres remetrà al senat és un "insult a la professionalitat dels treballadors de Catalunya Ràdio".

En el comunicat asseguren que "la informació que transmeten els treballadors de Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre ha estat, és i serà veraç, objectiva i equilibrada. Així ho confirmen tots els informes d'observança del pluralisme del Consell de l'audiovisual de Catalunya i les enquestes periòdiques del CEO i del CIS ". En l'escrit també manifesten que "posar-ho en dubte és una ofensa que reclamem que es rectifiqui de la manera més ràpida i convincent possible".

El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, per la seva banda, ha explicat que els professionals de l'emissora no canviaran la seva manera de treballar malgrat un possible canvi en la direcció i ahir ja va manifestar que "seguirem treballant amb el mateix compromís i rigor "després de l'anunci de l'aplicació de l'article 155.

A les tertúlia política d'aquest matí "El suplement" de Catalunya Ràdio s'han pogut escoltar frases molt agressives i tota classe de falsedats contra l'Estat Espanyol ha acudit un professor de politica al qual estat fet callar i menys preuat pel presentador del programa matinal i pels tres activistes més que concorrien a la mateixa, que quan ha pretès explicar les conseqüències jurídiques de l'article 155.

TV3

El director de TV3, Vicent Sanchis, anterior activista ANC

El director de TV3, Vicent Sanchis ha assegurat que hi ha un problema en la forma d'aplicar l'article 155, ja que el seu càrrec no depèn del Govern, sinó del Parlament. El director de TV3, en una entrevista a Rac1 ha detallat que "considerant que el nostre càrrec només es pot decidir en el consell de Govern, que depèn del Parlament, i el Parlament no crec que atengui els requeriments que li faci en aquest sentit, doncs no ho tenen fàcil ".

Els treballadors de TV3 troben "intolerable" el control de l'Estat. aquests professionals no informen als ciutadans sobre les característiques del 155 llevat notícies distorsionades que pretenen donar la impressió cara als seus oients, que no ha canviat i que el Procés segueix igual que dies anteriors.

El Comitè d'empresa de TV3, en relació a l'aplicació de l'article 155, han assegurat en un comunicat que "és intolerable que s'estableixi un control per part del Govern de l'estat que, a més, ostenta cotes lamentables d'intervencionisme en els mitjans que controla com fa temps que denuncien els treballadors de RTVE ".

En l'escrit, els treballadors consideren que "les mesures anunciades pel govern del PP contra les institucions catalanes també ataquen la independència dels mitjans públics i pretenen situar TV3, Catalunya Ràdio i ACN (Agència catalana de Notícies) sota control estatal".

"A TV3, Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies (ACN), reivindiquem la independència dels mitjans, el dret a la informació i rebutgem sense matisos la intervenció que s'està perpetrant des dels poders de l'estat contra les institucions catalanes", conclouen .

Estan demanant el tancament a crits, doncs caldrà complaure'ls. Són la tele més cara d'Espanya. Si ja de per si mantenir un mastodont que només representa la meitat dels catalans, és poc digerible, fer-ho amb una mica sobredimensionat i on no quadren els comptes, i per sobre, rebels contra la legalitat, ja que està clar el que cal fer . I d'arguments, simplement els econòmics, no calen els polítics ...

domingo, 24 de noviembre de 2013

¿Quiénes están descapitalizando Cataluña? ¿España o sus propios políticos?

En plena fase de recortes en los servicios sociales, acumulando impagos a los farmacéuticos, con el patrimonio público en venta y rescatada por el Estado, la Generalidad de Cataluña es una empresa que paga muy bien a sus directivos, incluso mejor que a los consejeros del gobierno y al propio Artur Mas. El "dream team" de la función pública catalana acumula sueldos por encima de los cien mil euros (el director de TV3 es el funcionario catalán mejor pagado, por encima de los 150.000 euros anuales) y dietas y complementos que en algunos casos llegan a los 25.000 euros al año por asistir a reuniones de las decenas de organismos, entes y empresas de la administración autonómica.
Mientras las empresas privadas reducen salarios para ganar competitividad, la Generalidad ficha altos cargos y asesores por cantidades equiparables a las de las grandes compañías antes de la crisis. Sin embargo, presume de austeridad y contención e incluso exhibe estos sueldos en una web dedicada a loar su transparencia. El cargo público mejor pagado de Cataluña, por ejemplo, disfruta de un salario bruto anual de 164.965 euros. Se trata de Eugeni Sallent, director de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales, (CCMA), que incluye TV3 y Catalunya Radio.
El "dream team" de la Generalidad
La élite de altos cargos nacionalistas está compuesta por 22 personas, un "club" de cien mil euristas cuyo cometido en los últimos meses ha sido el de promover y ejecutar recortes en ámbitos como la sanidad o las infraestructuras. Tres son las áreas mejor pagadas de la función pública autonómica: medios de comunicación, hospitales y organismos dependientes del departamento de Territorio y Sostenibilidad.
Tras Sallent (informático de formación, procedente del grupo Godó y que comenzó su brillante carrera en la administración autonómica como gerente de la radio pública a mediados de los noventa), el segundo alto cargo mejor pagado es Joan Lluís Quer, presidente del organismo Infraestructuras de la Generalitat, cuyo sueldo bruto, sin contar dietas es de 150.550 euros. Le siguen Joan Antoni Gallego, director general de la Corporación Sanitaria Parc Taulí de Sabadell, que cobra 144.187 euros; Josep Antoni Rosell, director general de Infraestructuras de la Generalitat, con 139.913 euros; Pere Calvet, director general de Ferrocarriles de la Generalitat, 130.913 euros; Brauli Duart, presidente de la CCMA, 129.679 euros; Josep Anton Grau, director general del Consorcio del Transporte Metropolitano, 127.807 euros; Josep Maria Piqué, director general del Hospital Clínico, 127.352 euros; Joan Bellavista, gerente del Consorcio del Puerto de Mataró, 125.859 euros; Olga Pané Mena, gerente del Consorcio del Hospital del Mar de Barcelona, 125.821 euros; Pilar Matesanz, directora de contratación de infraestructuras, 123.088 euros; Jordi Joan Rosell, director de "producción de infraestructuras", 123.088 euros; Enric Ticó, presidente de Ferrocarriles de la Generalitat, 121.854 euros; Joaquim Esperalba, gerente del Consorcio Sanitario del Maresme, 116.142 euros; Pere Vallribera, director gerente del Consorcio Sanitario de Tarrasa, 112.585 euros; Jaume Miranda, director del Instituto Cartográfico de Cataluña, 109.529 euros, Antoni Anglada, gerente del Consorcio Hospitalario de Vic, 109.504 euros; Miquel Arrufat, gerente del Consorcio Sanitario Integral, 109.451euros; Fèlix Riera Prado, director de Catalunya Ràdio, 106.557 euros; Ramon Mateu, director de estrategia comercial de la CCMA, 106.557 euros; Damià Calvet, director del Instituto Catalán del Suelo, 105.906 euros; Jordi Agustí Vergès, director de la Agencia Catalana del Agua, 105.613.
Estos 22 altos cargos cobran más que los consejeros de la Generalidad,cuyo sueldo bruto anual es de 103.176 euros y muchos de ellos más incluso que el presidente de la Generalidad, Artur Mas, cuyos emolumentos ascienden a 136.800 euros. Es el caso de los cuatro altos mejor pagados, Sallent, Quer, Gallego y Rosell. Se da el caso también de que algunos directores generales o incluso gerentes cobran más que los presidentes de los organismos en cuestión. En TV3, por ejemplo, gana más el antecitado Sallent que el presidente del Consorcio, Brauli Duart. Es también el caso de Ferrocarriles de la Generalitat, entidad en la que Pere Calvet, director general, con 130.913 euros (el quinto del top 22) supera en sueldo a su presidente, Enric Ticó, con 121.854 euros (número trece en el listado).
Otro tanto ocurre en Catalunya Ràdio, en el que el salario del director está muy por debajo del de Mònica Terribas, la presentadora del matinal, cuyo fichaje supone el desembolso de 240.000 euros al año, cantidad que podría verse incrementada hasta los cuatrocientos mil en el caso de que consiguiera acceder al liderazgo en su franja. Antes de pasar por el diario nacionalista Ara (donde cobraba 200.000 euros anuales como consejera delegada), Terribas fue directora general de TV3. Cuando fue sustituida por Sallent se ponderó el ahorro que el cambio suponía. A diferencia de Terribas, el sueldo de Sallent y el del resto de los altos cargos y consejeros es público gracias a la propia Generalidad, que esta semana había presentado a bombo y platillo un "código ético" para sus directivos adjunto a una web puesta en marcha el pasado 29 de julio.
Pese a que la Generalidad presume de transparencia, ética e incluso de contención salarial, sus altos cargos no están obligados a dar cuenta de sus retribuciones. Destaca el caso de la directora comercial de la Corporación Catalana de Medio Audiovisuales, Neus Comellas. "No autoriza su publicación", es lo que consta en el casillero del salario. El "dream team" de la Generalidad, que incluye consejeros, secretarios generales, directores generales, asesores de libre designación, gerentes, etcétera, no sólo vive de un sueldo.
Las numerosas dietas
La partida para dietas por asistencia a las reuniones de los múltiples consorcios, entes y empresas de la Generalidad es de setecientos mil euros anuales, con los que complementan sus salarios, por ejemplo, consejeros como el de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila, que se embolsa 11.857 euros al año por acudir a los consejos de la entidad que gestiona el agua, el transporte o el suelo público. Felip Puig, consejero del departamento de Empresa y Ocupación de la Generalidad alcanza los 11.477 euros por dietas. La vicepresidenta del Gobierno, cuyo sueldo es igual que el de los consejeros, 103.176, también disfruta de esos complementos, con un montante de 6.306 euros anuales.
Asignado al departamento de Joana Ortega está, por ejemplo, Carles Viver Pi-Suñer, director del Instituto de Estudios Autonómicos y cuyo sueldo es de 102.907 euros. En su rango salarial también hay un nutrido grupo de altos cargos. En Presidencia, el secretario del Gobierno, Jordi Baiget Cantons; la directora del gabinete jurídico, Margarida Gil Doménech; el director del programa para crear la Agencia Tributaria Catalana, Juan Iglesias Capella (ex inspector de Hacienda) o Jordi Vilajoana Rovira, secretario general de Presidencia y negociador con Madrid.
A la consejería de Economía está asignado otro de los encargados de crear la Hacienda del Estado propio catalán, Jordi Boixareu Cortina, cuyo cargo es: "director del programa para la aplicación y desarrollo de los tributos de Cataluña". Cobra 98.780 euros al año. El departamento de Andreu Mas-Colell es uno de los que más fichajes ha realizado en 2013, pese a los recortes, las deudas y la dependencia financiera del Fondo estatal de Liquidez Autonómica. Al director del programa tributario se deben añadir los nombres de Elsa Artadi como directora general deTributos y Juegos, con un salario de 76.270 euros, o Lluís Mosella Ximénez, asesor personal del consejero con un sueldo de 62.988 euros.
Entre lo cargos más expuestos mediáticamente figura el de director general de losMossos d’Escuadra. El puesto lo ocupa Manel Prat i Peláez, con un sueldo de 79.651 euros. Es este escalafón de director general uno de los más beneficiados por las dietas. Por ejemplo, el mismo Prat i Peláez que ha tenido que comparecer en el parlamento autonómico para explicar la muerte de un detenido, el denominado "caso Benítez" por el que están imputados nueve agentes, es miembro del consejo de administración de Ferrocarriles de la Generalitat, que tiene previstas cinco reuniones para este año a razón de 386,75 euros por cita.
El director general más beneficiado en este reparto es Ricard Font i Hereu, secretario de Infraestructuras, que acumula trece de estas dietas, algunas del orden de los 627 euros por encuentro, como es el caso del consejo de administración del ente Infraestructuras de la Generalitat. La suma permite a estos funcionarios llegar a la condición de cienmil euristas que ostentan sus inmediatos superiores
Los sueldos de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales
El director de TV3, Eugeni Sallent, es el directivo de empresa pública vinculada a la Generalitat que más cobra. Incluso, su sueldo supera al del presidente de la Generalitat, Artur Mas, al de los diferentes consellers y al del presidente de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales, Brauli Duart.

Sallent, según los sueldos públicos que se han publicado en la página web llamada Portal de la Transparencia de la Generalitat, tiene un sueldo de casi 165.000 euros anuales brutos. Mas tiene una retribución actual de casi 134.000 euros y los consellers 103.000 euros .
Por su parte, Duart cobra más de 129.000 euros y Félix Riera, director de Catalunya Ràdio, más de 106.000 euros anuales brutos. En la escala salarial de este ente se sitúan después el director de Estrategia Corporativa, Ramon Mateu (más de 106.000 euros) y la directora de Gestión y Recursos, Teresa Farré, más de 100.000 euros .

Los cuatro consejeros de la CCMA (Núria Llorach , Antonio Pemán, Armand Querol y Josep Vilar) reciben cada uno una retribución de más de 96.000 euros al año.

También superan los 90.000 euros brutos anuales algunos cargos de TVC. Es el caso del director de Antena y Programación de TV3 (más 98.000 euros ) o el director de Explotación e Ingeniería (más de 96.000). El director de Informativos y el director de Contenidos y Programación superan los 93.000 euros mientras que el director de Deportes cobra más de 84.000.

Los sueldos en Catalunya Ràdio son inferiores, ya que el personal de dirección que ocupa cargos similares tiene una retribución anual entre los 65.000 y los 70.000 euros brutos al año .
Valorar
En el actual régimen catalán de pensamiento único es indispensable tener una buena maquinaria mediática para que el adoctrinamiento sea perfecto y por eso sus dirigentes han de estar bien pagados. Y eso siendo una simple región española, no me quiero imaginar si algún día llega la independencia. Sí que se les da bien "fer país" a algunos. Ni una lágrima por TV3 y sus cinco canales si los acabaran cerrando. Apuesto por las tv privadas y en cualquier caso una pública estatal. Joder si tenemos hasta BTV y ¿para qué? De locos...
Pablo Planas LD

martes, 23 de abril de 2013

Els comptes de TV3 i Catalunya Ràdio



El model autonòmic de mitjans de comunicació a Catalunya és una de les estructures més deficitàries de la Generalitat. Ho ha estat sempre, des de la seva creació l'any 1983, però s'ha justificat pels diferents governs autonòmics amb l'argument que és un instrument imprescindible per a la construcció nacional de Catalunya.

Segons les dades publicades per la Sindicatura de Comptes en un informe de juny de 2011, la Generalitat va aportar a la CCMA per la seva supervivència 239730000 d'euros l'any 2007; 271010000, en 2008; 320,70 milions en 2009, i va assumir, entre 2007 i 2008, un deute acumulat de 1.046,72 milions d'euros. L'any 2010, l'aportació prevista era de 350 milions, en l'any 2011, de 300 milions, per a 2012 està previst que sigui de 260 milions d'euros, i per al 2013, altres 225 milions d'euros.

Això suposa que la Generalitat va aportar a TV3 i Catalunya Ràdio-i la resta d'empreses del grup públic-2.771,16 milions d'euros procedents de l'erari públic entre 2007 i 2012, coincidint amb la crisi econòmica i amb els enormes dèficits dels comptes autonòmics .

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha fet públic els sous de tots els llocs de treball de la Corporació, inclosos els seus òrgans de govern, equips directius i categories professionals, així com les retribucions salarials corresponents.

Segons aquestes dades, el president de la CCMA va cobrar el 2012 gairebé 130.000 euros. Per la seva banda, cadascun dels consellers ha ingressat 96.500 euros.

Pel que fa als directors dels mitjans, el de TVC va tenir un sou l'any passat de gairebé 165.000 euros i el del de Catalunya Ràdio va ser de poc més de 106.000. Exactament el mateix-poc més de 106.000 euros-ha ingressat el director d'Estratègia i Marca de la 'Corpo' durant el 2012 mentre que un altre dels càrrecs directius, el de director de Gestió i Recursos ha cobrat poc més de 107.000.

En la informació facilitada per la CCMA, el sou mitjà d'un director d'àrea va ser de més de 91.000 euros el 2012. El dels caps de departament es va situar per sobre dels 70.000 euros.

Pel que fa als treballadors de TVC, els redactors en cap han rebut entre 66.800 i 77.000 anuals, els caps d'edició dels informatius entre 53.000 i 58.000 euros i els directors de programes entre 44.000 i 63.000 euros durant el 2012.

La categoria més baixa, la d'ordenança / auxiliar de magatzem té un salari mitjà de més de 25.000 euros anuals. Els sous dels tècnics van des dels 35.000 als 53.000 euros. Els xofers i mecànics de TVC cobren 39.900 euros mentre que els de Catalunya Ràdio ingressen 33.000.

A la ràdio, precisament, el sou més petit és el de conserge, que frega els 25.000 euros, i el més alt-dins del conveni-és el d'editor, amb 59.000 euros.

Les delegacions a Catalunya

Mantenir les delegacions i corresponsalies de TV3 a la regió catalana ascendeix a un total de 6.758.684 euros. És el cost de les vuit delegacions que hi ha a Catalunya-sense comptar, òbviament, la seu de Barcelona-i la resta d'Espanya, més les sis corresponsalies de l'estranger. Tampoc inclou els sous dels periodistes i tècnics que operen a les delegacions i corresponsalies. L'estalvi després de la finalització del contracte amb les empreses externes a Perpinyà (França), Andorra i les Terres de l'Ebre (Tarragona) puja a 557.083 euros a l'any.

El director de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera, el president del Consell de Govern de la CCMA, Brauli Duart, i el director de TV3, Eugeni Sallent, durant una sessió de la comissió de control a la CCMA (foto: parlament.cat).

Mantenir una xarxa de delegacions a Catalunya i corresponsalies pel món té un preu que, si bé la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) està intentant ajustar, és qüestionable en època de crisi. Durant l'any passat, la CCMA va destinar més de 6,7 milions d'euros per mantenir les 08:00 delegacions i les sis corresponsalies de la televisió autonòmica pública.

El president de la CCMA, entitat que gestiona els mitjans de comunicació públics de la Generalitat, sobretot TV3, Catalunya Ràdio i l'agència de notícies ACN, Brauli Duart i Llinares, ha informat dels costos que suposa per a l'Administració autonòmica mantenir una xarxa de delegacions i corresponsalies com la que té TV3.

Així, a la delegació de Girona es van destinar, el 2012, 1.193.534 euros, a la de Lleida, 1.400.237 euros, a la de Tarragona, 1.239.765 euros, a la de la Vall d'Aran (Lleida), 137.166 euros , a la de Palma de Mallorca (Balears), 169.301 euros, a la de València, 208.483 euros, a la de Bilbao (Biscaia), 252.980 euros, ia la de Madrid, 674.264 euros.

A aquestes despeses cal sumar el que suposa mantenir 06:00 corresponsalies a l'estranger, només de TV3, preus que no inclouen els sous dels empleats. El 2012, la corresponsalia de Washington (EUA) va suposar un cost de 514.929 euros, la de París (França), 287.877 euros, la de Brussel · les (Unió Europea), 362.560 euros, la de Jerusalem (Israel), 43702 euros, la de Londres (Regne Unit), 265.739 euros, i la de Pequín (Xina), 8.147 euros. En total, 6.758.684 euros.

Duart ha assenyalat que la CCMA espera poder estalviar 1,2 milions d'euros durant aquest 2013 en no renovar diversos contractes amb les productores que treballaven en col · laboració amb les tres delegacions de capital de província de Catalunya, Girona, Lleida i Tarragona. I altres 1,7 milions d'euros, el 2014.

El tancament de corresponsalies, un estalvi de 557.083 euros

Des del passat mes de març, TV3 va finalitzar el contracte amb diverses empreses productores privades que donaven servei a la televisió autonòmica pública a Andorra, Perpinyà (França), els Pirineus i les Terres de l'Ebre (Tarragona). Duart també ha assenyalat que la finalització contractual amb aquestes empreses externes suposarà en global un estalvi de 557.083 euros a l'any.

No obstant això, deixar de tenir col · laboradors externs no suposarà, segons Duart, que TV3 no disposarà de notícies en aquests llocs. Tal com ha informat el president de la CCMA, 'la cobertura informativa es garantirà, a partir d'ara, amb professionals interns de TV3 vinculats al territori'; al que se sumarà el complement de 'les televisions locals', amb els que signaran convenis de col · laboració recíproc.

Peces a l'any

D'altra banda, Duart també ha informat, segons ha recollit el Butlletí Oficial del Parlament autonòmic (BOPC) en resposta a diverses preguntes del PSC, de les peces informatives que durant els últims cinc anys s'han produït les delegacions, cobertes amb empreses externes a TV3 , que han estat modificades per estalviar costos.

Així, entenent com peces informatives tant els formats de crònica, com els off locutats, connexions en directe i el rodatge d'imatges, peces que s'han emès tant a TV3 com al canal d'informació contínua, 3/24, els números aportats per la CCMA són els següents:

Delegació dels Pirineus. El 2009, 190 peces informatives, amb una mitjana de cinc cròniques al mes. El 2010, 172 peces, amb una mitjana de set cròniques al mes. El 2011, 195 peces, amb una mitjana de deu cròniques al mes. El 2012, 236 peces, amb una mitjana de sis cròniques al mes. I en 2013 (només els mesos de gener i febrer), 26 peces, amb una mitjana de deu cròniques al mes.

La delegació de la zona del Pallars (Lleida). El 2009, 132 peces informatives, amb una mitjana de set cròniques al mes. El 2010, 139 peces, amb una mitjana de vuit cròniques al mes. El 2011, 128 peces, amb una mitjana de sis cròniques al mes. El 2012, 130 peces, amb una mitjana de cinc cròniques al mes. En 2013 (només els mesos de gener i febrer), 26 peces, amb una mitjana de set cròniques al mes.

La delegació de Perpinyà (França). El 2009, 139 peces informatives, amb una mitjana de quatre cròniques al mes. El 2010, 131 peces, amb una mitjana de quatre cròniques al mes. El 2011, 133 peces, amb una mitjana de tres cròniques al mes. El 2012, 124 peces, amb una mitjana de cinc peces al mes. En 2013 (només els mesos de gener i febrer), quinze peces, amb una mitjana de quatre cròniques al mes.

I la delegació de les Terres de l'Ebre (Tarragona). El 2009, 368 peces informatives, amb una mitjana d'onze cròniques al mes. El 2010, 400 peces, amb una mitjana de quinze cròniques al mes. El 2011, 392 peces, amb una mitjana de 18 cròniques al mes. El 2012, 397 peces, amb una mitjana de 16 cròniques al mes. I en 2013 (només els mesos de gener i febrer), 64 peces, amb una mitjana de vuit cròniques al mes.