¿Artur Mas, candidat per a la Generalitat el 2020?

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas EFE

El Tribunal Suprem rebaixa la inhabilitació d'Artur Mas pel 9-N a un any i un mes

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns la rebaixa de la inhabilitació d'Artur Mas per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 i per cometre delicte de desobediència a un any i un mes. L'Alt Tribunal ha equiparat la condemna d'inhabilitació de Mas a la de Francesc Homs, que va ser enjudiciat pels mateixos fets i la seva pena d'inhabilitació es va fixar en un any i un mes. En el cas de Joana Ortega es queda en 9 mesos i en el d'Irene Rigau en 6 mesos.

El passat 13 de març de 2017, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar als esmentats per un delicte de desobediència per organitzar la votació ignorant el mandat del Tribunal Constitucional de manera "conscient i deliberada". Van ser condemnats a les penes de multa i inhabilitació especial, encara que absolts del delicte de prevaricació administrativa.

En concret, sobre Mas queia una pena de dos anys d'inhabilitació i el pagament d'una multa de 36.500 euros. En el cas de l'exvicepresidenta Ortega, aquesta havia de complir un any i nou mesos d'inhabilitació i pagar 30.000 euros. Finalment, l'exconsellera Rigau va ser condemnada a un any i sis mesos i a pagar una multa de 24.000 euros. En el cas de les dues últimes, com a col·laboradores necessàries.

Aquesta sentència contra Mas es produeix després que el Tribunal de Comptes li obligués el passat 12 de novembre a fer-se càrrec dels 4,9 milions d'euros de diners públics gastats en aquesta consulta de 2014. Algú dels seus padrins assumiria el pagament de la multa íntegrament.

El retorn d'Artur Mas

Definitivament, el fill polític de Jordi Pujol no llença la tovallola i ja prepara la seva resurrecció política, convençut que només ell pot salvar un procés secessionista que, en mans d'un Govern en mans d'un descerebrat Quim Torra i davant d'una possible victòria d'ERC a les municipals.

Passar a la reserva no ha estat fàcil per a Artur Mas, els sacrificis en favor del procés independentista --el expresident invoca reiteradament la seva condició de querellat per organitzar la consulta secessionista del 9N-- no van impedir que els antisistema demanessin el seu cap davant la mirada impassible d'ERC.

El nucli dur del PdeCat veuria amb bons ulls el seu retorn. davant el fracàs per la intransigència de dels seus successors. Els convergents han demostrat en diverses ocasions que saben reinventar-se, i ja han activat l'operació tornada amb l'anomenada "Plataforma impulsada pel president Mas", amb la qual pretenen ampliar la base social sobiranista, recuperar el centre polític català i donar veu a la seva militància.

Els empresaris barcelonins es desmarquen del procés

Foto d'arxiu d'Artur Mas al costat de David Madí. (EFE)

Els Carulla, Sumarroca, Boixareu o Prenafeta es concentren a passar pàgina, desvincular-se dels "fets d'octubre" de 2017 i eludir qualsevol responsabilitat en el fiasco polític.

Respecte a l'independentisme, a Barcelona hi ha tres tipus de grans empresaris: els independentistes, com Artur Carulla (Agrolimen) o Carles Colomer (ex Revlon); els contraris a la independència, Josep Lluís Bonet (Freixenet), i els tebis, el quals han temperat gaites a l'espera d'on bufés el vent, tipus Miquel Valls (president de la Cambra de Comerç). Entre els primers, segons expliquen fonts empresarials de la capital catalana, s'està donant un fenomen curiós perquè no es reflecteix en la política: es reconeix de forma oberta la derrota política de l'27-O de l'any passat, cosa que no accepten ni a la Generalitat ni a Waterloo, i hi ha pressa entre aquests empresaris per passar pàgina i seguir fent diners, donant l'esquena a l'estratègia d'un nou xoc amb l'Estat per la qual advoquen Carles Puigdemont i Quim Torra.

Estem parlant d'empresariat típicament barceloní: Lluís Prenafeta, Carles Sumarroca (Teyco), Joaquim Boixareu (Irestal Group) o Tatxo Benet (Mediapro), per exemple. Tots ells molt propers a Artur Mas i al conegut com "sector negocios" de l'antiga CDC però que després dels últims esdeveniments culpen del fracàs de fa un any als polítics, es desvinculen dels anomenats "fets d'octubre", que ara seran jutjats al Tribunal Suprem i es neguen a finançar les repúbliques virtuals de Puigdemont des de Brussel·les.

Artur Mas. (Reuters)

Agrolimen, per exemple, està tancant la històrica fàbrica de Sant Just Desvern, on va néixer el seu imperi de sopes preparades de Gallina Blanca. Es la porten a Osca a la recerca de costos més baixos, segons denuncia CCOO. Aquesta decisió dels Carulla només s'entén en el nou clima d'oblidar i deixar enrere i, sobretot, que ells no van tenir res a veure amb l'intent independentista. En un recent trobada privada un membre de la tercera generació dels Carulla va defensar per estupor dels presents que la independència era l'ensenyament en català i millorar el finançament de Catalunya, segons explica una font empresarial que va estar present.

En el si del gran empresariat català s'accepta la derrota, una cosa que es nega a JxCAT, però no la responsabilitat. Ells no van tenir res a veure, Com si Artur Mas i David Madí no haguessin participat en les reunions del "sanedrí" que assessorava Carles Puigdemont i Oriol Junqueras abans del desastre del 27-O. David Madí és un altre que passa pàgina. Des de fa uns dies presideix Aigües de Catalunya, una empresa controlada per l'antiga Aigües de València, d'Eugenio Calabuig, un empresari que si és proper a algú ho és al PP valencià.

Sense responsabilitat

El discurs implícit entre l'empresariat més sobiranista és que ells no van fer res. Si l'intent d'octubre de 2017 va sortir malament va ser culpa dels polítics al capdavant, segons el seu nou discurs. I posen terra pel mig amb Puigdemont, la Generalitat i els presos i encausats, als quals ara abandonen a la seva sort.

Per a ells, el que els ofereix Quim Torra, càrrecs institucionals dels que estan desplaçant als empresaris que van voler intervenir en la crisi de l'any passat, són engrunes. Ni la presidència de la Fira, que ha assumit aquesta setmana Pau Relat; ni la de la Cambra de Comerç, que ara volen lliurar a Enric Crous a través de fomentar el vot electrònic. Aquestes coses estan bé per Crous, al cap ia la fi, un empleat, segons el punt de vista d'aquests burgesos -va ser durant anys director general de Damm i deixarà Cacaolat a uns dies-. Però no per a empresaris de veritat. Ara, la propera prebenda que oferirà Elsa Artadi serà la presidència de Turisme de Barcelona, ​​de la qual es vol desplaçar a l'hoteler Joan Gaspart, que porta dècades en el càrrec i va deixar a l'organisme arruïnat amb l'operació Spanair. Res d'això és suficient per recolzar el nou intent de ruptura de Torra el 21-D o els deliris d'exili de Puigdemont.

El caramel de càrrecs institucionals que ara la Generalitat està arrabassant als empresaris del 'establishment' els sembla poc per donar més suport

Carles Colomer, per cert, l'oncle de David Madí, encara participa en algunes de les "sopars grogues" que es convoquen per recaptar fons per als presos. Però no es passa d'aquí. La resta tebi, covard i sense ganes de significar.

Aquest estil no és un monopoli dels empresaris més independentistes. De fet, és característic de tota la burgesia catalana, com denuncia el nou partit no independentista però catalanista Lliures, que els qualificava de "covards" en un document estratègic per la seva actitud davant els "fets d'octubre". Així, per exemple, els mateixos grans empresaris que van animar a Manuel Valls a optar a l'alcaldia de Barcelona, ​​ara s'han posat de perfil quan s'ha complicat el panorama amb l'aparició de Vox. Els rics de Barcelona són així.

Diferent en comarques

Mentre la burgesia sobiranista a Barcelona veu amb inquietud el nou xoc que es prepara pel 21-D a compte del Consell de Ministres a Barcelona i les seves conseqüències polítiques posteriors, en comarques no és així. Fora de Barcelona, ​​empresaris que facturen més de 50 milions segueixen tan compromesos com sempre amb la causa, moltes vegades ignorant que a la capital les coses han canviat.

No obstant això, sense aquest suport en la gran metròpoli, els projectes d'Puigdemont, com és el cas de la Crida, queden tocats de mort. La principal font de finançament s'ha assecat. Per això el Consell per la República viu tan obsessionat per les donacions. Fonts del sector empresarial valoren aquesta retirada de l'independentisme capital tan rellevant com quan la patronal Pimec, Cecot (presidida per Antoni Abad) o Miquel Valls van recolzar el "dret a decidir", el que va resultar clau per a l'èxit de l'1-O. Un cop més, els diners català pot ser que no sigui el més valent del món, però s'està avançant al que passarà a Catalunya en els propers mesos

La Crida Nacional per la República - Els mateixos gossos, diferents collars

David Madí, Agustí Colomines i Ferran Mascarell

Madí, Mascarell i Colomines, darrere de la Crida per recuperar l'espai de CDC

Col·laboradors d'Artur Mas en mil batalles insisteixen una altra vegada en reorientar el rumb de les marques de Convergència per mantenir el poder

Una altra vegada. Papers i estratègies, trucades i promeses. Són els homes d'Artur Mas, els que han col·laborat amb l'expresident català en els darrers anys, els que, de nou, amb l'ànim de conservar el poder, manegen la barca nacionalista. Aquest cop la mutació es diu Crida Nacional per la República. I són David Madí, Ferran Mascarell -el autor intel·lectual de l'Procés sobiranista amb la seva idea que a Catalunya li cal un estat propi- i Agustí Colomines, al costat d'altres veterans com Joan Oliveras o Antoni Morral. Tots ells impulsen un moviment-partit, de tipus peronista, amb Carles Puigdemont com a referent, amb l'objectiu de recuperar l'espai de Convergència Democràtica i deixar a un costat a Esquerra Republicana.

Els tres primers porten mesos ideant, construint espais polítics en l'aire, buscant respostes per mantenir viu el procés independentista, el que equival a mantenir el poder o a incrementar-lo. En cap moment el propòsit era el de portar fins al final un projecte independentista, sinó el de forçar la situació amb el Govern d'Espanya per aconseguir una negociació bilateral, o, en l'últim extrem, convocar unes eleccions per obtenir una àmplia majoria absoluta.

Eleccions, no referèndum

Però tot això no va passar. Carles Puigdemont, amb el concurs d'Esquerra Republicana, que tenia l'encàrrec d'organitzar el referèndum de l'1 d'octubre, no va frenar a temps, i el tren va estar a punt de descarrilar del tot. Les conseqüències del joc són conegudes: polítics a la presó, bloqueig institucional i la mobilització de l'independentisme social fins al punt que serà complicat que el geni torni a entrar en el llum.

Madí ha estat decisiu en tot moment, encara que ell assenyali que no ha tingut res a veure. El seu disseny inicial era que no s'havia d'arribar a un enfrontament directe, que, en l'últim segon, s'havia de convocar eleccions i aconseguir àmplies majories per seguir amb comoditat al capdavant de la Generalitat. Això no va succeir, en gran part per la imperícia de Puigdemont, que no va saber com manejar la situació, ni abans ni després de l'1 d'octubre.

El poder, sempre el poder

Ara es tracta de recompondre les coses, de refer el que ha quedat trastocat. I Madí hi és, juntament amb Ferran Mascarell, exsocialista, que va ser qui més va influir en Artur Mas, a convèncer-lo que el catalanisme havia de protagonitzar un salt cap a l'independentisme a partir de la Diada de 2012. En el cas d'Agustí Colomines, ha estat un suport principal, amb els seus dards cap als adversaris polítics i la seva idea que l'independentisme ha de deixar enrere les estructures dels partits tradicionals. És el més entusiasta per la Crida Nacional, però del que es tracta és de assegurar-se el poder, de seguir governant, i mantenir l'anomenat Procés ben viu.

El nou moviment respon a la convicció que la refundació de Convergència, que va donar lloc a l'PDeCAT, ha resultat "un desastre", i que cal refer, amb la incorporació, encara que sigui menor, d'alguns independents, amb una retòrica d'unitat , que porti a molts electors d'Esquerra ia membres d'entitats sobiranistes a tenir mala consciència: com no unir-se a un projecte unitari, que demana la independència i que diu que no vol saber res dels partits, com no donar suport a un neoperonismo que ens digui el bé que ho hem fet fins ara.

Les iniciatives dels vells del lloc, amb Puigdemont com a gran estendard, ha provocat un gran malestar entre les diferents famílies de l'independentisme, que discrepen que actuïn, una altra vegada, els de sempre.