Mostrando entradas con la etiqueta El Periodico. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta El Periodico. Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de enero de 2018

Mossos: ¿policia o banda criminal?


Els Mossos d'Esquadra estan en el punt de mira de la jutge Lamela des del descobriment del passat 26 d'octubre que en una incineradora de Sant Adrià del Besòs de proves de la negativa d'alguns comandaments de la policia catalana a complir amb el seu deure d'impedir la celebració de la consulta secessionista de l'1-O.son una policia ominosament polititzada, fins a l'extrem de seguir fidelment als independentistes en el camí de la mentida i el delicte.

Primer es va saber que entre les més de 30 caixes de documentació que els Mossos d'Esquadra van voler destruir Fa escasses setmanes es va saber també que entre la documentació feliçment interceptada per la Policia Nacional -seguint ordres de la jutge Lamela- hi havia una prova d'un desviament de tres milions d'euros procedents del Fons de Liquiditat Autonòmica, que els colpistes haurien destinat a sufragar el seu referèndum il·legal. Finalment, aquesta setmana s'ha fet públic que entre la documentació a estava també l'alerta emesa pels serveis d'intel·ligència EUA sobre l'amenaça d'un atac terrorista a la Rambla de Barcelona mesos abans que es produís.

Respecte a això últim, cal recordar que ja el 31 d'agost El Periódico va revelar l'existència d'aquesta nota emesa el 25 de maig pels serveis d'intel·ligència nord-americans en la qual s'alertava sobre un possible atemptat islamista a la Rambla; avís que, després dels atemptats jihadistes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, Puigdemont, el seu conseller d'Interior, Joaquim Forn, i el llavors major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, van tenir el desvergonyiment de desmentir qualificant-lo de muntatge i assegurant que no tenia de tota "veracitat".

Ara ja podem afirmar, sense por a errar, que el brutal i sanguinari atemptat de la Rambla, es va poder evitar, i que per la negligència d'un govern obsessionat sol en aconseguir la seva il·lusòria independència, va ser assassinada molta gent. El govern català en ple, hauria de seure a la banqueta per respondre de la seva negligent actitud, una actitud que ha costat moltes vides.

Està vist que -amb les encomiables excepcions que molts dels seus agents puguin oferir a títol individual- els Mossos són una policia ominosament polititzada, fins a l'extrem de seguir fidelment als independentistes en el camí de la mentida i el delicte. I el que resulta inaudit és l'escassa reacció de les formacions constitucionalistes davant notícies de tan greu calat.

Només des de la consciència de l'error que va suposar la tan tardana aplicació de l'article 155 i de l'encara més criticable disbarat que ha suposat intervenir la Generalitat en rebel·lia per convocar immediatament noves eleccions, que han tornat a llançar una majoria separatista, pot explicar-se tan clamorós silenci constitucionalista . De fet, l'única reacció que s'ha produït a l'intent de destrucció de proves per part dels Mossos ha estat la de Ciutadans; formació que, tot i rebutjant la petició de responsabilitats polítiques i sense centrar-se en la flagrant mentida dels separatistes respecte de l'advertència de la CIA, almenys ha sol·licitat una comissió d'investigació al Congrés sobre els atemptats a Catalunya i els eventuals "errors" de coordinació policial.

Els "Mortadelos"

Es coneix com mortadel·los als 40 agents dels Mossos que formen part de la UCRO, la Unitat Central de Recursos Operatius, una mena de servei secret de la policia autonòmica catalana que, des de 2012, es dedica a espiar a partits polítics ia personalitats catalanes . La UCRO, sota el comandament del sergent Miquel Just, un ex inspector del Cos Nacional de Policia, va realitzar seguiments a l'ex ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz i a dirigents del PP i Ciutadans.

Els agents encobert de la UCRO treballen de paisà i s'infiltren en partits de l'oposició, tot i que també a ERC. En més d'una ocasió han estat assenyalats quan assistien a actes polítics del PP, Ciutadans o PSC. En teoria, els seus funcionaris depenen del comissari d'Informació dels Mossos i el seu cap directe és Miquel Bertran. Un dels seus espies, Fran Galera, va ser descobert quan espiava a la CUP i al moviment ciutadà 15-M. Aquestes activitats van ser denunciades pel PSC davant la Fiscalia de Barcelona. Un altre dels objectius de les seves investigacions va ser la dirigent d'ERC, Anna Simó.

El servei d'espionatge del Govern català ha estat una de les grans aspiracions de l'expresident Artur Mas després arribar a la Generalitat el 2010. A més, Mas va crear un departament semblant a un servei d'informació, que va denominar Direcció General d'Anàlisi i Prospectives.

Amb tot, el requisit previ a tot intent d'esmenar qualsevol error de coordinació policial passa per assegurar que tots els cossos estan al servei de la llei. I aquest, evidentment, no és el cas dels Mossos d'Esquadra quan se'ls deixa a les ordres d'uns colpistes.

No vaig a cometre l'error, de ficar en el mateix sac a tots els Mossos, però com a cos policial, poden definir-se com una organització criminal que sempre compleix les ordres que li dicten els líders sediciosos, ja que els seus comandaments sempre han estat elegits a dit pels que sempre han tingut l'objectiu de subvertir la legalitat per aconseguir els seus bastards objectius, que no són altres, que els de destruir la nació espanyola.

Els Mossos continuen existint com a policia autonòmica, simplement perquè han tingut la sort de tenir al capdavant del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy, que en aquest procés és incapaç d'afrontar les seves responsabilitats i de fer complir les lleis.

sábado, 12 de marzo de 2016

L'enquesta de GESOP per a El Periódico

El centroderecha saldría reforzado si se repitieran las eleccionesLa manca de sintonia que està demostrant l'esquerra en les endimoniades negociacions cara a la investidura pot sortir molt cara si al final el 26 de juny cal repetir les eleccions. Les forces de centredreta, PP i Ciutadans, serien les principals beneficiades d'una nova cita amb les RNAs, fins al punt que juntes podrien acariciar la majoria absoluta. Segons el Baròmetre Polític d'Espanya del Gabinet d'Estudis Socials i pinió pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, el partit d'Albert Rivera guanyaria fins a 20 escons, a costa d'erosionar una mica més aMariano Rajoy, i podria superar a Podem com a tercera força política. PP i Ciutadans podrien sumar fins a 172 diputats, a només quatre de la majoria absoluta. En l'ala esquerra, el PSOE de Pedro Sánchez mantindria la seva discret registre del 20-D, mentre que a les hosts de Pablo Iglesias els passarien factura seves línies rojasy perdrien una desena d'escons, que anirien a parar sobretot al sarró d'Esquerra Unida (IU).



La fallida intent de Sánchez de ser investit presidenteha remogut les peces en el tauler polític. Si abans del debatePodemos se les prometia molt felices amb la convicció que sortiria reforçat d'uns nous comicis, la seva tàctica negociadora, el pacte entre els socialistes i Ciutadans i laestrategia de Rivera de acarnissar-se amb Rajoy ha donat la volta a la truita.

Una cinquena part dels votants socialistes i del partit morat donarien suport ara a altres formacions

L'enquesta, efectuada a partir de 1.000 entrevistes en els quatre dies posteriors a la sessió d'investidura, situa al partit taronja com a gran triomfador d'unes eleccions que, malgrat tot, tornaria a guanyar el PP. Després declinar la investidura i en cas de repetir com a candidat, Rajoy obtindria una victòria encara més esquifida que la de l'20-D: el 26,4% dels vots (dos punts menys) i entre 107 i 110 diputats (ara en té 123) . Un de cada 10 electors que van votar el PP a les generals de desembre triarien ara la papereta de Ciutadans.

ELS BLOCS

Rivera absorbiria també a un percentatge similar de votants del PSOE, el que li serviria per fer el salt des dels 40 parlamentaris actuals a una forquilla d'entre 59 i 62, aconseguint quatre punts més en vot estimat. Així, el PP i Ciutadans sumarien entre 166 i 172 escons (avui sumen 163), el que els deixaria les coses molt fàcils per aconseguir la investidura.


De fet, tot i que la fotografia que mostra GESOP seguiria obligant a buscar acords entre més de dues forces polítiques, la balança entre esquerres i dretes s'inclina una mica més a favor d'aquestes últimes, ja que el bloc progressista sumaria, en la forquilla més alta, 161 diputats. Sánchez tot just trauria rèdit del seu pacte amb Rivera i obtindria entre 88 i 91 representants (ara té 90), amb el mateix percentatge de vot que el 20-D (21,9%).

El gran transvasament de vots per l'esquerra es produiria entrePodemos i IU. Esglésies obtindria el 18,1% dels sufragis (dos punts i mig menys) i entre 58 i 61 diputats (avui té 69). Un de cada 10 votants 'morats' emigrarien ara al calador deAlberto Garzón, que amb el 5,9% de les paperetes (dos punts i mig més) recuperaria el grup parlamentari propi al passar de les seves 2 escons actuals a una forquilla de 7 a 9.

Esquerra milloraria el seu registre de les últimes generals mentre que Democràcia i Llibertat seguiria caient

FIDELITAT DE VOT

En menys de tres mesos, IU ha passat de consignar lafidelidad de vot més baixa a registrar la més alta, per sobre del 82%. L'electorat castigaria així l'estratègia d'Esglésies de reivindicar ministeris i quotes en el futur Govern i premiaria la de Garzón, que ha subratllat més la necessitat d'acordar un programa comú. De fet, una cinquena part dels votants del PSOE i de Podem es decantarien ara per altres formacions.


La majoria dels espanyols (68,1%) prefereixen que no hayaelecciones, però també la majoria (72,9%) creuen que al final hauran de tornar a votar davant el caire que estan prenent les negociacions. I dos de cada tres enquestats tenen clar que, en cas de repetir els comicis, el PP serà de nou el vencedor.

CDC SEGUEIX CAIENT

Pel que fa a Catalunya, el moviment més significatiu que reflecteix l'enquesta és que Democràcia i Llibertat, la marca de CDC, encara no ha tocat fons i passaria de 8 a 6 o 7 escons. En canvi, ERCse manté en bona forma i podria repetir els seus 9 diputats actuals o fins i tot sumar el desè. En intenció directa de vot (el vot sense 'cuina'), en comú Podem continua al capdavant, seguit del PSC i Ciutadans.