Violència de carrer organitzada i incompetència de la seguretat a les festes de la Mercè

Desperfectes i vidres trencats a l'aparador d'una xarcuteria, causats pels aldarulls a les Festes de la Mercè.

Greus disturbis a les festes de la Mercè que acaben amb un mort apunyalat i comerços saquejats, Hi ha diversos detinguts després que centenars de persones causessin destrosses a la zona de Plaça Espanya en acabar els concerts

La segona nit de celebració de les festes de la Mercè a Barcelona va acabar amb tragèdia. Hi va haver greus disturbis com la mort violenta d'un home de 25 anys i el saqueig de comerços i restaurants, a més de crema de vehicles i de mobiliari urbà a la zona propera a Plaça Espanya, per la qual cosa van haver d'actuar els grups antiavalots dels Mossos d 'Esquadra i de la Guàrdia Urbana per dispersar els violents.

A més d'aquests aldarulls hi va haver un atac amb arma blanca a un home a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona. Les greus ferides al pit després de rebre la punyalada li han provocat la mort malgrat la intervenció del Servei d'Emergències Mèdiques per intentar salvar-li la vida. Els Mossos informen que han obert una investigació per buscar l?autor del crim, que és el setè que es comet a Catalunya en una setmana. Remarquen que després de l'agressió, la víctima va ser traslladada a l'hospital i hi va morir.

Hores després, cap a les cinc del matí, van començar els incidents quan van acabar els concerts a Plaça d'Espanya i la majoria de persones se n'anava de la zona. Diverses persones van llançar objectes contra els agents de Mossos i Guàrdia Urbana, van cremar contenidors i vehicles estacionats i van assaltar comerços. Hi ha 12 detinguts, 8 per Mossos i 4 per Guàrdia Urbana.

En concret, unes 500 persones van trencar vidres de comerços a Cruz Cubierta i van saquejar algunes botigues, com una xarcuteria. També van destrossar i cremar motos bicicletes i mobiliari urbà als carrers Tarragona i Consell de Cent. Aquest diumenge al matí es podia veure els aparadors trencats amb vidres per la vorera així com restes de vehicles i contenidors calcinats.

En declaracions a Catalunya Ràdio, l'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, va afirmar que s'està investigant la mort encara que de moment es descarta que la mort tingui relació amb els aldarulls als concerts de la Mercè per "l'horari i el lloc" a la que va succeir.

Colau va assegurar que els incidents els van cometre "un grup reduït de persones". També ha indicat que aquests aldarulls són de menor intensitat que els de l'any passat que han estat "molt més greus". "Barcelona, ​​com tota gran ciutat, té reptes de seguretat, sobretot robatoris", va dir Colau, que va recordar que en robatoris hi ha una tendència a la baixa, d'un 12% respecte al 2019, pel "treball intens" policial.

Des del Consistori es va indicar que els serveis d'emergències van rebre a les 03.16 l'avís que hi havia una persona a terra "amb pronòstic fatal", en referència al mort, i que els aldarulls van començar després, a les 4.40 hores. descartat que hi tinguin relació. Els disturbis els van provocar un grup de 500 persones i que hi ha 12 detinguts, dos directament relacionats amb actes de vandalisme en una xarcuteria del carrer Creu Coberta, al costat de la plaça Espanya.

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana van haver de fer un dispositiu per controlar els violents i aconseguir que es dispersessin, malgrat que va ser llavors quan van començar els enfrontaments amb els agents a qui van llançar objectes contundents. A més d'una dotzena de detinguts, hi ha mig centenar de ferits de diversa consideració.

El tinent d'alcalde de seguretat, Albert Batlle,

Des del Consistori es va indicar que els serveis d'emergències van rebre a les 03.16 l'avís que hi havia una persona a terra "amb pronòstic fatal", en referència al mort, i que els aldarulls van començar després, a les 4.40 hores. descartat que hi tinguin relació. Els disturbis els van provocar un grup de 500 persones i que hi ha 12 detinguts, dos directament relacionats amb actes de vandalisme en una xarcuteria del carrer Creu Coberta, al costat de la plaça Espanya.

Plaça Espanya no va ser l'únic punt conflictiu la matinada passada a la ciutat ja que es van registrar incidents en altres llocs, com prop de la zona litoral, en què es van produir assalts, baralles i robatoris i que van deixar un ferit greu per arma blanca. A les festes de la Mercè de l'any passat hi va haver greus enfrontaments després d'un botelló a la mateixa zona de Plaça Espanya, que també va acabar amb saqueig i vehicles danyats.

Davant d'aquests greus disturbis, el portaveu del sindicat CSIF a la Guàrdia Urbana de Barcelona, ​​Eugenio Zambrano, va apuntar directament al govern municipal d'Ada Colau i el socialista Jaume Collboni per la manca de recursos humans i materials que pateix la policia municipal així com “la manca de pr evisió" per anticipar-se "a incidents que sabem que es produiran" quan s'ocupa l'espai públic durant un ambient festiu.

 Acaben amb un mort apunyalat

A més, ha assegurat que s'ha de deixar a la policia "usar la força legítima davant els aldarulls" i no la "tebiesa política" de l'equip de govern que davant la proximitat de les eleccions municipals "no volen veure una Guàrdia Urbana restablint la seguretat o fent front a aquests desordres públics". Zambrano també ha assegurat que els agents "hem anat perdent el principi d'autoritat, però no perquè els ciutadans s'hagin tornat persones irresponsables i antipolicies" sinó que "la fòbia policial i ve des del govern" municipal.

Per la seva banda, Valents ha lamentat aquest nou crim a la ciutat i ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona més presència policial als concerts i actes de la Mercè que queden per celebrar-se ja que consideren que hi ha un "greu problema d'inseguretat". "Sens dubte, les festes necessiten redefinir l´espai per als concerts, no es garanteix la seguretat als assistents. L´any passat ja hi va haver molts problemes que van acabar en batalla campal amb destrosses de mobiliari urbà i fins i tot cremant arbres de l´avinguda Maria Cristina" indica la formació política i consideren que “el govern Colau més preocupat a vendre la seva ideologia durant la Mercè, hauria de preocupar-se més en la seguretat i civisme de les festes”.

Els mossos s'emporten els diputats de Ciutadans en lloc de restablir el trànsit a la Meridiana

El cap policial diu que "els traiem d'aquí" mentre els indepes criden "provocadors" Martín Blanco i Anna Grau.

Els Mossos dimarts passat es van emportar els diputats de Ciutadans que van acudir en ajuda dels veïns la Meridiana farts de les molèsties ocasionades pels talls diaris per part dels independentistes.

Agents dels Mossos d'Esquadra s'han emportat, aquest dimarts, els diputats al Parlament de Ciutadans Nacho Martín Blanco i Anna Grau de la concentració independentista que ha tallat un dia més la Meridiana, a Barcelona, ​​davant dels crits dels manifestants contra els polítics.

El cap policial ha ordenat a la resta d'agents que "els treiem d'aquí", mentre es podien sentir crits de "provocadors", "fora feixistes dels nostres barris" o "fora d'aquí" per part dels independentistes contra els diputats.

El regidor del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona Josep Bou també ha estat present a la concentració. A través d'una piulada ha recordat que "La Meridiana és de tots!" i que el tall de la via és “un atropellament de llibertats que continuarem denunciant les vegades que sigui necessari i on sigui necessari”.

Carpetada a 726 actes policials

Fa dos anys que l'activisme independentista es concentra de forma diària a l'avinguda Meridiana, sense que la Conselleria d'Interior hagi resolt greus incidents ocorreguts el 2020. Tot i les actes aixecades pels Mossos d'Esquadra, el departament no va obrir ni expedient ni va identificar els autors de la crema de mobiliari urbà, danys a un vehicle o els insults i amenaces a agents.

Així, el passat 4 de març de 2020 va tenir lloc, com tantes altres vegades, una manifestació comunicada a l'avinguda Meridiana que incomplia les condicions fixades, ja que es va encendre una foguera a la via pública, amb flames que van assolir els quatre metres d'altura , entre altres desordres; els talls de trànsit van afectar autobusos i taxis. Cent persones van participar en aquesta protesta, però ningú no va ser identificat. Els agents van retirar material de la foguera per evitar que creixés. Ara com ara no consta l'obertura de cap expedient.

Danys i insults als agents

Tres dies després, el 7 de març de 2020 i al mateix enclavament, va tenir lloc una manifestació comunicada amb 200 persones. Durant la concentració, reflecteixen les actes, es va produir un incident amb un turisme que va patir danys. Segons els agents, van ser els concentrats els que van causar els desperfectes al turisme i van increpar el conductor, i es va interposar una denúncia. No es va identificar l'organitzador ni tampoc es va observar cap persona concentrada que formés part del grup d'ordre o que intentés calmar o reconduir els manifestants més exaltats, cosa que va obstaculitzar la resolució dels incidents. Tampoc no es va obrir cap expedient.

Així mateix, el 3 d'agost del 2020, al mateix escenari, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va convocar una manifestació. Hi va haver crema de mobiliari urbà al mig de la via. Van acudir 40 persones que, a més, van arrestar una foguera, van cremar caixes i cartrons, i van mantenir una actitud violenta cap als agents amb insults greus. Segons l'acta, hi va haver consum de begudes alcohòliques i publicació de fotografies dels policies a les xarxes amb comentaris vexatoris. No es va obrir cap expedient.

El portaveu adjunt de PSC-Units, Raúl Moreno, que va participar en aquesta anàlisi de les actes, assegura que “hi havia força relatives a talls sobre la Meridiana. És el tipus d'exemple de manifestacions on sorprenentment mai no s'identifica ningú i mai no s'obre cap expedient per infracció, malgrat que algunes actes parlen de fogueres al mig del carrer, que fins i tot han d'acudir els Bombers. Es parla de tensió entre la policia i els mateixos manifestants, així com entre aquests i altres ciutadans, que fins i tot acaba en agressió”.

Segons el socialista, “això no pot ser. S'estan vulnerant els drets de part important de la població”. "Al desembre demanem còpia de les actes i expedients del 2019 que no ens van donar, cosa que no entenem i que coincideixen amb les disturbis que hi va haver a Barcelona per l'empresonament del raper Hasél", postil·la. PSC-Units fa extensiva aquesta petició al mandat del conseller Elena el 2021. “Volem veure si això s'ha solucionat”, explica Moreno.

La carpetada relativa als talls independentistes en aquesta artèria d'accés a la ciutat va quedar en evidència a les 726 actes analitzades per PSC-Units els dies 19 i 25 de novembre de 2021 a la seu de la Conselleria d'Interior, després que Elena invités als diputats d'aquest grup a consultar-les presencialment, atès el gran volum de document mentació. Els socialistes havien sol·licitat, via parlamentària, còpia de les actes i expedients oberts a partir de les actuacions efectuades pels Mossos en manifestacions i reunions públiques celebrades a Catalunya el 2020 i 2021.

Precisament dimarts, l'avinguda Meridiana va patir un nou tall convocat per la plataforma Meridiana Resisteix. Una hora més tard, els detractors dels talls van protagonitzar una contramanifestació i una cassolada en protesta per les molèsties causades per les reiterades mobilitzacions. PSC-Units, així com Ciutadans, han demanat la compareixença del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a qui exigeixen que s'acabi amb aquestes protestes.

I també, que aclareixi si l'oblit d'aquestes actes denunciat pels sindicats policials, moltes de les quals es remunten al 2020, és degut al canvi de govern, com al·leguen fonts del departament. La inacció de la conselleria, en aquest sentit, s?emmarca en les consignes donades al seu dia per l?expresident Quim Torra al llavors conseller Miquel Buch de no actuar contra activistes secessionistes.

https://www.dailymotion.com/video/x86va0c

Els Mossos desallotgen la Meridiana 343 dies després

Una setmana més tard de l'inici de la campanya electoral

Els Mossos d'Esquadra han desplegat equips d'ordre a la Meridiana per evitar el 343 tall de l'avinguda. La policia de la Generalitat ha desplegat més de 15 equips de Brimo i Arro per donar compliment de l'ordre de la Junta Electoral Provincial.

La Junta Electoral va prohibir el tall a l'Avinguda Meridiana de Barcelona, ​​denegant la sol·licitud de concentració de MeridianaResisteix, davant la proximitat dels comicis de l'14-F. Tot i la prohibició de la Junta Electoral, el tall s'ha anat fent diàriament durant la primera setmana de campanya sense que els Mossos actuessin.

Els organitzadors de el tall van lamentar que "el 343 tall no s'ha pogut executar sota criteris antirepressius" i han afegit que "no descartem la desobediència explícita en comptes les directrius de la JEC". "Demà, tornarem a sortir al carrer. Forçat aquest dispositiu policial fins que sigui necessari", han advertit.

D'altra banda La Vanguardia informa que l'Ajuntament de Barcelona ha gastat en 14 mesos un total 350.000 euros en el dispositiu policial d'ordre públic que desplega per a la concentració, cada vegada més minoritària, que talla diàriament el trànsit de l'avinguda Meridiana. Així consta en un informe policial de la Guàrdia Urbana. La despesa oscil·la entre els 1.500 i els 3.000 euros diaris depenent de les afectacions i de si la protesta coincideix amb un dia laborable, festiu o un pont.

Intent d'agressió a Abascal a Girona

 Els Mossos d'Esquadra, protegint l'acte de Vox a Girona

Arran i altres grups radicals han intentat agredir a Girona a la comitiva en què viatjava Santi Abascal, president de Vox, hui dissabte, 30 de gener. Els antisistema han tancat un acte de partit ultra al parc de la Devesa de la capital provincial.

Un gran dispositiu dels Mossos d'Esquadra ha impedit el pas a uns seixanta manifestants que protestaven contra l'acte electoral que Vox ha organitzat al parc de la Devesa de la localitat, que ha comptat amb la participació de l'líder de la formació Santiago Abascal .

La presència policial no ha impedit que el president de Vox patís el llançament de grava i fora escridassat per la seixanta manifestants contraris a la seva presència a la ciutat quan ha accedit al parc. La línia policial ha mantingut als manifestants allunyats uns metres entre empentes i insults. Una quinzena de furgonetes dels Mossos han estat presents al parc de la Devesa. Alguns dels assistents a l'acte de Vox també ha patit el llançament de pedres i diversos objectes mentre eren escortats per agents dels Mossos a l'acabar l'acte.

Abascal ha culpat la Generalitat i també a la vicepresidència de Govern de la violència contra ells durant la seva intervenció en l'acte electoral. "Tant la Generalitat com la vicepresidència de Govern espanyol han encoratjat la violència contra Vox, són còmplices d'aquesta violència" ha dit. "Ja he vist aquest ambient a la meva terra", ha assenyalat el polític, nascut al País Basc, i tot seguit ha assegurat que li havien llançat "pedres, però si poguessin donarien trets"

El president de Vox ha assegurat que a Catalunya "hi ha un problema de llibertat" i ha assenyalat que "tot i els insults dels totalitaris, caminarem per on vulguem perquè el carrer també és nostre". "Vox no abandonarà als catalans" ha manifestat Abascal durant el seu parlament.

https://twitter.com/i/status/1355508814854807561

Quim Torra demana explicacions als Mossos per controlar la protesta contra la visita dels Reis

L'aterratge d'aquest dilluns dels Reis a Catalunya va despertar, com ja va sent habitual en els últims anys, les protestes de col·lectius d'independentistes que van intentar boicotejar, sense èxit, l'acte. Al matí, un grup de desconeguts va cremar pneumàtics sobre les vies de l'AVE entre Girona i Figueres per sabotejar la línia i protestar així per la visita. Després, a la zona de el monestir, un miler de persones van participar en unes manifestacions capitanejades per Òmnium, ANC i els CDR que van derivar en frecs entre activistes i els Mossos d'Esquadra.

Els grups van partir en una marxa a peu fins als voltants de el monestir, amb la intenció de bloquejar les tres vies d'accés a el temple i entorpir l'arribada dels Reis. Tot i l'ampli dispositiu policial, un grup reduït d'uns 60 manifestants va aconseguir arribar molt a prop de l'recinte monacal travessant camps de vinyes. Des d'allà van cridar consignes contra la Monarquia, a favor de la independència, i també contra els Mossos d'Esquadra, que els tallaven el pas.

Alguns d'ells, a més, van aconseguir arribar a un punt en què s'havien congregat una desena de ciutadans que portaven banderes d'Espanya i Catalunya per saludar i victorejar a Rei. Els antiavalots van poder separar els dos grups abans que les increpacions verbals anessin a més. La tensió no va anar a més i el xàfec que va caure sobre les dues de l'migdia, quan Ses Majestats estaven a punt d'abandonar el monestir, va ajudar a apaivagar els ànims.

Un detingut

Un parell d'hores abans, però, es va produir una detenció que pot obrir un nou episodi entre les desavinences entre el govern català i els comandaments de la policia autonòmica. Un manifestant va ser arrestat en plena carretera TV-7002, durant la marxa a peu, per presumptes desordres i per intentar sostreure una tauleta a un policia. A l'sembla, l'arrestat -veí de Montblanc (Tarragona) de 30 anys Es diu Toni Cartanyà, és secretari de l'alcalde de Montblanc i ha estat detingut avui prop de Poblet pels Mossos.

I resulta que el detingut per enfrontar-se als Mossos a Poblet és ... el secretari de l'alcalde de Montblanc! i d'ERC.

Ja està en llibertat, però amb càrrecs, per haver arrabassat una tableta electrònica a un agent.

Des que va fugir, quinze mossos vigilen 24 hores la casa d'Puigdemont a Girona

Una exagent de el cos presenta una denúncia a Fiscalia en la qual recorda que el Ministeri d'el Interior va dictaminar que l'expresident no té dret a escorta

Mossos d'Esquadra vigilen 24 hores a el dia, en tres torns integrats per dos agents, el domicili de Carles Puigdemont a Girona, on resideix la seva esposa, Marcela Topor. És legítim que, sent una persona fugada, existeixi aquest desplegament de seguretat en aquesta casa? La Justícia ha de determinar-ho.

Perquè la exagent dels Mossos, Inma Alcolea, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia de Girona, en la qual acusa dels suposats delictes de malversació i prevaricació a l'conseller d'Interior, Miquel Buch; el director general de la policia, Pere Ferrer, així com contra els mossos Josep Milà, cap de la Regió de Girona; Xavier Domenech, cap de l'Àrea Bàsica policial de Girona, i Josep Sala, subcap.

Despesa de 33.000 euros mensuals

En la seva denúncia, Alcolea assegura que quinze agents dels Mossos, en tres torns combinats, es dediquen a protegir el domicili de Puigdemont, tot i que l'Advocacia de l'Estat va remetre a l'Ministeri d'l'Interior un informe que deixava clar que l'expresident no podia utilitzar cap servei d'escortes a càrrec de l'erari públic.

Recorda la denunciant que cada un dels mossos cobra 2.200 euros a el mes, de manera que la seguretat de la casa de, fugat "que ni és autoritat pública i es troba suspès en funcions" costa 33.000 euros mensuals

Inma Alcolea 

@virusdonaire

Avui 3 juliol, hi ha 3 torns de dos agents de @mossos vigilant una casa amb una senyora i 2 nenes. Són família d'un delinqüent fugat @KRLS i d'això se'n diu MALVERSACIÓ. Això és Genestapo 1 org. criminal.

Fa dos anys, el Ministeri de l'Interior va rebutjar dotar l'expresident dels serveis d'escorta que havia requerit, argumentant que no té ja cap autoritat de l'Estat i es troba, a més, fugit de la justícia.

La "desobediència civil" promoguda per Quim Torra, ha calat a Catalunya

Controls policials a la Ronda Litoral per evitar desplaçaments. / JORDI COTRINA / VÍDEO: EFE

Retencions de trànsit a les sortides de Barcelona per segon cap de setmana consecutiu. Els Mossos despleguen 200 controls, que s'imposaran sancions que aniran dels 600 als 30.000 euros

Els Mossos d'Esquadra han desplegat des d'aquest divendres al matí 200 controls en carreteres i autopistes per evitar desplaçaments a segones residències el cap de setmana, com ja va fer la setmana passada.

Els controls s'han originat a primera hora de la tarda d'aquest divendres circulació lenta d'uns dos quilòmetres a la Ronda Litoral, en sentit Llobregat, a l'altura de l'cementiri de Montjuïc, i en altres punts de sortida de Barcelona. A més, hi ha tres quilòmetres de circulació amb retencions a l'A-2 a l'altura de Castellbisbal (Vallès Occidental), en direcció Lleida.

1.000 agents

Mossos d'Esquadra ha explicat en un comunicat aquest divendres que uns mil efectius treballaran en els controls, que s'emmarquen en el dispositiu Oris, dissenyat per fer complir les restriccions decretades per l'estat d'alarma.

Les sancions per infringir les restriccions a la mobilitat són d'entre 600 i 30.000 euros, i els Mossos han advertit que "identificaran i denunciaran a totes aquelles persones que circulin sense cap motiu que preveu la normativa vigent". Els controls pretenen evitar que es donin situacions com les de la setmana passada, quan centenars de cotxes van abandonar grans ciutats com Barcelona, ​​Madrid, València o Bilbao.

Saltar-se el confinament, també és "Desobediència civil"

Fa sis mesos l'independentisme cridava a la desobediència civil davant la sentència de l'1-O. Quim Torra, i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, van llegir una declaració institucional al Pati dels Tarongers de Palau de la Generalitat mitjançant la qual van cridar a el sobiranisme a recuperar no només "l'esperit" d'aquell dia, sinó també el de el 3 de octubre de 2017, quan centenars de milers de persones es van manifestar per protestar per la violència policial de dos dies abans. Aquest esperit és amb el qual el Govern considera que l'independentisme ha de "encarar els desafiaments de futur i sobretot en aquest camí cap a la república catalana que serà inevitable". L'Executiu de Torra es va comprometre a "avançar sense excuses cap a la república catalana".

Aquesta declaració amb motiu del segon aniversari de l'1-O va arribar en un moment en què els governs espanyol i català van a la grenya, i es produïa hores després que Pedro Sánchez, va subratllar que un Govern en funcions pot aplicar l'article 155 de la Constitució "sense problemes".

CaixaBank i Sabadell detenen una estafa a la Generalitat

El vicepresident Pere Aragonès, amb el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, en una foto d'arxiu

El Govern pagaria 35 milions per mascaretes a una empresa fantasma

La Generalitat ha denunciat una estafa de 35 milions en la compra de material sanitari -màscares i vestits de protecció- i, segons informa El País, aquest pagament va ser paralitzat per les entitats bancàries, a l'desconfiar el proveïdor contractat, Basic Devices, que mai abans havia manejat ingressos tan alts i que no comptava amb un historial conegut sobre operacions d'aquest tipus.

L'empresa va reclamar que es fes un pagament únic per tota la quantitat per començar a efectuar la comanda i que aquesta transferència s'executés el mateix dijous a la nit. La impossibilitat de tancar la transacció va fer que la transferència es demorés fins divendres al matí.

En els sistemes de seguretat de CaixaBank, l'entitat des de la qual es realitzava el pagament, i de Banc Sabadell, la qual ho havia de rebre, es van encendre els llums vermells i es van posar en contacte amb la Generalitat per advertir-los de l'anomalia de el cas i advertir-los que es podia estar cometent una possible estafa.

La companyia no tenia antecedents de moviments de diners de quanties tan altes i, segons informa el rotatiu de Prisa, Basic Devices tampoc ha presentat en els últims anys davant del registre mercantil seus comptes de l'exercici.

El Govern ha presentat una denúncia davant els Mossos d'Esquadra per una possible, però van subratllar que el contracte subscrit el dijous continua vigent i s'han demanat garanties a el proveïdor que els diners es destinarà a l'fabricant i que està garantit el subministrament.

Creix la tensió entre independentistes i constitucionalistes a la Meridiana

Foguera en plena calçada en la concentració independentista de la Meridiana / @txecatala (TWITTER)

Un ultra de la concentració espanyolista va protagonitzar un succés violent a l'agredir una dona

La 109ª nit de talls de trànsit duta a terme per grups d'independentistes a l'avinguda Meridiana de Barcelona va comptar aquest dijous, per tercera vegada, amb una contramanifestació constitucionalista. Com cada deu dies des que va començar 2020, ambdues concentracions, de signe contraposat, van quedar separades per un cordó policial de Mossos d'Esquadra i a uns 100 metres de distància l'una de l'altra.

I, com en la primera ocasió --la passada va ser molt minoritària, a causa de l'temporal que va assolar la ciutat--, la més nombrosa va ser la secessionista. Aquesta vegada, la concurrència va ser bastant més gran que les nits anteriors i va comptar amb més assistents procedents d'altres punts de Catalunya, a causa de la crida de diverses entitats i associacions secessionistes com la paragubernamental ANC: en total, uns 200 manifestants. Per part espanyolista, amb prou feines van superar el mig centenar.

Els concentrats d'un i altre signe portaven banderes --independentistas uns, espanyoles altres-- i van entonar les seves consignes i càntics habituals. Per exemple, "Meridiana Resisteix" o l'himne d'Els Segadors --els secesionistas--; o "la Meridiana no es talla" i el "a per ells", els constitucionalistes.

Agressió a una dona a la concentració espanyolista

Entre els espanyolistes es trobaven alguns integrants d'estètica ultra, alguns dels quals van protagonitzar un lamentable succés violent. En el seu trajecte cap al punt on es va dur a terme la seva concentració --ubicat davant del centre comercial Hipercor--, un d'aquests ultres va agredir empenyent i tirant a terra a una dona que, a l'sembla, els increpava dient-li "fatxes". Els Mossos d'Esquadra van acudir ràpidament en el seu auxili i la van ajudar a aixecar-se.

El partit d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​està vetant totes aquelles propostes per desplegar mesures que evitin els talls diaris de l'avinguda Meridiana per part d'independentistes. BComú ha sumat els seus vots als del PSC, ERC i JxCat per rebutjar la proposta de PP, que demanava "garantir la mobilitat" a la ciutat comtal.

Els Mossos identifiquen el cotxe d'una filla de Torra en un intent de tallar les vies de l'AVE

L'estació de l'AVE de Girona, al gener de l'2019

Els Mossos d'Esquadra van identificar el cotxe de Carola Torra, una de les filles de el president de la Generalitat, Quim Torra, en un dispositiu policial per evitar un intent de tallar la línia de l'AVE a Bàscara (Alt Empordà) per part de el grup independentista Segona Onada, que agrupa diversos CDR de Girona.

Els agents van prendre nota de la matrícula el vehicle durant una reunió de el grup Segona Onada, que agrupa CDR de Girona. No s'ha pogut comprovar si Carola Torra estava dins de l'automòbil

Segons ha avançat ElNacional.cat i han confirmat fonts policials, els Mossos van identificar el vehicle de Carola Torra, tot i que no van poder comprovar qui hi havia al seu interior, ja que únicament van aconseguir anotar la matrícula.

Els operatius sobre el terreny van posar aquesta dada en coneixement del centre de coordinació policial (CECOR), en el qual estan integrats els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Adif va interrompre ahir a la tarda el servei de l'AVE, a l'altura de Bàscara, com a mesura de seguretat, per evitar possibles accidents en el cas d'una invasió de vies per part de manifestants independentistes, en una línia on els trens circulen a velocitat molt elevada.

Tall preventiu

La companyia ferroviària va adoptar aquesta mesura després que grups de CDR anunciessin per les xarxes socials la seva intenció d'envair la línia d'alta velocitat, en protesta per la sentència del 'Procés' .. Davant d'aquesta situació, unitats dels Mossos d'Esquadra es van dirigir als voltants de les vies de l'AVE a Bàscara per fer controls de pas i evitar la invasió de les vies.

Segons ElNacional.cat, malgrat no identificar la persona que conduïa el vehicle -un Chevrolet Captiva de color negre-, els agents tenen clar que el cotxe es trobava en una reunió que es va dur a terme per preparar el tall de les vies de l' AVE.

La línia d'alta velocitat és una de les infraestructures més sensibles i que compten amb més vigilància policial des que es van iniciar les protestes per la sentència de l' 'Procés', atès que l'ocupació de vies ha estat una protesta recurrent en reivindicacions independentistes anteriors.

Denunciats dos nebots

La Policia Nacional ha denunciat davant del jutge a 26 persones per desordres públics, entre elles dos nebots de el president català, Quim Torra, als quals va identificar després de desallotjar els independentistes que tallaven l'AP-7 a Salt (Girona), que després van protestar al centre d'aquesta localitat.

Segons han informat a Efe fonts de la investigació, entre els 26 identificats per la Policia Nacional figuren dos nebots de Torra, un dels quals, Ernest MT, militant de la CUP, ja va ser detingut per tallar les vies de l'AVE a Girona en el primer aniversari de l'1-O. Els dos nebots de Torra van ser identificats ahir per la Policia Nacional en ocasió de l'desallotjament de l'AP-7 a Salt (Girona), on un grup d'independentistes es va mantenir a l'autopista amb barricades, un cop la plataforma anònima Tsunami Democràtic ja havia donat per finalitzat el tall d'aquesta via, iniciat la nit anterior.

Els Mossos defensen a manifestants en lloc de camioners

Entre aplaudiments d'independentistes i crits de "llibertat presos polítics"

Desenes de persones han tallat l'autopista AP-7 aquest dimarts a la nit a l'altura de l'Ampolla (Tarragona). Durant el tall, que va durar unes quatre hores s'ha viscut algun moment de tensió entre els camioners bloquejats i els manifestants.

Els camioners s'han enfrontat als manifestants i han intentat desfer el tall a l'Ampolla retirant la tanca que havien creuat els manifestants enmig de l'autopista, però els Mossos ho ha impedit. L'actuació de la policia de la Generalitat ha rebut els aplaudiments d'independentistes i crits de "llibertat presos polítics".

Passada la mitjanit, els manifestants han decidit aixecar el tall que han portat a terme al voltant de les 21 hores en adhesió a les protestes convocades per Tsunami a tot el territori. Els manifestants, que a través de les xarxes socials estaven convocats a la plaça Catalunya de la població, s'han dirigit cap a l'autopista i l'han tallat a el trànsit en sentit nord poc abans de les nou del vespre.

En el tall de La Jonquera gendarmes van detenir durant els disturbis a 19 activistes mentre els Mossos només una persona .... Un camioner.

Vasnacat@vasnacat

Los camioneros en L'ampolla no aguantan más y luchan contra los CDR para retirar la barricada. Aparecen los Mossos y ¿a quién disuelven? A los camioneros!!!! @carlesenric @xriusenoticies


1.353
0:28 - 13 nov. 2019
Información y privacidad de Twitter Ads
1.551 personas están hablando de esto

La nit del Fairy

Un miler de persones convocades pels CDR omplen la plaça Espanya de Barcelona de 'Fairy'

Centenars de persones es van concentrar aquest dimarts a la plaça d'Espanya de Barcelona i aboquen sabó a la font central, convocats pels CDR sota el lema «Netegem els carrers d'injustícia».

Un miler de persones s'han concentrat aquesta tarda a la plaça Espanya de Barcelona, ​​on es troba la comissaria central dels Mossos d'Esquadra, i han vessat pots de «Fairy» a l'interior de la font per fer escuma, en una protesta convocada pels CDR.

Els manifestants, amb pancartes amb lemes contra els abusos policials i per l'alliberament dels presos polítics, s'han començat a concentrar a partir de les 19,00 hores, el que ha obligat a tallar al trànsit els carrers dels voltants de plaça Espanya .

A la concentració han irromput dues persones que han proferit crits a favor de la unitat d'Espanya i de la condemna als líders del «Procés», al que els manifestants han contestat amb insults i imprecacions, sense que la situació hagi anat més enllà dels enfrontaments verbals.

Els manifestants, que criden consignes com «Buch dimissió» o «Llibertat presos polítics», han bolcant el contingut dels pots de sabó a l'emblemàtica font de la plaça Espanya i fan servir paraigües per remoure l'aigua i fer escuma.

L'acte de protesta pretén ironitzar sobre la declaració del exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo en el judici del Procés, on va afirmar que l'1-O hi va haver alguns manifestants van vessar sabó líquid a les escoles per fer relliscar a la policia, a l'ardit coneguda com «el parany del Fairy».

L'Ajuntament de Barcelona a través dels seus serveis de neteja va a procedir al buidatge de la font i la reposició de l'aigua nova el cost, com sempre, va a córrer a compte dels impostos d'aquells que estan estan treballant, per a la diversió de niñatos i malfactors que darrerament s'han dedicat a trencar tot mobiliari urbà que troben pel carrer.

L'aparició del DANA ha posat fi anticipat a la concentració i ha començat a netejar els voltants. Els supermercats de la zona ja havien esgotat el producte, el fabricant ha estat l'únic beneficiat per aquesta nova modalitat per compensar la frustració i falta d'argument que senten ara els CDR a encallar el Procés,

La batalla del Prat - ¿Volien muntar un Hong Kong?

Imatge dels disturbis causats per manifestants independentistes a l'aeroport Barcelona-El Prat / EFE

Els independentistes fracassen en el seu intent de convertir el Prat en un Hong Kong

Els secessionistes assetgen l'aeroport de Barcelona: aconsegueixen cancel·lar més de 100 vols i deixar 'tirats' a 8.000 turistes, però es queden curts en la seva presa de la zona aire i les pistes

Milers de persones, molt soroll, gairebé set hores d'enfrontaments amb la policia i prop de 100 vols cancel·lats i milers de passatgers tirats. Els independentistes van tractar de paralitzar ahir dilluns l'aeroport de Barcelona-El Prat Josep Tarradellas com a resposta a la sentència condemnatòria als líders del Procés a Catalunya. El seu intent de presa, vehiculat per la fantasmagòrica Tsunami Democràtic, una plataforma sense portaveus ni responsables, pretenia bloquejar l'activitat del hub aeri. No ho va aconseguir. Aena ha destacat que només van resultar afectats un 6% de vols, majoritàriament domèstics. La infraestructura va operar, tot i que els secessionistes embozaron els accessos.

Reforços policials a la T1 de l'aeroport del Prat

El fantasma de Hong Kong planejava des de feia temps sobre l'autonomia. L'independentisme pretenia importar la revolta de l'antic port de les espècies xinès com un instrument per aprofitar l'impuls, el momentum derivat de la decisió condemnatòria que va emetre ahir la Sala Segona del Tribunal Suprem contra els polítics i líders de les associacions que van llançar el desafiament de 2017 . Van encunyar per a això els partits nacionalistes la plataforma Tsunami Democràtic, una fosca organització sense líders, però amb gairebé 200.000 seguidors a la xarxa russa Telegram, el nou supòsit canal segur de comunicació dels esvalotadors a Catalunya.

Després de conèixer-al matí la sentència que condemna per sedició i malversació a nou dels encausats, el Tsunami es va activar. El botó nuclear de l'independentisme, que fingeix unitat però amaga desunió, es va activar als 00:59 hores del dilluns: "Objectiu: aturar l'activitat de l'aeroport de Barcelona". Aquest va ser el missatge a la xarxa de comunicació codi obert.

Intent d'assalt a una infraestructura crítica

El secessionisme s'ho va prendre al peu de la lletra. Les protestes difuses, caòtiques, que s'havien produït fins aquell moment, van començar a convergir en el segon major aeroport espanyol. Les nodrien majoritàriament estudiants. Els activistes es van desplaçar des de la plaça de Catalunya de Barcelona, ​​punt inicial de la resposta del Tsunami, fins a la Terminal 1, la més gran, més nova i la que presenta major operativa a la instal·lació. Treballadors de l'aeroport van explicar a aquest mitjà que el flux d'independentistes va anar creixent amb cada arribada de comboi de la Línia 9 Sud a la T1 i de Rodalies de Renfe a la T2.

L'operadora dependent del Ministeri de Foment va interrompre el servei en els moments de més caos. No així la gestora del suburbà, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Alguns indepes van agrair públicament al gestor metropolità seva "col·laboració" en els aldarulls. Sigui com sigui, es van ajuntar els separatistes a la planta O de la instalacion, al costat del pàrquing. "Hi haurà 150 persones, no més", va descriure un d'ells. Els Mossos d'Esquadra van aconseguir contenir al violent grup, no sense dificultats. Alguns d'ells van buidar extintors, obligant a la línia policial a deixar espai per evitar ofegaments. Es van produir allà les primeres càrregues i una detenció.

Imatge del setge independentista a l'aeroport de Barcelona-El Prat / CG

Mentrestant, a l'exterior, hi va haver dos focus de tensió. A la planta 1 i 2, pocs milers d'independentistes es van amuntegar davant les portes de l'equipament, a més de en els accessos a aquest. Van tractar d'utilitzar bitllets d'avió falsos per accedir a la terminal. Dues línies, una d'agents de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos i una altra de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) de la Policia Nacional, van impedir.

'Ensurt' al centre de control aeri

Poc abans de les 15:00 hores de la tarda, va arribar un dels ensurts del dia, amb una picabaralla intern que no es va conèixer. Mig centenar d'independentistes que caminaven cap a la terminal per "aturar l'activitat", tal com havia ordenat el Tsunami, es van aturar davant el Centre de Control Aeri de Gavà (Barcelona). Aquesta instal·lació gestionada per Aeroports Espanyols i Navegació Aèria gestiona 3.500 vols al dia, no només els que operen al Prat, sinó en el seu espai aeri assignat.

La Guàrdia Civil, desplegada també a la ciutat aèria, va demanar permís als Mossos per desallotjar el bloqueig, ja que el centre és una "instal·lació crítica". Fonts policials han confirmat que l'intendent de Gavà de la policia autonòmica es va negar que intervingués l'institut armat. Hi va haver moments de tensió entre els dos cossos. Finalment, es va donar 10 minuts als Mossos per clarejar Control Aeri. Aquests van traslladar 07:00 furgonetes de la Brimo des de la T1 i van complir. "Hi havia 40 nens. Però els Mossos van voler fer-ho ells", insisteixen fonts policials.

Càrregues policials a l'aeroport de Barcelona

On sí hi va haver millor col·laboració entre cossos de seguretat va ser a la planta 0 de l'aeroport. El secessionisme va concentrar allà a la tarda les seves forces. L'objectiu era intentar arribar a la zona aire de l'aeroport o, almenys, "seure" a les cintes d'accés als controls de seguretat. De nou, Hong Kong, en referència al bloqueig que es va produir en a l'aeroport internacional de la regió administrativa especial l'1 de setembre. El pertinent missatge del Tsunami amb les instruccions arribar a les 14:51 hores. Va ser en va.

Els Mossos tenien controlat el perímetre i, quan aquest es va desbordar per l'acció dels pocs milers de manifestants, va intervenir la UIP. Les dues policies van escombrar conjuntament la zona de recollida de taxis de l'aeroport quan els vols suspesos pel bloqueig d'accessos arribava als 20. Van seguir picabaralles i xocs amb pilotes de goma i gas, d'una banda, i objectes contundents i barricades, pel un altre. Un treballador del Prat: "Han intentat entrar a puntades de peu", va descriure. És cert. Va haver-hi independentistes que van carregar contra la vidriera de la terminal frustrats per no poder entrar.

120 vols, turistes en terra i ambaixades en alerta

L'acció vandàlica de l'independentisme havia fallat en el seu objectiu nuclear: "aturar l'activitat" de l'aeroport. Repetir un Hong Kong. Posar en un compromís la zona aire o les pistes. Sí va aconseguir que les aerolínies cancel·lessin entre 67 i 120 vols. Les xifres són discrepants, perquè una és el recompte d'Aena i l'altre, el de la companyia aèria. El motiu és el mateix: les tripulacions dels vols no van poder arribar a l'aeroport pel monumental embús a les rodalies i, per tant, els enllaços van ser suspesos. A mitja tarda, el Tsunami es va treure del barret de copa un presumpte bloqueig paral·lel a l'aeroport de Madrid-Barajas Adolfo Suárez. Va assegurar que 1.200 cotxes sortits discretament de Barcelona bloquejaven el major aeròdrom nacional. Va ser una notícia falsa. La Guàrdia Civil ho va desmentir a la tarda, tot i que TV3 seguia donant per bona la notícia a la nit.

El que sí va ser FETEN és l'impacte sobre l'operativa i el turisme. Empleats del Prat van quedar "penjats" a la Terminal 1 durant hores. "Ens vam plantejar quedar-nos a dormir", va explicar un d'ells. Les pèrdues per als comerços de la instal·lació van ser milionàries. Aena calcula que fins a 8.000 passatgers, inclosos turistes, es van veure atrapats en el espiral d'enfrontaments derivats del vandalisme de Tsunami Democràtic. Turisme de Barcelona buscava el dilluns a la nit lloc per acollir-los. Va activar per això el telèfon d'emergència 00 (34) 93.285.38.34.

¿El principal problema? Anar i venir de l'aeroport, ja que les vies rodades d'accés es van obrir i van tancar de manera intermitent durant tota la jornada. També a la tarda va arribar el primer dany econòmic no quantificable a curt termini. L'Ambaixada dels Estats Units (EUA) a Madrid i el Consolat General Xinès a Barcelona van emetre un avís de viatge per a la Ciutat Comtal [consultar aquí i aquí]. No ha fet el mateix la Foreign Office britànica, representant del primer mercat emissor a Catalunya i la resta d'Espanya.

Clients d'un restaurant observen a través de NPS vidres dels disturbis a l'aeroport del Prat / CG

Per a més endavant quedarà l'anàlisi del paper dels Mossos d'Esquadra i la seva derivada: la gestió del conseller català d'Interior, Miquel Buch. Fonts policials van avisar durant el dia a aquest mitjà que la policia autonòmica, exhausta, estava arribant al punt de desbordament i que, com en el Centre de Control Aeri, refusava ajuda d'altres cossos. Es va sospesar el desplegament d'un canó d'aigua en els moments de més virulència. Altres van lamentar la duresa de les càrregues contra, per exemple, alguns periodistes. Serà matèria d'examen reposat. D'antuvi, el Tsunami va avisar a la nit que desconvocava el setge, però que tornaria en les pròximes hores. De moment, el seu primer objectiu, el muntar un Hong Kong al Prat, va fracassar.

El discurs del general, l'enuig dels mossos i al ministre no li consta

El discurs que ha pronunciat aquest 9 octubre de 2019 el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya amb motiu de la festivitat de la patrona del cos Tot el que ha dit el general Pedro Garrido han estat veritats com puños.que s'han molestat profundament a la cúpula dels Mossos ja càrrecs de la Conselleria d'Interior, que van abandonar cabrejats com micos abandonar l'acte.

La medalla pòstuma al jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que va ser el primer a investigar l'organització del referèndum il·legal, el reconeixement a la secretària judicial del jutjat d'instrucció número 13, la presència del fiscal Javier Zaragoza i el discurs del general Pedro Garrido al acte de celebració de la patrona de la Guàrdia Civil, la Mare de Déu del Pilar, a Barcelona aquest passat dimecres han sulfurat a l'independentisme.

El general Garrido ha fet esment al terrorisme dels CDR, ha advertit que tornaran a respondre contundentment davant disturbis com els de l'1-O utilitzant l'expressió en català 'ho tornarem a fer' (usat com a lema per l'independentisme) i ha recordat que la «revolució dels somriures» s'ha convertit en «odi».

El del general Garrido no va ser un discurs innocu, buit o políticament correcte. La cita era especial, per la detenció fa dues setmanes de membres dels CDR amb explosius, per la proposta del Parlament per fer fora la Guàrdia Civil de Catalunya, per l'assetjament generalitzat a les seves casernes i per la imminència de la sentència del 'procès '. La contundència del discurs va resultar molesta per a alts comandaments dels Mossos i de la Conselleria d'Interior, que van abandonar l'acte només finalitzar les intervencions.

«Les preteses somriures revolucionàries esdevenen, amb més facilitat de la que es pot pensar o desitjar, en tan sols el rictus que dissimula l'odi i la mesquinesa, capaç de generar destrucció, dolor i sofriment sota la justificació de la defensa d'una causa que la llei no contempla ».

Davant l'atenta mirada i el creixent enuig del comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent, el general de la Guàrdia Civil també ha recorregut al català en el seu discurs, assegurant: «de la mateixa manera que ser independentista no és el mateix que ser català, independentisme i terrorisme tampoc són el mateix ».

«La Guàrdia Civil combatrà sense treva ni pena als que recorrin el camí a la independència seguint la senda del terror. Acabaran el seu recorregut a disposició de la justícia, i pendents de la resolució que els tribunals adoptin »

«Ens mantenim ferms en el nostre compromís amb Espanya, per treballar per la llibertat i seguretat de tots els ciutadans. Ho hem demostrat fa dos anys i ara no serà menys. Cada vegada que sigui necessari, ho tornarem a fer ». Ho ha dit en català, utilitzant les paraules 'ho tornarem a fer' que va pronunciar Jordi Cuixart durant el judici del 'Procès' i que el separatisme ha adoptat com a estendard.

«La zitzània que es va intentar sembrar fa un any entre els dos cossos no ha arribat a arrelar prou per oblidar que la lleialtat entre companys d'armes està per sobre d'ambicions que no respectin la llei i l'ordre». Aquesta advertència és una clara al·lusió als xocs entre els Mossos i la Guàrdia Civil.

Els representants de la Generalitat i de Mossos a l'acte s'han marxat en sentir ofesos, «en protesta amb els discursos i especialment les referències» al major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana.

Havien assistit a l'acte el secretari general de la Conselleria, Brauli Duart; el director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer, i el comissari en cap de la policia autonòmica, Eduard Sallent, que han estat a l'acte fins al final de la desfilada encara que no han acudit a l'aperitiu posterior.

La contundència del discurs del general Garrido va provocar un profund malestar als alts comandaments dels Mossos i de la Conselleria d'Interior, que van abandonar l'acte al finalitzar les intervencions. Unes hores més tard, el Govern de Sánchez, a través de la delegada del Govern Teresa Cunillera, es presentava a la Prefectura dels Mossos per demanar disculpes pel que ha passat hores abans.

Per part de la Generalitat es demana per escrit a la vicepresidenta del Govern Carmen Calvo el cessament i l'arrest del general i es clama contra l'Institut Armat amb més intensitat fins i tot que quan per ordre de l'Audiència Nacional va desarticular la cèl·lula terrorista dels Comitès de defensa de la República (CDR) el 23 de setembre.

A la Guàrdia Civil aplaudeixen sense fissures el discurs que va pronunciar el general en cap a Catalunya, Pedro Garrido, en l'acte de la patrona del cos ahir a Barcelona amb la presència de la cúpula de la policia catalana. Les seves paraules van portar al Govern socialista a presentar una disculpa oficial davant dels Mossos, un posicionament que entre la Benemèrita qualifiquen de "molt greu" ja que consideren que el general va expressar simplement el "sentiment general" que hi ha al cos.