Joana Rivas torna a denunciar la seva exparella per un maltractament que els serveis socials no acrediten

Joana Rivas torna a denunciar el seu ex parella per maltractament. Foto: EP

Joana Rivas, la mare de Maracena (Granada) condemnada a cinc anys de presó per la sostracció dels seus dos fills menors, ha presentat una nova denúncia contra la seva exparella per suposat maltractament als nens, els quals han passat la nit en un hospital de Càller (Itàlia) al qual ella els va portar el dilluns, segons han informat a Europa Press des del seu equip jurídic.

Els fills de Joana Rivas i Francesco Arcuri han estat acompanyats tota la nit pel progenitor a qui la Justícia italiana va concedir la custòdia. Segons ha manifestat el propi Arcuri a Europa Press, va ser ell qui va donar el seu consentiment perquè els petits passessin la nit al centre hospitalari perquè quan va arribar "ja era tard" i va preferir que els nens dormissin després d'aconseguir localitzar-després que Rivas incomplís el dilluns la seva entrega a l'escola.

L'equip jurídic de Juana Rivas va demanar divendres davant del Tribunal de Menors de Càller que es prenguessin mesures urgents de protecció per als seus fills i diumenge va presentar una denúncia per presumpte maltractament contra la seva exparella davant els carabinieri al·legant que els petits presentaven "hematomes" i "símptomes de maltractament", segons ha precisat a Europa Press la seva lletrada a Itàlia, María Eugenia Álvarez.

En contraposició, Arcuri ha indicat a Europa Press que els nens van passar la nit a l'hospital per "relaxar-se". "Quan vaig arribar el metge em va dir: decideix tu, es poden quedar a la nit amb tu o et pots anar. Però com era tardedespués de tot el merder vaig decidir que es quedessin aquí i ara ja ens anem, però podria haver allunyat a la mare" si hagués volgut, ha afegit el progenitor.

El seu equip jurídic estudia en aquests moments les mesures a prendre per limitar temporalment l'accés de la mare als petits per entendre que els està fent "un dany irreparable". Al·leguen que és la "tercera o quarta" vegada que actua d'aquesta manera i subratllen que la Fiscalia italiana ha arxivat les vuit denúncies per maltractament que ha presentat contra ell i també les relacionades amb els nens.

La defensa de Rivas ha recorregut aquest arxiu i l'assumpte s'abordarà en una vista el 3 de juliol.

Des de la defensa de Arcuri recalquen que tant els serveis socials com un psicòleg fan seguiment dels menors al seu domicili italià i els visiten setmanalment, pel que veuen en l'actitud de Rivas una "estratègia" de defensa.

Joana Rivas va formalitzar fa uns dies davant del Tribunal Suprem seu recurs contra la sentència que confirma la seva condemna a cinc anys de presó per sostracció de menors, després que a l'estiu de 2017 romangués un mes en parador desconegut amb els seus fills incomplint les resolucions judicials que l'obligaven a lliurar-los-el pare.

El Parlament reprova Torra

El Parlament ha aprovat avui una moció, presentada pel PSC, en la qual insta el president Quim Torra a presentar una qüestió de confiança o convocar eleccions, donada la situació d'inoperància i bloqueig del Govern. PP, Ciutadans i Catalunya en Comú-Podem han votat a favor de la moció, mentre que Junts per Catalunya i ERC l'han rebutjat. La CUP no ha participat en la votació, el que ha permès que la iniciativa hagi tirat endavant només per un vot, 62 a favor i 61 en contra. Torra ja va avançar ahir que pensa fer cas omís d'aquesta reprovació.

La moció del PSC proposava instar Torra a sotmetre a una qüestió de confiança o convocar eleccions, un cop constatada la paràlisi governamental que provoca la pèrdua de majoria independentista i la pròrroga de dos pressupostos. El president català ja va avançar en la sessió d'ahir que no està disposat a avançar els comicis catalans i va reptar a l'oposició a presentar una moció de censura i un candidat alternatiu a la presidència de la Generalitat, aprofundint així en les diferències entre PSC i Ciutadans .

La CUP una altra vegada en el fidel de la balança

La CUP torna a jugar el seu paper de balança de la política catalana. La seva absència inesperada de l'hemicicle en una votació que es preveia destinada al fracàs ha deixat a Quim Torra, per primera vegada des que va ser investit, en minoria i davant un eventual abisme polític. Gràcies al moviment dels anticapitalistes, el Parlament ha aprovat aquest dijous demanar al president de la Generalitat que convoqui eleccions anticipades o se sotmeti a una qüestió de confiança.

En canvi ahir, després d'una pregunta parlamentària de la diputada dels Comuns, Jéssica Albiach, el president descartava aquesta convocatòria. "Nosaltres no convocarem eleccions, nosaltres tenim la majoria suficient per tirar endavant el nostre programa de govern, entre altres coses perquè si tu no governes et governen, i nosaltres volem governar".

Torra, que va reivindicar que "tenim el 49 per cent de suport d'aquesta cambra", ha afegit que "nosaltres tenim un pla que volem complir, nosaltres estem treballant amb tot el rigor i tota la professionalitat per tirar-lo endavant; seria una gravíssima irresponsabilitat en aquest moment per a Catalunya plantejar eleccions, i nosaltres volem ser un Govern responsable i que governa ".La CUP no ha participat en la votació, el que ha permès que prosperi una moció del PSC que insta Torra a sotmetre a una qüestió de confiança o convocar eleccions.

Torra es resisteix ara a convocar eleccions

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha canviat de parer respecte a la convocatòria d'eleccions en cas de no tenir uns Pressupostos aprovats. El passat mes d'agost, Torra apostava per uns nous comicis en cas de no aprovar-se els comptes del seu Govern. En canvi ara, considera que n'hi ha prou amb tenir majoria.

En efecte, a l'agost de 2018, Torra, en declaracions a l'ACN, apostava per la dimissió en cas de no aprovar els comptes i reflexionava que "els governs solen dimitir si els seus pressupostos no són aprovats i em sembla que això és un mandat democràtic d'autoexigència ".

És de suposar que davant d'aquesta tessitura el president viatge els propers dies a Waterloo abans de prendre una decisió per tal de rebre les instruccions del fugat Puigdemont.

Paqui Granados, l'assessora feminista que ha 'arruïnat' la vida a Juana Rivas

Joana Rivas i Paqui Granados

Javier Negre dedica el seu 'Informe Negre' d'aquesta setmana a l'assessora feminista Paqui Granados.

https://cope-cdnmed.agilecontent.com/resources/mp3/9/4/1553510972849.mp3

Aquesta setmana, el Infome Negre està dedicat a Paqui Granados, la feminista que va assessorar de la pitjor de les formes a Juana Rivas fins conduir-lo a una condemna a cinc anys de presó. Ja saps que fa uns dies, l'Audiència Provincial de Granada ratificava la condemna a cinc anys de presó per dos delictes de sostracció de menors imposada a Juana Rivas després d'estar en parador desconegut a l'estiu de 2017 per no lliurar els seus fills al pare Francesco Arcuri . I dimecres passat, un jutge italià li treia la custòdia i l'acusava de manipular-los. El mal assessorament per part de Granados i la fe cega en ella de Juana van ser claus en el desastre judicial d'aquesta última.

Granados, nascuda a la localitat granadina de Benalúa de les Viles en els 60, era la directora del Centre d'Atenció a la Dona i responsable d'Igualtat a l'Ajuntament de Maracena i portava des dels anys 80 defensant els drets de les dones. El cas de Juana Rivas el va catapultar fins a la fama de la causa feminista. Es va convertir en un referent del feminisme més radical i fins i tot va començar a fer els seus bolos per tot Espanya.

Joana Rivas, que és procedent de Maracena, va acudir a Paqui Granados com a responsable del centre d'Atenció a la Dona de l'Ajuntament de Maracena al juny de 2016 per denunciar que estava sent víctima de maltractaments i explicar que no volia tornar als seus fills al seu pare que estava a Itàlia. Paqui es va convertir, tot i que no estava col·legiada com a advocada, en l'assessora legal i mediàtica de Juana Rivas a qui va recomanar convertir la seva causa en un assumpte públic.

Ja comptem fa uns mesos en aquest espai que la Llei de Violència de Gènere a Andalusia permet a funcionaris municipals de l'estil de Paqui Granados obrir un procediment per violència de gènere contra un home i fins i tot posar-li un psicòleg quan la seva parella es queixa d'un presumpte maltractament sense ni tan sols presentar denúncia policial, informe de lesions o informe forense.

Aquesta situació, que ara vol corregir Vox exigint als avaluadors dels casos de violència de gènere una titulació específica, ha donat molt poder a figures de l'estil de Paqui Granados que proliferen en altres punts d'Andalusia i que han obert judicis paral·lels a alguns homes sense haver intervingut denúncia i les seves dones en víctimes de violència de gènere i beneficiàries d'ajuts socials. El centre d'atenció a la dona de Maracena dirigit per Granados va donar a Juana Rivas la categoria de víctima de violència de gènere abans que es passés per la comissaria i sense que realment hi ha proves d'això.

Paqui Granados va aconsellar a Juana Rivas amb arguments que cap advocat amb dos dits de llums li hauria donat. Segons fonts del cas, va ser ella la que li va recomanar que interposés la denúncia per maltractaments a Francesco Arcuri el 12 de juliol d'aquest any. Era el començament d'una estratègia suïcida que consistia a al·legar sense cap prova violència masclista i a partir d'aquí saltar-se la legalitat i pressionar la Justícia mitjançant els mitjans de comunicació.

La denúncia va ser presentada en una jurisdicció errònia (els fets van succeir a Itàlia, però s'han denunciat a Espanya i mesos després), ia falta de proves tot es va intentar donar suport en què Arcuri havia estat denunciat per maltractaments el 2009 i en el testimoni de l' fill gran de la parella, la declaració no és vista a Itàlia com incriminatòria per al pare. La psicòloga acabarà sostenint, de fet, que la mare porta mesos pressionant-i manipulant. La majoria dels mitjans van donar per bona la versió de Rivas, es van posicionar a favor d'ella sense ni tan sols haver-se estudiat bé el cas o escoltar a l'advocat de Arcuri. I si ho van fer malament per ells.

La Justícia va determinar que Joana Rivas havia de lliurar als seus fills, però Granados li va recomanar que no els lliurés i li va donar suport quan es va amagar durant gairebé un mes amb els seus fills saltant-se el mandat judicial de l'Audiència Provincial de Granada que fins en dues ocasions havia ordenat a Juana Rivas "la restitució immediata" dels seus fills al progenitor. La desobediència de la granadina va obligar a la jutgessa a activar una ordre de crida i cerca. Va ser Granados la qual es va encarregar de redoblar la pressió mediàtica i va forçar la mobilització social i política quan Joana es trobava en parador desconegut amb les seves criatures.

I incomprensiblement, els polítics van donar suport a Juana Rivas durant la seva fugida. Des del president del Govern, Mariano Rajoy, fins a la llavors presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz. A veure qui anava a ser el maco d'anar en contra d'una dona que tenia el suport del carrer i dels mitjans. Susana Díaz va arribar a tuitejar, el 25 de juliol de 2017, només un dia després que el jutge de guàrdia donés a la mare 48 hores per lliurar als nens a la Comandància de la Guàrdia Civil: «Tot el meu suport a Juana Rivas a la seva lluita per protegir els seus fills. Els nens també són víctimes de la violència masclista ».

No obstant això, la Confienza de Rivas en Granados es va trencar quan va veure que era condemnada a cinc anys de presó per sostracció dels seus dos fills. Va ser aquí quan, segons el seu entorn, la imatge de Granados se li va enfonsar, El mateix jutge de Granada, Manuel Piñar, li va arribar a dir a Rivas que va estar malament assessorada. La seva defensa va tractar d'al·legar aquest motiu per a exonerar de qualsevol responsabilitat penal, però la resposta del magistrat va ser contundent. "Doncs haver triat millor als seus advocats", li va dir el magistrat en referència a "Paqui" que té molt a veure en el fet que si no ho evita el Suprem, Rivas vagi a la presó, es quedi sense la custòdia dels seus fills durant sis anys i hagi de sotmetre a un tractament per reaprendre a ser mare.

En la seva sentència el jutge menysprea l'assessora feminista en recollir així l'entrada en escena de Granados: "L'acusada pren part en una campanya mediàtica, amb roda de premsa inclosa, al capdavant de la qual apareix una tal Francisca Granados Gámez, qui va adoptar la funció de portaveu i assessora legal de Juana, arribant a manifestar el 25 de juliol [de 2017] que els menors no havien estat lliurats ».

Paqui Granados, però, se'n va de rosetes després de la seva 'paperot'. I tot perquè la denúncia per intrusisme que li va interposar el Col·legi d'Advocats de Granada contra ella no va prosperar ni tampoc va ser condemnada quan la Justícia li va investigar per induir a la dona a escapolir-se amb els seus fills. I això malgrat que el jutge italià que li ha retirat la custòdia dels seus fills deixa clar que Joana Rivas sempre pren les seves decisions a partir d'una referència externa i aquesta referència no era altra que Paqui Granados.

Francisca Granados, la veu que xiuxiueja a Juana Rivas

Joana Rivas al costat del seu assessora jurídica, Francisca Granados, el passat dimarts 25 de juliol.

Francisca Granados és l'assessora jurídica de la mare de Maracena. L'advocacia espanyola ha hagut d'emetre una nota aclarint que no és lletrada.

Joana Rivas està "feliç" i "descansant" al costat dels seus dos fills. Després de gairebé un mes il·localitzable, aquest dimarts la mare de Maracena (Granada) reapareixia voluntàriament i, després de ser detinguda, un jutge la deixava en llibertat. Malgrat aquesta petita victòria, el culebró judicial segueix endavant i no sembla inclinar-se a favor de Juana, que segueix obligada a lliurar als seus fills.

Fins al moment, l'únic que ha aconseguit és desactivar l'ordre de recerca i captura que pesava sobre ella des del 8 d'agost. Precisament aquest dimarts, quan Juana Rivas posava fi a la seva fugida, la titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Granada -la que instrueix la via penal- es trobava de vacances. Aquest contratemps va provocar que s'encarregués de prendre declaració el jutge de guàrdia (Jutjat d'Instrucció número 9), que va ser qui va decretar la seva posada en llibertat.

Però tota la resta segueix igual. És a dir, en l'àmbit penal Joana Rivas manté la seva condició de investigada per suposats delictes de sostracció il·legal de menors i desobediència a la justícia; i pel que fa a la via civil, una sentència ratificada fins a dues vegades per l'Audiència Provincial de Granada s'ordena la "restitució immediata" dels petits a Itàlia, on viu el pare, Francesco Arcuri. S'espera que aquest dijous, quan la jutge torni al seu lloc de treball, es pronunciï sobre la declaració de la veïna granadina.

Fins ara, totes les decisions judicials preses per Juana Rivas i el seu equip legal han anat complicant la seva situació processal. Des que al maig de 2016 es va escapar d'Itàlia al costat dels seus fills, es va posar en mans de Francisca Granados (Paqui), directora del Centre de la Dona i responsable d'Igualtat a l'Ajuntament de Maracena. Després de rebre atenció, el 12 de juliol d'aquest any va presentar una denúncia de maltractaments contra Arcuri. El genovès ja havia estat condemnat per un delicte de lesions en l'àmbit familiar el 2009. Des de llavors, Francisca Granados ha exercit d'assessora legal i portaveu de Juana Rivas.

"Joana Rivas està malament assessorada". És una opinió que comparteixen els seus detractors, però també els seus defensors més acèrrims. Aquestes paraules les han pronunciat des del pare italià fins a la presidenta de l'Associació de Dones Separades i Divorciades, passant per l'ex defensor del menor Javier Urra. "Ha estat aconsellada no malament sinó pèssimament", deia Ana María Pérez del Camp, fundadora de l'esmentada plataforma feminista a 1973.

Joana Rivas reapareix a través d'una carta

Fa més de 20 dies que Joana Rivas porta en parador desconegut amb els seus fills. El 26 de juliol va incomplir l'ordre judicial de lliurar els menors al pare i el 8 d'agost, després de no comparèixer en seu judicial, el jutge va dictar unaorden de detenció. Aquest dilluns, aprofitant les diferents concentracions, Joana, que segueix sense aparèixer, ha enviat un missatge a la justícia.

"Si us plau, si en la seva mà encara queda alguna cosa en el que ens pugui ajudar, que ho faci", comunicava, deixant clar que seguirà oculta i aclarint que, tot i que està fugida, no sent "que estigui fent res fora de la llei" .

Podia haver actuat millor la veïna granadina? Repassem els diferents moments dins del cas de Juana Rivas on l'assessorament rebut podia haver estat millorable. Algun d'ells resulta fins i tot anecdòtic i no afecta el pla jurídic.

Escriure a un mort

Hores abans d'acabar amb la seva desaparició voluntària, Joana Rivas feia pública una carta emesa al president del Govern, Mariano Rajoy, al fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i al president del Tribunal Constitucional. No obstant això, el nom que acompanyava a aquest últim càrrec no era el de Juan José González Rivas. La missiva es referia a un home mort: Manuel García-Pelayo.

El jurista García-Pelayo va presidir molt abans que González Rivas l'Alt Tribunal. Ho va fer entre els anys 1980 i 1986. De fet, va ser el primer titular de la institució, que naixia al començament dels 80.

Granados no és advocada

A dia d'avui, Francisca Granados representa per Joana Rivas seu nexe més directe amb la justícia. Li dóna suport jurídic i social. Però Granados no és lletrada. Ha hagut de aclarir-ho el Consell General de l'Advocacia Espanyola, que en un comunicat va haver de desmentir aquesta dona fos advocada. "Maria Francisca Granados no figura inscrita en l'actualitat com col·legiada en el Cens de lletrats de cap Col·legi d'Advocats d'Espanya".

Això vol dir que Granados "no està legitimada per exercir cap de les funcions inherents a l'exercici professional de l'advocacia". Així, "qualsevol actuació seva en aquest àmbit es trobaria al marge del degut control deontològic", puntualitza l'advocacia espanyola.

Acusada d'intrusisme professional

Després de les diferents manifestacions en suport de Juana Rivas difoses per Francisca Granados, la defensa Arcuri va posar en marxa l'estudi d'accions legals contra aquesta dona. En concret, l'advocat del pare italià es querellarà contra la directora de l'àrea d'Igualtat de l'Ajuntament de Maracena per possibles delictes d'intrusisme professional i contra l'administració de la justícia.

"Està exercint de jurista sense tenir el títol d'advocat", deia a L'ESPANYOL Adolfo Alonso, lletrat de Francesco Arcuri. "No penso dedicar ni un minut del meu temps al senyor Arcuri", contestava l'assessora de Juana després de ser preguntada sobre aquesta qüestió.

Els dos 'cops de maça' del Constitucional

Joana Rivas ha tocat fins a dues vegades les portes del Tribunal Constitucional. I les dues vegades la resposta ha estat negativa. A la primera inadmissió, el 31 de juliol, l'Alt Tribunal va considerar que era prematur i que abans calia esgotar la via judicial ordinària. La segona vegada es rebutjava avalar la mare perquè el TC va considerar que el recurs estava fora de termini.

Per l'assumpte del Constitucional, Juana va rebre l'assistència jurídica de dos advocats: Almudena Mendoza i Juan Ramón Montero. El Constitucional va considerar que els advocats de Rivas van triar una via errònia per impugnar la decisió judicial que ordenava el lliurament dels nens. Francisca Granados ha titllat aquest revés judicial de "cop" i va anunciar que recorreria a Estrasburg.

Una foto que perjudica Juana

Quan el 14 de desembre de 2016 el Jutjat de Primera Instància va dictaminar que els fills de Joana havien de ser retornats a Itàlia, Francisca Granados va posar en marxa una petició a la plataforma Change.org. Al gener de 2017 la veïna granadina es va presentar al Congrés per demanar ajuda al Ministeri de Justícia. A Madrid va lliurar 150.000 signatures d'una petició en contra que la Justícia permetés que els pares maltractadors tinguessin contacte amb els seus fills.

A les fotos davant de la cambra baixa apareix al costat de Vanessa Skewes, una dona xilena que va portar als tribunals la seva exparella per agredir-la i violar-la. Poc després es va demostrar que les seves denúncies eren falses, tal com va destapar el diari El Mundo.

Plataformes en suport a Juana Rivas, a la recerca i captura per no lliurar els seus fills al pare. Efe

L'ex de Juana Rivas es querella contra l'alcalde de Maracena per protegir-la

Després de les protestes d'aquest dilluns, l'advocat de Francesco Arcuri emprendrà accions legals contra l'ajuntament i contra l'assessora de la mare. "El que ha passat avui és inacceptable", explica el lletrat del pare italià.

La defensa de Francesco Arcuri presentarà en els pròxims dies una querella contra l'Ajuntament de Maracena pel suport que la corporació municipal està oferint a Juana Rivas, la mare que es troba il·localitzable al costat dels seus fills. En concret, i segons ha pogut saber EL ESPANYOL, el lletrat de l'exparella de Juana Rivas, Adolfo Alonso, emprendrà accions legals contra l'alcalde d'aquest municipi granadí, Noel López Linares (PSOE), per un delicte de prevaricació i contra l'assessora legal de la mare fugada, Francisca Granados, per un delicte d'intrusisme professional i un delicte contra l'administració de justícia.

"El que ha passat avui és inacceptable i més sent fet per persones vinculades a un ajuntament", explica a aquest diari l'advocat Adolfo Alonso referint-se a les diferents concentracions celebrades aquest dilluns en diverses ciutats d'Espanya per recolzar la causa de Juana Rivas. Alonso al·lega que aquestes protestes han estat publicitades i patrocinades pel consistori i, en particular, per la directora de l'àrea d'Igualtat de Maracena, Francisca Granados.

Francesco Arcuri portava dies pensant en denunciar al consistori, però les manifestacions d'aquest dilluns han estat la gota que han fet vessar el got. Fa dos dies, la corporació municipal publicava una declaració institucional mostrant el seu suport a la mare i sol·licitant "mesures urgents enfront del que sens dubte constitueix una resolució judicial injusta que implica un risc tant per Joana com per als seus fills".

"Actuació imprudent"

Aquest dilluns, i "a la vista dels incidents d'avui clarament dirigits per donya Francisca Granados, la qual està realitzant una actuació imprudent", posarà en marxa l'estudi d'accions legals contra ella i l'alcalde. Arcuri denunciarà que Granados, assessora legal de Juana Rivas des de juliol de 2016, exerceix de jurista "sense tenir el títol d'advocat", de manera que estaria cometent un presumpte delicte d'intrusisme professional.

Arcuri també demanarà investigar a Noel López, alcalde de Maracena, per pressionar a l'administració de justícia a través de marxes organitzades al carrer i per demanar a la ciutadania que les secundi. "Demanem saber com ha funcionat l'ajuntament, perquè això és un disbarat", es queixa Alonso.

També atribueixen al regidor socialista un delicte de prevaricació per donar publicitat des del consistori a la fallada de la sentència de violència de gènere de 2009, "atemptant l'Estat a l'honor" del pare italià.