Íñigo Urkullu i Carles Puigdemont, en la presa de possessió del lehendakari. (EFE)
El Proper dimarts va arrencar l'anomenada Conferència de Presidents, Pretén ser un nou marc on es pugui reprendre un diàleg trencat entre el Govern central i les Comunitats basca i catalana. Rajoy confiava que aquesta conferència de presidents fos el punt de partida d'una nova etapa de diàleg fructífer amb totes les comunitats, i per descomptat pensava de manera especial a Catalunya, la participació s'hauria interpretat en el Govern com un «gest» positiu per buscar una solució viable i legal enfront del desafiament independentista. Malgrat aquestes absències, confirmades des de fa setmanes, a La Moncloa es neguen a parlar de «fracàs» en una cimera que estarà agafi des del principi.
El president va demanar fa només dos dies aquest «primer pas» a Puigdemont. Però aquest no ha mogut un mil·límetre la seva posició. Però dos irresponsables, Urkullu i Puigdemont assistiran a ella, amb el propòsit de boicotejar qualsevol acostament.
El Govern de Rajoy va fer ahir una nova invitació als líders autonòmics del País Basc i Catalunya perquè canviïn d'opinió i acudeixin el proper dimarts a la VI Conferència de presidents. L'agenda de temes que es tractaran és «enormement important», i «exigeix» la presència tant d'Íñigo Urkullu com de Carles Puigdemont, va assegurar ahir el ministre i portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo.
I tot això és cert ja que s'han traslladat a aquest fòrum 10 acords que es volen aprovar i que interessen molt a les dues comunitats.
El Govern ha volgut potenciar aquest fòrum i té preparats ia deu esborranys d'acords, consensuats amb els participants, perquè s'aprovin dimarts al Senat. Un d'ells es refereix al funcionament mateix del cim, perquè se celebri anualment, «com a òrgan de màxima cooperació entre el Govern d'Espanya i les comunitats autònomes». Es tracta de tot un canvi d'actitud per part del Govern de Rajoy, que només havia convocat una cimera fins ara, el 2 d'octubre de 2012. En aquella ocasió van estar Artur Mas, com a president de la Generalitat, i Patxi López, com a lehendakari . Però ni els resultats i ni els acords van passar a la història. I és aquí on el Govern vol introduir els majors canvis, perquè la cimera sigui realment efectiva.
El portaveu del Govern va repassar ahir la llista dels altres nou acords que es volen aprovar. El primer és sobre la sostenibilitat de l'Estat de Benestar i el nou model de finançament autonòmic. Els signants volen crear en un termini d'un mes una comissió d'experts, integrada pels que proposi l'Estat i un per Comunitat. Aquesta Comissió començarà a treballar de forma immediata i en ella també participarà l'Autoritat Fiscal Independent (Airef). La intenció de l'Executiu és mantenir la invitació als absents, en aquest cas a Catalunya per ser part fonamental en el sistema de finançament, perquè s'incorporin als treballs d'aquesta Comissió d'experts. De forma paral·lela, es pretendre abordar el sistema de finançament de les entitats locals.
Sistema de dependència
En un mes també es constituirà una altra comissió per analitzar el sistema de dependència, i determini la situació actual, la seva sostenibilitat i les possibles vies de finançament en el futur per part de l'Estat.
El segon esborrany d'acord se centra en una estratègia nacional davant del repte demogràfic. Els presidents es comprometen a que en 2017 s'aprovi aquesta estratègia, amb una resposta per pal·liar el progressiu envelliment de la població, del despoblament territorial i dels efectes de la població flotant.
En l'acord sobre el Pacte per l'Educació, es demanarà al Govern que es convoqui la Comissió General de les Comunitats Autònomes, per celebrar un debat monogràfic.
La cooperació en matèria de protecció civil serà també motiu de consens. En el primer trimestre haurà d'estar constituït el Consell Nacional de Protecció Civil. Un altre dels acords es centra en el desenvolupament i aplicació de la llei de garantia de la unitat de mercat i de la mobilitat interadministrativa. També aquí el contingut és bastant genèric: avançar en la cooperació, «treballar lleial i conjuntament» per potenciar la mobilitat, analitzar la interinitat en els serveis públics essencials, impulsar l'Administració Digital ...
Els presidents es comprometran a crear en un termini de tres mesos un grup de treball per posar en marxa la targeta social. També es garantirà la participació de les comunitats en el desenvolupament reglamentari del Decret Llei del Bo Social. Es coordinaran mecanismes per identificar els consumidors vulnerables de major severitat per assegurar el subministrament elèctric, i s'identificaran els programes socials.
A més, es pretén convocar la Conferència per a Assumptes Relacionats amb la Unió Europea, per agilitar la presa de decisions, i s'examinarà el sistema de transmissió d'informació. No faltarà un acord sobre l'ocupació, dirigit a modernitzar els serveis públics, millorar el Sistema de Formació Professional i afavorir l'ocupabilitat de col·lectius vulnerables.
Esborranys d'acord
Finançament autonòmic
En un mes es crearà una comissió d'experts, que farà l'anàlisi per a un nou model de finançament autonòmic, en els principis de solidaritat, suficiència, equitat, transparència, corresponsabilitat fiscal i garantia de l'accés dels ciutadans. De forma paral·lela, s'abordarà la reforma del sistema de finançament local.
Estratègia demogràfica
En 2017 haurà d'estar aprovada l'Estratègia Nacional davant del Repte Demogràfic, que dissenyarà una resposta conjunta i de futur per a pal·liar el problema del progressiu envelliment de la població, el despoblament territorial i dels efectes de la població flotant. Es defensarà la resposta davant les institucions de la UE.
Pacte per l'Educació
S'ha d'encomanar al Govern d'Espanya la sol·licitud de convocatòria de la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat per celebrar un debat monogràfic sobre educació, que incorpori les aportacions de les autonomies als treballs del Pacte d'Estat social i política per l'Educació.
Cooperació en protecció civil
Abans del 31 de març es constituirà el Consell Nacional de Protecció Civil. A partir d'un treball conjunt, es pretenen configurar les actuacions administratives en la matèria com un sistema coordinat que inclogui totes les aportacions i mitjans de què disposes les diferents administracions espanyoles.
Unitat de mercat
L'objectiu és avançar en la cooperació entre administracions públiques per garantir la unitat de mercat, la bona regulació en el territori nacional i la mobilitat interadministrativa. Els signants es comprometen a treballar «lleial i conjuntament» per potenciar aquesta mobilitat voluntària.
Impuls de la targeta social
En tres mesos es crearà un grup de treball amb participació de l'Administració General, les comunitats, les ciutats autònomes i la Federació de Municipis i Províncies per al disseny i la posada en marxa de la targeta social., Que serà una clau d'accés al Registre de Prestacions Socials Públiques.
Pobresa energètica
Coordinació de mecanismes de comunicació entre administracions i les empreses del sector elèctric que permetin identificar als consumidors vulnerables de major severitat, amb la participació dels serveis socials. Identificar els programes socials existents per sufragar-los el subministrament.
Comunitats i Unió Europea
Es preveu la convocatòria de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb la Unió Europea, per a analitzar el seu funcionament i assegurar-se una major agilitat i flexibilitat. Reforçar la dimensió europea en el marc de les conferències sectorials, que participaran més en la posició espanyola davant la UE.
Polítiques d'ocupació
Modernització dels serveis públics d'ocupació i millora dels instruments de coordinació. Millorar el Sistema de Formació Professional per a l'ocupació, sobretot en Formació Dual. Afavorir l'ocupabilitat de col·lectius vulnerables, com els majors de 45 anys que siguin aturats de llarga durada.
Reglament de la Conferència
La Conferència de Presidents se celebrarà anualment, com a òrgan de màxima cooperació entre el Govern d'Espanya i les comunitats autònomes. Es modificarà el reglament perquè el Comitè preparatori tingui funcions d'impuls, seguiment, avaluació i execució dels acords adoptados.Los absentistes i el manifest contra la hispanofòbia
Cansament dels ciidadanos davant de tanta provocació que no va enlloc
En la societat espanyola es percep una atipament cap a la impostura dels dirigents nacionalistes que arrosseguen els ciutadans d'aquest credo a interioritzar el que és espanyol com a hostil als seus interessos. Hauria de quedar clar als bascos i als catalans, pensin com pensin, que els seus presidents no s'absenten, sinó que practiquen l'absentisme polític, lesiu, sens dubte, per als interessos de Catalunya i Euskadi.
Dimarts que ve en la Conferència de Presidents haurà dos irresponsables absentistes: els presidents basc i català. Tots dos, malgrat les seves diferències, participen del injust recurs de protagonitzar 'performances' que culpabilitzen a l'Estat, i, per derivació, a Espanya, dels mals, insuficiències i frustracions -Certs o inventats- que afecten les seves respectives comunitats. Ho acaba de dir Josep Piqué: a Catalunya s'ha permès que Espanya sigui la "culpable" de les incapacitats de la seva classe dirigent, abans nacionalista i ara secessionista.
En la societat espanyola -inclosa bona part de la catalana i la basca- es percep una satisfan gairebé insuportable (també una significativa indiferència als seus proclames) cap a la impostura dels dirigents nacionalistes que, mitjançant una subreptícia hispanofòbia, arrosseguen als ciutadans d'aquest credo a interioritzar el que és espanyol com a hostil als seus interessos. Es permeten, per excitar permanentment aquest estat d'emotivitat negativa, martellejar amb la tesi de la "baixa qualitat" de la democràcia espanyola quan -com bé subratlla el manifest de Concòrdia Cívica- si el sistema de llibertats amb el consegüent desafiament a les lleis s'ha deteriorat, ha estat, precisament, a Catalunya i al País Basc. En el primer cas, la Constitució s'infringeix palesament; i en el segon, a més d'ocultar qualsevol símbol espanyol, encara es viu sota les seqüeles més terribles de la seva recent història.
Els ciutadans bascos i catalans no entendran que els seus presidents no assisteixin a una reunió on es van a prendre acords sobre temes molt importants que afecten tot el conjunt de la població i que els afectaran en un futur perquè els seus dirigents hagin deixat de complir amb la seva obligació i s'hagin autoexclòs.
