Mostrando entradas con la etiqueta La Crida. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta La Crida. Mostrar todas las entradas

miércoles, 29 de enero de 2020

Eleccions anticipades en diferit

Elecciones después de Presupuestos

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat en una declaració institucional des de Palau que "aquesta legislatura no té més recorregut" i que convocarà eleccions després que el Parlament aprovi els Pressupostos. "Un cop s'hagin aprovat els pressupostos al Parlament, anunciaré la data de les eleccions", ha afegit.

Torra ha parlat de "deteriorament de la confiança mútua que es necessita en els moments més decisius" i ha remarcat que el Govern no pot funcionar sense lleialtat entre els seus socis "." Dilluns el consens de l'independentisme no es va respectar i es va dEIC a la intempèrie la presidència de la Generalitat ", ha lamentat sobre la decisió de Parlament d'acceptar la suspensió de la seva acta de diputat.

El president ha fet una crida a "recuperar un rumb d'unitat" que, segons ell, "s'ha esmicolat per decisions no consensuades, ni tan sols informades". "Cal que els catalans, que s'han guanyat el dret a viure en llibertat, tinguin un govern que els representi", ha afegit.

Finalment, ha assenyalat que ara "és l'hora de la màxima responsabilitat, cal posar el país i les seves necessitats per sobre de qualsevol interès partidista". "Aquest país necessita que aprovem els pressupostos de 2020", ha conclòs.

Però quan serà la convocatòria d'eleccions?

No ho ha dit. Serà aviat, ja que el rellotge de Torra va en contra seu. Simplement ha avançat que seran a partir de la seva reunió amb Pedro Sánchez el divendres de la setmana que ve (cosa que ja no té cap objecte, ja que Torra no pensa seguir) i l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Això és molt més complicat ja que cap partit podria acceptar els pressupostos de l'anterior govern que limitarien el seu futur marc d'actuació.

Jo crec que Torra simplement pretén guanyar temps fins a trobar un candidat que els pugui garantir la victòria electoral, cosa que Junts x Cat manca, a l'descartar el mateix Torra. L'anunci de Torra obliga Junts per Catalunya, la Crida i el Pdecat a improvisar un candidat, llevat que Puigdemont es torni a presentar.

Es busca candidat posconvergente a la Generalitat

L'avançament electoral obligarà a l'espai posconvergente a improvisar un candidat. Fracturats en tres organitzacions -Junts per Catalunya (JxCat), la Crida per la República i el Pdecat (el partit directament hereu de Convergència) - els nacionalistes de la corda de l'pròfug Puigdemont no tenen a diferència d'ERC d'un líder inqüestionable per concórrer als comicis. Per part dels republicans està clara la candidatura de Pere Aragonès, mà dreta de l'pres Oriol Junqueras i vicepresident autonòmic, mentre que les peripècies judicials i la manca de banqueta dels posconvergentes compliquen la designació d'un presidenciable.

Puigdemont podria donar el pas, encara que no renunciarà a l'acta d'eurodiputat i no només per la immunitat, que pot decaure si prospera el suplicatori, sinó pels rèdits econòmics que li reporta, molt més elevats que els de el "Parlament", i que podrà seguir cobrant tot i que s'hagi de recloure a la seva mansió de Waterloo. Seria, doncs, una candidat "fake" sense cap possibilitat d'arribar a la presidència encara que guanyés les eleccions, com ja va passar en els comicis de el 21 de desembre de 2017.

Laura Borràs, la cap de files nacionalista al Congrés, està descartada donada la investigació judicial per les presumptes adjudicacions irregulars quan presidia la "Institució de les Lletres Catalanes", entre 2013 i 2017, a un individu que recentment ha estat condemnat per tràfic de drogues i falsificació de moneda.

Va sonar el nom de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digital i Administracions Públiques, per suplir Torra en la hipòtesi d'esgotar la legislatura. Per a aquest supòsit també es postulava Albert Batet, portaveu de el grup al Parlament. També es va citar el nom de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, fidel a Puigdemont, Tots ells semblen ara descartats i davant el buit,

Quedaria Artur Mas

Per això apunten els noms d'Elsa Artadi i Artur Mas. La primera dirigeix ​​el grup municipal d'JxCat a l'Ajuntament amb més pena que glòria, lluny de el protagonisme que tenia com a primea portaveu d'l'executiu de Torra. Pel que fa a Artur Mas, es dóna la circumstància que la seva condemna d'inhabilitació conclou el proper 23 de febrer, per la qual cosa no hi hauria cap impediment legal que li impedís presentar-se.

L'expresident Mas segueix actiu en el Pdecat, tracta de mantenir la seva influència i ha manifestat en més d'una ocasió que no li importaria tornar a presentar-se. És una opció davant la falta de candidats a l'entorn de Puigdemont, que segueix exercint com a líder natural de l'món posconvergente però que no sembla tenir més conills tipus Torra al barret de copa.

miércoles, 12 de junio de 2019

La liquidació de "la Crida" primer pas per anar a eleccions a Catalunya

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont (i) i l'expresident Artur Mas. (EFE)

Mas es reunirà amb Puigdemont per pactar enterrar la Crida i apostar per JxCAT

Mas sap que si JxCAT ha de tenir un futur, necessita més: que funcioni com un veritable partit polític i que les llistes no es tanquin per dels capricis de Puigdemont

La Crida ha mort, visca JxCAT. Aquest seria el resum de l'agenda de la reunió que mantindran a Waterloo (Bèlgica) el expresident Artur Mas i Carles Puigdemont a finals d'aquesta setmana, segons han confirmat fonts del PDeCAT i de la resta de sigles implicades en l'operació per reordenar el sobiranisme posconvergente després de la seva debacle en les municipals, on va perdre 1.000 regidors. L'objectiu: agrupar les forces supervivents sota el paraigua de JxCAT i deixar al marge l'experiment populista de la Crida, que per a alguns dels seus principals impulsors, com l'ideòleg i historiador Agustí Colomines, ja estaria morta, però tant en l'entorn de Puigdemont com en el d'Artur Mas prefereixen una altra paraula: 'hibernació'.

Sota aquestes premisses, Artur Mas viatjarà a Waterloo amb l'objectiu que JxCAT sigui el veritable paraigua de l'independentisme. No de tot, només del que ve de Jordi Pujol. Per a això, cal un pacte entre la vella guàrdia que representa el propi Mas, que ni tan sols va arribar a apuntar-se a la Crida, cosa que també van evitar altres històrics del partit com Felip Puig, i l'expresident fugat, el més gran exponent de la branca exaltada del moviment marcat pel fracàs d'octubre de 2017.

Com ha avançat l' 'Ara', aquest acord ja es va dibuixar en el pacte signat entre el president del PDeCAT, David Bonvehí, i el president de JxCAT, Jordi Sànchez, amb el que cap dels dos pot utilitzar la marca electoral de JxCAT sense el permís de l'altre i la creació d'un comitè de crisi paritari per solucionar disputes que puguin anar sorgint.

Però Artur Mas sap que si JxCAT ha de tenir un futur, necessita més: que funcioni com un veritable partit polític, que les llistes electorals no es tanquin en funció dels capricis de Puigdemont i que la nova formació tingui temps suficient per organitzar-se, segons apunten fonts pròximes al expresident.

Aquí s'arriba al primer punt d'acord entre Artur Mas i Puigdemont: si fa falta temps, es descarta anar a eleccions. Per tant, una de les claus és que l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, no convoqui comicis avançats. Si més no, JxCAT necessita un any per a aquesta nova posada a punt. JxCAT ja està registrat com a partit polític des de juliol de 2018. Ara només li falta funcionar com a tal, i per a això necessita temps. Per això, des de fa unes setmanes, tots els tertulians propers a la Generalitat ja estan lliscant la idea que un avanç electoral no seria la resposta adequada en cas que no agradi la sentència del Tribunal Suprem, on es jutja a bona part els líders independentistes.


La casa gran es redueix

El segon punt de coincidència entre tots dos és que JxCAT s'ha de convertir en la nova 'casa gran del catalanisme', el projecte que impulsava Artur Mas el 2007. Ara, la casa gran, casa gran, serà bastant més petita que fa una dècada. Per començar, deixarà fora a ERC, que ha sortit molt reforçada de les municipals després de controlar alcaldies com Tarragona i Lleida. Això suposa vorejar a la Crida. Tampoc tindrà cabuda el 'grauperisme', les candidatures radicals llançades per l'ANC i avalades per Puigdemont. Artur Mas es conformaria que en JxCAT tinguessin cabuda des del sobiranisme de Puigdemont al de la senadora Marta Pascal. Per tant, la Crida quedaria aparcada a l'espera de temps millors.

Puigdemont va prendre el control absolut en les passades generals i europees

A on no hi ha acord és en la confecció de les llistes. Puigdemont va prendre el control absolut en les passades generals i europees: va col·locar al Congrés al seu advocat, Jaume Alonso Cuevillas; al Senat, al seu amic Josep Maria Matamala, i ell mateix es va autoproclamar candidat a les europees, on va aconseguir un gran resultat. Ara, Artur Mas vol evitar que alguna cosa així pugui repetir-se.

Fonts de JxCAT aventuren que Puigdemont li contestarà que sí, que sí, tal com ve fent amb tots els que el visiten a Waterloo: els diu just el que volen sentir, però després fa el que més li convé.

Candidates amb Torra amortitzat

Quim Torra es dóna per amortitzat. I més quan ara no li quedarà més remei que acatar la sentència del Tribunal Suprem. Bonvehí vol que la candidata a la Generalitat sigui la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. Però Puigdemont té idees més radicals, segons apunten fonts del seu entorn en Waterloo. La seva aposta per presidir la Generalitat passa per la exconsellera de Cultura Laura Borràs, qui ja va sonar per a aquest càrrec abans que Torra. Borràs encapçala ara el grup de JxCAT al Congrés, però ni tan sols ha pogut aconseguir grup parlamentari, i amb set escons la seva irrellevància aritmètica facilitaria un retorn de Borràs a la capital catalana.

El que podria malmetre el pacte és ERC. Si els republicans trenquen el Govern de la Generalitat, Torra es veuria obligat a convocar eleccions autonòmiques i JxCAT hauria d'acudir als seus comicis més estratègics amb quatre canyes.