Lledoners aplica l'article 100.2 de l'Reglament penitenciari malgrat que tots dos estan classificats en segon grau.
La junta de tractament de centre penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona), ha acordat aquest dijous permetre que l'exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Raül Romeva puguin sortir de la presó tres dies a la setmana per treballar.
Segons ha informat la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, els apliquen l'article 100.2 de l'Reglament penitenciari que permet flexibilitzar el règim a la presó, malgrat que tots dos estan classificats en segon grau, l'ordinari de privació de llibertat.
Junqueras i Romeva, condemnats el 14 d'octubre de 2019 a 13 i 12 anys, respectivament, podran estar sis hores a el dia, tres dies entre setmana, fora de el centre penitenciari per a acudir a treballar. Ja han obtingut un tercer grau encobert tots els colpistes de l'1-O. Queden únicament a la presó sense permisos pel 1O només Josep Rull i Jordi Turull que probablement l'obtindran en els dies pròxims.
En contra de l'criteri de la Fiscalia
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha defensat la posició de la Fiscalia en contra que la Generalitat de Quim Torra estigui concedint permisos als colpistes condemnats pel Suprem, com si d'un «tercer grau» encobert es tractés. «No és freqüent» aplicar l'article 100.2 de l'Reglament penitenciari als que estan a la presó amb penes de fins a 13 anys «en un termini tan curt» de temps, ha argumentat el fiscal.
Ni és habitual ni és estètic que presos condemnats a penes tan elevades puguin gaudir d'un règim de semillibertat tan aviat quan ni «accepten» que van cometre un delicte ni s'han «compromès» a no tornar a fer-ho.
Especialment polèmica és l'aplicació de l'article 100.2, que permet als reclusos sortir a treballar o prestar tasques de voluntariat durant unes hores a el dia entre setmana, si es té en compte que algun d'ells, com succeeix amb el propi Oriol Junqueras, no ha complert ni una quarta part de l'total de condemna imposada a l'republicà pel Tribunal Suprem després del judici del 'Procés'.
Banyeres de Mariola ha criticat que flexibilitzar l'estada a la presó dels líders separatistes catalans és una forma d'eludir les lleres d'oposició i recurs que té el Ministeri Públic contra les decisions de les juntes de tractament penitenciari de les presons catalanes. I ha manifestat que si es considerava que els interns ja estaven en condicions de ser posats en llibertat «el més raonable hauria estat un tercer grau».
«Si els interns efectivament es considera que estan per a la vida en llibertat, amb acceptació de l'delicte comès i amb compromís o almenys pronòstic de no tornar-lo a fer, en aquest cas el raonable hagués estat la qualificació en tercer grau, que per a això està en la llei de vigilància penitenciària », ha afirmat el representant de l'Ministeri Públic a Catalunya.
Una cosa que, però, no ha succeït fins a la data ja que el mateix Oriol Junqueras, líder d'ERC, ha insistit en nombroses entrevistes i declaracions després de ser condemnat a 13 anys de presó per encapçalar el 'Procés' català, a la tardor de 2017 , en què ho tornarien a fer. «Nosaltres persistirem sempre», va assegurar des de la presó de Lledoners.
El Departament de Justícia de la Generalitat, en mans de la republicana Ester Capella, membre del partit de Junqueras, ha estat l'encarregat de donar suport a la proposta de permisos de les juntes de tractament penitenciari de les presons catalanes perquè els nou presos separatistes fossin classificats en segon grau i no en tercer.
I és que d'haver-se produït la decisió de l'tercer grau, en què els interns només van a la presó per dormir, la Generalitat hauria obert la porta a la Fiscalia perquè presentés un recurs en contra de la mesura davant del Tribunal Suprem. És a dir, davant el tribunal que els va condemnar i que queda fora de l'abast de les competències de la Generalitat de Catalunya i, per tant, de l'control i discrecionalitat que l'Executiu català tindria sobre els líders separatistes empresonats per sedició i malversació.
