Generalitat de Catalunya - Por a signar la compra de les urnes

El president Carles Puigdemont i les diputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel, al febrer.

Aquesta tarda s'ha celebrat una nova cimera de partits i entitats catalans al Palau de la Generalitat per abordar el problema de la manca d'urnes per al referèndum. La mesa de contractació habilitada pel Departament de Governació per a homologar a possibles empreses va decidir ahir dilluns deixar desert el concurs obert el passat mes de maig, després d'acreditar que cap de les dues interessades reunia els requisits associats a la "solvència tècnica de les empreses ". Les empreses no han presentat tota la documentació que acredités la seva solvència econòmica requerida.

Hi han assistit representants del Govern, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, diputats de Junts Sí, la CUP i els presidents de l'ANC i Òmnium s'han reunit a la Casa dels Canonges al Palau de la Generalitat. .

Falten poc més de tres mesos per al referèndum previst per a l'1 d'octubre i la Generalitat no té ni les urnes ni manté activat cap concurs per adquirir-les. El concurs, mancant formalitzar-se la decisió, queda doncs anul·lat i la Generalitat haurà de buscar una alternativa per fer-se amb les seves pròpies urnes de metacrilat. "Analitzarem les vies que hi ha", ha anunciat la portaveu de l'Executiu català, Neus Munté.

Munté no ha aclarit si podrà convocar un nou concurs o optar "per qualsevol altres vies", aferrant-se a la qual "més garanties" doti al Govern català. Per a la consulta del 9-N es van utilitzar urnes de cartró elaborades pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), però el vicepresident d'Economia, Oriol Junqueras, les demandava explícitament de metacrilat per a aquesta ocasió. La consellera de Presidència ha assenyalat que el concurs desert no és més que una demostració de les garanties que s'ha volgut donar al concurs. "Tot està escrupolosament reglat", ha afirmat.

Fa just una setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar investigar la querella de la Fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l'exsecretari general del seu Departament Francesc Esteve, per licitar les urnes per al referèndum.

Tot i la querella que pesava sobre aquest procés, seguia havent-hi dues empreses disposades a proveir les urnes i que havien anat superant els tràmits de la licitació sense retirar-se, però el govern català finalment no les ha homologat.

L'ordre de compra de les urnes, segons les fonts consultades, pot fer-se mitjançant una signatura col·legiada del Govern de Carles Puigdemont en ple, el que podria situar en el punt de mira judicial al president de la Generalitat i tots els seus consellers.

Després de les tensions entre el PDeCAT i ERC al si del govern català viscudes en les últimes setmanes arran precisament de qui es responsabilitzava de la compra de les urnes, Puigdemont i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, amb la resta de consellers i alts càrrecs de la Generalitat van solemnitzar el seu compromís amb el referèndum amb una signatura col·lectiva d'un manifest.

La CUP lamenta que "encara que en la roda de premsa del Govern s'han explicat els problemes, no s'han dit quines són les solucions", cosa que no ajuda a "transmetre la determinació de realitzar el referèndum" que l'Executiu va anunciar per a l'1 d'octubre. Per al partit, el Govern "pot utilitzar el procediment que vulgui, però ha de comprar les urnes i seguir dient que són per al referèndum". Boya ha proclamat després: "Ja n'hi ha prou de pusil·lànimes que busquen subterfugis! Anem de cara, cal comprar-les i això ho ha de fer el Govern".

Els anticapitalistes es queixen que el Govern els hagi "desterrat" en les decisions importants i no els hagi comunicat res. A més, s'han queixat públicament que l'Executiu, per boca de la portaveu, Neus Munté, no hagi explicat avui com es resoldrà el problema de les urnes.

En una entrevista a l'ARA, era Benet Salellas qui aquest dilluns oferia l'entrada al Govern de la CUP per fer-se càrrec de la compra de les urnes si els consellers actuals no ho feien.

Els viatges del "jubilat" Artur Mas

Artur Mas ha pronunciat aquest any conferències a Oxford i Harvard pagades per la Generalitat. El Govern li paga un viatge de 8.000 euros a l' 'inhabilitat' Artur Mas. La Generalitat va donar cobertura econòmica i publicitària a les conferències de l'expresident a Oxford i Harvard per explicar "el cas català"

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha dit a la Universitat de Harvard (EE. UU.) Que s'imagina Catalunya "sent Dinamarca de la Mediterrània", el que passaria per tenir ocupació de qualitat, atur baix, salaris alts, una economia oberta, un estat del benestar robust i sostenible i una democràcia de qualitat.

"Què fem amb Artur Mas?", Es van preguntar un dia els dirigents del PDeCAT. Expulsat de la presidència de la Generalitat per ordre de la CUP i inhabilitat per a ser candidat per haver organitzat la consulta del 9N, l'encara líder de la nova Convergència necessitava una comesa. I el partit l'hi va donar. Però qui paga és la Generalitat.

Aquesta confusió entre partit i institució ha donat lloc al fet que el Govern autonòmic pagui els viatges de l'expresident de la Generalitat. Dit d'una altra manera, hi ha una conselleria, la dedicada a Afers Estrangers, responsable de la diplomàcia catalana. I també un president, Carles Puigdemont, que representa Catalunya en els viatges institucionals. Però Artur Mas, oficialment, ja no forma part d'aquest Executiu.

"EL CAS CATALÀ"

No obstant això, el Departament de Presidència ha pagat 8.055,53 euros pels viatges que va fer a la Gran Bretanya i els Estats Units per pronunciar sengles conferències sobre el cas català a Oxford i Harvard. Així ho admet la titular d'aquesta conselleria, Neus Munté, en resposta a una pregunta parlamentària formulada pel diputat socialista Ferran Pedret a la qual ha tingut accés Crònica Global.

"Quin és el criteri del Departament de Presidència en relació al suport i cobertura dels actes dels expresidents? ¿Assumirà l'administració de la Generalitat algun tipus de despesa en relació amb aquest viatge? ", Va preguntar el socialista.

En la seva resposta, la consellera Munté explica que, efectivament, el Departament de Presidència, "del qual depenen les oficines dels expresidents de la Generalitat, ha assumit unes despeses de 8.055,53 euros (pendents de tancament) per aquest viatge" d'Artur Mas.

L'expresident, afegeix, "va estar acompanyat en els dos viatges pel director del Programa Eugeni Xammar, (Joan Maria Piqué, excap de premsa de Mas recol·locat en aquest càrrec) qui va facilitar tota la informació de totes les activitats del viatge a la Direcció General de Comunicació del Govern, de la qual depenen orgànicament ".

"Aquesta adreça -afegeix- va decidir, en funció dels criteris informatius de cada esdeveniment, quina informació publicitava a través dels canals oficials del Govern i quin es considerava que havia de ser difosa, si cal, a través dels canals de la oficina del President ".

Puigdemont - Nou anunci de l'anunci

Puigdemont havia convocat per a aquesta tarda, una reunió en la cimera dels partits i grups independentistes. per decidir que dia van a realitzar el referèndum secessionista en un camí que va a ser sense retorn de tots aquells que decideixin data i text de la pregunta a realitzar. Abans s'havien fet baixar diversos membres que inicialment s'esperaven que acudissin. El gran absent ha estat Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i, per tant, responsable d'ampliar la base social favorable a la votació secessionista, no anirà a la cimera convocada per aquesta tarda pel president, Carles Puigdemont.

Es tracta d'una reunió eminentment política de la qual, en principi, només s'espera una foto, ja que segons va avançar la consellera de Presidència, Neus Munté, la pregunta i data del referèndum es sabran en un parell de setmanes.

Elena no acudirà a aquesta trobada, que tindrà lloc al Palau de la Generalitat a les cinc de la tarda. Tampoc ho farà Avancem, la plataforma creada per exsocialistes sobiranistes que lidera el mateix Elena. "És una reunió de partits polítics i per tant no estic convocat", El partit En Comú d'Ada Colau i Xavi Domenech ja han comunicat la seva absència

D'altra banda Mariano Rajoy ha obtingut el suport dels dos principals partits de l'oposició, PSOE i Ciutadans, de la negativa de qualsevol negociació per al que ja s'anomena un intent de cop d'Estat i la seva intenció d'estar en contacte permanent pel que que fa a aquest assumpte. Qualsevol proposta de l'executiu català deberña passar per la seva exposició davant el Congrés dels Diputats.

Una roda de premsa d'urgència de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria ha donat imatge de l'escalada de tensió alimentada pel Govern de la Generalitat a les últimes setmanes. Sáenz de Santamaría ha comentat el seu anunci a Madrid de referèndum, la seva carta a Mariano Rajoy i el seu cim aquesta tarda per posar data a la consulta i pactar la preguntaha reiterat que el referèndum d'autodeterminació és "innegociable". No té cabuda en la Constitució i no es va a celebrar ", La negativa és total a tot allò que faci referència a aquest referèndum il·legal.

El Govern desconeix quin serà el resultat de la cimera que Puigdemont celebra aquesta tarda amb els partits independentistes però demostra que el president de la Generalitat "està en mans de la CUP i dels extremistes que imposen a tots els catalans l'estratègia a seguir", ha dit, alhora que a assenyalat que a Puigdemont "se li està acabant el temps per consensuar amb els radicals".

"Aquí hi ha molta més tàctica electoral de Puigdemont i dels seus que estratègia". Aquest és el resum que ha fet avui la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, en una compareixença sorpresa a Moncloa, en què ha tornat a repetir la seva proposta d'acudir al Congrés dels Diputats per defensar la celebració del referèndum. "Aquí és on en democràcia es troben les solucions polítiques", ha dit la vicepresidenta. "Encara estem esperant un argument de per què no s'ha de debatre al Congrés", ha afegit. L'oferta, ha revelat Sáenz de Santamaría, es va realitzar després d'acordar-amb el PSOE i amb Ciutadans. "No hem fet cap pas sense estar tots d'acord".

En la seva opinió, el president de la Generalitat està "instrumentalitzant" un procés "que no té sortida" mentre "té un ull posat en les enquestes". Amb els passos que està fent, sosté, "busca la reacció de tots els altres per vendre victimisme" malgrat que, ha postil·lat, "ja no cola".

La intenció de Puigdemont és seguir endavant i no acceptar a aquesta invitació al Congrés per explicar el seu projecte, el considera que és un parany i no vol ser un nou Ibarretxe, A més acostumat a parlar davant fòrums ja convençuts i davant la seva debilitat davant un debat multitudinari d'alguna cosa que no es pot donat el precedent

La vicepresidenta ha celebrat que puguin seguir comptant amb el suport dels socialistes després del retorn de Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE, després que aquest hagi cridat aquest matí a Rajoy per transmetre-li el suport del seu partit al desafiament independentista. "Al llarg d'aquests mesos la interlocució del president amb la Gestora i amb Albert Rivera ha estat molt intensa".

Fonts de Moncloa precisen que l'aposta pel referèndum pot conduir directament a unes eleccions perquè no són "incompatibles". Es convoca, el Tribunal Constitucional el paralitza i davant la impossibilitat de realitzar-lo s'opta per uns nous comicis amb caràcter plebiscitari. En tot cas, a partir d'ara, tota la interlocució amb la Generalitat tindrà caràcter públic.

Després d'una hora reunits, a les 6 i mitja finalitza la cimera al Palau de la Generalitat i Neus Munté explica que "no estan en condicions de donar un data en què se sabrà la data i la pregunta" o es que deixaran aquesta decisió per a una nova reunió, o no ... Això si, els ha semblat molt greu l'explicat per la vicepresidenta. Com deia la vicepresident l'estratègia és no donar definitiu un pas endavant i estar anunciant a cada moment, un nou anunci d'alguna cosa que no arriba mai a produir-se ... El xantatge separatista segueix ...

"Exercici de la democràcia" a despeses pagados

El seguici de la Generalitat i altres dirigents secessionistes acomiaden Homs a les portes del Suprem . Puigdemont i els seus consellers van pagar amb fons públics els seus viatges per donar suport a Homs. La portaveu de l'executiu regional intenta justificar els desplaçaments i estades a Madrid, la factura va pujar 13.470 euros.

La portaveu Munté és la que aporta aquesta informació en resposta a una pregunta del grup parlamentari del PP. En el text, Munté tracta de justificar l'ús de diners públics per a fins partidistes i al·lega que no es tractava d'acompanyar Homs sinó de "defensar de forma patent, evident i fefaent les institucions catalanes, així com l'exercici de la democràcia i de la participació dels ciutadans de Catalunya davant l'ofensiva judicializadora del Govern de l'Estat ".

Francesc Homs era el portaveu del PDeCAT, el nou nom de Convergència, al Congrés quan el Tribunal Suprem va abordar l'expedient de la seva participació en el referèndum del 9 de novembre de 2014. Es sumava així al trio format per Artur Mas i les exconsejeras Irene Rigau i Joana Ortega, en aquest cas era competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Homs va ser cridat a declarar dues vegades, els passats 19 de setembre i 22 de novembre del 2016, i el 27 de febrer d'aquest any arrencaria el judici que va concloure amb una sentència de dos anys d'inhabilitació i multa de trenta mil euros pels delictes de desobediència i prevaricació. En les tres dates, membres del govern autonòmic així com alts càrrecs nacionalistes es van desplaçar expressament des de Barcelona per donar consol, afecte i calor a Homs en les seves tràngols judicials.

Tot i que entre les funcions dels consellers de la Generalitat no hi ha la de fer costat a un correligionari a la capital d'Espanya, els desplaçats van carregar les despeses del viatge, bitllets, menjars i hotels als fons públics. La primera vegada, el 19 de setembre, van acompanyar a Homs davant el Suprem la portaveu del govern català, Neus Munté, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, la d'Agricultura, Meritxell Serret, i el de Cultura, Santi Vila, les despeses del ascendir a 4.173,66 euros. El 22 de novembre es va passar a paraules majors i van ser el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, que van donar ànims a Homs. El cost, 3.792,20 euros.

A la cita del judici, el 27 de febrer, van repetir viatge i despeses Munté i Borràs i es van sumar a l'excursió el "minister" de Relacions Exteriors Raül Romeva i el titular d'Infraestructures, Josep Rull. La factura va pujar a 5.504,90 euros. Així doncs, la solidaritat del govern català gairebé en ple amb Homs ha costat 13.470 euros pagats amb fons públics.

Defensa de les despeses

Segons Neus Munté, els viatges formen part de l'exercici de les funcions del Govern de la Generalitat i han de ser carregats al pressupost públic ja que es va tractar de desplaçaments efectuats per tal de defensar "l'autogovern i l'exercici de la democràcia".

Es dóna la circumstància que Homs ha pagat la multa gràcies a un col·lecta organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que pretén abonar també les multes imposades a Mas, Rigau i Ortega. Homs, que ha recuperat protagonisme en la política catalana després de la seva inhabilitació, va declarar dijous passat que "hem declarat la guerra democràtica a Espanya, això no té marxa enrere, però la relació cost / benefici (del procés) ens és extraordinàriament favorable".

La justificació de Munté és que van ser viatges per «defensar de forma patent, evident i fefaent les institucions catalanes» La portaveu Munté és la que aporta aquesta informació en resposta a una pregunta del grup parlamentari del PP. En el text, Munté tracta de justificar l'ús de diners públics per a fins partidistes i al·lega que no es tractava d'acompanyar Homs sinó de "defensar de forma patent, evident i fefaent les institucions catalanes, així com l'exercici de la democràcia i de la participació dels ciutadans de Catalunya davant l'ofensiva judicializadora del Govern de l'Estat ".

"En política es pot fer de tot menys el ridícul" - Josep Tarradellas

Marta Pascal i David Bonvehí, en una imatge d'arxiu

Entre PDECAT i ERC s'estan tirant ara els trastos per la filtració d'una conversa del seu numero 3 i secretari d'organització. El PDeCAT ha acusat ERC de voler dinamitar JxSí després d'assegurar que són els responsables d'haver gravat sense permís al coordinador d'Organització del partit, David Bonvehí en la conversa aquest va arribar a dir que si fracassava el "proces", presentarien un candidat alternatiu autonomista o no independentista a les eleccions autonòmiques que s'endevinen pròximes. L'enregistrament al restaurant El Vermell de Manresa ha tret els colors a l'PDECat, just en el moment en què ha ordenat marcar distàncies amb ERC i la CUP per començar a mostrar un perfil propi i recuperar terreny perdut en les enquestes.

Sembla ser que conicidieron en taula veïna amb la portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Manresa (Barcelona), Mireia Estafanell, i l'excandidat dels republicans a la capital del Bages, Pere Culell, que eren al mateix restaurant i des d'alli estaven manant la conversa gravada a "Junqui" o sigui Oriol Junqueras principal responsable de l'ERC. Aquest es va afanyar a filtrar la conversa.

Encara Bonvehí sabia que estaven, asseguren algunes d'aquestes fonts, va explicar obertament els plans del PDeCAT perquè, al seu parer, no s'aparten de l'aposta independentista que defensen .. Així ho han explicat a Europa Press algunes fonts consultades, després de la filtració de la gravació en què Bonvehí assegura que si el procés sobiranista no s'arriba realitzar, ells presentaran "un candidat autonomista".

En la gravació sencera s'escolta una breu conversa en la suposadament Estafanell li pregunta a Cullell si ha enviat un 'whatsapp' al vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, sobre els comentaris de Bonvehí. A les files del PDeCAT acusen els republicans d'actuar amb "deslleialtat una vegada més", i hi ha qui considera que estan treballant per trencar JxSí des de fa temps amb una estratègia que consistiria a culpar de la ruptura i del fracàs del procés sobiranista.

La mostra que el PDECAT fa temps que ha tirat la tovallola de la independència i només pretén guanyar temps per arribar amb algun avantatge a les eleccions autonòmiques, són les declaracions de Neus Munté que en conèixer-aquest enregistrament va dir que si en dos mesos el Govern central no acceptava el referèndum seguirien endavant sense el. (Com que a hores d'anturas van a donar-los permís) De fet, PDeCAT ha anunciat que portarà a la Fiscalia la gravació el que afegeix una altra contradicció. Perquè ... si porten temps prescindint de la "justícia espanyola" ... Ara pretenen acollir-s'hi?

Josep Tarradellas deia: "Es pot fer de tot en política, menys el ridícul". Això és el que han caigut els líders independentistes per veure qui es va carregar el mort de signar la convocatòria del referèndum. Tots sense excepció esperen que sigui un altre el que carregui amb una mes que probable inhabilitació. Amb tants càrrecs interposats, si els caps segueixen amagant-se, qui va a acabar signant el decret de la independència, serà un parat d'alta durada.

La Generalitat incompleix les lleis, incloses les seves

Neus Munté, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont una reunió del 'consell executiu' de la Generalitat

Que a Catalunya no es compleix la llei és una cosa ja que s'ha donat per sabut des de fa temps. Ahi estan les sentències del Suprem i Constitucional que la Generalitat es passa per l'arc del Triomf. Però que la Generalitat pretén incomplir les seves pròpies lleis ja és una novetat. En el seu afany de portar a terme el referèndum il·legal han decidit anar a per totes perquè es finalment puguin fer-ho.

La presidenta del Parlament Carme Forcadell pretén aprovar la desconnexió de Catalunya amb Espanya sense debatre-ho prèviament al Parlament, així estan preparant una modificació del reglament de la cambra que pot permetre'ls aprovar qualsevol llei que pugui generar alguna discrepància, sense dur-les a ple i sense que l'oposició arribi a assabentar-se, avançant a les proximes dates, el referèndum anunciat per setembre.

Fa uns dies la Generalitat va sotmetre al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) els seus pressupostos per 2017 i el CGE) veu contrari a la Constitució ia l'Estatut d'autonomia la disposició dels Pressupostos de la Generalitat per 2017 dedicada al referèndum independentista, una decisió presa de manera unànime segons consta en el dictamen registrat al Parlament català.

L'òrgan considera inconstitucional que aparegui la votació encara que avala els 5,8 milions destinats a processos electorals per a 2017 i li ha indicat que entén que hauria de retirar aquelles partides destinades a finançar un nou referèndum i la declaració d'independència ja que són il·legals. "La Generalitat no pot preveure, ni que sigui en forma condicional o potencial, disposicions normatives en relació amb competències o facultats que no li són pròpies", afegeix el dictamen. Ara, el Govern haurà de decidir si modifica el projecte de Pressupostos, encara que els dictàmens d'aquest òrgan independent de la Generalitat no són d'obligat compliment.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha preferit valorar només un dels aspectes del dictamen del CGE i oblidar l'altre. El Govern convocarà el referèndum perquè "la partida econòmica amb els diners reservat per fer un referèndum està perfectament avalada". "També hi ha bones notícies avui", ha dit en el seu discurs de cloenda de l'assemblea general de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) per subratllar la seva particular lectura el pronunciament de l'òrgan consultiu.

La portaveu de la Generalitat, la consellera Neus Munté, ja ha dit res més conèixer la notícia que el Govern seguirà endavant amb el "mandat" ciutadà de celebrar el referèndum al setembre ja que aquest dictamen no és vinculant. Però aquesta decisió no deixarà de ser ilegal.Con les lleis d'Espanya i l'Estatut de Catalunya.

No és estrany que el ministrin de afairs exteriors Raul Romeva ha dit que els catalans votaran hagi o no acord amb el govern de la nació i davant la pregunta d'Alexander Smit si estaria disposat a entrar a la presó ha contestat estar preparat per a qualsevol cosa. Cal veure amb quina naturalitat es maneja el d'anar a la presó en la política catalana amb el dels judicis pel 3%.

"No ens deixen acollir"

Milers de catalans amb Ada Colau al capdavant han sortit en una manifestació a Barcelona que pretén ser la major de Europa.convocada per la campanya Nostra Llar, Casa La vostra, sota el lema Prou ​​excuses. Acollim ja, a través sobre Organitzacions tradicionals han sortit al carrer per demostrar davant el món sencer qui és la regió més solidària de la terra a favor de ACOG refugiats "es converteixi en la capital de l'esperança, de la defensa dels Drets humans i de la pau ".

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau s'ha manifestació "emocionada" per la concurrència, ha consideració que la manifestació suposa un missatge per als Estats d'Europa, en els quals es les reclama establiment "Vies segures" per als emigrantes.También ha senyalat que la manifestació no puede ser l'inici d'Moltes més concentracions a la resta de ciutats europees amb crides a la "esperança ia la vida".

Neus Munté ha anat però lluny i ha exigit al Govern central que "es posi les piles" per ACOG refugiats i ha desitjat que la marxa d'avui a Barcelona Serveixen per "desencallar d'una vegada per totes"

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no només ha volgut carregar contra el Govern central, i ha assegurat aquest dissabte que els països occidentals han causat la crisi dels refugiats amb super presència a l'Orient Mitjà. El líder dels socialistes catalans ha dit que no "ningú es innocent" i ha demanat no assistir creuats de braços a la mort de gent a la Mediterrània.

"Aquesta manifestació serà un clam per desencallar d'una vegada per totes aquesta situació", ha expressada Munté, que ha subratllat que la Generalitat Vol garantit "de la manera més completa possible" els drets humans i el dret a l'asil dels refugiats. "Som aquí per manifestar que som una societat compromesa. L'Estat espanyol es Ha de posar-se les piles per permetre que puguem ACOG", ha manifestació.

La formació política que ha comptat amb més Representants ha Estat la CUP. Entre ells, la diputada al Parlament Gabriela Serra, que ha lamentada que el Mediterrani es Haia convertida en un mar formació por "un mantell de 5.000 morts" i ha assegurat que Sent una profunda indignació Cap a Totes les institucions por sumi inacció: "Començant por les nostres "

Afirmen que els Estats de la UE d'han convertit en veritables dictadures. En la recent cimera de la Penell han decidit que cal incrementar el control fronterer i acabar amb l'allau des de Líbia Perquè El passat any "només" van arribar 180.000 persones a Itàlia des d'aquest país africà.

Alli van aparèixer pels principals líders polítics secessionistes, con sobre líders al cap, incapaços de resoldre els innombrables problemes de qui resideixen a Catalunya, Fent Mostra de hipocresia que, semblava que desitgen acabar amb el problema ficant en super casa una família de refugiats de Síria però, com sempre, el PP i Europa no els deixen.

La "conspiració" contra el PDC

A la vella Convergència les coses no li van bé, especialment a Madrid, on, aprofitant els seus pèssims resultats electorals, no els concedeixen cap favor en forma de gangues o sinecuras. Tot són contrarietats en els últims temps just des que Artur Mas va ser eliminat de la Generalitat pels de la CUP, ja no està visible al capdavant del seu camí cap al precipici.

Ahir va haver de sortir de l'amagatall per a després de quedar-se sense grup parlamentari per enviar "un missatge molt clar de suport als nostres parlamentaris a Madrid" i animar al seu hosts i donar-los una lliçó de política després de la bufetada rebuda per la seva seu emissari a Madrid per no poder tenir grups propis ni al Congrés ni al Senat amb els seus corresponents momios, (algun havia reservat ja la suite de Duran i Lleida al Palace i ha hagut de anul·lar-la davant les previsibles dificultats monetàries).

No hi ha res que un polític no pugui sostenir en públic com el més normal del món tot i ser el més graciós del moment. Això s'aprèn a l'acadèmia de les joventuts dels partits. I Marta Pascal, la coordinadora general del Partit Demòcrata Català no va faltar a la classe en la qual es va donar aquesta lliçó, potser dictada per Francesc Homs Que traspua per la ferida i tira la culpa C, s. Ha recordat, en la mateixa compareixença, que a Esquerra li van permetre tenir grup parlamentari el 2004 i s'ha preguntat "per què llavors sí i ara no?". "Ciutadans vol acabar amb nosaltres", ha insistit però que malgrat això "seguirem servint els ciutadans de Catalunya" ⁠⁠⁠.

La seva explicació de l'expresident ha estat clara i nítida: ha atribuït l'operació perquè Convergència "és l'element a eliminar" però que "no ho han aconseguit i no ho aconseguiran". "Volen eliminar la força central sobiranista d'aquest país", ha afegit en al·lusió a la querella del 9-N o el recent escàndol de l'Oficina Antifrau. Ha insistit que a Madrid hi ha una conspiració entre PP, PSOE i C, s per carregar-se al partit dels seus amors i pensen recórrer al Tribunal Constitucional contra aquesta injustícia, sense explicar el perquè en només cinc anys al capdavant del partit ha aconseguit una cosa gairebé impossible , passar de tenir una majoria absoluta a ser berenats per ERC i ridiculitzats fins a la sacietat per la CUP.

Marta Pascal, la flamant dirigent del PDC ha anunciat que recorreran davant el Tribunal Constitucional el veto del i el Senat. "És evident que el reglament empara" aquesta opció, ha afegit, i alhora ha denunciat "una voluntat clara que tinguem una veu més petita "a les Corts. No han caigut que precisament el Tribunal Constitucional, va buscant per Barcelona ara que no tenen ni seu a qui ha de lliurar-li les múltiples notificacions sobre sentències incomplertes per exemple sobre la manera que discriminen el castellà i que les successives comissàries d'educació ni cas, se les estan passant per on es col·loca el tampax.

Els joves dirigents que van escoltar atentament el discurs del líder donat amb una habilitat molt útil per sortir del pas, però també un dels pitjors enemics de la credibilitat i una de les raons del seu desprestigi de la política. La seva explicació ha estat clara i nítida: i han sortit reforçats per seguir endavant en el procès i a la tornada de vacances, preparar l'aquelarre de reafirmació de l'11S

Paranoia del CDC amb l'Operació Termyca

La Guàrdia Civil dins l'Operació Termyca, sobre l'actuació una consultora anomenada EFIAL Consultoria, una petita empresa amb seu a Barcelona que des del 2007 treballa per a administracions públiques, va entrar ahir a efectuar registres en els ajuntaments catalans de Tortosa, Ametlla de Mar, Ascó i Vandellòs; així com en els de Torrejón d'Ardoz, Miraflores de la Serra i Chinchón, a Madrid, i Trillo a Guadalajara. També s'han practicat registres en 14 domicilis, set despatxos professionals, 12 societats mercantils i set entitats públiques. Durant el dia d'avui s'han lliurat requeriments d'expedients en els ajuntaments de Barcelona, ​​Girona, Llinars del Vallès, Cambrils, La Seu d'Urgell, Calonge, Getafe, Benicàssin, Collado Villalba, Armilla, Pals de la Frontera, Masquefa, Alaior , Sóller i Velilla de San Antonio. Tots ells van contractar en algun moment els serveis de la consultora investigada.

La sortida en tromba de Convergència en contra els registres en nombrosos ajuntaments de Convergència Democràtica i altres de la resta del país externalitzant ha cridat l'atenció per la violència de les acusacions al ministre d'Interior Jorge Fernandez Díaz. Ahir va ser la vicepresidenta Neus Munté qui públicament ha qüestionat les diferents actuacions policials "acostumats a una falta de rigor" del ministre de l'Interior "que només busca l'escarni, la foto, les portades i els titulars". En termes semblants s'ha expressat Artur Mas que diu que l'Estat Espanyol vol dinamitar la refundació del CDC prevista parell aquest cap de setmana.

De moment al costat d'una desena d'alcaldes, ja ha estat detinguts seu excap de campanya de Carles Puigdemont, Josep Manel Bassols, que ja havia estat imputat en la trama Pretòria, i segons la investigació d'Anticorrupció, Bassols ja va jugar un paper fonamental per a que la seva empresa pagués comissions il·legals a Convergència.

Que el Ministeri de l'Interior té un ocupant pintoresc en els últims anys és una cosa que no val la pena estendre. Que intentava amb estil barroer combatre la corrupció catalana ja és una qüestió gairebé indiscutible. Però, encara que s'admet aquesta realitat, hi ha una altra que no pot amagar: ¿hi havia una trama d'ajuntaments convergents que contractaven amb una mateixa consultora sospitosa d'obrar de manera irregular? ¿No serà perquè Carles Puigdemont, actual President de la Generalitat durant el seu mandat com a alcalde de Girona els va donar a EFIAL, almenys, sis contractes a dit?

¿Marxa enrere en el "procés"?

El Govern català ja planteja que la independència potser no arriba a 18 mesos. El termini de 18 mesos per aconseguir la independència que establia el full de ruta de Junts pel Sí ja està sent motiu de debat en el nou Govern. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la vicepresidenta Neus Munté, consideren que el termini és 'orientatiu'. Per contra, Oriol Junqueras crida a complir-lo.

Munté, en una entrevista a Via Lliure de RAC1, ha deixat clar que "el termini de 18 mesos és l'objectiu, però cal tenir en compte que no podem encotillar en la data i el termini". "Com l'objectiu és tan gran, seria absurd encotillar en una data i termini, i perdre més temps", ha dit.

Aquestes declaracions coincideixen amb les de Carles Puigdemont, que en una entrevista a TV3 dies enrere, ha assenyalat que "si per fer les coses ben fetes, ens cal un temps, jo no interrompré la legislatura. I ho explicaré bé. No passa res si ens allarguem algun mes més ". "Hem de posar el procés i les decisions necessàries per davant de la cotilla del termini", va afegir el president català.

En canvi, el també vicepresident, Oriol Junqueras, en una entrevista a Elara, preguntat sobre "i si tot això no es pot fer en 18 mesos i es fa en 24 o en 36?", Afirma que "es pot fer en 18 mesos i el nostre compromís és intentar-ho ".

El president d'ERC considera que els 18 mesos "no haurien de ser una cotilla, però el compromís no neix d'una reflexió breu". Malgrat recordar que l'objectiu "no és fer-ho en 18 mesos, és fer la independència", Junqueras remarca que "tenim un compromís: fer tot el que estigui al nostre abast per fer el procés en uns 18 mesos".

"És un temps raonable, no ho hem triat a l'atzar, respon a un full de ruta. Ara, la independència depèn només de la voluntat del Gobvern? Malauradament, no. També depèn del Parlament, i és molt important l'estabilitat, 01:00 govern que perdi votacions difícilment podrà governar ", indica.

Catalunya, més del mateix

Ahir es va oficialitzar al Parlament el nomenament de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat després que Artur Mas es posés a un costat en el projecte deproceso constituent il·legal.

Segons publica La Vanguardia, el futur Executiu de Carles Puigdemont comptarà amb tres macroconsellers: Oriol Junqueras, Neus Munté i Raül Romeva. Junqueras, com a vicepresident, es faria càrrec de l'àrea econòmica. Munté s'ocuparia de l'àrea social i portaveu i Romeva tindrà al seu càrrec l'àrea internacional.

De cada macroconselleria dependran les conselleries. Segons anuncia TV3, de Junqueras dependran departaments com el d'Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, Economia i Agricultura, Alimentació, Ramaderia i Pesca.

De Neus Munté tindrà al seu càrrec quatre conselleries: la de Salut, per la qual sona Toni Comín; Ensenyament (podria estar dirigida per Meritxell Borràs), Cultura (Santi Vila) i Benestar (per Dolors Bassa). De l'àrea de Romeva dependran tres conselleries: la de Governació, Justícia i Interior (podria repetir Jordi Jané). En total seria un Govern amb 13 departaments, incloses les tres grans àrees.

Per la seva banda, el president del Govern Mariano Rajoy, va sortir ahir en roda de premsa en una breu aparició amb un comunicat Abans de comparèixer de manera extraordinària a la Moncloa passades dos quarts de la tarda, el cap de l'Executiu es va posar en contacte amb els principals líders polítics del país. "En això no hi pot haver fissures", va afirmar el seu entorn, que va insistir en la necessitat d'una gran coalició per aconseguir l'anhelada estabilitat política. Rajoy va despatxar amb Pedro Sánchezy també amb Albert Rivera, però no ho va aconseguir amb Pablo Iglesias. Els dos primers li van donar el seu suport per fer front al pols rupturista.

Pel que sembla totes aquestes mesures estan pendents que dimecres que ve es constitueixi el nou Senat que segons la llei ha d'aprovar les mesures davant d'aquest procés il·legal i que per a això ja compta amb la majoria del PP

La broma ha acabat.

Amb aquesta simple expressió de Xavier Garcia Albiol en el moment de presentar el projecte de llei sobre les competències del Tribunal Constitucional, per dotar-lo d'eines per sancionar qualsevol administració que incompleixi les lleis, Albiol ha resumit en quatre paraules el que ha estat passant aquests últims anys. Sembla que al PP li han entrat les presses per intentar esmenar el que una broma pesada que hem hagut de suportar els catalans que no estem pel rotllo de la independència, per la boca d'Artur Mas i els seus portaveus. Benvinguda sigui aquesta mesura, encara que tinc la impressió que arriba tard i de manera no molt acceptada per l'oposició ..

Així les coses, la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté, ha denunciat que la proposta del PP de reformar el TC perquè pugui suspendre a funcionaris i governants que incompleixen les seves sentències és electoralista i podria ser "inconstitucional". Segons Munté, el PP reacciona al procés sobiranista amb "repressió, enduriment de multes i possible suspensió de funcions".

Més lluny va ser el portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al Senat, Josep Lluís Cleries, en denunciar que la proposició de llei és "el major atac a la democràcia que s'ha produït des de 1978". "Si ens volen a tots davant dels tribunals anirem, però defensarem la nostra pàtria", va avisar després d'afirmar que el 27 de setembre Catalunya celebrarà "eleccions plebiscitàries".

Segons els plans del Grup Popular, la proposició de llei es tramitarà al Congrés pel procediment d'urgència (escurçant tots els terminis) i en lectura única (sense passar per ponència ni comissió). La seva presa en consideració se situa en el Ple dels Pressupostos Generals, en la setmana del 15 d'octubre i la seva aprovació pel Congrés s'espera per a la setmana següent a les eleccions catalanes (29 de setembre). D'aquí sortirà al Senat amb temps per a la seva aprovació definitiva abans de convocar les eleccions generals.

Rajoy en comptes d'actuar d'acord amb les lleis existents que faculten al govern per prendre mesures davant les burles constants de Mas, ha estat derivant al Constitucional el qual dictava sentències que incomplia sistemàticament? Perquè resulta que aquest tribunal no ha tenjda competències per fer complir ni tan sols sancionar el rebel. És que el Govern no ho sabia? Perquè que ha estat manat referèndums il·legals, abusos educatius i altres quimeres a un tribunal que fins i tot en aquest moment, és un via morta. A jutjar per les irades reaccions dels nacionalistes sembla els populars han donat en el clau amb el cop que han donat a la taula del Constitucional. Sembla que Artur Mas ara veu les orelles al llop amb aquesta reforma exprés

Estem davant d'una iniciativa que, tot i que aplicable a totes les administracions, està pensada per a un possible escenari de declaració unilateral d'independència a Catalunya. I, a jutjar per les seves irades reaccions, sembla que els separatistes li han vist les orelles al llop. La broma ha acabat. El seu repte perilla i ho saben.