Entrevista al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la televisió catalana / CCMA
La televisió catalana llangueix entre lluites de poder, deutes i caigudes d'audiència. Les baralles dels socis CDC i ERC, els conflictes laborals i el culte mediàtic al president Carles Puigdemont, claus del deteriorament de TV3.
TV3 és el viu exemple de que els diners no és sinònim d'èxit. Malgrat la seva voluminós pressupost, 227 milions, que la converteixen en la televisió autonòmica més cara d'Espanya, les seves xifres d'audiència porten mesos caient en picat.
Les lluites intestines entre CDC i ERC no ajuden massa a remuntar a aquest mitjà públic, que segons els propis treballadors està "governamentalitzat". Fins i tot el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), òrgan poc donat a criticar els continguts de TV3 pel predomini convergent dels seus membres --el seu president s'exerceix amb freqüència el seu vot de qualitat per desempatar-- ha revelat en un informe que, en un sol mes, el president Carles Puigdemont va aparèixer en els informatius el doble de temps que tots els líders de l'oposició.
Aquest lliurament televisiva al líder del Procés, així com la situació d'interinitat en què es troba la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és objecte d'encesos debats al Parlament català, que té pendent la renovació de la meitat de els membres de la CCMA i la reforma de la llei d'aquest ens públic amb la finalitat que els consellers i el seu president tornin a ser elegits per majoria qualificada de dos terços (CiU i PP van pactar el 2012 que es fes per majoria simple).
Però més enllà de la dialèctica política, les dades són eloqüents. Entre gener i agost d'aquest any, la quota mensual de pantalla de TV3 ha passat d'un 12,3% a un 9,4%, sent Telecinco i Antena 3 les televisions més vistes a Catalunya. Per grups mediàtics, Mediaset i Atresmedia lideren el share en aquesta comunitat, amb un 26,8%, i un 24%, respectivament, seguides de lluny per la CCMA, amb un 15,3%.
Pugna entre ERC I CDC
Els sindicats de TV3 exigeixen que la composició de l'ens català reflecteixi les majories parlamentàries, ja que actualment, ERC té la mateixa representació que UDC, partit sense presència a la Cambra catalana. Per contra, la presidència en funcions està en mans de Núria Llorach, després que Brauli Duart abandonés temporalment el càrrec. Tots dos són de CDC, com els consellers més antics de la CCMA al costat de Armand Querol, proposat pel PP. Però els convergents no tenen pressa a donar més poder a ERC, que ja controla Catalunya Ràdio.
La gestió de Llorach, la designació es va fer a dit sense passar pel Parlament, està sent molt controvertida. Divendres passat va confessar que la CCMA té un deute de 59 milions amb Hisenda en concepte d'IVA per als exercicis 2012, 2013 i 2014. L'Agència Tributària ofereix com a alternativa la presentació d'un aval de 74,7 milions (59 milions més el 20 % de recàrrec). Xifres que, en qualsevol cas, la CCMA no està en disposició de pagar.
Monica Terribas
Així mateix, l'enfrontament amb els treballadors ha estat constant i aconseguir el seu punt àlgid en el judici a un informàtic acusat de revelar sous i noms de persones afectades per l'ERO a TV3. Va afrontar una petició de set anys de presó, encara que finalment va ser absolt. La negativa de la CCMA a retirar l'acusació va posar en peu de guerra els sindicats.
Alts sous dels seus dirigents
Tres alts càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l'organisme que gestiona els mitjans de comunicació públics de la Generalitat, cobren salaris que superen en més de 20.000 euros anuals el que els correspondria. Es tracta de Carles Manteca, Amadeu Xavier Gassó i Teresa Farré, tres dels nou membres del comitè de direcció de l'ens responsable de TV3 i Catalunya Ràdio i màxims responsables, respectivament, de la direcció corporativa de Comercial i Màrqueting; Explotació i Enginyeria; i Gestió i Recursos.
Fonts de la CCMA situen als tres com a persones de confiança en l'organisme públic de l'ex president de l'ens Brauli Duart, qui va ocupar el càrrec a proposta de CDC des de 2012 i fins l'abril passat. L'encara conseller de la CCMA va abandonar el càrrec per raons personals sense haver adaptat els contractes dels seus alts càrrecs a la normativa malgrat ser requerit a això pels serveis jurídics del Govern.
Els tres alts càrrecs tenen establert per a aquest any un salari anual que se situa entre els 108.000 i els 104.00 euros anuals, una quantitat similar a la de 2015, encaixada entre els rangs més alts de l'administració catalana i límit amb els topalls de la CCMA . No obstant això, un informe elaborat l'any passat per la Direcció General de la Funció Pública de la Generalitat a què ha tingut accés EL MÓN assenyala que als tres directius de la CCMA els corresponen salaris inferiors. Segons els inspectors, el seu rang hauria de ser l'equivalent al de secretari general de la Generalitat els sous estan establerts per a aquest any en els 84.919 euros.
Les nòmines dels tres directius són lleugerament inferiors al límit per alts càrrecs de la Generalitat acordat per CiU i ERC per als pressupostos de 2014 i el sostre marquen els salaris dels consellers del Govern, que estableixen els 109.663 euros segons les últimes dades actualitzades. L'informe de la Direcció General de la Funció Pública, però, descarta que els directius de la CCMA puguin acollir-se a aquest límit en estar en una escala dues vegades inferior. «Si bé [el salari] no supera per poc la fixada per al càrrec de conseller, és superior a la fixada per al càrrec de secretari general», especifica l'informe.
2.500 empleats amb un sou mitjà de 58.000 € / any
L'estudi va ser encarregat l'any passat pel Departament de Presidència, quan encara governava en solitari CiU.El Govern volia saber si els contractes de Manteca, Gassó i Farré s'adaptaven a la normativa sobre càrrecs directius. La resposta de la Funció Pública va ser negativa en aspectes vinculats a transparència, vigència i salaris.
Les conclusions de la Funció Pública van ser remeses al març de 2015 amb diversos requeriments, incloent l'exigència que adaptessin els sous a la normativa. Superat any i mig, aquest extrem no s'ha complert, tampoc per part de l'actual presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach.
Una portaveu de la CCMA consultada per aquest diari va al·legar no tenir coneixement de l'informe de Funció Pública.También va sostenir que «l'única normativa» de la qual tenen coneixement és la llei de pressupostos que fixa com a límit el sou de conseller. Va afegir que des de 2012 la CCMA ha informat de les retribucions «i el Govern les ha validat». Un argument que xoca amb l'encàrrec el 2015 de l'informe per esbrinar si els contractes eren correctes. Des de 2008 la CCMA ha rebaixat substancialment els salaris dels seus directius. El director de TV3, per exemple, ha passat dels 209.000 als actuals 108.000 euros a l'any.
Ja saben: els 7 canals de TV3 i Catalunya Ràdio, el NODO nacionalista que tot el dia ens matraquea amb el "prusés" i el dolenta que és "Espanya". Doncs resulta que els seus 2.500 treballadors ens costen € 144 milions, uns 58.000 € per persona cada any. Alguns molt més, com Mònica Terribas que cobra quatre-cents mil a l'any. Mentrestant, la Generalitat no paga als asils, farmàcies i centres de menors, ha augmentat un 5% la mortalitat catalana i el dèficit es multiplica cada dia. Total, la culpa és de "espanya".
Per exemple, una secretària de TV3 guanya 33.152 euros a l'any, una telefonista de la televisió pública ingressa 29.707 euros, una perruquera, 34.848, i un xofer, 39.937. D'aquestes dades també es desprenen altres sous com el de la secretària de l'alta direcció de TV3, que guanya 39.996 euros anuals, un reporter, 53.184; un redactor, 46.913 i un documentalista, 40.375.
