Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics,
El Govern ha promès set Perte dels quals només n'ha aprovat tres, dos estan anunciats i dos més estan en estudi.
Els fons europeus segueixen sense arribar a les empreses i les convocatòries per adjudicar-los comencen a acumular retards preocupants. Una situació denunciada per empresaris i per l'oposició i que també ha contagiat els projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (Perte), els grans eixos transformadors del Pla de Recuperació i Resiliència i claus per mobilitzar tot el teixit productiu i empresarial espanyol .
Fonts comunitàries confirmen a THE OBJECTIVE que -quan ja s'ha complert el primer mes del segon any d'execució dels diners arribats des de la Unió Europea- amb prou feines s'han realitzat convocatòries d'aquests Perte per valor de 100 milions d'euros. Una xifra mínima si considerem que fins ara el Govern ha aprovat tres megaprojectes per valor total de 12.200 milions d'euros.
Això vol dir que fins ara les empreses interessades en els Perte només poden participar en unes convocatòries equivalents a un 0,8% de tots els diners promesos. Fins ara només s'han aprovat en Consell de Ministres tres d'aquests projectes i n'hi ha quatre que estan anunciats o en estudi, però sense encara xifres concretes oficials d'adjudicació de recursos.
Una situació que reflecteix la realitat del Pla de Recuperació espanyol i del repartiment dels fons europeus: una saturació d'anuncis i promeses governamentals que després no es concreten en convocatòries i menys en la injecció d'aquests recursos a les empreses i l'economia real.
Fons europeus als PERTE
Aquest diari ha constatat a més que moltes de les convocatòries d'aquests Perte són anunciades a la premsa i fins i tot publicades a la web del Pla de Recuperació, però després es queden al calaix de les licitacions pendents etiquetades sota l'epígraf de "properament". Algunes d'aquestes convocatòries fa mesos que estan en aquest estat i, per tant, sense donar la possibilitat a les empreses de presentar-se.
El Perte per al desenvolupament del vehicle elèctric i connectat és el millor exemple d'aquestes "dues cares" del Govern als fons europeus, segons va descriure en la seva entrevista amb aquest mitjà de l'eurodiputat Luis Garicano. És a dir, una gestió impecable de l'assignació dels fons, però una pèssima concreció en el trasllat a l'economia real.
El Perte del cotxe elèctric va ser validat el 13 de juliol pel Consell de Ministres, però no ha estat fins al desembre que Brussel·les va donar el plàcet als 3.000 milions d'ajudes d'Estat que incloïa. El Govern va intentar fer un esprint final el 2021 aprovant la darrera setmana de l'any passat el reglament per executar les ajudes a les convocatòries, però ha passat un mes des d'aleshores i les licitacions continuen brillant per la seva absència.
Les dades indiquen que fins ara només s'han convocat ajuts per valor de 40 milions d'un projecte global de 4.300 milions d'euros. Al portal del Pla de Recuperació apareix una convocatòria per 2.975 milions d'euros -la totalitat dels ajuts aprovats per Europa- per a actuacions integrals de la cadena industrial del vehicle elèctric i connectat. El problema és que no hi ha data d'obertura de la licitació ja que apareix sota l'epígraf de “pròximament”.
Pert anunciats pel Govern
(En euros)
Inversió pública Estat En convocatòria
PERTE per al desenvolupament del vehicle elèctric i connectat 4 300 000 000 Aprovat 40 000 000
PERTE per a la salut d'avantguarda 982 000 000 Aprovat 69 500 000
PERTE d'energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge 6 920 000 000 Aprovat -
PERTE En espanyol: nova economia de la llengua - Anunciat -
PERTE Economia social de les cures - Anunciat -
PERT Aeroespacial - En estudi -
PERTE de la cadena agroalimentària intel·ligent i sostenible - En estudi -
Font: Elaboració pròpia Creat amb Datawrapper
Lentitud dels fons europeus
No obstant, la lentitud del Perte del cotxe elèctric no ha impedit que el Govern segueixi anunciant Perte i aprovant-los al Consell de Ministres, no sense abans fer diverses rodes de premsa i anunciar aquests recursos en diversos fòrums, tant a Madrid com a la resta de Espanya.
En aquests moments hi ha tres Perte validats oficialment: el del cotxe, el Perte per a la salut d'avantguarda amb un compromís de 980 milions i el Perte d'energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge, amb 6.920 milions d'euros més.
Amb el pas dels mesos s'han anunciat noves promeses fins a totalitzar set projectes: dos anunciats -que probablement s'aprovin al febrer- com el Perte de l'economia social de les cures i el Perte en espanyol: nova economia de la llengua. I dos en estudi i demandats llargament pel teixit productiu com són el Pert Aeroespacial i el Pert de la cadena agroalimentària intel·ligent i sostenible.
En el cas dels Perte anunciats, se segueix el mateix patró de retards que el cotxe elèctric. El del projecte per a la salut d'avantguarda va ser aprovat pel Consell de Ministres el passat 30 de novembre del 2021 i fins ara només ha convocat 69,5 milions d'euros, menys del 7% dels diners disponibles. A la seva memòria s'indica que les convocatòries s'acceleraran aquest primer trimestre, però amb un terç d'aquest període complert res encara no està activat.
5.100 milions al congelador
El cas del Pert d'energies renovables encara és més preocupant. Es va aprovar amb certa sorpresa el 14 de desembre passat i una setmana després es va anunciar oficialment que es convocaven els primers 40 milions d'euros del megaprojecte. Tot i això, al tancament d'aquest article -27 de gener- ni un euro ha sortit a adjudicació.
L'únic que apareix a la web del Pla de Recuperació i Resiliència són dues licitacions: la primera i segona convocatòria del programa d'incentius a projectes pilot singulars de comunitats energètiques (Programa CE Implementa). Tot i això, totes dues apareixen sota l'etiqueta de "properament" i la primera porta gairebé un mes en aquesta situació.
Els retards als Perte són una mostra més de la lentitud en el trasllat dels fons europeus al teixit productiu espanyol. El Govern va consignar 27.000 milions d'euros en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2021 per gastar a compte dels fons europeus, però un cribratge realitzat per aquest diari reflecteix que només el 48% d'aquests diners s'han inclòs en convocatòries i , per tant, podria arribar a les empreses.
De tot aquest muntant, Moncloa encara se'n reserva 5.100 milions que no ha licitat i que tampoc ha transferit a les autonomies: només n'ha tret a concurs 10.000 milions i n'ha entregat 11.000 a les CCAA. I el pitjor és que han reconegut públicament que no saben quants diners han arribat a les empreses en aquests moments, encara que hi ha estudis independents que parlen que només entre el 4% i el 7% d'aquests diners s'han rebut al teixit productiu.
Nou 'pla E'
I per si això fos poc, les poques convocatòries que han sortit a licitació són lluny dels objectius de Moncloa de centrar-los en la digitalització, la transició ecològica, la cohesió territorial i la igualtat de gènere. Al contrari, s'han llançat projectes d'obra pública com ara recondicionament de túnels, carreteres, autovies, catenàries i línies de tren; molts informes d'experts sobre temes diversos; projectes per racionalitzar el soroll o compra de mobiliari.
Projectes que evoquen el pla E ideat pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el novembre del 2008. Els experts consultats per aquest diari recorden que aquell pla basat en una despesa i inversió pública de 13.000 milions va acabar en infraestructures i instal·lacions que no van dinamitzar la economia ni van generar llocs de treball permanents en el temps. De fet, un informe del Banc d'Espanya del 2019 va concloure que cada milió d'euros del pla E amb prou feines va crear sis llocs de treball.
