Més impostos a la feina, més crisi, menys ocupació i menys pensions

El carrer comença a escalfar-se: camioners, agent de seguretat, agricultors, metal·lúrgics, farts que el govern no els doni solucions, convoquen manifestacions per tot arreu davant el futur i la precarietat dels seus llocs de treball

El Govern juntament amb CCOO i UGT i sense comptar amb la patronal, decideix donar un "sablazo" fiscal a les empreses, ja exhaustes, perjudicarà els treballadors que no solucionarà el problema sistèmic de les pensions. Un altre desastre de Sánchez.

El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va pactar aquest dilluns amb els sindicats una sablada fiscal a les empreses, l'enèsim, sense comptar amb la Patronal i amb la barroera coartada que servirà per equilibrar la guardiola de les pensions, llastrada amb un forat anual de 20.000 milions que difícilment pal·liarà una recaptació extra de 50.000 milions al còmput total d'una dècada.

La proposta del Govern, acatada pels submisos i ben remunerats sindicats, eleva a les empreses un 0.5% l'impost a la feina, i un 0.1% als empleats, cosa que eleva el cost laboral fins a un 45% des del 2016. Una barbaritat. I una temeritat.

Entre la pujada de les retencions, que encara encareix més la contractació, i l'extensió del període de càlcul de 25 a 35 anys que també sembla segura malgrat la confusió generada; la retallada per a una pensió mitjana de mil euros seria de cent euros mensuals, i cal afegir-hi la reducció del salari fruit de l'increment de les cotitzacions.

A aquest escenari advers se li afegeix la confusa, si no ocultista, actitud del Govern, que ha estat capaç de negar oficialment al Senat la reforma que, no obstant, ja havia remès a Brussel·les: avui dia, és impossible saber a ciència certa si s'ampliaran o no els anys per calibrar la pensió futura.

Pujar més l'impost a la feina és una barbaritat per a l'empresa, l'empleat i el país

I tot això en un context de crisi evident de la Seguretat Social, que fins i tot amb aquesta reforma podria arribar a acumular un dèficit de fins a 50.000 milions d'euros anuals, fruit de l'envelliment poblacional, de l'atur elevat i de la dimensió de l'economia submergida, que es calcula és el doble de l'europea.

Finalment, el Govern no ha buscat l'acord amb l'oposició, ignorant completament el Pacte de Toledo, ni amb la Patronal: sembla que es conforma amb un pacte amb els sindicats, que cada vegada tenen més difícil mantenir aquesta posició subordinada a Moncloa.

Tardor calenta

La inflació, disparada fins al 5.4% ja, suggereix una negociació col·lectiva duríssima en el futur a curt termini: si els sindicats s'entesten a revisar els salaris amb l'IPC, almenys a l'Administració; els comptes públics es faran insostenibles. Però si hi renuncien, tindran un seriós problema amb la clientela.

L?encariment de l?energia, els problemes de subministrament, l?enorme inflació i les pujades d?impostos en marxa suggereixen, en tot cas, un 2023 molt complicat i calent per al Govern: les protestes del sector dels camions o dels Cossos de Seguretat semblen la bestreta d'un problema més gran. I ningú podrà dir que Sánchez no els ho ha guanyat, per més que els sindicats segueixin lliurats a la seva causa.

Cursets de formació - El principi de la fi d'un berenar de negres?

Els successius escàndols coneguts sobre els cursos de formació a aturats ha donat lloc al fet que el Govern hagi pres cartes en aquest assumpte per canviar el sistema i ha dictat algunes mesures per liberalitzar un sector fins ara monopolitzat pels sindicats i la patronal amb els nefastos resultats coneguts per tots, més enllà dels vergonyosos escàndols de corrupció que han sortit a la llum en els últims mesos, especialment a Andalusia. Però no ha pres l'única mesura possible en aquest camp

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres la convocatòria per finançar la formació a ocupats de 2014 i divendres que ve sortirà a la llum la partida dels cursos destinats a joves menors de 30 anys. En total, una mica més de 180 milions d'euros, dels quals la meitat estaran oberts a la lliure concurrència de tot tipus de centres privats, enfront del terç que es va repartir a les convocatòries de 2012 i 2013.

La convocatòria per a 2014 introdueix algunes novetats, com la limitació al 50% del pagament anticipat del finançament, de manera que per procedir als restants pagaments parcials caldrà que les entitats comuniquin els alumnes participants en els cursos, així com la certificació que ha executat la subvenció concedida. Sindicats i patronals competiran amb altres entitats per l'adjudicació dels fons i, a més, no formaran part de l'òrgan col · legiat que avaluarà les sol · licituds

La subcontractació també queda limitada al 50%, aplicable a la quantia que correspongui a cadascuna de les entitats beneficiàries de la subvenció. Mitjançant aquesta convocatòria no es finançaran plans formatius que s'hagin començat a impartir abans de la concessió de les ayudas.por primera vegada, més patronal i sindicats no seran membres de l'òrgan que adjudica les ajudes a les que ells mateixos opten.

Al mateix temps des de la Junta d'Andalusia finalment s'ha dictat normes limitant la concessió d'ajudes en aquest sentit perquè els que fins ara han fet la formació per a desocupats com la font del finançament del sindicat o patronal fins ara fora del control de qui atorga aquests ajuts.

Cal assenyalar que el pressupost destinat a formació laboral ronda els 2.000 milions d'euros que fins ara han estat fora del control de qui els atorga, i no els escassos 180 milions a què es refereix l'anunci d'avui, de manera que la pretesa competència és, en realitat, molt limitada o sigui no es talla d'arrel cosa que ha estat en aquests últims anys el que és un focus de corrupció que en el cas de s'arribin a realitzar, es fan de vegades amb mitjans improvisats i sense uns plans que permetin la veritable reinserció d'aquests alumnes a un lloc de treball.

Mentre no s'arribi a la veritable liberalització total d'aquesta sector que podria realitzar-se mitjançant un xec per la formació que l'alumne podria obtenir d'acord amb la seva situació particular i després de demostrar el seu aprofitament amb un sistema semblant al que s'està aplicant amb èxit en Dinamarca amb els seus plans de flexiseguretat és un bon exemple d'això.

L'enorme llibertat de què gaudeix el seu mercat laboral es combina amb una elevada protecció social en cas d'atur, que, però, comporta una sèrie d'obligacions per als beneficiaris, com el seguiment d'un itinerari personalitzat per a buscar feina, la realització de cursos obligatoris i, en última instància, l'acceptació dels llocs oferts per les agències per aconseguir una àgil i eficaç reincorporació al mercat de treball. És a dir, un sistema en el qual, gràcies a la gestió privada dels serveis de formació i col · locació, s'incentiva la capacitació i ocupabilitat del conjunt dels treballadors i, molt especialment, dels aturats.

Just el contrari del que passa a Espanya, on els serveis públics d'ocupació són mers administradors de prestacions públiques, amb nul · la capacitat per oferir llocs de treball, i els cursets de formació són una completa pèrdua de temps i diners per millorar les habilitats en matèria laboral, a més de constituir un brou de cultiu idoni per al frau, el finançament il · legal i l'enriquiment il · lícit de patronals, sindicats i polítics.