Cursets de formació - El principi de la fi d'un berenar de negres?

Els successius escàndols coneguts sobre els cursos de formació a aturats ha donat lloc al fet que el Govern hagi pres cartes en aquest assumpte per canviar el sistema i ha dictat algunes mesures per liberalitzar un sector fins ara monopolitzat pels sindicats i la patronal amb els nefastos resultats coneguts per tots, més enllà dels vergonyosos escàndols de corrupció que han sortit a la llum en els últims mesos, especialment a Andalusia. Però no ha pres l'única mesura possible en aquest camp

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres la convocatòria per finançar la formació a ocupats de 2014 i divendres que ve sortirà a la llum la partida dels cursos destinats a joves menors de 30 anys. En total, una mica més de 180 milions d'euros, dels quals la meitat estaran oberts a la lliure concurrència de tot tipus de centres privats, enfront del terç que es va repartir a les convocatòries de 2012 i 2013.

La convocatòria per a 2014 introdueix algunes novetats, com la limitació al 50% del pagament anticipat del finançament, de manera que per procedir als restants pagaments parcials caldrà que les entitats comuniquin els alumnes participants en els cursos, així com la certificació que ha executat la subvenció concedida. Sindicats i patronals competiran amb altres entitats per l'adjudicació dels fons i, a més, no formaran part de l'òrgan col · legiat que avaluarà les sol · licituds

La subcontractació també queda limitada al 50%, aplicable a la quantia que correspongui a cadascuna de les entitats beneficiàries de la subvenció. Mitjançant aquesta convocatòria no es finançaran plans formatius que s'hagin començat a impartir abans de la concessió de les ayudas.por primera vegada, més patronal i sindicats no seran membres de l'òrgan que adjudica les ajudes a les que ells mateixos opten.

Al mateix temps des de la Junta d'Andalusia finalment s'ha dictat normes limitant la concessió d'ajudes en aquest sentit perquè els que fins ara han fet la formació per a desocupats com la font del finançament del sindicat o patronal fins ara fora del control de qui atorga aquests ajuts.

Cal assenyalar que el pressupost destinat a formació laboral ronda els 2.000 milions d'euros que fins ara han estat fora del control de qui els atorga, i no els escassos 180 milions a què es refereix l'anunci d'avui, de manera que la pretesa competència és, en realitat, molt limitada o sigui no es talla d'arrel cosa que ha estat en aquests últims anys el que és un focus de corrupció que en el cas de s'arribin a realitzar, es fan de vegades amb mitjans improvisats i sense uns plans que permetin la veritable reinserció d'aquests alumnes a un lloc de treball.

Mentre no s'arribi a la veritable liberalització total d'aquesta sector que podria realitzar-se mitjançant un xec per la formació que l'alumne podria obtenir d'acord amb la seva situació particular i després de demostrar el seu aprofitament amb un sistema semblant al que s'està aplicant amb èxit en Dinamarca amb els seus plans de flexiseguretat és un bon exemple d'això.

L'enorme llibertat de què gaudeix el seu mercat laboral es combina amb una elevada protecció social en cas d'atur, que, però, comporta una sèrie d'obligacions per als beneficiaris, com el seguiment d'un itinerari personalitzat per a buscar feina, la realització de cursos obligatoris i, en última instància, l'acceptació dels llocs oferts per les agències per aconseguir una àgil i eficaç reincorporació al mercat de treball. És a dir, un sistema en el qual, gràcies a la gestió privada dels serveis de formació i col · locació, s'incentiva la capacitació i ocupabilitat del conjunt dels treballadors i, molt especialment, dels aturats.

Just el contrari del que passa a Espanya, on els serveis públics d'ocupació són mers administradors de prestacions públiques, amb nul · la capacitat per oferir llocs de treball, i els cursets de formació són una completa pèrdua de temps i diners per millorar les habilitats en matèria laboral, a més de constituir un brou de cultiu idoni per al frau, el finançament il · legal i l'enriquiment il · lícit de patronals, sindicats i polítics.

La vaga de neteja a Madrid

Per fi , fumata blanca. Passades les tres d'aquesta matinada , les tres empreses adjudicatàries del servei de neteja viària de Madrid i els sindicats van arribar a un acord que posa fi a un conflicte laboral que ha durat 12 dies i que ha omplert els carrers de la ciutat d'escombraries . La vaga indefinida es va convocar després de l' Expedient de Regulació d'Ocupació presentat per tres de les quatre empreses concessionàries que implicava l'acomiadament de 1.134 treballadors i rebaixes salarials .

Els nou dies de vaga de neteja que ha patit Madrid han convertit la ciutat en gegantí abocador i s'han traduït en greus molèsties per als ciutadans i una imatge internacional impròpia de la capital d' un país avançat . Els ciutadans s'han vist així atrapats entre la conducta xantatgista dels sindicats i la incompetència de l'Ajuntament , l'equip de govern només ha començat a reaccionar quan la situació era ja insostenible defensant , a més , que el que estava passant no era un problema atribuïble a seva gestió .

Les nombroses detencions i identificacions practicades per la policia donen compte del caràcter xantatgista de les organitzacions convocants , que no han dubtat a prendre als contribuents madrilenys com a ostatges d'un conflicte que en res els afecta .

Com sempre que se suscita un conflicte laboral al nostre país, els sindicats han protagonitzat tota mena d'incidents violents , boicotejant els serveis mínims legalment establerts i agreujant deliberadament les conseqüències d'una aturada laboral d'aquestes característiques . Les nombroses detencions i identificacions practicades per la policia donen compte del caràcter xantatgista de les organitzacions convocants , que no han dubtat a prendre als contribuents madrilenys com a ostatges d'un conflicte que en res els afecta .

L'acord suposa el manteniment de l'ocupació de tots els treballadors , 45 dies de suspensió d'ocupació l'any per empleat durant quatre anys i baixes voluntàries incentivades amb indemnitzacions de 28 dies amb un topall de 22 mensualitats . També s'ha acordat la possibilitat d' acollir-se a excedències de 10 anys amb una indemnització del 75% del salari brut anual o de cinc anys pels quals percebrien entre el 30 i el 50 %.

L'Ajuntament de Madrid ha pecat d'una greu inacció en un assumpte que li pertany de manera exclusiva , en tant que detentor de les competències dels serveis públics de neteja viària . La rebaixa temerària del preu de licitació del contracte ja anunciava el sorgiment de problemes d'aquesta índole , ja que les empreses concessionàries no podrien assumir el cost del servei sense reduir la massa salarial d'unes plantilles dissenyades durant els temps de bonança i avui dia clarament sobredimensionades . A aquesta circumstància s'afegeix la incapacitat d'Ana Botella per prioritzar la despesa pública municipal , amb dispendis notables com l'aventura olímpica o l'elevat nombre d'empleats " de confiança " que manté la capital enmig d'una crisi econòmica agreujada pels nivells inassumibles de deute públic , fruit de la megalomania de l'alcalde anterior que l'actual equip de govern ha decidit no tallar d'arrel .

Els ciutadans s'han vist així de nou atrapats entre la conducta xantatgista dels sindicats i la incompetència de l'Ajuntament , l'equip de govern només ha començat a reaccionar quan la situació era ja insostenible defensant , a més , que el que estava passant no era un problema atribuïble a la seva gestió . Mentrestant , els contribuents madrilenys es veuen obligats a pagar puntualment un servei que durant un terç d'aquest mes de novembre no només no han rebut , sinó que s'ha convertit en una càrrega que , ells sí , no tindrien per què estar assumint .