Mostrando entradas con la etiqueta Yolanda Diaz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Yolanda Diaz. Mostrar todas las entradas
jueves, 23 de febrero de 2023
viernes, 30 de diciembre de 2022
El silencio de los borregos
El PP rastrea las visitas a Puig desde 2015 de un ex cargo socialista imputado en el ‘Caso Azud’
Reclama también el listado de visitas de José Cataluña a la Consejería de Hacienda
Quiere saber si el ex responsable de Finanzas del PSPV-PSOE imputado en el 'Caso Azud' se reunió también con altos cargos
El Grupo Parlamentario Popular en las Cortes Valencianas ha presentado una batería de solicitudes de información sobre el Caso Azud dirigidas al presidente de las Cortes Valencianas, Enric Morera (Compromís), con el objetivo de conocer si el ex responsable de Finanzas del PSOE valenciano imputado en ese mismo caso, José Cataluña, visitó la sede de Presidencia de la Generalitat Valenciana y a Ximo Puig o a algunos de sus colaboradores. También quiere saber si visitó la Consejería de Hacienda o se reunió con altos cargos del Ejecutivo autonómico en el periodo comprendido desde que Ximo Puig accedió al cargo, en 2015, hasta la actualidad.
En el Caso Azud se investiga, entre otras cuestiones, si determinadas empresas corrieron supuestamente con gastos electorales de las campañas socialistas al Ayuntamiento de Valencia en 2007 y de las Generales de 2008 en esa misma circunscripción supuestamente a cambio de presuntos favores urbanísticos. En aquellos procesos electorales, 2 pesos pesados entonces del socialismo -Carmen Alborch y María Teresa Fernández de la Vega- lideraron las citadas listas.
El escándalo del Caso Azud ya alcanzó una considerable dimensión el pasado diciembre, cuando los diputados populares en las Cortes Valencianas mostraron, al término del Pleno de Presupuestos, una foto de un sonriente Ximo Puig junto al citado José Cataluña. Pero aquello no fue un epílogo, sino el prólogo que ha dado paso a una batería de actuaciones que el PP valenciano que preside Carlos Mazón ha puesto en marcha para llegar hasta el fondo del asunto.
Las peticiones
Apenas unas horas después de aquel descomunal escándalo en sede parlamentaria, que abochornó también a buena parte de la bancada socialista, el portavoz adjunto del Grupo Popular Miguel Barrachina registró una batería de peticiones dirigidas al presidente de la Cámara.
Según esta documentació el PP solicita «copia de todas las anotaciones del registro de acceso al Palau de la Generalitat, en las que haya constancia de la entrada en el mismo, por parte del ex responsable de Finanzas del PSPV-PSOE José María Cataluña Oliver. Especificando la fecha. Todo ello desde 2015 hasta la fecha de respuesta de la presente solicitud».
Esta petición es especialmente importante porque lo que el PP quiere saber es si Cataluña se reunió con Puig y/o sus colaboradores en la sede de la Presidencia del Gobierno valenciano y, si es así, cuántas veces lo hizo a lo largo de los últimos 8 años.
En otra de las peticiones, el PP reclama «copia de todas las anotaciones del registro de acceso a la Consejería de Hacienda y Modelo Económico en las que haya constancia de la entrada en el mismo, por parte del ex responsable de Finanzas del PSPV-PSOE José María Cataluña Oliver. especificando la fecha», igualmente «desde 2015 hasta la fecha de respuesta» de su solicitud».
Y, finalmente, en una tercera, el PP reclama también «copia de todas las citas o reuniones que se hayan producido entre altos cargos de la Generalitat Valenciana y el ex responsable de Finanzas del PSPV-PSOE» -el citado Cataluña- «especificando la fecha e identificando al alto cargo con quien se mantuvo» la reunión correspondiente. También, desde 2015 al momento en que la solicitud sea respondida.
Comisión de Investigación
Se da la circunstancia de que el PP solicitó antes de Navidad que se activara la Comisión de Investigación sobre el Caso Azud en las Cortes Valencianas, pero su petición fue rechaza. Aquella negativa fue la gota que colmó el vaso de la paciencia del primer partido de la oposición en el Parlamento valenciano, que ha decidido ahora activar su propia investigación a través de los mecanismos que la dinámica de las Cortes permite.
La solicitudes de información realizadas por el PP suponen también una completa declaración de intenciones de los populares en este caso, que ya avanzó Carlos Mazón hace algunas semanas: están dispuestos a llegar hasta el fondo del asunto y no se van a detener ante ningún obstáculo. Si una puerta se les cierra abrirán otra. Así, fuentes populares señalaban hoy mismo que en caso de que las documentación no les sea entregada en los términos y plazos contemplados por la ley -la Generalitat puede incluso solicitar una prórroga para entregarla, según confirman- acudirán al contencioso para que les sea proporcionada.
Resultados de traducción
Resultado de traducción
LA MEVA MEMÒRIA HISTÈRICA.
L'IPC marca el mínim anual (5,8%), però la inflació subjacent ja supera la general
desembre 31, 2022
La vicepresidenta primera del Govern, Nadia Calviño, ha celebrat les dades d'inflació publicades aquest divendres, que mostren que els preus van caure al 5,8% interanual al desembre, ha atribuït la reducció a la baixada de l'energia i ha previst que la reducció de l'IVA als aliments prevista a l'últim escut anticrisi servirà per baixar l'índex subjacent, que es va situar aquest mes al 6,9%.
Els excessos monetaris dels bancs centrals, units als excessos pressupostaris del govern de Sánchez van portar la inflació. Un vertiginós augment de preus que van arribar a menysprear els nostres polítics per considerar-lo transitori.
Però a l'Executiu de Sánchez, Alberto Garzón, Yolanda Díaz o Nadia Calviño, li importa poc la realitat que visquin els espanyols, per a ells, la festa continua: en el seu darrer balanç i just abans d'aprovar una ajuda peronista perquè 4,2 milions de famílies puguin comprar aliments, Pedro Sánchez presumia de presidir una Espanya campiona en creació de llocs de treball i creixement del PIB. A més, es presumia d'estar "doblegant la corba de la inflació", deia ufanós. El fenomen econòmic que travessem és letal per a les economies familiars però fantàstic per als governants.
La garreperia com a generositat
Aquestes xifres arriben només uns dies després que el Govern aprovés un nou paquet de mesures per fer front a les crisis energètica i d'inflació. En aquest cas, la gran novetat ha estat en la reducció de l'IVA de certs productes bàsics de la cistella de la compra, excloent-ne la carn i el peix.
Alguns productes com ara les fruites, les verdures o els ous passen de tenir un IVA del 4% al 0%. D'altra banda, pastes alimentàries i olis, que fins ara suportaven l'impost al 10%, ara el tindran al 5%. Així doncs, això es mantindrà com a norma general fins al 30 de juny, però hi ha un factor que podria avançar el seu desmantellament. La mesura decaurà en cas que la inflació subjacent baixi del 5,5%.
Tot i això, les dades no mostren que l'IPC subjacent assolirà aquesta xifra a molt curt termini. Al juliol va superar per primera vegada el 6% i ja s'ha instal·lat per sobre d'aquesta cota des d'aleshores. Feia dos mesos que estava estancat al 6,2% a l'octubre i al novembre, i ara a l'últim període de l'any ha experimentat una nova escalada. Potser l'única cosa certa i provada és que entrem en any electoral. Un any electoral exigeix adaptar el comptagotes a les necessitats del moment.
No sorprendrà que el Govern hagi estat garrepa en aquest últim paquet de l'any que el president va anunciar feliç i satisfet de la seva pròpia generositat. No podrà sorprendre, perquè garrepa ho ha estat tot el temps. Sempre ha dispensat la seva garreperia com si fos dadivós i sempre ho ha fet amb comptagotes: en dosis homeopàtiques amb dates de caducitat molt curtes. Aquest procediment peculiar només augmenta la sensació d'incertesa, igual que el costum d'allargar fins a l'últim minut el suspens sobre si els pal·liatius es mantindran o no. Però així es pot obrir i tancar l'aixeta a conveniència.
Figures senyeres de l'esquerra, algunes membres del Govern, van advertir expressament contra aquesta rebaixa. Abaixar l'IVA dels aliments era el pitjor que es podia fer. Era tan dolent que només beneficiaria els grans i despietats. Es van insinuar trucs, paranys i conjures a la foscor. Es preferien les cistelles, els xecs, qualsevol cosa. Però heus aquí que el president va sortir l'altre dia a anunciar la rebaixa fins llavors reprovada com si tot aquest temps hagués tingut en ment fer-la. Va parlar dels aliments bàsics amb emoció. Semblava que els repartiria ell mateix entre els necessitats. No va baixar a la lletra petita ni es va aturar en el detall que la carn i el peix quedaven fora de la magnànima reducció, però era evident que la sentia i vivia com una altra prova nítida de la generositat del Govern.
Més sorprenent és que un Govern tan reticent a les rebaixes precisament d'aquest impost n'hagi aprovat una més. Allà el 2021, van dir durant mesos que era impossible baixar l'IVA de la llum, perquè Europa, l'estricta i mandona Europa, no ho permetia. Fins que va resultar que sí que es podia. És clar que es podia. Per fi ho van fer, però res no es va dir, ni una paraula, de fer més suportables les factures del gas. No fos cas que la gent es fes més "derrochòlica", com diu la campanya del Ministeri per a la Transició a l'Edat de Pedra. Sánchez va haver d'anar a Alemanya a veure Scholz aquest estiu per adonar-se que aquest IVA també es podia baixar. És clar que es podia. I va baixar. Però el dels aliments era impossible.
Tot això ens sumi en la perplexitat. Si allò que deien contra la rebaixa de l'IVA dels aliments era cert, no s'entén que el Govern ho hagi baixat. I encara és més incomp
Más información sobre este texto de origen
Enviar comentarios
lunes, 24 de octubre de 2022
Jaume Roures com a monyidor, ERC, Yolanda, i Podem volen influir a Caixabank
Una operació política i mediàtica de gran abast es planeja des de l?esquerra més radical: ERC de la mà del seu líder; Podem, amb la complaença i el suport de l'alcaldessa de Barcelona; i l'empresari i propietari de La Sexta, Jaume Roures. L'objectiu? Fer-se amb el control d'una de Caixabank
Jaume Roures, l?home de Mediapro, té poques idees però confuses i molt arrelades. La primera de totes és controlar la Fundació Caixa, de la qual pengen el grup industrial Criteria i Caixabank.
El principal objectiu de Roures no és CaixaBank, sinó la matriu del grup, la Fundació Caixa. I també Criteria, que no en va és la matriu d?una cartera accionarial on, per exemple, figura Telefónica, una altra empresa amb què somia l?imaginatiu home de Mediapro
Però com controlar la Fundació que presideix Isidre Fainé, per qui Roures no sent un afecte especial, resulta una mica complex, don Jaume parla i no envers els seus amics Pablo Iglesias i amb el seu altre amic, Gabriel Rufián (menys amic que el primer) per pressionar Moncloa i la titular d'Economia, Nadia Calviño. Es tracta d'obtenir el placet perquè el Club Roures pugui influir a Caixabank, a través de la participació, ja del 17,5%, que l'Estat té a Caixabank.
Al cap ia la fi, ni l'esquerra podemita va aconseguir la nacionalització de Bankia, com pretenia, ni ERC va aconseguir convertir l'antiga Caixa, avui Caixabank al braç armat financer. No només això sinó que va forçar Fainé, i diversos centenars d'empreses catalanes, a marxar de Barcelona. Tot això va passar abans de la Declaració unilateral d'Independència (DUI que no DIU) i de l'1-O.
No, on ara pressionen tant ERC, com Podem, com, sobretot, Roures, sempre disposat a capitanejar qualsevol operació on s'hagin de posar contactes, que no diners, és en una cosa tan senzilla com en augmentar el nombre de representants del FROB al Consell de CaixaBank d'un a dos. O més simple, posar un home que respon al FROB però també els conspiradors, en substitució de l'actual conseller en representació de l'Estat, Teresa Santero Quintillá, que només reporta Nadia Calviño, quan el que pretenen els intrigants és que reporti directament a ells. Per exemple, ERC i Mediapro. Així tot quedarà en família.
Com que tot això resulta força difícil d'aconseguir amb l'aragonesa Santero, que, fins ara, ha col·laborat amb lleialtat, amb el president Goirigolzarri i el Ceo Gortázar, sempre se la pot substituir per un altre dominical en representació del FROB però a les ordres de Roures .
Consti que el principal objectiu de Roures no és CaixaBank, sinó la matriu del grup, la Fundació Caixa. I també Criteria, que no en va és la matriu d?una cartera accionarial on, per exemple, figura Telefónica, una altra empresa amb què somia l?imaginatiu home de Mediapro.
Recordeu que Jaume Roures va participar en una reunió amb la cúspide del govern peruà en representació de Telefónica, per intentar "arreglar" el contenciós de la teleco amb l'agència tributària peruana. Encara avui, molts es pregunten a la companyia què hi pintava Jaume Roures, excepte la seva condició d'amic del conseller socialista de Telefónica, Javier de Paz, que sí que participava a la reunió.
L?operació necessita, en qualsevol cas, l?OK il?aquiescència del Govern Sánchez, és a dir, del cap de l?Executiu espanyol, per iniciar qualsevol maniobra encaminada a aconseguir l?objectiu màxim de controlar tan poderosa entitat financera. Semblaria, en principi, que són paraules grans, però tenint en compte la situació d'inestabilitat política i parlamentària de Sánchez «tot és possible…»,
Recordeu, finalment, que Caixabank i Fundació Caixa són accionistes de Telefónica. Entre totes dues sumen un 5,3% i Isidro Fainé és vicepresident de l'operadora.
lunes, 18 de julio de 2022
El gir de Sánchez descol·loca Yolanda Díaz només 5 dies després de llançar Sumar
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.
Les mesures contra la inflació sorprenen la vicepresidenta i neutralitzen l'efecte que busca de cara a les properes eleccions
Una pilota d?oxigen per al final de la legislatura i el primer cop perquè el PSOE guanyi la batalla electoral de l?esquerra. Unides Podem reclamava des de fa anys a Pedro Sánchez més «valentia» en la seva gestió governamental, però el pas a l'esquerra fet aquest dimarts pel president no només pren als morats la bandera dels avenços socials a la coalició, sinó que neutralitza els plans de Yolanda Díaz pràcticament des de la seva concepció.
Sánchez manté després del Debat sobre l'estat de la Nació la mateixa dinàmica que quan va tancar la Cimera de l'OTAN: amb el seu soci de Govern descol·locat, malgrat que a Podem celebren com a pròpies les mesures dissenyades per contenir la inflació i recalquen que si no fos per la seva presència a les institucions avui seria inimaginable parlar d'un impost a les elèctriques oa la banca. Una reivindicació que també serveix els ministres morats per marcar perfil propi i reclamar un pes «imprescindible» en els esquemes futurs de Díaz.
La veritat és que el cap de l'Executiu ha capitalitzat tots els anuncis polítics de cara als quilòmetres finals del mandat. Va arraconar novament Unides Podem al Consell de Ministres de dilluns. Ho va revelar Yolanda Díaz en admetre que el sector morat del Govern va arribar dimarts al Congrés tan expectant com qualsevol altre partit sense presència a La Moncloa, ja que en cap moment se'ls va informar del «cop de timó» que minuts més tard passarien a lloar i reivindicar com a seu: «Anem a buscar més», va dir Jaume Asens, president del grup confederal, que va resumir la «satisfacció» que també van mostrar les ministres Ione Belarra i Irene Montero.
Eixamplar, precisament, és el que ha fet Sánchez en apropiar-se del programa morat i, alhora, consolidar i assentar durant el Debat el compromís llançat davant els líders de l'OTAN per blindar la despesa en armament per als propers anys. Divendres passat, la mateixa Díaz es va mostrar disposada a plantar cara a les grans multinacionals i aconseguir que les fiscalitats també fos «democràtica» durant el seu discurs de llançament de Sumar, i per això la decisió adoptada pel president d'aplicar un impost temporal a la banca i el sector energètic suposa tot un cop a un dels pilars del pla de Díaz. Tot, després que la també ministra de Treball hagi confrontat els últims dies Sánchez i el bàndol socialista del Govern arran de la decisió «unilateral» d'incrementar la despesa pressupostària en Defensa. Fins ara, Díaz havia estat el terme mitjà en els conflictes entre socialistes i morats al si de la coalició i havia fet esforços per «cosir» les costures d'ambdues posicions. El mateix repte té Sumar.
Però el nou full de ruta dissenyat per Sánchez per als darrers mesos de legislatura -entre els quals se celebraran les eleccions autonòmiques i municipals, clau per a l'esdevenir de l'esquerra a nivell nacional- debilita clarament la potència de sortida de Sumar i amenaça de convertir al PSOE al gran rival electoral del projecte de Díaz, que haurà de resoldre a més com configurar un espai en què Podem no sigui el tronc.
sábado, 9 de julio de 2022
Sumar....pagant nosaltres?
La vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, ha presentat aquest divendres la seva plataforma Sumar, amb què arrencarà "el procés d'escolta" per construir el projecte amb què es presentarà a les properes eleccions. Sobre l'escenari d'El Matadero de Madrid, sense l'ombra d'aquells amb què Díaz pretén sumar, ha assegurat:
"Vinc a parlar-vos del futur del nostre país. Avui és un dia important perquè impulsem un moviment ciutadà en què el protagonisme és vostre. Sou vosaltres les que sumareu. Això no va de partits, no va de sigles. Va d'intel·ligència col·lectiva, de voler-nos i presentar un projecte de país per a la propera dècada".
La vicepresidenta ha culminat el seu discurs emocional amb la frase següent: "Amics i amigues, sumim, sumim col·lectivament, pensem el país que volem, pensem-ho des de les treballadores de la llar fins a la psiquiatria al nostre país, diguem nosaltres en un plural col·lectiu, què és el que volem, vulguem-nos el país que volem. D'això va Sumar".
A partir d'ara, Yolanda Díaz començarà el seu periple per tot Espanya per conversar amb els ciutadans perquè finalment siguin ells els que decideixin si ha d'estar al capdavant del seu propi projecte.
Tots són bones intencions Jo que conec els qui estan darrere del projecte, com Enrique Santiago o Juan Carlos Monedero estic convençut que no és més un nou embolcall del vell comunisme per enganyar ments disperses. Jo tinc els meus dubtes que el projecte aconsegueixi funcionar
Una pregunta que em sembla important ia la qual no trobo resposta: una ministra, vicepresident d'un govern en ple exercici de les seves funcions, en un moment de greu crisi econòmica i amb l'atur més gran...
I qui pagarà això?
Se suposa que ho farà en el seu temps lliure i se suposa també que les despeses no seran amb diners públics. Se li paga un sou de ministra perquè dediqui el temps als seus assumptes? Assumptes molt respectables, per altra banda, però no em sembla que pugui abastar-ho tot, el seu treball ministerial i el seu treball electoral (quan, per cert, no estem en període d'eleccions i hi ha normativa molt clara sobre aquest tema).
¿Dedicarà sis mesos a fer campanya electoral per al seu nou partit (ho truqui ella com ho truqui) recorrent Espanya per parlar amb la gent? El Falcon utilitzarà per desplaçar-se d'un lloc a l'altre com ha fet fins ara?
El sou que percep com a ministra i vicepresidenta no està previst per fer campanyes personals i més quan hi ha tants problemes... Sense dimitir primer dels seus càrrecs, encara que pagués els viatges de la butxaca, el projecte em sembla una simple estafa als contribuents.
M'agradaria que algú aclarís aquests dubtes que tinc.
viernes, 27 de mayo de 2022
Sánchez intenta exhibir unitat amb Podem després de l'embolic de la Llei Audiovisual
Yolanda Díaz fa un petó a Pedro Sánchez després del seu discurs sobre el PERTE de les cures | EFE
Pedro Sánchez, al seu "equipàs" ministerial: "Ens queda molt per fer"
El Govern nota que s'acaba el seu camí i en un acte imprevist convoca davant els mitjans per "exhibir la seva unitat" només una hores després de votar per separat una llei. Els socialistes esperen "que no es torni a repetir"
En aquesta ocasió l'excusa ha estat el darrer PERTE, el d'Economia Social i les Cures, que ha estat presentat, a diferència de la resta de Plans de Recuperació, amb tota la solemnitat: al Palau presidencial, amb nou ministres assistint a primera fila i amb discursos de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i del president del Govern, Pedro Sánchez. En total, 800 milions amb diversos ministeris implicats, però tres grans protagonistes: Treball, Igualtat i Drets socials, tres carteres d'Unidas Podemos.
L?estratègia comença a ser la mateixa. Cada vegada que hi ha una discrepància al si del Govern, entre PSOE i Podem, Pedro Sánchez els mostra les "mels del poder" perquè comprenguin què és el que poden perdre. Va passar quan les crítiques a la guerra d'Ucraïna, que es van saldar amb Irene Montero presentat un pla d'Igualtat el 8-M, i ha tornat a passar només unes hores després que Podem i PSOE votessin, per primera vegada des que van formar el Govern , per separat una Llei: l'Audiovisual.
Males perspectives
El líder socialista ha cridat els seus a files en un moment en què el PP està, a poc a poc, a prop de la Moncloa. Les enquestes no són favorables. L'equip de Sánchez ja ha detectat el PP per sobre del PSOE després del desgast del cas Pegasus. I, a Andalusia, segons un panell intern dels populars el president de Junta, Juanma Moreno, és a sis escons de la majoria absoluta. Pinten bastos per a Sánchez i l'esquerra.
La coalició del PSOE i Unides Podem està tocada i el que queda de legislatura està envoltat per boirina. No hi ha cap termòmetre millor per mesurar la temperatura política d'un Executiu que les ostensions d'unitat. I el president del Govern, Pedro Sánchez, ha intentat precisament exhibir unitat aquest divendres a Moncloa, durant la presentació a Moncloa del programa PERTE de l'Economia Social i de les Cures. És a dir, el capítol morat que s'aprovarà dimarts que ve i que suposarà un desemborsament de 800 milions d'euros.
Però, políticament, el més important per als socis de Govern és la foto. No només entre Sánchez i les seves ministres morades, sinó entre les mateixes ministres morades. Perquè les tensions no només recorren el camí d?anada i tornada entre el PSOE i Podem. També entre Podem i Yolanda Díaz. Les coses estan tenses. I després dels somriures i les floretes de Sánchez al seu "equipàs", a Moncloa hi ha malestar i incertesa.
Sánchez adverteix
Per a tots aquells que li veuen la data de caducitat al front, Pedro Sánchez ha repetit els seus ministres, fins a dues vegades, que "els queda molt per fer". Una avís als navegants mentre al Congrés els seus socis com ERC el deixen cada dia més de banda.
A La Moncloa han tret importància a la "divisió puntual" que es va viure aquest dijous al Congrés entre PSOE i Podem. Per cicatritzar la ferida, el president del Govern fins i tot ha elogiat l'"equipàs" que té "al Govern de coalició progressista". Un superlatiu, collita del mateix Sánchez, que no estava al discurs. "Tots i cada dels ministres i ministres, gràcies per la vostra feina", ha arrodonit Sánchez.
El president del Govern també ha volgut incidir en la fórmula de "govern de coalició progressista" més vegades de la que estava al guió. Unes picades d'ullet constants per "cosir" ferides que han estat correspostes per Yolanda Díaz. La vicepresidenta segona que ha elogiat que el Govern "pensa molt bé" i que "treballa dia a dia per salvar el nostre país i la nostra gent". Per si les paraules no fossin suficients, Díaz es va llançar a fer dos petons a Sánchez quan va baixar de l'estrada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)