Jaume Roures com a monyidor, ERC, Yolanda, i Podem volen influir a Caixabank

Una operació política i mediàtica de gran abast es planeja des de l?esquerra més radical: ERC de la mà del seu líder; Podem, amb la complaença i el suport de l'alcaldessa de Barcelona; i l'empresari i propietari de La Sexta, Jaume Roures. L'objectiu? Fer-se amb el control d'una de Caixabank

Jaume Roures, l?home de Mediapro, té poques idees però confuses i molt arrelades. La primera de totes és controlar la Fundació Caixa, de la qual pengen el grup industrial Criteria i Caixabank.

El principal objectiu de Roures no és CaixaBank, sinó la matriu del grup, la Fundació Caixa. I també Criteria, que no en va és la matriu d?una cartera accionarial on, per exemple, figura Telefónica, una altra empresa amb què somia l?imaginatiu home de Mediapro

Però com controlar la Fundació que presideix Isidre Fainé, per qui Roures no sent un afecte especial, resulta una mica complex, don Jaume parla i no envers els seus amics Pablo Iglesias i amb el seu altre amic, Gabriel Rufián (menys amic que el primer) per pressionar Moncloa i la titular d'Economia, Nadia Calviño. Es tracta d'obtenir el placet perquè el Club Roures pugui influir a Caixabank, a través de la participació, ja del 17,5%, que l'Estat té a Caixabank.

Al cap ia la fi, ni l'esquerra podemita va aconseguir la nacionalització de Bankia, com pretenia, ni ERC va aconseguir convertir l'antiga Caixa, avui Caixabank al braç armat financer. No només això sinó que va forçar Fainé, i diversos centenars d'empreses catalanes, a marxar de Barcelona. Tot això va passar abans de la Declaració unilateral d'Independència (DUI que no DIU) i de l'1-O.

No, on ara pressionen tant ERC, com Podem, com, sobretot, Roures, sempre disposat a capitanejar qualsevol operació on s'hagin de posar contactes, que no diners, és en una cosa tan senzilla com en augmentar el nombre de representants del FROB al Consell de CaixaBank d'un a dos. O més simple, posar un home que respon al FROB però també els conspiradors, en substitució de l'actual conseller en representació de l'Estat, Teresa Santero Quintillá, que només reporta Nadia Calviño, quan el que pretenen els intrigants és que reporti directament a ells. Per exemple, ERC i Mediapro. Així tot quedarà en família.

Com que tot això resulta força difícil d'aconseguir amb l'aragonesa Santero, que, fins ara, ha col·laborat amb lleialtat, amb el president Goirigolzarri i el Ceo Gortázar, sempre se la pot substituir per un altre dominical en representació del FROB però a les ordres de Roures .

Consti que el principal objectiu de Roures no és CaixaBank, sinó la matriu del grup, la Fundació Caixa. I també Criteria, que no en va és la matriu d?una cartera accionarial on, per exemple, figura Telefónica, una altra empresa amb què somia l?imaginatiu home de Mediapro.

Recordeu que Jaume Roures va participar en una reunió amb la cúspide del govern peruà en representació de Telefónica, per intentar "arreglar" el contenciós de la teleco amb l'agència tributària peruana. Encara avui, molts es pregunten a la companyia què hi pintava Jaume Roures, excepte la seva condició d'amic del conseller socialista de Telefónica, Javier de Paz, que sí que participava a la reunió.

L?operació necessita, en qualsevol cas, l?OK il?aquiescència del Govern Sánchez, és a dir, del cap de l?Executiu espanyol, per iniciar qualsevol maniobra encaminada a aconseguir l?objectiu màxim de controlar tan poderosa entitat financera. Semblaria, en principi, que són paraules grans, però tenint en compte la situació d'inestabilitat política i parlamentària de Sánchez «tot és possible…»,

Recordeu, finalment, que Caixabank i Fundació Caixa són accionistes de Telefónica. Entre totes dues sumen un 5,3% i Isidro Fainé és vicepresident de l'operadora.

Rebel·lió a la conselleria d'Empresa pel nomenament de Tremosa

Ramon Tremosa, polític i economista / EP

Com elefant en una terrisseria. Ramon Tremosa, un personatge acomplexat i gris, que no ha estat res en aquesta vida i que, fins i tot, li va cedir el seu lloc al Parlament Europeu perquè es pogués asseure Puigdemont. Això acte de patriotisme s'ho han pagat nomenant conseller d'Empresa i Coneixement. D'ambdues coses no té capacitat per afrontar-les. És un talibà que destrueix tot el que té al seu voltant. Gràcies al seu perfil independentista. ha aterrat a la Conselleria d'Empresa i Coneixement. Els alts càrrecs d'aquest departament, un dels més determinants en l'àmbit econòmic, no l'han rebut precisament amb els braços oberts.

Diuen que la venjança es serveix en un plat fred. No ha passat així a Junts per Catalunya. Els han faltat hores per purgar a membres de l'PDeCat. Una purga inútil sota alguns punts de vista, però important per dur a terme els plans de Puigdemont. D'aquí a unes eleccions, que alguns vaticinen al febrer de l'2021, tindran temps per dir tot el que els vingui de gust d'ERC. I el pitjor no és això. El problema és que si actualment Catalunya està bloquejada políticament, amb aquest canvi de rumb ho va a estar més. Perquè Torra es veurà forta, incomplirà les lleis, i ha introduït uns peons en la partida que són més talibans que Puigdemont.

De fet, tècnics i directors generals han expressat el seu desig d'abandonar la conselleria, la qual cosa suposaria desmantellar un negociat on es gestionen matèries tan importants com indústria, comerç, turisme o universitats. Que Tremosa reprotxés a Caixabank seu canvi de seu en ple procés de fusió amb Bankia, no és la millor manera de debutar en un departament on les hostilitats espanten als inversors.

Mentre Ramon Tremosa, el nou conseller d'Empresa, ha criticat la sortida de Caixabank de Catalunya i ha reclamat que torni i que treballarà per a això, el conseller d'Economia, Pere Aragonès ha considerat que seria "bo" que la seu tornés a Barcelona, després de conèixer el procés de fusió entre Caixabank i Bankia.

El to és un altre. Aragonès s'ha mostrat "preocupat" per les repercussions laborals que pugui tenir aquesta fusió, però ha respectat les decisions de les entitats, a l'entendre que hi va haver un procés de caràcter general, amb la crisi de 2008, que va provocar també la desaparició de la majoria de caixes d'estalvi.

Pere Aragonès (ERC) en declaracions als mitjans / EFE

Aragonès ha assenyalat que "evidentment" a la Generalitat li agradaria "el màxim de seus d'entitats financeres a Catalunya", i que l'executiu català buscarà la màxima connexió de les entitats amb el teixit productiu. També ha incidit en la "concentració" de el sector, que significaria aquesta fusió, i que podria anar en detriment de la competència.

L'actitud de Tremosa és una altra, a l'assenyalar la sortida de La Caixa de Barcelona, ​​que es va produir després la tardor de 2017, amb el referèndum d'independència i la declaració d'independència al Parlament. "Va marxar d'una manera poc edificant i el lloc natural de La Caixa entenem que és Barcelona i treballarem perquè així sigui", ha precisat.

L'accent de Aragonès està, però, en la consideració general sobre com pot influir aquesta fusió en tot el sector i en el conjunt dels treballadors de les dues entitats.

Frustració en Podem per la fusió Bankia -Caixabank .. "És la rendició final de el projecte"

Pablo Iglesias Europa Press

Incendi a Podem per la fusió Bankia-Caixabank: "És la rendició final de el projecte"

El partit morat, sorgit després de l'esclat de la crisi i la protesta de l'15-M, va fer de Bankia i de la devolució de diners prestats per l'Estat una de les seves principals reivindicacions. Ara, amb un acord que es va acostant, sectors de el partit veuen naufragar moltes de les seves exigencias.La pèrdua d'un banc públic, els dubtes sobre la devolució dels 24.000 milions d'euros prestats per l'Estat i la caiguda de l'ocupació agiten la formació . Els crítics assenyalen a Iglesias.

 La fusió comportarà la impossibilitat per a l'Estat de recuperar els diners injectat per salvar Bankia durant la crisi de 2008, ataquen membres de Podem. Sobre aquest punt els operadors financers consultats creuen que, en canvi, serà més fàcil tornar aquests diners. Podem fer d'aquesta devolució un dels seus arguments electorals en l'última campanya de les generals.

Podem ha rebut la informació sobre la fusió de Bankia amb Caixabank amb ràbia i sorpresa. A nivells alts de el partit desconeixien l'operació i creuen que la presència de Podem a l'Executiu no ha frenat una operació que consideren perjudicial per a l'economia espanyola. La pèrdua de l'banc públic, els dubtes sobre la devolució dels 24.000 milions d'euros prestats i la caiguda de l'ocupació agiten la formació. "És la rendició final de el projecte", comenten dirigents i figures destacades de el partit.

"Iglesias ho havia de saber"

Esglésies va evitar al llarg de divendres passat comentar directament la fusió. Es va limitar a difondre un missatge molt crític escrit pel seu responsable econòmic i secretari d'Estat en drets socials, Nacho Álvarez. L'economista va escriure a Twitter que la notícia de la fusió és "preocupant per a l'economia espanyola".

Álvarez va saber de la fusió a través dels mitjans de comunicació. Aquesta situació ha creat polèmica internament, on diverses fonts d'Podem diuen que "no sabien res". "Iglesias ho havia de saber, però no va dir res a ningú, li d'igual tot", es queixa un membre de el partit. Cal subratllar que Álvarez es va reunir dimarts amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, dimarts passat, per parlar de l'pressupostos de 2021. De tal manera que alguns sospites que Iglesias havia estat avisat, però que els seus col·laboradors no van ser informats.

La fusió de Bankia amb Caixabank és l'operació finançaria més important dels últims deu anys, és a dir, des de l'aparició en política d'Podem.

Sortida de Govern

El malestar intern porta alguns a plantejar "la sortida de Govern". "Empassar amb una fusió d'aquestes dimensions és el final de el sentit original de Podem", lamenten membres destacats de el partit que va irrompre en 2014 amb un discurs molt crític cap a moviments d'aquest tipus, que el mateix Iglesias va denunciar en els debats parlamentaris.

La relació de l'Estat amb el "capital bancari", i aquesta vegada amb la complaença de Podem, trenca Podem per dins. Hi ha sectors que segueixen pressionant perquè la direcció nacional es mantingui ferm davant l'aliat socialista. Però la sensació general és d'impotència i que la cúpula està "entregada" als interessos de Sánchez. Els líders de Podem, per la seva banda, no protesten per no perdre el càrrec, en opinions d'aquestes fonts.

Sigui com sigui, els crítics d'Podem assenyalen diversos elements per denunciar l'operació. La fusió comportarà la pèrdua d'entre 5.000 i 12.000 llocs de treball, segons els càlculs dels sindicats. Es tractaria d'una de les majors reduccions de plantilla de la història democràtica espanyola. Tot i que les generoses xifres per a les prejubilacions i les indemnitzacions semblen satisfer els representants dels treballadors.

La renúncia a un banc públic també irrita el partit. Podem és defensor de que a Espanya actuï una entitat financera pública perquè el mercat no quedi únicament en mans de les grans societats. Amb la fusió de Caixabank, en canvi, aquesta entitat es reforçaria considerablement. I un altre gegant, com el Santander, també s'està beneficiant d'accions com els ERTEs i els fons ICO.

En definitiva, en els primers mesos de Govern, Podem està cavalcant més contradiccions del que s'esperava, i el que es detecta és una erosió interna que de moment sembla no afectar la columna vertebral d'el partit. Però sobretot a nivell territorial el malestar augmenta, i amb ell les crítiques directes a una cúpula considerada fins fa pocs mesos com a intocable.

Caixabank i Bankia ultimen la seva fusió imminent

Goirigolzarri seria el president i Gortázar el conseller delegat de la nova entitat

Les dues entitats han confirmat l'inici de les negociacions mitjançant sengles fets rellevants remesos a la Comissió Nacional de l'Mercat de Valors (CNMV) en la nit de dijous

Com tots els moviments tectònics, el que ha sacsejat aquesta nit a el sector financer espanyol s'ha produït quan menys s'esperava: CaixaBank i Bankia preparen una fusió imminent. Les dues entitats han confirmat que estudien una operació que podria concretar-se en les pròximes setmanes i que, de concloure, seria la més important de el sector en els últims anys després de la caiguda de l'Popular a l'estiu de 2017.

La crisi econòmica desencadenada pel coronavirus i el seu impacte en el sector bancari europeu i espanyol sembla haver donat l'empenta definitiva perquè el Govern acceleri la privatització de l'entitat madrilenya, en què l'Estat té gairebé el 62% després del rescat de les caixes de 2012. Un vell somni fins ara irrealitzable a causa de l'enfrontament Cataluña.Madrid que el coronavirus va convertir en realitat.

Fa temps que l'executiu -tant l'actual com l'anterior presidit per Mariano Rajoy- busca una manera de col·locar el grup presidit per José Ignacio Goirigolzarri minimitzant en el possible les pèrdues. Ara, les dificultats de rendibilitat que apressen a el sector i les perspectives menys optimistes que presenten els pròxims anys han accelerat tot aquest procés i el lliurament de Bankia a un dels seus competidors sembla cada vegada més propera.

Aquesta privatització permetria a Govern recuperar part dels ajuts percebuts en el rescat de Bankia, que superen els 24.000 milions d'euros, dels quals fins ara ha recuperat només uns 3.000 milions a través de dos processos de venda parcial i via dividends. En aquest sentit, el Ministeri d'Afers Econòmics reconeix que "el Govern té una prioritat en relació amb Bankia: protegir l'interès general dels ciutadans espanyols, maximitzar el valor de la participació pública i reforçar l'estabilitat financera de país".

En els últims anys diversos han estat diversos els bancs candidats que han sonat per fer-se amb l'entitat. La mateixa CaixaBank ja havia format part de travesses anteriors i tot sembla apuntar a que serà la que finalment conclogui el procés. La fusió, suposaria la unió de la tercera i la quarta entitat per grandària de el sector financer espanyol.

El grup fusionat seria el primer en posició destacada de l'mercat bancari espanyol. La suma dels balanços dels dos bancs fusionats arribaria als 650.000 milions d'euros, aproximant-se a la xifra de l'BBVA, que inclou tots els seus actius a l'exterior.

La suma dels balanços dels dos bancs arribaria als 650.000 milions

Les negociacions, que a mitjanit d'ahir van ser confirmades a la Comissió Nacional de l'Mercat de Valors (CNMV). CaixaBank va informar a l'regulador que "després de l'autorització del seu consell d'administració es troba en negociacions amb Bankia per analitzar una fusió entre les dues entitats, sense que de moment s'hagi arribat a un acord a l'respecte, més enllà de la signatura d'un acord de confidencialitat per intercanviar informació per valorar l'operació, en el si d'una auditoria preventiva, comptant amb assessors en l'operació ". Al que afegeix: "CaixaBank informarà el mercat de l'resultat d'aquesta negociació en el moment oportú".

Per la seva banda, Bankia també va fer públic ahir a la nit un comunicat similar, reconeixent que s'estan mantenint converses., Ambdues entitats. L'operació revesteix complexitat, doncs Bankia, el banc rescatat en l'anterior crisi financera, té a l'Estat com el seu primer accionsita, amb el 61% de l'capital. El primer accionista de CaixaBank és la Fundació La Caixa, que presideix Isidre Fainé, amb un 40%.

Organigrama

Pel que fa a l'possible organigrama de el nou grup, les fonts consultades apunten que l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ocuparia idèntica posició en el nou conglomerat. En l'àmbit executiu, el conseller delegat seria el que ja ocupa aquest càrrec a CaixaBank, Gonzalo Gortázar.

Seu

Queda per definir on estaria la seu; ara les dues la tenen a València

Un altre tema per definir és on queda la seu social de l'fusionada, ja que ara les dues entitats financeres tenen les seves respectives seus a València per diferents motius. En el cas de CaixaBank, pel trasllat des de Barcelona després de la crisi política a Catalunya. En el de Bankia com a resultat de la seva pròpia gestació. D'aquesta manera un vell projecte per unir La Caixa i Caja Madrid es convertiria en realitat i s'evitaria l'eterna rivalitat Madrid-Barcelona

El nou grup sumaria més de 45.500 empleats i una xarxa de sucursals composta per gairebé 7.000 oficines.

Accionistes

La Fundació La Caixa seria el primer accionista (30%), seguida d'FROB (15%)

A hores d'ara, CaixaBank té operatives 4.460 sucursals, de les quals la major part són a Espanya; mentre que Bankia disposa de 2.267. La unificació dels serveis centrals i el tancament d'oficines a les comunitats on hi ha duplicitats, com Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, Balears o Canàries, generarà un estalvi de costos importants i bastants sinergies.

A la segona va la vençuda. Fa vuit anys, el llavors president de Bankia, Rodrigo Rato, ja va intentar una fusió amb La Caixa de llavors que presidia Isidre Fainé.

L'operació compta amb el beneplàcit de Govern i més en concret de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que és la interlocutora de Govern amb el FROB, que sempre ha defensat que busca recuperar per als contribuents la major part de diners que es va injectar a Bankia: 24.000 milions.

CaixaBank i Sabadell detenen una estafa a la Generalitat

El vicepresident Pere Aragonès, amb el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, en una foto d'arxiu

El Govern pagaria 35 milions per mascaretes a una empresa fantasma

La Generalitat ha denunciat una estafa de 35 milions en la compra de material sanitari -màscares i vestits de protecció- i, segons informa El País, aquest pagament va ser paralitzat per les entitats bancàries, a l'desconfiar el proveïdor contractat, Basic Devices, que mai abans havia manejat ingressos tan alts i que no comptava amb un historial conegut sobre operacions d'aquest tipus.

L'empresa va reclamar que es fes un pagament únic per tota la quantitat per començar a efectuar la comanda i que aquesta transferència s'executés el mateix dijous a la nit. La impossibilitat de tancar la transacció va fer que la transferència es demorés fins divendres al matí.

En els sistemes de seguretat de CaixaBank, l'entitat des de la qual es realitzava el pagament, i de Banc Sabadell, la qual ho havia de rebre, es van encendre els llums vermells i es van posar en contacte amb la Generalitat per advertir-los de l'anomalia de el cas i advertir-los que es podia estar cometent una possible estafa.

La companyia no tenia antecedents de moviments de diners de quanties tan altes i, segons informa el rotatiu de Prisa, Basic Devices tampoc ha presentat en els últims anys davant del registre mercantil seus comptes de l'exercici.

El Govern ha presentat una denúncia davant els Mossos d'Esquadra per una possible, però van subratllar que el contracte subscrit el dijous continua vigent i s'han demanat garanties a el proveïdor que els diners es destinarà a l'fabricant i que està garantit el subministrament.

'Tsunami Democràtic', ataca la banca

Apareixen cartells cridant al boicot en caixers automàtics

Tsunami Democràtic creu que el BancSabadell finança la repressió

La plataforma creada per respondre a la sentència del Suprem sota l'impuls de Carles Puigdemont i la benedicció de Quim Torra pels fets del procés, ha assenyalat a diverses empreses que consideren que "se serveixen de la por per retallar drets col·lectius" enganxant cartells on es pot llegir: "Aquesta empresa finança la repressió" a les seves seus.

Encara Tsunami Democratic ha nascut com una iniciativa aliena a Puigdemont (alguns fins i tot el vinculen a Òmnium), la veritat és que, curiosament, la seva web ha estat inscrita al paradís fiscal de Saint Kitts and Nevis, on Puigdemont es va dur també el seu Consell per la República i la web que recapta els diners dels afiliats. Massa coincidències. L'organisme va ser inscrit el passat 23 de juliol a la mateixa empresa que havia registrat el web defensaexili.org, encarregada de recollir els diners pagats per "les necessitats puntuals de la defensa jurídica, seguretat i suport logístic al 130 president de la Generalitat de Catalunya , Carles Puigdemont i Casamajó, així com a la resta de les persones i professionals exiliats que ho necessitin ".

El moviment ha enganxat els cartells en entitats bancàries com La Caixa, Banc Sabadell, Banco Santander, BBVA i també a seus de Telefónica. "Les institucions de l'Estat, inclòs l'Ibex 35, es serveixen de la por per retallar drets col·lectius i rebaixar expectatives democràtiques. Nosaltres fem servir la desobediència i la no violència perquè vostès són a dalt, però nosaltres estarem a tot arreu!" van escriure des de la plataforma en un tuit.

La plataforma -que es va presentar fa unes setmanes a les xarxes socials- té com a objectiu donar una resposta "no violenta i basada en la desobediència civil" en la sentència que emetrà el Tribunal Suprem espanyol sobre el judici contra el procés, tal com asseguren en seva web.

I Caixabank a València ...

El consell d'administració de CaixaBank ha decidit aquest divendres en una sessió extraordinària traslladar la seva seu de Barcelona a València. L'entitat més gran de Catalunya seguirà així els passos del Sabadell, que aquest dijous ha aprovat un trasllat de la seva seu social a Alacant, i a altres bancs menors com Mediolanum o Arquia.

Ni Madrid, ni Mallorca. El consell d'administració de Caixabank ha decidit establir la seva seu a València en el cas que el Govern de la Generalitat anunciï la setmana que la declaració unilateral de la independència. Una mesura amb la qual la segona entitat financera de Catalunya i la primera per impacte social pretén defensar els interessos dels seus empleats, clients i els seus prop de 300.000 petits accionistes.

L'entitat maniobra per garantir la seva permanència sota el paraigua del Banc Central Europeu i mantenint obertes les seves línies de liquiditat. El trasllat de la seu no comporta canvis en la seva operativa ni afecta la seva seu a Barcelona, ​​tampoc als seus empleats. CaixaBank compta amb al voltant del 25% del negoci global a Catalunya.

El banc s'ha beneficiat del decret exprés que va aprovar aquest divendres el Govern amb el qual facilita la sortida d'empreses de Catalunya. Fins ara, CaixaBank precisava del vistiplau de les seves inversors en una junta d'accionistes per tirar endavant qualsevol canvi de seu. Amb el canvi normatiu només cal que ho aprovi el consell d'administració.

La decisió ha estat adoptada en valorar les diferents opcions que Caixabank tenia damunt de la taula. Una d'elles era mudar-se a Madrid, on la segona institució financera del país té el seu segon centre corporatiu en ple Passeig de la Castellana. Una altra era Mallorca, ja que va ser a les Balears on va néixer l'origen de la Caixa d'Estalvis però aquesta opció ha estat rebutjada per raons estratègiques per l'extrema subordinació al catalanisme del Govern Balear podria posar de nou en perill a l'entitat.

Finalment, el consell d'administració s'ha decantat per València, ja que a la capital del Túria el grup disposa de l'antic i singular edifici del Banc València, adquirit en 2012 per un euro, més 4.500 milions d'ajudes públiques.

Nova rebaixa de S & P al deute català

Aquest divendres, l'agència de qualificació creditícia Standard & Poor 's ha tornat a rebaixar la valoració del deute català de BB a BB- ​​agreujant la consideració de' bo escombraries 'i justificant la seva decisió en les "tensions polítiques" entre la Generalitat i el Govern central. L'agència veu riscos "que la bona coordinació dels dos governs per afrontar el deute de la comunitat es vegi compromesa"

Actualment el pagament d'interessos i el rescat de bons emès s'estan efectuant des dels fons que la Hisenda Espanyola ha habilitat per a tal efecte. La Generalitat porta molt de temps sense poder atendre les seves obligacions.

Paral·lelament, l'empresariat català tornava a expressar la seva inquietud per la inestabilitat a Catalunya. Intents, senyals i advertències que van sorgir abans de l'27S i s'estan repetint després cada vegada amb més freqüència. Els empresaris ja veien amb recel les negociacions perquè el programa amb què l'esquerra anticapitalista va concórrer a les eleccions xocava amb els seus interessos. Però les alarmes es van encendre la tarda de dijous, quan la CUP va trencar el silenci que havia mantingut aquesta setmana per explicar les seves condicions per arribar a un acord.

La desbandada podria produir-se amb aquestes negociacions per facilitar la investidura del president de la Generalitat, que han encès les alarmes a les cúpules de les patronals catalanes, que insisteixen a Artur Mas en la necessitat de constituir un "govern fort i estable". Fonts que formen part de les principals organitzacions empresarials van assenyalar que, sobretot, els preocupen les cessions que JxS pugui realitzar en política econòmica, especialment després d'advertir que els anticapitalistes demanen revertir o frenar fins a deu privatitzacions i trencar de forma unilateral amb l'Estat abans d'escollir president.

Mariano Rajoy en el seu acte preelectoral d'aquest dissabte a Castella la Manxa s'ha referit a Catalunya i ha afirmat sobre la baixada de la seva qualificació creditícia que "generar problemes on no n'hi ha, trencar la baralla, generar incertesa i donar un missatge d'inestabilitat produeix efectes contraris ". "La certesa política, l'estabilitat, el sentit comú i l'aposta per la seguretat són rendibles perquè repercuteix en l'economia de la gent i la seva forma de vida", ha precisat Rajoy, que ha afegit que "la gent necessita seguretat i certesa" i que no hi haurà canvis radicals i que "no es pot jugar amb la vida de la gent".

Hi ha hagut un degoteig constant de deslocalitzacions d'empreses catalanes traslladant les seves seus cap a altres regions limítrofes com Aragó o Comunitat Valenciana, però sobretot cap a la Comunitat de Madrid. Encara que sembla que els diners encara no s'ha espantat De veritat davant la possibilitat d'una secessió de Catalunya.

Pel que fa a les seus centrals de dues principals entitats bancàries, Banc de Sabadell es aniria a Madrid i La Caixa a les Balears dins el pla B per fugir dels problemes que generaria la secessió. Sigui com sigui, si els imponderables imposen un exercici inevitable de seny, els dos grans bancs catalans sortirien per la mateixa porta però no cabalgarían junts. Entre el mar i la muntanya, Oliu és partidari d'escalar els pics financers més alts de la capital mentre que Fainé prefereix seguir a prop de la platja.

Amb gairebé 200.000 milions d'euros de PIB, Catalunya continua sent la regió amb més pes econòmic dins d'Espanya. Després de tres anys de decreixement, tornava a créixer un 1,4% el 2014, en línia amb la recuperació de la resta de l'Estat. En el que portem de segle, ha gairebé doblat la seva riquesa. Aquesta prosperitat és la que es veu amenaçada pel procés sobiranista

Sigui quin sigui el resultat electoral, l'independentisme ja ha perdut

Quina setmana la d'Artur Mas i els de la seva llista, que no paren de rebre bufetades des de totes les parts del món i ell segueix amb la seva sordesa disposat a portar els seus creients a immolar i portar davant del precipici com si fos un Manson qualsevol. Si Van ser els líders europeus, el gran líder americà, Junker etc ... tots coincideixen que la seva pretensió és impossible. La situació a Catalunya està canviant per minuts. La meva impressió és que a Catalunya, per fi, està donant la volta a la truita.

Just quan havien començat a ensenyar la poteta xenòfoba sense decor: les marxes de torxes, com les camises marrons o Alba Daurada; l'assetjament de la comunitat escolar a uns pares que només pretenen que es compleixin les sentències, impedint que puguin rebre el 25% de les hores en castellà fins obligar-los a desistir, la pretensió de convertir els escons en majoria suficient per declarar la independència unilateral, formen part d'un degoteig interminable d'aquest feixisme de parvulari cada vegada més embafador.

Els empresaris davant la inseguretat jurídica ja havien pres partit i ahir van dir de nou, no a la secessió. Avui en un comunicat enviat avui, la patronal bancària ha assegurat que la sortida de Catalunya d'Espanya i, en conseqüència, de la zona euro, "comportaria que les entitats bancàries amb presència a la comunitat catalana afrontarien greus problemes d'inseguretat jurídica". O sigui Caixa Bank o Sabadell que ja havien pres mesures per abandonar Catalunya si es proclama la independència, ara ja diuen amb claredat el que no tindrien més remei que fer.

Les dues majors organitzacions, el sector bancari té l'objectiu de "protegir els seus dipositants i mantenir el flux de finançament a famílies, pimes i els sectors productius i generadors d'ocupació del país". Per això, l'AEB i CECA conclouen el comunicat amb una petició de diàleg als líders polítics.

Quines conseqüències pot tenir en el còmput electoral? L'aritmètica independentista representada per Junts pel Sí i la CUP no podrà comptar amb tots aquells vots d'esquerres que s'han desmarcat de la independència unilateral, ni amb la dreta pactista. Fins ara formaven part d'una omertà nacional parapetada després de l'espantall del dret a decidir. Ara tot s'ha reduït a estar a favor de la independència o en contra. Tot el que no sigui aconseguir aquest objectiu serà el fracàs d'una il·lusió per fi mostrada.

L'aposta del nacionalcatalanisme per l'independentisme és l'origen de la seva derrota, ja que ha posat fi a la major de les seves mentides: la suposada unanimitat de tots els catalans sota el paraigua del catalanisme. Com ficció construïda i interessada, no ha deixat espai per a les mitges tintes. El joc ha acabat, comença la por a l'aventura. La ruptura d'Unió amb la coalició de CiU és el fet més evident, però no l'únic.

Quines conseqüències pot tenir en el còmput electoral? L'aritmètica independentista representada per Junts pel Sí i la CUP no podrà comptar amb tots aquells vots d'esquerres que s'han desmarcat de la independència unilateral, ni amb la dreta pactista. Fins ara formaven part d'una omertà nacional parapetada després de l'espantall del dret a decidir. Ara tot s'ha reduït a estar a favor de la independència o en contra. Tot el que no sigui aconseguir aquest objectiu serà el fracàs d'una il·lusió per fi mostrada. L'independentisme ja ha perdut, encara que sumin més escons i malgrat les manifestacions amb cartrons de colors. I ahir Pau Gasol donant-li la victòria a Espanya ....

La pèrdua de vots de Junts pel Sí no es quedarà aquí. Per si la minva no fos suficient, el mateix Artur Mas s'ha encarregat de accentuar en reduir a Aznar ia Pablo Iglesias a la ultradreta. Aquesta agressió a l'autoestima de Pablo Iglesias el convertirà en el seu pitjor enemic.

La CUP ja ha dit que mai donaran suport a una candidatura a la Generalitat d'Artur Mas, però sí de Romeva; un paio que en els seus anys d'eurodiputat a Parlament Europeu i no ha arribat a assabentar com es funciona per alli. La seva única acció va ser denunciar Espanya per uns avions militars que passaven per allà fent exercicis, denunciant que era una invasió militar. Des de llavors res de res. Romeva no para de ficar la pota per on va, com surt de la falda de TV3 i les seves intervencions públiques ja comencen a ser memorables.

Quants vots conservadors de l'antiga coalició de CiU fugiran com ànima que porta el diable a la UDC de Duran i Lleida, davant l'expectativa que siguin els escons de la CUP els que posin un president comunista al capdavant de la Generalitat?

Si es persisteix en l'enfrontament racional, el resultat electoral deixarà per primera vegada en evidència la ficció independentista. Ja ha aconseguit partir Catalunya en dues parts difícilment reconciliables. I a Artur Mas només li quedarà fer-se l'harakiri.

Empreses de l'Ibex preparant la seva sortida de Catalunya abans de la hipotètica secessió

Cinc empreses catalanes Abertis, Foment de Construccions i Contractes, Gas Natural, Grifols i Banc Sabadell podran traslladar-se a qualsevol punt d'Espanya sense haver de donar comptes davant accionistes, una petició llargament esperada.

Els canvis legals posats en marxa pel Govern perquè les empreses no hagin de convocar la junta general d'accionistes i n'hi ha prou amb una decisió del Consell d'Administració per canviar el seu domicili social tindran impacte en grans grups amb residència a Catalunya. No en va la mesura neix de l'interès i de la tasca de lobby de companyies cotitzades en borsa amb origen i ubicació actual a la comunitat que presideix Artur Mas.

Fins ara ia tenor dels seus estatuts, de les sis societats de l'Ibex amb domicili social a Catalunya, quatre poden canviar la seva seu a qualsevol punt del municipi sense haver d'informar als accionistes ni convocar una junta general, expliquen fonts legals consultades per aquest diari . És el cas d'Abertis, Foment de Construccions i Contractes (FCC), Gas Natural i Grifols. Per la seva banda, Banc Sabadell no fa referència al tema ni especifica quin dels seus òrgans és el competent per modificar el domicili social en cap supòsit.

Per tant, en aquests cinc casos de societats cotitzades amb domicili social a Catalunya, la norma els dóna la possibilitat de canviar de domicili social a qualsevol punt del territori nacional amb un simple acord del consell d'administració. Cas diferent és el de CaixaBank, els estatuts assenyalen que "per procedir al seu trasllat a un terme municipal diferent caldrà l'acord de la junta general d'accionistes". Aquí, en atribuir expressament la competència a la junta, la qüestió és legamente més dubtosa.

 "L'ampliació de les competències dels administradors en aquesta matèria té sentit per a grans societats on convocar una junta és costós", apunta un altre expert del sector. Alhora estima que no hi ha "raons d'urgència" en canviar el domicili social que impedeixin als administradors incloure el trasllat a la junta ordinària. "Segurament hi ha una societat concreta -d'entre les cotitzades- que està darrere de la norma", considera.

Efectes de la retòrica independentista

La veritat és que algunes empreses de l'Ibex fa temps que denuncien que no se senten còmodes en el complex model territorial existent a Espanya, de manera que aquesta modificació legal impulsada pel PP suposaria un canvi important per a elles. Abans, el consell d'administració només podia acordar un trasllat de seu si la nova direcció es mantenia en el mateix terme municipal en el qual estava establerta la signatura.

Això va canviar el passat 27 de maig, data d'entrada en vigor de la nova regulació. Tot just havien transcorregut tres dies des de les últimes eleccions autonòmiques i municipals, els resultats han deixat un mapa polític totalment diferent. La retòrica independentista d'Artur Mas podria afectar les empreses catalanes, preocupades pel seu negoci davant la crida al boicot contra els seus productes des d'alguns punts del país. A mesura que el 27-S s'acosta, la inquietud de les companyies creix.