L'aparició dels papers de Panamà ha posat nerviosa la classe dirigent del país creat una nova situació de sospita generalitzada, que ultrapassa la capacitat d'anàlisi, han estat la coincidència en aquesta setmana amb les detencions en espectaculars operacions policials davant les càmeres de televisió sempre avisades per endavant.
Va començar per la nova entrada a la presó de Mario Conde i la detenció seva família, per la trama muntada per al blanqueig de la fortuna dipositada en diferents paradisos fiscals procedents del saqueig de de Banesto fa ja prop de vint anys.
El numeret muntat davant els ciutadans de Granada de la detenció a casa com si fos un temut terrorista del seu alcalde, José Torres Hurtado per part més d'una dotzena de policies vinguts des de Madrid i sense que ningú ni jutgessa, ni fiscal o ni dirigent policial que vulgui fer-se responsable de la mateixa, pel que sembla a causa unes denúncies sobre unes presumptes requalificacions d'uns terrenys, que haguessin pogut resoldre amb una simple citació és una bona mostra del lio ara existent entre la judicatura, fiscalia i policia.
La dimissió del ministre d'Indústria José Manuel Soria per les seves contradiccions després de l'aparició en els papers de Panamà amb societats offshore ha abocat a José Manuel Soria a la dimissió i, amb ella, a l'abandó de totes les seves responsabilitats polítiques. Només per estar en els papers d'una societat familiar tancada fa vint anys. Disposar d'una societat offshore no constitueix cap il·legalitat i, de fet, és pràctica habitual en el comerç internacional.
Sense tenir aparentment motius caure en contradiccions i el president del Govern i el seu propi partit li van donar de costat després del recolzament inicial davant la falta d'una resposta eficaç a les noves revelacions aprofitat pels seus molts enemics dins el PP com Montoro o Soraya per ajustar velles comptes i han aprofitat per treure-se'l de sobre.
Finalment ahir van detenir els responsables de les dues organitzacions que des de fa temps estan lluitant per la justícia popular davant l'absència de la fiscalia, com són el president de Mans Netes, Miguel Bernad, al costat del president d'Ausbanc, Luis Pineda acusats per un estrany intent d'extorsió a la Casa Reial per deixar l'acusació contra la infanta Cristina en el cas Nóos.
Tot aquest teatre policíac-judicial, ens han traslladat a una situació excepcional que no s'havia produït des de fa temps, després d'un llarg temps d'inactivitat de la justícia fa pensar que alguna cosa es pot estar passant en les clavegueres de l'Estat i una mica es pot estar tramant dins la cúpula del Partit Popular. Em fa por que alguna cosa molt grossa pot estar amagant sota de tota aquesta pirotècnia sobreactuada.
Davant la imminència de la repetició d'eleccions, hem vist a jutges enfrontats a la policia, fiscals defensant als acusats, polítics del mateix partit donant-se ganivetades davant les càmeres de televisió, el que delata l'estat dels nervis de tots els partits, que ja no tenen cap inconvenient a saldar velles picabaralles davant un públic expectant, ara que estem sense govern.
