Una descendent de Rafael Casanova: "Ell era un patriota espanyol"

Pilar Casanova mostra la manipulació per part dels separatistes en recordar el fervent patriotisme de la seva família al llarg de la història.

Pilar Paloma Casanova i Baró, duquessa de Maqueda i marquesa de Astorga, descendent directa de Rafael de Casanova, conseller en cap el 1714 durant el lloc borbònic a la ciutat de Barcelona, ​​considera que el seu avantpassat era un "patriota espanyol" i denuncia que el nacionalisme i l'independentisme "tergiversin i adulterin la història d'Espanya" en relació amb el conseller en cap el 1714. Així ho denuncia la la Fundació DENAES que ha tingut accés en exclusiva a les declaracions de la descendent directa del líder històric utilitzat pel nacionalisme català per als seus propis fins.

La protagonista de la nova campanya de DENAES -un vídeo que llançat a les xarxes socials sota el hashtag # LaVerdadDeCasanova- ha volgut denunciar la "barroera manipulació històrica" ​​a la qual està sent sotmesa la figura del seu avantpassat, convertit avui pel nacionalisme a una mena de cabdill independentista al qual honoren amb simbologia que a ell "li horroritzaria".

La veritat històrica és, però, molt diferent de la que han volgut dibuixar els nacionalistes, assegura la duquessa de Maqueda: "Rafael de Casanova era un patriota espanyol, tota la meva família va defensar sempre la unitat d'Espanya". I al·ludeix directament al seu pare, Baltasar de Casanova, duc de Maqueda i Protector President del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Pilar Paloma de Casanova lamenta profundament que persones a les que els mou "un profund odi a Espanya i un menyspreu absolut per la història utilitzin el nom de Casanova per a fins separatistes".

Com el seu avantpassat, diu sentir "a Espanya al cor" i es presta a llegir el bàndol que el seu avantpassat va fer arribar als barcelonins el dia 11 de setembre de fa 299 anys: "(...) salvar la llibertat del Principat i de tota Espanya; evitar l'esclavitud que espera als catalans ia la resta dels espanyols sota el domini francès; vessar la sang gloriosament pel rei, pel seu honor, per la Pàtria i per la llibertat de tota Espanya ".

https://youtu.be/XbXhGeMVidQ

https://youtu.be/BsgOqK9pH84

Nova campanya mediàtica de l'independentisme contra la justícia

Els diaris El Món i eldiario.es van desencadenar ahir a la nit una nova tempesta política en treure a la llum desenes de correus privats del poder judicial parlant de Catalunya. En aquests missatges es comparava l'independentisme amb el nazisme, es parlava del "virus de l'odi inoculat en la societat" catalana, o directament es deia que "amb els colpistes ni es negocia ni es dialoga".

Van utilitzar un canal per compartir documents per mostrar el seu rebuig a la qüestió catalana. Es tracta de missatges en un fòrum que van escriure jutges de tot l'Estat fins i tot abans del 20 de setembre, quan van començar els fets qualificats penalment com de sedició i rebel·lió. Els fils de comentaris, realitzats des de correus electrònics corporatius, van seguir abans, durant i després del referèndum de l'1 d'octubre. Allà molts jutges es van mostrar crítics amb els responsables del Govern català, llançaven vives al rei i als cossos de seguretat de l'Estat i titllaven als manifestants independentistes de "criminals", "violents" i "extremistes".

La cadena de missatges es va realitzar en un canal compartit per tots els magistrats espanyols. Normalment s'utilitza aquesta via per intercanviar informació i documents, però també, com és el cas, s'utilitza com a fòrum per a compartir inquietuds i comentar l'actualitat. La majoria ni amagava davant els seus companys la seva antipatia amb la qüestió catalana.

Critiquen l'expansió del "germen nacionalista"

Sorprèn el relat d'un magistrat a Astúries, JCM, que assegura comprendre perfectament la situació a Catalunya perquè ell havia estat destinat a diversos punts del territori català entre 2004 i 2015. "Això ja ho vèiem venir des de la Diada de 2012 i davant el virus de l'odi inoculat en la societat -i que podíem percebre en les mirades dels nostres veïns d'un petit poble de la Costa Brava vam decidir marxar perquè no s'infectés al nostre fill ". Per això simpatitza amb els jutges que treballen contra el 'Procés' i els mana tot el seu suport.

Un jutge destinat a Andalusia parla que a poc a poc "el germen nacionalista" ha impregnat als habitants de Catalunya. Es mostra escandalitzat per la presència d'estelades als balcons i rotondes. "El problema és que ara és difícil solucionar-ho, així que caldrà veure si l'Estat està a l'alçada i s'aplica amb rigor i contundència el Codi Penal, que pel que sembla serà l'única manera de deixar clar a alguns que mai no poden situés sobre la llei ", escriu.

Altres de les frases polèmiques que es destaquen en els mails són: "Entre el Rei (Visca el Rei!) I la Caixa i el Banc Sabadell els han posat contra les cordes"; "És d'esperar que als sediciosos catalans els tracten a la presó el mateix que al senyor Tejero"; "Amb els colpistes, es diguin Tejero o qualsevol altre de l'actualitat (ja sabeu qui són) no es pot dialogar. Se'ls d'imputar i si són innocents ja ho dirà la sentència que al seu dia recaigui ".

I un altre afegia: "Sé que estic protegint els meus fills d'aquesta situació i que viuen en una bombolla i només espero que el dia de demà no se sentin assenyalats o avergonyits perquè els seus pares no els porten a la cadeneta humana, a la V i no sé què idioteses més que inventen per al 11-S. la pressió del grup fa molt ".

Abans del 20 de setembre de 2017, el dia dels registres a la Conselleria d'Economia i les concentracions al carrer, que van acabar suposant l'empresonament de Sánchez i Cuixart, un magistrat de Barcelona opinava que "la situació greu es pot produir per caràcter extremista dels que tenen el poder a Catalunya, ja que no hi ha ningú moderat. el mateix va passar a Alemanya en èpoques remotes ".

L'expresident Carles Puigdemont no ha desaprofitat l'ocasió per tirar aigua al seu molí i també ha valorat la informació del Món i eldiario.es des de Brussel·les. Considera que si no hi ha conseqüències "el sistema judicial espanyol de la monarquia farà aigües definitivament" i es pregunta "en mans de qui està un dels pilars de tot sistema democràtic?".

En altres missatges a Twitter, Puigdemont considera que "el colpisme de les togues és l'assignatura pendent de la democràcia". A més afirma que la justícia espanyola està en mans de "fanàtics amb toga i salvapàtries monàrquics. Més treball per Borrell, que haurà de convèncer Europa que això és el normal en una democràcia exemplar ".Minuts després Quim Torra s'unia a l'ofensiva.

Constant assetjament a jutges i fiscals

Primer van ser els robatoris de 'Espanya' i després la campanya orquestrada des de 'Madrit' que va acabar amb els treballs de desprestigi contra la resta de comunitats autònomes, excepte el País Basc. No s'ha lliurat la classe política del constitucionalisme, perseguida a les seves seus catalanes, ni de bon tros la Casa Reial, els emblemes i fotografies han servit de material de combustió per a les fogueres festives. Assetjades la Policia i la Guàrdia Civil de l'Estat, els últims al centre de la diana són els jutges i magistrats que, d'acord amb la Constitució, armen una resposta jurídica al permanent desafiament.

El Jutjat nº13 és l'epicentre de la investigació contra el procés. Armar fa anys el primer relat sobre el concert entre partits polítics i entitats cíviques que desembocaria en la ruptura entre Catalunya i la resta d'Espanya. Tot i que el gruix de la causa va caminar cap al Suprem, ha mantingut la competència per a l'anàlisi del que ha passat en la prèvia al referèndum il·legal l'1 d'octubre, a més de diferents episodis d'adoctrinament en les aules i violència contra policies.

Emergeix a primera pàgina la figura del jutge Pablo Llarena, la instrucció ha abocat als màxims responsables del cop a un judici per delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics. El magistrat va estar sempre lligat a Catalunya, on fins i tot van néixer els seus fills. Allà va progressar en la judicatura i d'allà ha marxat fustigat pels que no respecten les lleis. La seva família ha patit l'assetjament real i virtual, tant que viuen amb escorta.

En el que va d'any 42 jutges han abandonat Catalunya, gràcies a les pressions i amenaces d'aquests "pacífics patriotes" del CDR i resta del món independentista, que ja han decidit que els defensors de la llei són els seus adversaris, sempre que no fanel que ells pretenen.

Salvar Espanya ... ¿De què ...? ¿I amb qui ...?

El irresponsable i oportunista Pedro Sánchez ho ha tornat a fer com en 2015 i 2016, sense ni tan sols consultar al seu partit va presentar i al Congrés la seva moció de censura contra el Govern de Rajoy. Encara no és possible saber si el que ha passat aquest divendres ha estat una simple representació que no va a portar a cap resultat real o si, per contra, estem a les portes d'un govern social-comunista recolzat pels separatistes que, amb tota seguretat serà catastròfic.

Amb una solemnitat melodramàtica absolutament artificial, Pedro Sánchez ha intentat explicar el seu anunci de moció de censura com un generós intent de salvar Espanya de la corrupció del PP sotmès a una gravíssima crisi institucional derivada de la primera sentència de la trama Gürtel.

El PSOE s'ofereix ara com a opció regeneradora malgrat les seves terribles casos de corrupció que arrossega a Andalusia i Comunitat Valenciana ia més, està disposat a arribar a Moncloa de la mà de partits que no són només colpistes, sinó que a Catalunya han participat de, o protagonitzat la corrupció més escandalosa d'Europa.

A Sánchez, un cop més, només li surten els comptes sumant les seves escasses actes a les de Podem i a les del PdeCat de Puigdemont, l'ERC de Junqueras i el PNB -o si no n'hi ha els grups canaris i Bildu-; això és donar carta blanca a un catàleg de partidets l'única ambició és la de fer caure Rajoy i al mateix temps avançar en el seu projecte de destrucció d'Espanya tal com l'hem conegut des de fa més de cinc segles.

Tot i ser gravíssima la ressaca de la corrupció que assola al PP, que es promet llarga quan vagin coneixent les successives sentències de Gürtel, Púnica o Lezo; res fa créixer més la inestabilitat d'Espanya que tirar-se en mans dels que intenten destruir-la per, al marge de vots i tribunals, imposar una suposada justícia poètica que no atén ni a suport ciutadà ni a sentències, sinó a una suposada autoritat major de la qual Sánchez és intèrpret.

Avançar eleccions o esperar que Rajoy es retiri en acabar el cicle tal com pretén Ciutadans seria el mes sensat: tirar-se en mans de l'independentisme, el que pretén Sánchez amb tants interessos contraposats dels seus actors serà un suïcidi.

Sánchez ja va paralitzar el país entre 2015 i 2016 amb el seu absurd afany a governar després d'obtenir els dos pitjors resultats de la història del PSOE, a qui a més va partir en dos amb això, i torna a fer-ho, en ple desafiament sobiranista, parapetat en un autoconcedit exercici de salvació nacional que en la pràctica és una agressió a l'estabilitat d'Espanya. O potser algú pot creure que la manera de sortir de la crisi institucional i econòmica és tirar-se en braços de qui més alimenta la primera i aguditza la segona?

Barcelona perd l'Agència Europea del Medicament per l'independentisme

La torre Agbar s'il·lumina a favor de l'Agència Europea del Medicament

No serà Barcelona. La capital catalana és eliminat a la primera ronda tot i comptar amb tots els requisits tècnics necessaris i passen Milà, Amsterdam i Copenhaguen. Fins al setembre el tenia a l'abast de la mà. Barcelona és eliminat quan era la ciutat millor classificada fa només dos mesos per acollir la seu de l'Agència Europea del Medicament (AEM) que abandonarà Londres a causa d'Brexit.

Barcelona ha caigut en aquesta primera ronda (amb només 13 vots, ha baixat a la cinquena posició) com a possible nova seu de l'EMA, a més de la que es postulava com la gran favorita, Bratislava. Les candidatures que han passat a la segona votació són Milà (amb 25 vots), Amsterdam i Copenhaguen (empatades amb 20 vots cadascuna).

La Ciutat Comtal era una de les favorites, segons un informe de la UE, ja que albergava tots els requisits tècnics necessaris com la bona comunicació, una seu per acollir els gairebé 900 treballadors i alta disponibilitat hotelera, entre d'altres, però després de la celebració del referèndum el passat 1 d'octubre va perdre punts.

Des del Cercle de Salut de Catalunya es van xifrar en 5.000 els llocs de treball indirectes que es crearien, al costat dels 1.000 empleats propis de l'Agència Europea del Medicament, de manera que la Ciutat Comtal ha perdut 6.000 llocs de treball per culpa de l'independentisme.

En realitat es pressentia la tragèdia perquè ... ¿Com es canviaran de domicili prop de mil persones que treballen en l'Agència a una ciutat que potser en poc temps podia estar fora de la Comunitat Europea, a causa dels moviments separatistes? ¿Vindran quan les empreses farmacèutiques catalanes estan canviant la seva seu, a causa d'inseguretat legal de la regió provocat pel nacionalisme?

No ... Puigdemont diu que la culpa del Govern,

ja li val ...

¿Què fem amb TV3?

El PSOE apunta a la intervenció de TV3 quan s'apliqui l'article 155

Ahir, quan la inefable Carmen Calvo (... Els diners públic no és de ningú ....) se li va ocórrer avançar les mesures quirúrgiques que podrien aplicar-se a partir d'avui contra restaurar la llei a Catalunya i va esmentar per sobre una intervenció en la ràdio televisió catalana. "Els independentistes, convertint-se en secessionistes, s'han cregut que els únics drets possibles eren els seus, que les úniques llibertats possibles eren les seves, i això no és així", ha denunciat Calvo. Com si aquestes paraules fossin un presagi, TV3 va deixar d'emetre durant diversos minuts. Després van aclarir que va ser un error tècnic ....

La menyspreable tergiversació de la realitat, quan no la pura i simple difusió de grolleres mentides, per alimentar l'ideari nacionalista ha estat, i continua sent, el leitmotiv d'aquest mitjà regional. Si l'educació, tal com bé denuncien des Cs, és un factor clau en l'adoctrinament ideològic dels catalans per estendre l'independentisme, la programació de TV3 és una de les grans armes polítiques que fan servir els nacionalistes per dur a terme l'actual cop d'Estat. Valgui com a exemple el cas de Toni Albà, habitual col·laborador de TV3, qui no dubta a proposar la detenció de fiscals per al "intercanvi de presoners" quan es proclami la República.

A Espanya, tot i que hi ha llibertat de premsa, hi ha un ampli ventall de televisions públiques, la funció és exercir d'altaveus i eines de propaganda política, encara que valent-se, això sí, dels diners de tots i cadascun dels contribuents. I si el comú denominador d'aquests mitjans és la major o menor manipulació informativa a favor dels diferents partits que ostenten el poder, el canal autonòmic de Catalunya, TV3, és, sens dubte, el que s'emporta la palma. Amplifica distorsiona, calla o menteix, segons les conveniències d'un poder embogit llançat a l'abisme de la secessió.

Totes les televisions públiques pequen del mateix problema. A diferència de les empreses privades, el principal objectiu és servir a la població de la millor manera possible per poder sobreviure, els mitjans de titularitat pública, el finançament surt dels pressupostos, o aquells que depenen del repartiment arbitrari de subvencions responen, únicament i exclusivament, als interessos dels polítics, ja que aquests i no uns altres són els seus autèntics caps. D'aquí, precisament, que les dictadures tan sols disposin de premsa pública o controlada per l'Estat.

Per aquesta raó, el Govern no només hauria d'intervenir el canal, sinó que està obligat a fer-ho, de la mateixa manera que hauria de prendre el control dels Mossos, l'Educació i la resta de competències autonòmiques, un cop activat l'article 155 de la Constitució, amb el finalitat de restaurar la llei a Catalunya.

De fet, l'única intervenció legítima, justa i efectiva que ha de dur a terme l'Estat per acabar d'una vegada amb aquest niu de propaganda rupturista és el tancament definitiu de la cadena, ja que només així es podria garantir la seva imparcialitat i independència política .