L'amnistia fiscal col·loca a Montoro en una difícil situació

El Tribunal Constitucional ha declarat aquest dijous de forma unànime la inconstitucionalitat de l'amnistia fiscal aprovada pel govern del Partit Popular al març de 2012. Una mesura transcendental per al futur d'Espanya, ja que determina que no es poden tornar a perdonar els deutes a els defraudadors amb l'únic argument de corregir el dèficit públic. No obstant això, els contribuents que es van acollir a l'amnistia respiren tranquils a partir d'avui, ja que el TC no permet que les seves declaracions siguin "revisades com a conseqüència de la nul·litat de la disposició addicional primera" del Reial Decret pel qual es va articular la regularització.

La sentència suposa una dura crítica al Ministeri d'Hisenda, ja que determina que va trencar la igualtat dels espanyols davant el Fisc ja que va posar als defraudadors "en una situació més favorable" respecte a la resta de contribuents. Una situació que va en contra de la Carta Magna que determina que tots els ciutadans han de contribuir per igual a finançar la despesa pública. També retreu que aquesta amnistia va provocar que l'Estat "abdiqués" de la seva responsabilitat d'obligar a tots els ciutadans a pagar impostos. I, per si fos poc, el TC incideix que el Govern va legitimar "com una opció vàlida la conducta dels que van incomplir el seu deure de tributar".

El recurs, interposat el 2012 pel PSOE (també va presentar un recurs contenciós-administratiu davant l'Audiència Nacional que va ser desestimat a l'octubre d'aquest any), era la principal esperança dels partits de l'oposició per recuperar els diners perdonat als defraudadors 1 vegada que el Govern ha fet cas omís del Congrés quan va sol·licitar per unanimitat (el PP també va votar a favor) fer tributar pel 10% i no el 3% que finalment van pagar. No obstant això, el TC ha preferit no modificar l'amnistia, tal com es va realitzar, per respectar el principi de seguretat jurídica, el que significa que no es investigaran les declaracions, ni es revisarà el tipus efectiu que van pagar els defraudadors, que va ser del només el 3%.

L'amnistia fiscal suposa l'abdicació de l'Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots de sostenir la despesa pública

El Constitucional considera que l'amnistia de Montoro va tenir tres "importants efectes". El primer d'ells és que va permetre la regularització "a un tipus reduït" que es va establir en el 10%, però que finalment va ser del 3% de forma efectiva. El motiu va ser que la Direcció de Tributs va permetre que no s'hagués de pagar pels béns ja prescrits, per la qual cosa es van regularitzar completament gratis. El segon és que "va eximir" als defraudadors del pagament de cap tipus de recàrrecs: ni interessos de demora, ni penalitzacions per frau a Hisenda ni un altre tipus de sancions. Finalment, va convertir en "renda declarada amb caràcter general" tots els béns regularitzats, de manera que els contribuents no van haver de donar cap altra explicació al Fisc.

El resultat és que el Govern "va afectar a l'essència mateixa del deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques" que està reflectit en la Constitució. D'aquesta manera, l'amnistia va suposar "l'abdicació de l'Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots" de pagar impostos. D'aquesta manera, el Govern va permetre "la condonació parcial de l'obligació tributària principal i la condonació total de les eventuals conseqüències accessòries associades a l'incompliment existent fins al moment de la regularització".

L'última amnistia

La sentència del TC no modifica l'amnistia de 2012, perquè fa prevaler el principi de seguretat jurídica per sobre del deure constitucional de contribuir al sosteniment de l'Estat. No obstant això, sí que limita la possibilitat que es repeteixin en el futur actuacions com aquesta. El Tribunal determina que l'argument de "ajustar el dèficit públic per complir amb el principi d'estabilitat pressupostària consagrat en l'article 135 de la Constitució (el que va modificar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero)" no seria "en cap cas suficient" per contravenir els deures recollits en el títol I de la Carta Magna. D'aquesta manera, qualsevol futur Govern sabrà que una amnistia fiscal atemptarà contra la Constitució i, per tant, no podrà executar-se.

El TC determina que l'objectiu d'assolir l'estabilitat pressupostària ha d'escometre des del conjunt del sistema tributari i no amb una mesura concreta que vulnera la Carta Magna. El. Objectiu d'Hisenda quan va posar en marxa l'amnistia era recaptar 2.500 milions d'euros (al voltant del 3% del PIB) en un moment en què els ingressos de l'Agència Tributària estaven enfonsats i el Govern havia pujat l'IRPF i preparava el increment de l'IVA. No obstant això, els números no van quadrar des del primer moment, de manera que es va permetre regularitzar béns prescrits sense tributar.

Finalment Hisenda va recaptar 1.200 milions, menys de la meitat del que havia previst. Es van acollir 31.000 contribuents que van regularitzar gairebé 40.000 milions d'euros, el que significa que el tipus efectiu que van pagar els defraudadors va ser del 3%. El Partit Popular va acordar amb Ciutadans que obligaria a l'Agència Tributària a recuperar els 2.800 milions que els evasors d'haver pagat si realment el tipus efectiu hagués estat del 10%. No obstant això, fins ara no es coneix cap actuació d'Hisenda per recuperar aquests diners i ja s'han passat els 4 anys de prescripció de les declaracions.

A la regularització fiscal es van acollir personalitats públiques investigades en els tribunals com diversos membres la família Pujol, l'extresorer del PP Luis Bárcenas, l'exsecretari general del PP a Madrid Francisco Granados i el seu exsoci David Marjaliza -tots dos imputats en el cas Púnica-, el exvicepresident del Govern Rodrigo Rato.

Crítiques de l'oposició

La sentència del Constitucional ha aixecat una onada de crítiques a l'oposició contra el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. El portaveu d'Economia del Grup Socialista al Congrés, Pedro Saura, ha estat el més crític amb el ministre i ha exigit que dimiteixi "avui mateix". Precisament aquesta sentència és la conseqüència del recurs presentat pel PSOE, pel que el partit ha vist confirmades les seves crítiques. "És la mesura més vergonyosa del Govern de Rajoy, portada a terme pel senyor Montoro. Una de les pàgines més negres de la Hisenda Pública espanyola", ha criticat Saura.

El Grup Socialista ha demanat la compareixença urgent de Montoro al Congrés perquè informi de les seves responsabilitats polítiques. També Ciutadans ha demanat la seva presència al Congrés perquè expliqui la seva actuació. "El Govern arrossega els peus molt amb l'amnistia", lamenta Toni Roldán, portaveu d'Economia de Ciutadans, "no és intranscendent que estiguin allà dins [Rodrigo] Rato, [Ignacio] González, a més de la família Pujol i altres". "Es van fer les coses malament durant molt temps", lamenta Roldán, "no es pot pujar els impostos a la classe mitjana i al mateix temps perdonar defraudadors i tramposos".

Per la seva banda, Montoro ha demanat comparèixer a petició pròpia per donar les explicacions oportunes de la seva gestió. Serà la Mesa del Congrés qui determini la data de la seva intervenció en un calendari bastant ajustat, ja que s'està tramitant encara la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i abans de final de mes Hisenda ha d'aprovar el sostre de despesa per a 2018. Un tema tan important com aquest ha de portar a la dimissió de qui va propiciar aquesta amnistia fiscal.

"Assaig general" de Podem a l'Assemblea de Madrid

Cristina Cifuentes escolta a Lorena Ruiz-Huerta.

Podem ha pretès escenificar aquest dijous a l'Assemblea de Madrid el "assaig general" de la moció de censura que Pablo Iglesias va defensar dimarts que ve al Congrés contra Mariano Rajoy. I, per això, amb la complicitat del seu home fort en la Comunitat, Ramón Espinar ha orquestrat un simulacre que ha tingut com a protagonista al seu portaveu regional Lorena Ruiz-Huerta s'ha presentat aquest dijous com a candidata a una moció de censura a l'Assemblea de Madrid que neix morta.

Tot i que ja es coneixia que la votació no anava a ser favorable al desig de Podem ja que el PSOE ja havia anunciat l'abstenció i Ciutadans s'ha limitat a donar suport al Partit Popular. En la seva exposició Lorena Ruiz-Huerta, ha protagonitzat aquest dijous un discurs que, fins des de dins del seu partit, reconeixen que "no ha estat tot el bo que podria haver estat". Amb to pausat i, de vegades, soporífer, la candidata morat ha llegit, paraula per paraula, un text en què ha criticat el "model insostenible" del Govern del PP arribant a augurar que el 2019 el deute regional arribaria al 200% del despesa i que si pugen els tipus d'interès la Comunitat podria entrar en fallida.

"La base del model de gestió del Partit Popular, en la nostra Comunitat, és l'endeutament. Els comptes de Cifuentes evidencien un dèficit estructural que va camí de convertir-se en endèmic. El sistema és incapaç de generar recursos suficients per a sostenir-se, i la previsió, en un escenari moderat, és que, en finalitzar la present legislatura, l'endeutament de la Comunitat de Madrid podria arribar al 200% de la despesa anual. en 2019 tindrem un deute superior als 36.000 milions d'euros ", ha afegit.

Segons la podemita, la política fiscal del PP és de "redistribució de la riquesa cap a on habiten els rics i centra el gruix dels seus exempcions fiscals a les bonificacions dels impostos de Patrimoni, Transmissions patrimonials i successions, i en la recaptació fiscal a l'IRPF , un impost que no grava la major part de la riquesa de la Comunitat de Madrid ".

Amb la presència de Pablo Iglesias al costat del seu plana major, Moneder, Errejón, Montero, i Echenique a la tribuna de convidats i la imminència de la seva moció de censura a Mariano Rajoy, fa pensar que aquesta moció no ha estat més que un mer assaig davant del que té al davant la setmana que ve, que donat la inexperiència i el desconeixement de el.reglamento de la càmera i la baixa qualitat de la candidata ha convertit en un veritable festí per als populars.

La resposta ha estat a càrrec del conseller de Presidència a la Comunitat de Madrid, Ángel Garrido, que ha acusat els de Pablo Iglesias de voler que l'Assemblea es converteixi en "una fira de les vanitats, orquestrada exclusivament amb una finalitat, la posada de llarg de llarg de la senyora Ruiz-Huerta ", ha assegurat parafrasejant unes declaracions de Ramon Espinar.

Es referia així a la candidata de Podem en està moció de censura, Lorena Ruiz-Huerta a la qual li ha dit que aquest tipus d'esdeveniments "se'ls paga un mateix, no amb els diners de tots els madrilenys". "Dilapiden els diners dels madrilenys per esgarrapar uns minuts de propaganda. Páguenselo vostès", ha afegit. Segons Garrido, la candidata d'Podem no compta amb "experiència en la gestió" i només es mou per "una supèrbia i vanitat digna de millor causa".

Finalment i davant les dures acusacions de Ramon Espinar, els diputats del Partit Popular s'han absentat de la sala, per tornar a la mateixa a l'hora de votar. El resultat ha estat el ja previst Un penós espectacle de Podem, que només busca les aparicions en les seves televisions La Sexta i la Cuatro, que ja veurem com presenten aquest fracàs.

Cal recordar, en primer lloc, que Ruiz-Huerta va arribar a la Portavocía de Podem de rebot. Ho va fer després de la defenestració del errejonista José Manuel López, purgat per Pablo Iglesias quan el seu home a Madrid, Ramón Espinar, va derrotar a Rita Maestre a les primàries per a la Secretaria General de Podem Madrid.

I és que, en realitat, Lorena Ruiz-Huerta es va fer coneguda per al gran públic després d'una més que polèmica aparició al programa Salvados de La Sexta. En la seva condició d'advocada, la presidenta que Pau Iglesias vol per als madrilenys, va aixecar una enorme polseguera i una onada d'indignació a l'acusar els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat de practicar "tortures" a les dependències policials.

De desagraïts està l'infern ple

Amancio Ortega

La milionària donació -320 milions d'euros- que la Fundació Amancio Ortega va anunciar el passat mes de març a la Sanitat Pública per a la lluita contra el càncer, va generar alguna que altra controvèrsia. Mentre la majoria de la societat va rebre la donació amb tanta sorpresa com a agraïment, van sorgir algunes veus dissidents: "no volem caritat, volem justícia social; que els nostres impostos cobreixin les nostres necessitats sanitàries," semblaven cridar.

Els últims "crits" contra les donacions de l'empresari s'han escoltat aquest dilluns. La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública d'Aragó va mostrar el seu rebuig a la donació de 10 milions que la fundació va acordar a la Comunitat Autònoma d'Aragó. Una setmana abans, els canaris també es van mostrar crítics contra la quantitat que la fundació havia destinat a la seva regió: 17 milions d'euros.

"La nostra comunitat no ha de recórrer, acceptar, ni agrair la generositat, altruisme o caritat de cap persona o entitat. Aspirem a un adequat finançament de les necessitats mitjançant una fiscalitat progressiva que redistribueixi recursos prioritzant la sanitat pública", va traslladar aquest col·lectiu al Executiu que presideix el socialista Javier Lambán, gràcies al suport parlamentari del número dos d'Podem, Pablo Echenique.' la portaveu, metgessa de titulació, ha arribat a fonamentar tal rebuig al fet que la proliferació de proves de prevenció, no feien altra cosa que perjudicar als pacients de càncer amb les constants radiacions. Però resulta que el càncer no es cura amb ideologia.

"Com la Fundació Amancio Ortega, si tan preocupada està per la salut, tenint en compte que la seva roba s'elabora en gran part deslocalitzada a països com el Marroc o Bangla Desh, que millori les condicions de treball de les persones que directament o mitjançant subcontractes treballen en condicions d'explotació i greu risc per a la salut i la vida, i que treballi per corregir les violacions dels drets humans que es produeixen en la cadena de producció tèxtil ", afegien. La veritat sembla que aquesta associació li importa més temes aliens als problemes i necessitats dels pacients i mes a destacar en un discurs polític que ja sabem d'on ve i on es dirigeix

Aquesta senyora faria un un bon paper dins la medicina de xoc que s'aplica a Veneçuela sense medicaments ni de mitjans, per obra i gràcia d'un dictador que tampoc admet donacions i deixa morir als seus compatriotes sense medicar. La sanitat espanyola no necessita elements com ella i és una pena i un malbaratament que l'estiguem pagant el sou amb els nostres impostos.

Aquesta associació està formada per professionals "progressistes", segons la seva pàgina web a nivell nacional, relacionats amb la sanitat (metges, infermeres, auxiliars, administratius, treballadors socials etc.), l'objectiu és defensar un "sistema sanitari públic, universal i redistributiu ", contrari a l'externalització de serveis.

No sabem què opina Amancio Ortega al respecte. Però la nostra opinió si la tenim clara.

El despatarre podemita

Campanya contra el 'despatarre masculí' al Metro de Madrid

'Manspreading' o 'despatarre masculí'. reddit

Madrid, contra el «manspreading» dels homes al Metro. Les xarxes socials s'alcen contra els que ocupen més del compte. Per això, demanen a l'Ajuntament de Madrid i a la Comunitat que es col·loquin cartells al metro i l'EMT per sensibilitzar sobre el problema i alertar els passatgers d'una incòmoda pràctica. La petició porta més de 900 signatures i l'assumpte no ha trigat a traslladar-se a les xarxes socials.

"No és qüestió de mala educació sinó que igual que a les dones ens han ensenyat a seure amb les cames molt juntes als homes els han transmès una idea de jerarquia i de territorialitat, com si l'espai els pertanyés", conclou la petició .

Anunci al Metro de Nova York, contra el «despatarre» -

Un moviment ha sorgit en els últims dies a les xarxes socials, que intenta lluitar contra una pràctica no per habitual menys molesta i antisocial: és l'anomenat «manspreading», que en català es podria traduir com «despatarre masculí». Aquesta costum que tenen algunes persones -moltes vegades homes- d'obrir exageradament les cames quan se sentin pot ser molt còmode al sofà de casa, però no ho és per als que han de compartir seient en un banc corregut del metro, per exemple.

Ràpidament aquest assumpte ha estat abordat per les lideresses de l'esquerra feminista, Clara Serra d'Podem o Ana Gabriel de la CUP que han fet com a reivindicació que pel que sembla han descobert viatjant pels metropolitans de Nova York o Londres. Associacions i particulars fan campanya contra una pràctica a mig camí entre el masclisme i la mala educació

Per evitar la pràctica, a mig camí entre el masclisme i la mala educació, s'ha desencadenat un actiu moviment de conscienciació que s'està desenvolupant principalment en xarxes socials, i principalment a Twitter, sota el «hastag» o etiqueta #MadridSinManspreading. No és original: ja s'ha produït en altres parts d'Espanya -a Barcelona, ​​fa només dos mesos- i del món.

Peticions als responsables

Són diverses les entitats socials que estan promovent aquesta campanya, perquè en el transport públic de Madrid deixi de produir-se aquesta pràctica tan incòmoda per als altres. De fet, hi ha ja peticions en aquest sentit tant a l'Ajuntament de Madrid com a la Comunitat Madrilenya, perquè comencin a prendre mesures en aquest sentit al Metro i altres Tranportes públics.

El terme manspreading va entrar a formar part oficialment de la llengua anglesa quan va aparèixer, fa gairebé dos anys, en el Diccionari d'Oxford. Al·ludeix a aquesta postura tan masculina, completament obert de cames en el transport públic, mentre les dones assegudes a banda i banda lluiten per fer-se un forat. La Fundéu prefereix el terme despatarre, molt més gràfic per a nosaltres, hipanohablantes.

Acudim a l'anglicisme o a la llengua de Cervantes, el que està clar és que aquesta situació es dóna, i molt, en el transport públic, i que moltes dones estan elevant la veu per denunciar que elles també volen el seu espai. Fins a tal punt ha arribat la protesta que al metro de Nova York ja s'han inclòs cartells anti manspreading amb el missatge, sense embuts: "Tio ... deixa de despatarrarte, si us plau".

Anuncis anti manspreading al metro de NYC. És una cosa molt real això, no ens ho hem inventat

Després que diversos espanyols s'adonessin d'aquesta iniciativa novaiorquesa a Twitter, el col·lectiu feminista Dones en Lluita va llançar divendres passat una recollida de signatures a Change.org perquè al Metro de Madrid imiti al seu homòleg i adverteixi, mitjançant cartells, que el despatarre no és cívic. Encara que a dia d'avui només han obtingut unes 250 signatures, la campanya s'ha traslladat a les xarxes socials, on s'ha col·locat entre els trending topic de dilluns.

Amb el hashtag # MadridSinManspreading, els tuiters han compartit imatges sobre les seves experiències en el transport públic. Gairebé sempre la mateixa estampa: home despatarrado + dona aplastujada. Encara que també hi ha casos de dones que ocupen més seients del compte ... ¿Cedirà la Comunitat de Madrid a la petició popular? Es farà campanya també contra les faldicortas ensenyant pits i cinta al cul? I ... contra els / les que els ha abandonat el desodorant?

Fracàs del Pacte Nacional pel Referèndum

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presidit la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum

El comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum s'ha dissolt durant la reunió que s'ha celebrat aquest dimarts a la tarda. El seu president, Joan Ignasi Elena, ha assegurat que la tasca de l'organisme ja ha finalitzat. La decisió s'ha pres poc abans que el Govern doni a conèixer la data i la pregunta del referèndum, tal com ha anunciat l'Executiu, després que el Govern espanyol insistís que no ho pot pactar i demanés al president Puigdemont acudir al Congrés .

Elena ha afegit que el Pacte Nacional pel Referèndum continuarà però només com un espai de debat. "El Pacte Nacional pel Referèndum no avala ni rebutja cap iniciativa que pugui adoptar en el futur", ha afirmat.

Els comuns han acudit aquest cop a la trobada defensant i reclamant un referèndum acordat. El nou partit d'Ada Colau, Catalunya en comú, no es pronunciarà sobre el referèndum unilateral fins que no tinguin més detalls. Exigeixen garanties democràtiques i una participació massiva.

Versions interessades i contradictòries, confusió, trucades retòriques a la unitat, crítiques al Govern del PP i a la judicialització del procés i cap resultat concret. La tercera reunió del 'Pacte Nacional pel Referèndum' (format per partits, sindicats, patronals, clubs esportius, associacions de veïns i tota mena d'entitats) i gairebé segur que l'última ha servit per dissoldre l'executiva de l'organisme un cop constatat per el seu president, l'exdirigent socialista Joan Ignasi Elena, que el treball encomanat per la Generalitat s'havia dut a terme.

Tal encàrrec es referia a l'elaboració d'un manifest a favor d'un referèndum pactat, una campanya de recollida de signatures i contínues crides perquè el Govern s'avingui a negociar la data i pregunta d'una consulta d'autodeterminació. En el document presentat a la reunió, l'executiva anunciava la seva dissolució, però advocava per mantenir el 'Pacte' com a fòrum de debat. No obstant això, evita explícitament donar suport a la via unilateral que pretenen les formacions separatistes.

El treball de l'organisme ha defraudat profundament als partits "sobiranistes", que pretenien un pronunciament contundent a favor de la via unilateral. Carles Puigdemont, ha reiterat que en breu anunciarà la data i la pregunta i que està disposat a negociar amb el Govern fins a l'últim minut.

Teresa May amb el cul a l'aire

Tres atemptats jihadistes seguits a Londres i Manchester realitzats per jihadistes de nacionalitat britànica que havien estat denunciats prèviament per veïns i detinguts per amenaces o pràctiques que podien pressuposar seus actes posteriors, deixen en entredit a tots els cossos britànics de seguretat que podrien haver evitat alguns aquests atemptats. Pel que sembla les eleccions convocades per a aquest dijous i que no han estat suspeses per aquests fets poden haver complicat aquest procés.

La policia ha declarat que és impossible controlar els 23.000 extremistes gihadistes que viuen actualment al Regne Unit han estat identificats pels serveis d'intel·ligència com a possibles terroristes, informa el diari 'The Times', citant als funcionaris del govern. Al voltant de 3.000 d'ells estan sota investigació com a possibles amenazas.De acord amb el diari, el servei d'intel·ligència del Regne Unit, l'MI5, només pot investigar a unes 3.000 persones al mateix temps, mentre que la llista de sospitosos s'actualitza constantment.

Per aquest motiu, quan a la llista s'inclouen sospitosos que es creu representen una major amenaça, es tanquen les investigacions i la supervisió activa de molts altres. Els menys importants es traslladen a un grup de 'antics subjectes d'interès'. Aquest grup de potencials atacants, catalogat com un 'risc residual', ha augmentat a 20.000 persones des del 2001, segons l'informe ..

L'autor del recent atac terrorista a Manchester, Salman Abedi, que va assassinar 22 persones i en va ferir més de cent, per la seva banda, figurava entre els 20.000 considerats "antics subjectes d'interès".

Un altre atacant, Khalid Masood, que al març va atropellar diverses persones al pont de Westminster de Londres, deixant cinc morts, i després va apunyalar fatalment a un oficial de policia, també era a la llista. Els dos homes ja no estaven sota vigilància de l'MI5.

Fins avui la policia britànica no ha confirmat el nom del tercer terrorista del Pont de Londres, en un atemptat que va acabar dissabte amb el trio abatut a trets per la policia al Borough Market, després de matar set persones i ferir a mig centenar . Es tracta de Youssef Zaghba, fill d'una italiana i un marroquí i nascut a Fes, emprat últimament en un restaurant londinenc.

Tres dies han trigat a identificar els tres últims assassins i ara en aquest moment només es donen per identificats dos dels set morts entre ells l'espanyol Ignacio Echevarria la mort encara no ha estat confirmada oficialment, després de mantenir en suspens tres dias a tota la seva família a causa dels "protocols" de seguretat quan fa mes de quaranta-vuit hora ja s'havien facilitat empremtes dactilars i ADN, per poder saber si estava entre els 7 morts.

Avui més que mai es qüestiona l'equipació bàsica dels policies britànics que inclou un esprai de gas lacrimogen, una porra desplegable i unes manilles. És el cinturó amb el que patrulla el 90 per cent dels anomenats 'Bobby'. Amb Londres en estat de terror, s'ha decidit que els policies segueixin patrullant armats amb una simple porra que els converteix en un fàcil objectiu de qualsevol terrorista. Ahir va haver de ser un agent de la seguretat del ministre de defensa, el que va abatre el terrorista armat. Avui aquest ministre recull les crítiques i posa sobre la taula la conveniència que els policies vagin armats.

Dijous que ve se celebraran eleccions al Regne Unit i el triomf que es predeia fàcil de la candidatura de Teresa May aquesta cada vegada mes qüestionat, només cal recordar que ella va ser la Ministre d'Interior durant el mandat de David Cameron i segons diu l'oposició es van restringir despeses i van ser acomiadats 20.000 agents de seguretat. Els ciutadans del Regne Unit després de l'Brexit no estan donant una a dretes amb la perspectiva que l'oposició és encara més descerebrada que el partit en el govern Potser molts britànics, si poguessin, voldrien retirar-se una bona temporada al racó de pensar

Qatar ... L'ou de la serp gihadista?

Doha

Aquest matí Aràbia Saudita, Egipte, Bahrain, UEA i el Iemen han anunciat de manera successiva que trenquen les seves relacions diplomàtiques amb Qatar, a qui acusen de donar suport al terrorisme i amenaçar la seva seguretat. Líbia s'acaba d'incorporar a aquest grup de països.

Tres de les monarquies del Golf Pèrsic i Egipte han trencat negociacions amb Qatar, a qui acusen de donar suport al terrorisme i desestabilitzar els seus propis estats, després que el país nord-africà i l'Aràbia Saudita se'ls hagin unit Bahrain i els Emirats Àrabs Units i, posteriorment , Iemen.

Segons el comunicat de l'agència oficial saudita del que es fa ressò Efe, "el Govern del Regne va decidir trencar relacions diplomàtiques i consulars amb l'Estat de Qatar, i tancar tots els ports terrestres, marítims i aeris" a mitjans de transport de nacionalitat qatariana . Aquest anunci es produeix poques hores després que els ministres d'Afers Exteriors egipci i saudita es reunissin al Caire.

Aràbia Saudita ha vedat l'aterratge d'avions de Qatar, així com que usin el seu espai aeri i també que les aerolínies saudites volin a Qatar. La mesura, secundada per Egipte, posa en greus destrets a Qatar Airways, la segona major companyia de la regió i un connector molt important per als vols regionals. Les companyies dels Emirats Etihad, Emirates i Flydubai, així com Gulf Air de Bahrain, deixen de volar a partir de demà dimarts.

La nota assegura que Riad ha pres aquesta decisió per les "violacions greus de les autoritats de Doha, en privat i en públic, en els últims anys per tal de trencar la unitat interna saudita, incitar a l'abandonament de l'estat, posar en perill la seva sobirania i l'adopció d'organitzacions terroristes (...), entre elles els Germans Musulmans, l'Estat Islàmic i al-Qaida ". A més, l'acusa de promoure el discurs i els plans d'aquestes agrupacions a través dels mitjans d'informació de manera permanent.

L'ultraconservador regne acusa també a Doha de donar suport a l'Iran en el seu suport als "grups terroristes" a la província de majoria xiïta saudita de Qatif, així com a Bahrain, a més de donar suport als rebels hutíes del Iemen.

El Caire, per la seva banda, també acusa a l'emirat de Qatar de "donar suport a les operacions terroristes al Sinaí (nord-est) i d'intervenir en els assumptes interns d'Egipte i els països de la regió de manera que amenaça la seguretat nacional àrab i afavoreix les diferències dins de les societats àrabs ".

Després del comunicat, l'aliança àrab encapçalada per l'Aràbia Saudita que combat al Iemen al costat del president Abdo Rabu Mansur Hadi ha anunciat l'expulsió de Qatar de la coalició, segons una nota difosa també per l'agència SPA.

Bahrain i els Emirats Àrabs

A la decisió saudita i egípcia s'han unit poc després Bahrain i els Emirats Àrabs Units, que també han trencat les seves relacions diplomàtiques amb Qatar, a qui també acusen de donar suport al terrorisme.

Aquestes restriccions al moviment de passatgers i mercaderies, i el tancament de la frontera saudita, l'única terrestre de Qatar, amenacen el proveïment de productes de primera necessitat. L'emirat importa el 90% dels aliments que consumeix. De fet, la notícia va causar preocupació entre els 2,7 milions de residents, la majoria immigrants estrangers, molts dels quals van córrer als supermercats i a treure diners del banc.

La monarquia àrab ha assegurat que, amb l'objectiu de salvaguardar els interessos dels membres del Consell de Cooperacions del Golf (CCG), ha trencat els llaços amb Qatar, que obligarà els diplomàtics de Qatar a abandonar UEA en un lapse de 48 hores.

Així mateix, Unió dels Emirats tancarà l'espai aeri i els ports marítims, i referent a això ja s'ha pronunciat l'aerolínia dels Emirats Etihad, que suspendrà tots els seus vols a partir de demà a Qatar, segons va anunciar la companyia en un comunicat.

Qatar diu que són "completes invencions"

"La campanya d'incitació està basada en mentides que ja han assolit el nivell de completes invencions", ha assegurat el Ministeri d'Afers Exteriors de Qatar, tal com recull Europa Press.

"Són mesures injustificades i sense fonament", es queixava un comunicat el Ministeri d'Exteriors de Qatar recollit per l'agència France Presse. Des de la perspectiva de Doha, tenen "un objectiu clar: posar a l'Estat [de Qatar] sota tutela, el que constitueix una violació de la seva sobirania" i és "absolutament inacceptable".

El Govern de Qatar ha dit que, com a membre del Consell de Cooperació del Golf, està compromès amb el compliment del tractat d'aquest grup i respecta la sobirania d'altres països i no vol interferir en els assumptes d'altres països, de manera que l'Executiu de Doha ha considerat que aquesta decisió no té justificació possible.

¿Ultimàtum de Trump?

Segons un expert en temes del Golf Pèrsic entrevistada per l'agència Reuters, el recent viatge del president nord-americà Donald Trump a l'Aràbia Saudita, sembla haver convençut a aquest país i els seus aliats que havia arribat el moment de tractar "amb l'enfocament alternatiu" exhibit per Qatar en aquests assumptes.

Durant la seva visita Trump va instar els països musulmans a que assumissin el lideratge en la lluita contra la radicalització i va culpar a l'Iran per la inestabilitat a l'Orient Mitjà.

"I sembla que saudites i dels Emirats se senten enfortits per l'alineament entre els seus interessos regionals -cap Iran i el islamisme- i els de l'administració Trump", li va dir a Reuters Kristian Ulrichsen.

Auque ningú ho ha reconegut, aquesta decisió pot estar relacionada directament amb la visita fa només dues setmanes de Donald Trump a l'Aràbia Saudita on s'ha negociat el contracte de subministrament més d'armament dels últims anys a la condició que aquest pais es posicioni de manera determinant contra els moviments ISIS, Estat islàmic, o al qeda ampoyados econòmica i sistemàticament per Iran i Qatar entre d'altres, que estan actuant a la zona i són els responsables dels atemptats ocorreguts a les principals ciutats d'Europa. Sembla que alguna cosa s'està movent a l'Orient Mitjà.