José Maria Aznar va reaparèixer i va complir amb les expectatives. Va dir que mai s'havia marxat. Els atemorits militants arribats al a Convenció del PP, durant anys orfes d'un lideratge clar veure reproduir les imatges d'un passat proper de qui va obtenir la majoria absoluta el 2000 després de solucionar en dos anys els excessos del felipisme. No va existir Bárcenas durant una hora. Ni la por als sondejos, ni al desafiament secessionista, ni als populismes demagògics. Aznar va enardir l'assemblea. Ha estat el retorn als orígens o un retorn al passat.
Una arrencada furibund que va calar en un partit que arribava adormit al recinte firal de Madrid i va sortir disposat al combat ideològic ia la recuperació dels principis. Aznar coneix molt bé a la seva gent. Sap el que s'espera d'ell. I no va defraudar les expectatives. Aznar es va ficar a la butxaca al expectant públic a les primeres de canvi. Després, va repartir 'cera' a tot el que ara mateix es mou en el panorama polític.
"On està el PP ?, aspira realment a guanyar les eleccions?", Va preguntar als presents en una estocada fera al cor de l'actual equip dirigent. I va aconseguir la resposta necessària dels assistents que havien arribat ja disposats a la rendició i la retirada. Un "sí" etern i eixordador, com de platea infantil en tant de circ, va respondre a la pregunta davant d'un Rajoy silent i prudent.
Sabedor que tenia al públic entregat va anar desgranant un per un els desafión que té el PP per seguir sent un partit de referència o encaminar-se a la desaparició engolit per al populisme emergent i va començar a repartir cera a tort ia dret.
Es va dirigir als secessionistes catalans. "Ningú pot fer un pols a l'Estat sense que això tingui conseqüències. Diuen els secessionistes que els catalans volen marxar cap a l'abisme i no és veritat".
A ETA i els seus acòlits: "Els terroristes, a la presó, complint les seves penes. Els que segueixen donant-los suport, als tribunals". Memoro a les víctimes, que es manifesten avui contra el Govern. "Demà, aquí i on sigui, memòria, dignitat i justícia".
Sense arribar a nomenar Bárcenas ia la corrupció que sacseja l'estructura del seu partit. "La corrupció és un càncer que no podem tolerar. Amb la llei, amb totes les seves garanties però amb totes les exigències". I va rematar, reivindicant sense embuts: "mirant-de front us dic que dels meus actes responc des del primer fins a l'últim". És el període del seu Govern el que precisament més està esquitxat per les actuacions irregulars que escodrinya el jutjat de Ruz.
En incipient Podem .. "No hi ha res de bo en deixar un ancoratge ferm d'estabilitat i esdevenir una font de problemes". I a l'esquerra en general. "L'esquerra es divideix en tres: els que han decidit enfonsar el vaixell, els que estan en la inòpia i els populistes. A tots se'ls va caure el mur de Berlín ia alguns els enderrocs del chavisme". "
Necessitava el PP aquesta dosi de fermesa i aquestes invocacions a l'entusiasme un dels seus moments més difícils. Luis Bárcenas s'havia ensenyorit, tot just unes hores abans, de les televisions i les portades dels mitjans digitals, amb el seu desafiament petulant i prepotent a Mariano Rajoy. Va invocar Aznar a la unitat, una peça trencadissa en el si de la seva formació, especialment quan la seva efígie apareix per l'horitzó. No va fer referències de retret a l'actual gestió del partit. Es va limitar a assenyalar el camí a seguir. No hi ha dubte que més d'un es va sentir assenyalat. Però la tarda era de crits i aclamacions per part dels fervents aznaristes allà concentrats.
Els més tebis i encara els escèptics, reconeixien després de la sessió la indubtable capacitat d'Aznar per tocar la fibra de la seva parròquia. 'Diuen que he tornat; però si jo mai m'he anat ", va expressar amb claredat, per si els dubtes. Potser va ser el començament de la reconquesta o, simplement, un miratge acalorat i febril. El temps ho dirà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario