La Generalitat contra la justícia

 

Expirat el termini donat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la Generalitat per al compliment de la sentència de desembre de 2020 que obliga que almenys un 25% de les hores lectives impartides a Catalunya siguin en castellà, el Govern regional català ha consumat la seva desobediència, tal com es va comprometre a fer des del primer moment.

En un pas més cap al despropòsit el conseller d'Educació, Josep González-Cambray ha enviat un qüestionari de set preguntes als directors dels 5.000 centres educatius catalans per validar-ne el projecte lingüístic. Són set preguntes binàries, per respondre sí o no, sobre el projecte lingüístic del centre.

Entre aquestes, es pregunta si el català "és la llengua d´ús normal de l´acollida", si preveu que el català "és la llengua vehicular", si el projecte lingüístic "evita l´ús de percentatges" o si el català i el castellà tenen un "ús curricular i educatiu".

Si els centres responen que sí a totes les preguntes, constarà que el projecte lingüístic s'adequa a la nova normativa que ha aprovat la Generalitat. En aquest cas, el projecte quedarà validat automàticament pel Departament dEducació.

Si en alguna de les preguntes la resposta és que no, voldreu dir que el projecte no s'adequa a la nova norma. En aquest cas, el centre ho haurà de modificar perquè s'adapti. Això ho podrà fer durant tot el curs 2022-2023. Un cop el projecte estigui validat, serà el Departament d'Educació qui tindrà la responsabilitat darrera del projecte lingüístic i, per tant, qui respondrà legalment per aquest.

El problema de la immersió lingüística que, des de fa dècades, es perpetra a Catalunya no rau precisament en una manca de pronunciaments judicials, sinó en la reiterada i impune desobediència de la Generalitat i en el no menys reiterat entreguisme dels Governs centrals, que es suposa tenen l'obligació de complir i fer complir les lleis i les sentències.

El que és nou és que aquesta vegada dos partits –Vox i Ciutadans– s'han mostrat partidaris de l'únic que pot donar solució a aquest problema de la màxima gravetat: intervenir l'Administració regional catalana i denunciar per desobediència tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès , com el conseller d'Educació, Josep González-Cambray.

No hi ha cap sorpresa, ja que el separatisme amb comandament en plaça al Principat fa dècades que fa cas omís dels pronunciaments judicials –inclosos els del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional– que han dictaminat la incompatibilitat de la immersió lingüística integral en català amb la Carta Magna.

Vox i Ciutadans interposaran un recurs davant el TC contra el decret aprovat aquest dilluns pel Parlament català, amb què els separatistes han volgut esquivar el compliment de la sentència del TSJC; però a més, i de forma paral·lela, s'han d'aplicar a Catalunya els protocols de l'article 155 de la Constitució, aquesta decisió que no és de caire penal sinó política i que està prevista no per castigar delictes sinó per evitar que es perpetrin des de les pròpies institucions.

Lamentablement, la indolent reacció del PP d'Alberto Núñez Feijoó no dista gaire de la que va protagonitzar Mariano Rajoy en circumstàncies similars: plantejar la possibilitat d'un recurs davant el TC... "en el cas que Pedro Sánchez segueixi mirant cap a una altra banda". Com si Pedro Sánchez no portés anys "mirant cap a una altra part" i com si els nacionalistes no haguessin ignorat sempre els pronunciaments del TC sobre la matèria. Igual de lamentablement, la reacció de Feijoó amb prou feines difereix de la de l'Executiu socialcomunista, que s'ha limitat a deixar en mans del burlat TSJC l'execució de la sentència ia advertir amb la boca petita el Govern regional català d'una "possible prevaricació" .

Operación Azud' - Destapa la corrupció urbanística del PSOE valencià

Ximo Puig i l'advocat Manolo Mata.

La investigació d'una macrocausa de corrupció urbanística a València ha deixat al descobert desenes de factures que acrediten que el PSOE valencià es va beneficiar d'una trama de la qual fins i tot va poder obtenir finançament per a campanyes electorals

L'empresari Jaime Febrer hauria subornat durant anys càrrecs polítics per aconseguir desenvolupaments urbanístics. Un advocat Manolo Mata vinculat al partit a València intermediava entre dirigents i una trama corrupta

La investigació sobre corrupció urbanística a València ha revelat l'existència de factures que acrediten que el PSOE valencià es va beneficiar d'una trama de què va poder obtenir finançament per a campanyes electorals, segons revela el diari El Mundo. El sumari del cas ha revelat desenes de factures que La Fiscalia creu que són falses i que encobreixen suborns a càrrecs socialistes a canvi d'adjudicacions urbanístiques i un possible finançament il·legal del partit.

A l'anomenada 'operació Blava' ja s'han vist embolicats l'exsubdelegat del Govern a València, Rafael Rubio, i el que fos responsable de finances del partit José María Catalunya. Però el personatge clau de la trama és l'advocat José Luis Vera, que vinculat històricament al socialisme valencià hauria exercit durant anys com a intermediari entre la trama de corrupció i els càrrecs del PSOE. Les factures descobertes, xifrades en uns 1,3 milions d'euros, haurien estat cobrades per l'advocat entre els anys 2007 i 2012.

L'empresari Jaime Febrer, que era el pagador, va ser el principal investigat en el cas, que hauria suposadament subornat durant anys a càrrecs polítics per aconseguir desenvolupaments urbanístics. A més, l'empresari té com a advocat Manolo Mata, que fins fa unes setmanes va ser número dos de Ximo Puig al partit com a vicesecretari general del PSOE valencià i portaveu a les Corts autonòmiques. Mata va dimitir dels seus càrrecs al partit i va deixar el seu escó després de mesos de pressions internes, després que es veiés forçat a anunciar que defensaria Febrer.

La documentació incautada als registres domiciliaris, segons fonts coneixedores del procés, revela les «suposades relacions comercials, contractes i facturacions fictícies» entre l?empresari i l?advocat. L'aparició de desenes de factures revela suborns a càrrecs del PSOE valencià i un possible finançament il·legal del partit.

El Govern desoeix els tribunals a la nova llei lingüística: "Gens de percentatges"

Patrícia Plaja: “el responsable últim és el conseller Cambray”. La Generalitat promet que, a partir d'ara, tots els alumnes dominaran el català i el castellà quan acabin la formació

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat aquest dilluns un decret a corre-cuita quan s'acaba el termini del seu compliment el decret per respondre a la sentència que imposa el 25% de castellà a les aules per "protegir els centres educatius". Les responsabilitats jurídiques recauran sobre el conseller dEducació, Josep González-Cambray.

El Govern desoeix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la nova llei lingüística. Així ho estableix el nou decret aprovat per l'Executiu autonòmic que fixa els criteris que cal seguir en els projectes lingüístics de cada centre educatiu. Uns requisits que no s'aplicaran seguint “paràmetres numèrics ni percentatges”, segons ha explicat la portaveu Patrícia Plaja.

El document aprovat pel Govern rebutja l'aplicació de percentatges a l'educació a Catalunya, malgrat el que disposa el veredicte judicial. En aquest sentit, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha rebutjat l'aplicació de percentatges a la roda de premsa i ha dit que "l'aprenentatge de les llengües mai no es pot fer amb percentatges. Cal fer-ho amb criteris lingüístics i pedagògics".

Plaja ha assegurat que la Generalitat porta "treballant des del primer moment" per donar una resposta clara a la sentència del TSJC. I ho farà sense percentatges, en funció de les necessitats dels alumnes i de la realitat sociocultural de cada escola. Amb això, des de l'Executiu autonòmic garanteixen que "tots els alumnes dominaran el català i el castellà" quan acabin la formació.

Preguntada què faran quan el TSJC comenci a enviar notificacions als directors dels centres, Plaja ha remarcat que “aquest decret dóna cobertura total als centres i als responsables dels centres”. "El responsable últim de l'aplicació i del desenvolupament és el Departament d'Educació i, per tant, totes les responsabilitats recauen en darrera instància al conseller Cambray", ha sentenciat.

Finalment, la portaveu ha subratllat que "el centre de gravetat lingüística de l´escola catalana és el català. El català és la llengua vehicular, però és cert, i així s´ha de fer, que tot l´alumnat tingui coneixement oral i escrit d´ambdues llengües ".

Aquest nou marc normatiu fixa "els límits" de l'escola catalana i serà la Conselleria d'Educació, liderada per Josep Gonzàlez-Cambray, que doni el vistiplau als projectes lingüístics. "Serà el Departament qui validarà que s'ajusten a la legalitat, aquest marc normatiu i la realitat sociolingüística, sense perdre mai de vista ni obviar que es dóna resposta a les necessitats dels estudiants", ha afegit.

Sanchez de precampanya a Andalusia amb Netflix, acusant la dreta de corrupció

 

Pedro Sánchez a Dos Hermanas

Sánchez opta pels vells mantres de l'esquerra per evitar el "sinistre andalús"

El líder del PSOE ha repetit la llista habitual d'insults i atacs a la dreta com a única via per intentar esquivar la patacada que les enquesten pronostiquen per al PSOE el 19-J

Després d'una setmana marcada per les traïcions del seu soci de govern, Unidas Podemos, evitant donar suport a lleis com la del sector audiovisual, o pels xantatges dels seus socis secessionistes, Pedro Sánchez viatja a Sevilla per fer campanya: Aquesta vegada no al Falcon ,ha acudit a AVE envoltat de càmeres de Netflix, per rodar el seu documental de la plataforma. D'allà ha acudit a un míting a Dos Hermanas per intentar frenar el “sinistre andalús” del PSOE a les eleccions del proper 19 de juny.

Sánchez ha participat aquest dissabte per a la campanya d'Andalusia d'un desubicat Juan Espadas, a qui han fet costat nombrosos ministres com el de Presidència, Félix Bolaños; Hisenda, Maria Jesús Montero; Agricultura, Luis Planas, o Indústria, Reyes Maroto, davant les males dades que pronostiquen els sondejos (i les mateixes dades que manegen a Ferraz) el 19 de juny, es llança Sánchez com a única esperança per reflotar la precampanya.

En el seu discurs, Sánchez no ha llençat de retòrica nova i ha decidit treure la llibreta de velles acusacions a la dreta: corrupció, atacs infundats, insults, etc. Un discurs en què, una vegada més, ha tornat a assenyalar que l'esquerra és l'única opció de la classe treballadora per “conquerir” drets. Ha reivindicat els èxits de la legislatura: salari mínim, reforma laboral o revaloració de les pensions

Dures acusacions

Sánchez ha acusat el PP de protagonitzar tres tipus de corrupció: financera, política i "la corrupció de la democràcia"

I com era d'esperar, Sánchez ha fet servir com a atac al Partit Popular els seus casos de corrupció en què res tenia a veure l'actual líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, i que ja estan sentenciades per la Justícia. “Amb la dreta sempre és el mateix, quan són al govern hi ha corrupció i en l'oposició crispació. Tenim una dreta que practica la corrupció de la democràcia. Creuen que tot és seu i quan arriben al poder utilitzen les institucions per al seu benefici i mantenir-se al poder”, ha dit vilipendiant a la dreta, encara que per mantenir-se al poder, ell va pactar amb Bildu i Esquerra.

Per a Sánchez hi ha “tres tipus de corrupció”: la financera, que permet al PP finançar-se de manera il·legal; la política, que els permet utilitzar les institucions en benefici propi; i la més important de les tres, “la corrupció de la democràcia” que porta els populars a titllar d'il·legítim un president i el seu govern.

“Aquesta és la dreta de la corrupció de la democràcia perquè si algú creu que la Constitució és seva, la bandera és seva i el país és seu, el que fa és fer servir les institucions i la corrupció per mantenir-se al poder”, ha resumit .

"La lluita contra la desigualtat és el deure a què ens hem de comprometre tots i totes. Per això és tan important l'existència del PSOE, perquè hem de donar un cop de mà a qui més ho necessita, que són els més vulnerables”, ha assenyalat Sánchez a la comunitat en què el seu partit va utilitzar fons públics destinats als aturats per culminar la trama de corrupció més gran de la història de la democràcia.

Però Sánchez ha fet un pas més enllà i ha deixat veure que la dreta, directament, no és democràtica: “Quan hi ha incertesa l'esquerra protegeix mentre que la dreta retalla. Aquesta és la gran diferència. Socialisme és democràcia i compromís amb allò públic, amb allò social”.

“Per què el PP sempre vota en contra i per què no compleixen les seves obligacions constitucions?”, es preguntava Sánchez oblidant-se que va ser el PSOE el que va mantenir bloquejades les negociacions amb el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial davant les pressions de Podem per incloure a l'òrgan jutges propers.

"Quan és a l'oposició, el PP practica la corrupció de la democràcia. No reconeixen el resultat electoral i intenten il·legítim un govern i un president elegit per les urnes”, ha subratllat Sánchez en un intern de desprestigiar l'oposició.

La culpa de la crisi, de Rússia i el còvid

D'altra banda, el líder dels socialistes ha tornat a fer balons fora eludint la seva responsabilitat com a president del Govern. I per això, ha intentat salvar la seva gestió assegurant que la crisi econòmica que estem vivint no és per culpa en part de la seva gestió terrible.

Per als organismes internacionals que diuen que Espanya anirà a la cua de la recuperació, Sánchez assegura que no és per culpa seva, sinó per la pandèmia, el cóvid ​​i la guerra. I té solució per fer-ho: més subvencions. “Malgrat la pandèmia, la guerra i el volcà, el Govern ha aprovat 5.500 milions d'euros per a una FP digna, hem aprovat la Llei per defensar les dones i hem pujat les pensions conforme a l'IPC”, ha dit Sánchez, deixant palès el caos retòric que profesa.

Sánchez intenta exhibir unitat amb Podem després de l'embolic de la Llei Audiovisual

Yolanda Díaz fa un petó a Pedro Sánchez després del seu discurs sobre el PERTE de les cures | EFE

Pedro Sánchez, al seu "equipàs" ministerial: "Ens queda molt per fer"

El Govern nota que s'acaba el seu camí i en un acte imprevist convoca davant els mitjans per "exhibir la seva unitat" només una hores després de votar per separat una llei. Els socialistes esperen "que no es torni a repetir"

En aquesta ocasió l'excusa ha estat el darrer PERTE, el d'Economia Social i les Cures, que ha estat presentat, a diferència de la resta de Plans de Recuperació, amb tota la solemnitat: al Palau presidencial, amb nou ministres assistint a primera fila i amb discursos de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i del president del Govern, Pedro Sánchez. En total, 800 milions amb diversos ministeris implicats, però tres grans protagonistes: Treball, Igualtat i Drets socials, tres carteres d'Unidas Podemos.

L?estratègia comença a ser la mateixa. Cada vegada que hi ha una discrepància al si del Govern, entre PSOE i Podem, Pedro Sánchez els mostra les "mels del poder" perquè comprenguin què és el que poden perdre. Va passar quan les crítiques a la guerra d'Ucraïna, que es van saldar amb Irene Montero presentat un pla d'Igualtat el 8-M, i ha tornat a passar només unes hores després que Podem i PSOE votessin, per primera vegada des que van formar el Govern , per separat una Llei: l'Audiovisual.

Males perspectives

El líder socialista ha cridat els seus a files en un moment en què el PP està, a poc a poc, a prop de la Moncloa. Les enquestes no són favorables. L'equip de Sánchez ja ha detectat el PP per sobre del PSOE després del desgast del cas Pegasus. I, a Andalusia, segons un panell intern dels populars el president de Junta, Juanma Moreno, és a sis escons de la majoria absoluta. Pinten bastos per a Sánchez i l'esquerra.

La coalició del PSOE i Unides Podem està tocada i el que queda de legislatura està envoltat per boirina. No hi ha cap termòmetre millor per mesurar la temperatura política d'un Executiu que les ostensions d'unitat. I el president del Govern, Pedro Sánchez, ha intentat precisament exhibir unitat aquest divendres a Moncloa, durant la presentació a Moncloa del programa PERTE de l'Economia Social i de les Cures. És a dir, el capítol morat que s'aprovarà dimarts que ve i que suposarà un desemborsament de 800 milions d'euros.

Però, políticament, el més important per als socis de Govern és la foto. No només entre Sánchez i les seves ministres morades, sinó entre les mateixes ministres morades. Perquè les tensions no només recorren el camí d?anada i tornada entre el PSOE i Podem. També entre Podem i Yolanda Díaz. Les coses estan tenses. I després dels somriures i les floretes de Sánchez al seu "equipàs", a Moncloa hi ha malestar i incertesa.

Sánchez adverteix

Per a tots aquells que li veuen la data de caducitat al front, Pedro Sánchez ha repetit els seus ministres, fins a dues vegades, que "els queda molt per fer". Una avís als navegants mentre al Congrés els seus socis com ERC el deixen cada dia més de banda.

A La Moncloa han tret importància a la "divisió puntual" que es va viure aquest dijous al Congrés entre PSOE i Podem. Per cicatritzar la ferida, el president del Govern fins i tot ha elogiat l'"equipàs" que té "al Govern de coalició progressista". Un superlatiu, collita del mateix Sánchez, que no estava al discurs. "Tots i cada dels ministres i ministres, gràcies per la vostra feina", ha arrodonit Sánchez.

El president del Govern també ha volgut incidir en la fórmula de "govern de coalició progressista" més vegades de la que estava al guió. Unes picades d'ullet constants per "cosir" ferides que han estat correspostes per Yolanda Díaz. La vicepresidenta segona que ha elogiat que el Govern "pensa molt bé" i que "treballa dia a dia per salvar el nostre país i la nostra gent". Per si les paraules no fossin suficients, Díaz es va llançar a fer dos petons a Sánchez quan va baixar de l'estrada.

El Govern ultima una retallada de pensions, pressionada per Brussel·les

El ministre dInclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá.

La Seguretat Social va destinar aquest mes de maig la xifra històrica de 10.810 milions d'euros al pagament de pensions, per la qual cosa ja busca la manera de reduir-les.

El Govern es va comprometre amb Brussel·les a modificar el període de càlcul de les pensions, per evitar el col·lapse del sistema. El ministre de Seguretat Social va intentar negar-ho i matisar-ho, ja que passar de 25 anys actuals a 35 anys suposa una baixada d'entre el 6% i el 8% causant una enorme bretxa entre PSOE i Podem, però ara, quan l'Executiu està enfangat per altres assumptes, han lliscar un altre nou sistema: utilitzar tota la vida laboral per calcular la quantia.

I és que, l'enorme malbaratament del Govern i el mandat de Brussel·les d'ajustar les pensions perquè segueixin sent sostenibles a llarg termini, obliga l'Executiu a prendre decisions. Tot això, després de conèixer-se que una de les mesures més electoralistes, la de lligar les jubilacions a l'IPC, ha suposat una despesa rècord per a les arques públiques.

De fet, la Seguretat Social va destinar aquest mes de maig la xifra històrica de 10.810 milions d'euros al pagament de pensions contributives, un 4,8% més que el mateix mes del 2021, segons ha informat aquest divendres el Ministeri d'Inclusió , Seguretat Social i Migracions.

El Departament que dirigeix ​​José Luis Escrivá estima que la despesa en pensions es va situar a l'11,8% del PIB, una xifra insostenible a llarg termini, per la qual cosa des del Ministeri no es deixen de llançar globus sonda per mesurar l'impacte del futur 'pensionazo'. Una retallada que arribarà més aviat que tard, ja que Brussel·les així ho exigeix.

El secretari d'Estat de la Seguretat Social i Pensions, Israel Arroyo, ha reconegut que el model "ideal" a l'hora de calcular l'import de la pensió seria considerar el cotitzat al llarg de tota la vida laboral, cosa que no vol dir, ha precisat, que se n'anirà exactament a aquest model.

"Si haguéssim de dissenyar avui quin és el millor sistema en un país imaginari on implantéssim un sistema de Seguretat Social no seria l'actual, sinó que tindria en compte més quant ha cotitzat una persona al llarg de tota la vida", ha assenyalat Arroyo durant la seva compareixença a la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Senat.

"Tot això s'ha de negociar a la taula de diàleg social, és una tasca complexa i ens portarà el seu temps, però creiem que complirem la fita, perquè hi ha una base suficient de confiança entre els membres de la taula com per que siguem capaços de posar-nos d´acord en això”, ha assenyalat.

Un sistema insostenible

I és que, el Govern, per molt que s'entesti a defensar lligar la pujada de les pensions a l'IPC acabant amb el factor de sostenibilitat, sap que no és sostenible a llarg termini, ja que el nombre de perceptors jubilats no deixarà de créixer als propers anys i els preus segueixen una estela alcista que l'Executiu no és capaç de frenar.

De fet, organismes oficials com el Banc d'Espanya ja han donat la veu d'alarma i han exigit que es dugui a terme com més aviat millor una reforma del sistema, tenint en compte el volum de despeses, per evitar la fallida que es podria produir per lligar la pujada de les pensions als preus en una conjuntura com l'actual en què la inflació es col·loca al voltant del 8%.

A més, també entitats privades han elaborat informes demolidors sobre el futur de les pensions. El president del Fòrum de l'Institut BBVA de Pensions, José Antonio Herce, ha alçat la veu per parlar del futur problema que tindran els pensionistes nascuts entre la dècada dels 50 i 70 del segle passat, els coneguts com a baby boomer.

Herce diu que si les pensions de la Seguretat Social porten el camí actual, "no seran suficients" perquè els beneficiaris arribin a final de mes. A més, ha indicat que si aquest segment de població, el més nombrós fins ara, no ha estalviat prou per quan arribin al final de la seva trajectòria laboral, hauran de vendre casa seva, com a garantia econòmica per arribar a final de mes.

Segons Herce, l'actualització de les pensions amb l'IPC necessita una pensió inicial més baixa que la que hi ha actualment (685 euros mensuals, amb cònjuge no a càrrec, en la modalitat contributiva de jubilació) per poder incrementar-la amb els anys. Si no es duu a terme aquesta mesura, "s'empitjorarà la capacitat del sistema de ser autosuficient", ha afegit Domenech.

El 'xec' per endarrerir la jubilació puja a 20.000 euros de mitjana

Però mentre es negocia aquesta segona part del sistema de pensions, la més espinosa, ja que encara que el Govern intenti incorporar tots els matisos possibles, suposa que els futurs pensionistes podrien veure reduïda la seva pensió, ja que durant els primers anys de la vida laboral els salaris són més baixos, intenta per tots els mitjans endarrerir ledat de jubilació. És a dir, a cop de talonari.

La primera pota de la reforma de pensions, en vigor des del passat mes de gener, ofereix als treballadors que retardin la seva jubilació la possibilitat de millorar la pensió mes a mes o cobrar tot aquest benefici en un pagament únic, una opció que la Seguretat Social va decidir oferir després d'enquestar persones properes a l'edat de jubilació.

Arroyo ha assenyalat que aquest incentiu en forma de pagament extraordinari està resultant atractiu per a perfils més variats de pensionistes. Tot i que el seu import mitjà arriba als 20.000 euros, la Seguretat Social ha arribat a pagar en algun cas més de 100.000 euros a treballadors que van demorar la retirada més de deu anys.

“No és el mateix que et pugin 50 euros cada any la pensió de jubilació que et donin de cop 8.000 euros. Pensem que aquest element farà que s'opti més per aquesta possibilitat d'endarrerir la jubilació, encara que el que és fonamental ha estat l'eliminació de les clàusules de jubilació forçosa en la negociació col·lectiva”, ha explicat.

Així, ha apuntat que la proporció de pensionistes que demoren la jubilació i trien el xec únic ha crescut "ràpidament" i ja suposen pràcticament la meitat dels que tenen dret a aquest incentiu per retirar-se més tard del mercat laboral. Tot i això, ha avançat que el Ministeri llançarà "aviat" campanyes informatives per impulsar aquesta mesura.

Podem s'enfronta a Yolanda Díaz dins de l'ala estada del Govern

La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, en un esmorzar informatiu a Madrid.

L'ofensiva de Podem ha pujat de nivell i consideren que l'agenda legislativa d'Irene Montero és la "més important" del Govern, obviant mesures impulsades per Yolanda Díaz com la reforma laboral o la Llei Rider

La guerra freda existent entre Podem i Yolanda Díaz està instal·lada al Govern de coalició i les últimes tensions han fet que la pugna vagi més enllà dels murs de la Moncloa. El registre per part de la vicepresidenta segona de la plataforma Sumar, un moviment avançat per aquest diari i dirigit a alliberar-se de les tuteles externes, va caure com un gerro d'aigua freda a Podem, que no estava al corrent dels passos de la gallega, a diferència d'altres actors com Esquerra Unida.

La bretxa a l'ala estada de la coalició és palesa des de fa mesos. Els ministeris d'Irene Montero i Ione Belarra conformen una mena de tàndem dins de l'Executiu, mentre que Yolanda Díaz lidera l'altra facció de l'espai, amb el suport del català Joan Subirats i del líder d'IU, Alberto Garzón. Aquests dos blocs actuen com a dos departaments estancs, sense que hi hagi comunicació entre ells al si del Govern. La relació personal de Díaz amb els principals dirigents de Podemos, Belarra i Montero, és manifestament millorable. La ruptura és tan evident que el Partit Socialista ja ha de negociar tres bandes dins del mateix Govern, davant la falta de sintonia de les dues parts que cohabiten a l'espai més progressista.

La relació va començar a truncar-se a principis de curs, quan aquest mitjà va fer a l'octubre conèixer el primer acte en què la vicepresidenta escenificaria la seva nova política d'aliances. Una trobada a València amb altres actors com Ada Colau, Mònica Oltra o Mònica García en què, no obstant, no va ser convidat cap dirigent de Podem. Des de llavors els xocs no han fet més que augmentar, i la intenció de Díaz de reincorporar a la seva candidatura sectors que es van escindir de Podem ha aixecat les alarmes entre els morats, davant la possibilitat de perdre pes en el futur projecte.

Cas Pegasus - Ambient de fi de curs

Avui Sánchez ha intentat donar carpetada aquest dijous al cas Pegasus per reconduir la relació amb els seus socis després d'un episodi que va tensar els vímets de la legislatura. Però decepció, no ha donat cap explicació sinó que ha dedicat el llarg temps de la seva intervenció a parlar de corrupció del Partit Popular ja fa alguna dècada. Aquest barrut segueix en la seva estratègia de culpar l'oposició de tots els disbarats comesos pel seu Govern.

El president del Govern ha recollit les demandes que han deixat caure les darreres setmanes nacionalistes bascos i catalans, i ha anunciat dues iniciatives: el reforçament del control judicial del Centre Nacional d'Intel·ligència seguint les indicacions de l'informe del Defensor del Poble; i la reforma de la Llei de Secrets Oficials, que substituirà l'actual que data de 1968.

Però no n'hi ha prou, almenys a ulls dels socis habituals de l'Executiu, que han apuntat a Sánchez en entendre que sí que tenia coneixement de les escoltes, malgrat l'intent del president de desposseir el seu Govern de tota responsabilitat sobre les operacions del CNI.

Rufián ha obert la seva intervenció denunciant el desconcert per la negativa de Sánchez a assumir cap responsabilitat ia obstaculitzar una investigació parlamentària sobre les escoltes a "activistes" independentistes mentre "negociaven amb vostès una investidura". "Què ha vingut a fer aquí? És conscient que intervencions com la d'avui l'únic que fa és donar-nos més excuses a nosaltres?", qüestionava. El portaveu d'ERC, cap d'una formació dels 13 diputats dels quals depenen votacions clau per a l'Executiu a la Cambra Baixa, ha insistit en l'obertura d'una comissió d'investigació després que a Sánchez se li hagi "omplert la boca parlant de transparència" , i ha denunciat el "patriotisme tòxic" exhibit des del Govern. "No poden dir davant de qualsevol escàndol que no passa res, perquè això és una democràcia plena", aprofundia.

"¿Per què promet un control judicial més gran del CNI quan el controlador més gran del CNI és el president del Govern? O sigui, vostè. No pot blanquejar el seu Executiu davant de tot el que ha passat". Les paraules de Gabriel Rufián han caigut com un gerro d'aigua freda sobre l'intent d'escapisme de Sánchez sobre l'escàndol de l'espionatge a desenes de líders independentistes, les actuacions dels quals ha responsabilitzat exclusivament el CNI. El portaveu d'ERC ha elevat el to contra el PSOE, i ha retret que actuï contra l'independentisme de la mateixa manera que ho faria amb el gihadisme. "Quina amenaça representava Pere Aragonès? Qui dels espiats era un terrorista?", ha llançat. "Espanya fa olor de tancat", afegia.

"Si creu que ens ha tranquil·litzat, s'equivoca", coincidia Aitor Esteban. El portaveu del PNB al Congrés també ha qüestionat la negativa de Sánchez a assumir responsabilitats per Pegasus —durant la seva intervenció ha assegurat que "el Govern no decideix ni coneix les decisions operatives dels serveis d'intel·ligència"—, cosa que, segons la seva opinió , no resta gravetat a la qüestió. "No sé què em produeix més neguit, que vostè el conegués o que no, encara que el més lògic és pensar que vostè sabia que s'estava investigant el president de la Generalitat", assenyalava Esteban, que incidia en les incoherències del discurs de Sánchez. "Si no ho sabia, el que està dient és que el CNI és una cèl·lula autònoma que es dedica a escollir objectius per espiar. Això és molt més greu. Un Govern democràtic ha de conèixer les operacions dels serveis d'intel·ligència"

En el mateix sentit s'han expressat les portaveus de Bildu, la CUP o Junts, que han acusat en bloc el cap de l'Executiu de tractar com a "estúpids" l'independentisme després de la seva compareixença. "Els mateixos mecanismes que utilitzen contra el gihadisme els utilitzen contra persones que posen urnes", insistia Mertxe Aizpurua, recollint el guant que havia estès Gabriel Rufián. "Si no va ser el Govern qui va ordenar les escoltes, ¿hem de pensar que el CNI actua al marge del Govern? Davant qui respon la intel·ligència espanyola?", ha insistit.

Però no només han estat els socis del Govern els que han subratllat, encara que amb matisos, la responsabilitat de Sánchez sobre l?espionatge de Pegasus. En la segona rèplica, la portaveu del PP ha evidenciat que "tots els grups parlamentaris" coincideixen que el president "menteix" negant que estava involucrat en la investigació del CNI. "És clar que ho sabia!", ha denunciat. "¿Li sembla normal?", insistia.

Són preguntes a què, de moment, Sánchez no ha respost. El president del Govern ha defensat que les actuacions del CNI, malgrat no conèixer-les, es basen en la “legalitat” i comptaven amb autorització judicial. Al marge de l'anunci del reforçament del control sobre Intel·ligència, del qual recelen magistrats del Tribunal Suprem, Sánchez ha centrat la seva intervenció en agitar la corrupció del PP ia presumir que el seu Govern garanteix la "transparència" i la "regeneració democràtica".

En tots els fòrums polítics ja fa olor de final de curs, la legislatura està esgotada, s'ha perdut la confiança entre els membres del govern i els seus socis, només queda la imatge d'un Pedro Sánchez agenollat que durarà al capdavant del govern,

El Govern indulta Maria Sevilla, condemnada per segrest del seu fill i acusació falsa

María Sevilla, presidenta de l?associació Infància Lliure.

El Govern indulta la presidenta d'Infància Lliure encara que no se n'ha penedit de segrestar el seu fill

L'Executiu li atorga un perdó parcial perquè no entri a la presó i li torna la pàtria potestat malgrat que ha admès públicament que tornaria a delinquir i cap de les seves denúncies contra el pare va prosperar

El Govern ha indultat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) aquest dimecres María Sevilla, presidenta de l'associació Infancia Lliure, condemnada a dos anys i mig de presó i quatre de pèrdua de la pàtria potestat després d'haver apartat el seu fill del pare per espai de dos anys, entre el 2017 i el 2019. Gràcies al perdó amb què la pena passa de dos anys i mig a només dos, la dona no haurà de tornar a la presó i podrà continuar veient el seu fill.

Sevilla, aclamada encara avui per centenars d'associacions feministes que han sol·licitat el seu indult i la tracten com una heroïna, va ser detinguda l'abril del 2019 per la policia quan retenia el nen, de llavors 11 anys, sense escolaritzar en una finca de Conca de la que només el deixava sortir a l'aire mitja hora al dia per evitar ser descoberts.

Sevilla rep aquest indult sense haver-se penedit -ha arribat a repetir públicament que tornaria a delinquir "per defensar el meu fill"-, i encara avui manté que va segrestar el menor per defensar-lo d'abusos del seu pare, encara que totes les denúncies que va presentar contra aquest van quedar arxivades per absència de proves i pesen contra ella dos procediments per denúncia falsa i estafa processal.

El menor va patir danys personals i un sever retard escolar derivat del seu apartament de la vida normal, segons s'ha testificat en els procediments successius. Des de la detenció de la seva mare viu amb el seu pare i ha aconseguit refer la seva vida amb normalitat, i en els darrers mesos ha deixat palès repetidament a educadors i serveis socials un rebuig a les actituds de la seva mare que ara xoca amb el perdó concedit pel Executiu: la Justícia havia negat a la dona la pàtria potestat durant quatre anys, per protegir-ne el fill, però l'indult canvia aquesta pena per 180 dies de treball comunitari.

Sevilla havia adoctrinat el seu fill, en la fugida, en la fe evangèlica, i quan els policies la van detenir al nen repetia que el seu pare era "el diable", segons van explicar fonts policials. Ara, malgrat que ella ha repetit que ho tornaria a fer, podrà continuar tenint contacte amb el menor.

Tot i que les autoritats policials van donar per segur que les denúncies de Sevilla contra la seva exparella i pare del nen eren instrumentals, Sevilla va arribar a portar aquestes al Congrés dels Diputats, on va acudir, per iniciativa de Podem, per parlar als parlamentaris com autoritat en casos d'abús i violència intrafamiliar el 2017, cosa que no li va impedir adonar-se'n a la fuga mesos després amb el seu fill. Durant la visita al Parlament, Sevilla i altres mares d'Infància Lliure -algunes posteriorment condemnades- es van fer una foto amb l'actual ministra Ione Belarra.

Sevilla s'ha mantingut des de llavors que aquests abusos s'han produït i se segueixen produint avui dia, malgrat que la monitorització de l'evolució del noi per part de serveis socials i autoritats és constant i tots hi adverteixen una notable millora.

La Fiscalia dirigida per Dolores Delgado ha donat suport a l'indult concedit avui pel Govern. Quan era ministra de Justícia, Delgado va intercedir a favor de Juana Rivas, una altra de les mares condemnades per fets similars, davant del Govern italià, en una acció del tot inusual per part de l'Executiu. L'argument esgrimit per concedir ara l'indult parcial és que Sevilla ha entrat a la presó voluntàriament -va començar a complir el març passat-, i que ha abonat la multa de 4.000 euros imposada, però el mateix expedient d'indult ressalta que la dona ni tan sols es n'ha penedit.

Irene Montero exalça el paper de les "mares protectores"

A la inauguració de l'Institut de Dones, Iren Montero defensa que a Espanya s'ha criminalitzat dones com Maria Salmerón, Irune Costumero o Juana Rivas

Fa ara una setmana la ministra d'Igualtat, Irene Montero, es va referir tant a Sevilla com a Juana Rivas com a "mares protectores" en una entrevista a Telecinco, i va incardinar els seus indults -també el ja concedit a Rivas, recorregut davant el Suprem- a el marc de la “lluita contra la violència masclista”. Rafael Marcos, pare del fill de Sevilla, mai no ha estat condemnat per fets similars, ni tan sols s'ha arribat a instruir cap procediment contra ell.

D'acord amb els criteris de Saber más Montero, després de l'indult a María Sevilla: «L'Estat ha de ser capaç de protegir les mares protectores»

Preguntada per aquest tema pels periodistes, durant l'acte d'inauguració de la nova seu de l'Institut de les Dones, la ministra ha lamentat que al país «s'ha criminalitzat Maria Sevilla, Maria Salmerón, Irune Costumero o Juana Rivas», així com Infància Lliure i associacions feministes que han defensat les mares protectores

Aprovat el PERTE Xip de 12.250 milions. Ajudarà l'automoció?

El Govern destinarà més de la meitat dels fons a semiconductors de gamma alta que no solen utilitzar la indústria de l'automòbil

El desè i més important Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) ha rebut el vistiplau del Consell de Ministres. El PERTE dels xips arrenca el seu camí amb 12.250 milions d'euros en ajudes públiques (fins ara havien estat adjudicats només 900 milions) amb què es pretén atraure grans inversions en fàbriques de semiconductors, un petit component electrònic l'escassetat del qual està impactant a la indústria d'automoció. Però quins efectes tindrà aquest PERTE sobre el sector de l'automòbil?

El PERTE Chip finançat amb els fons europeus Next Generation EU és, segons el Govern, "el més ambiciós" fins ara per la quantia, el potencial impacte transformador i la possible contribució a l'autonomia tecnològica d'Espanya i la UE. Les magnituds deixen el PERTE del vehicle elèctric empetitit amb unes subvencions de gairebé 3.000 milions d'euros.

La vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha explicat que els 12.250 milions de fons públics –1.000 milions més dels previstos inicialment– permetran generar un efecte "multiplicador" en el conjunt de l'economia espanyola. L'objectiu de l'Executiu passa per "desenvolupar de manera integral les capacitats de disseny i producció de microelectrònica i semiconductors, tot abastant tota la cadena de valor".

Pedro Sánchez i el CEO d'Intel a Davos.

Sánchez busca inversors a Davos

Gairebé de forma simultània a la seva aprovació al Consell de Ministres, Pedro Sánchez oferia les ajudes als fabricants de xips al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on s'ha reunit amb els consellers delegats d'Intel, Qualcomm, Micron i Cisco. Espanya inicia "una carrera de fons" per convertir-se en un referent a la indústria dels semiconductors, ha afirmat el president del Govern.

El principal focus del PERTE xip es dirigeix, amb 7.250 milions d'euros en cinc anys, a disposar de capacitat de fabricació dels semiconductors de nova generació i de més valor afegit amb una mida de producció per sota de cinc nanòmetres.

D'altra banda, l'Executiu invertirà 2.100 milions d'euros a atraure fabricants de xips per sobre dels cinc nanòmetres, considerats de gamma mitjana. Precisament, aquests xips són els més utilitzats pels fabricants de components destinats a automòbils, juntament amb el sector dels electrodomèstics.

 Milers de xips per cotxe

El fet que molts dels xips amb què van equipats els vehicles, que poden oscil·lar de 1.500 a 5.000 microxips per cotxe en funció de la sofisticació del model d'automòbil, siguin de gamma mitjana i de menys valor afegit s'apunta com una de les causes de la seva progressiva deslocalització a fabricants asiàtics que han acabat controlant el mercat mundial.

La segona inversió més gran de l'Executiu serà en l'estratègia de disseny de xips a Espanya amb 1.330 milions d'euros, dels quals 950 milions es destinaran a la creació d'empreses 'fabless' i 300 milions més a la posada en marxa d'una línia de proves. Així mateix, els 80 milions d'euros restants aniran destinats a la formació i la capacitació de persones en aquest camp.

El PERTE Chip destina 1.165 milions d'euros al reforçament de la capacitat científica dividits en 475 milions d'euros per al desenvolupament de R+D+i sobre microprocessadors d'avantguarda i arquitectures alternatives, 150 milions d'euros per a la fotònica integrada i 40 milions d'euros per a xips quàntics.

Suport de la patronal

Els restants 500 milions d'euros aniran destinats a una línia de finançament per als 11 projectes presentats al Projecte Important d'Interès Comú Europeu (IPCEI) de Microelectrònica i Tecnologies de la Comunicació (IPCEI ME-TC). Finalment, el Govern invertirà 200 milions a recolzar startups i 200 milions més a reforçar la capacitat de producció i fabricació de la indústria TIC espanyola, amb l'objectiu de generar demanda per als xips. Així mateix, l'Alt Comissionat, dirigit per Jaume Martorell, tindrà un pressupost de cinc milions d'euros.

El president de la patronal de fabricants d'electrònica (Ametic), Pedro Mier, ha assegurat que la posada en marxa d'aquest PERTE Chip és una "excel·lent notícia". "La clau serà que sapiguem utilitzar-lo correctament", ha assegurat el directiu, que ha fet que el pla es tradueixi en la "transformació real" de la "incipient indústria de microelectrònica en un sector potent".

Possibles obstacles

Perquè aquest projecte es pugui desenvolupar amb èxit hi ha, entre d'altres, diversos impediments estructurals que seran fonamentals per arribar a la posada en marxa. Se m'acudeixen diversos

• La inexistència de mà dobra especialitzada. Al contraque en altres països orientals amb àmplia experiència anterior en la fabricació d'ordinadors i components electrònics, a Espanya no hi ha prou tècnics i obrers especialitzats per dur a terme el projecte, ni hi ha cap projecte per incloure aquesta matèria en el camp de l'Educació.
• Tret de l'automòbil, la producció de components estaria allunyades de la majoria de les empreses clients, actualment situades a Holanda, Alemanya i el nord d'Europa
• La inseguretat jurídica del nostre país amb les diferents visions regionals, necessària per establir i donar estabilitat de les empreses.

Els indults als colpistes de l'1-O de nou a revisió pel TS

Els colpistes indultats després de la sortida de presó | EFE

El Suprem rectifica i admet a tràmit els recursos contra l'indult als colpistes de l'1-O

La Secció Cinquena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha decidit per majoria de 3 a 2 estimar els recursos presentats contra les actuacions de la mateixa Sala que van admetre inicialment el mes de gener passat els recursos presentats contra l'indult del Govern de Pedro Sánchez als colpistes de l'1-O.

La Sala que ha canviat la seva composició després de la sortida del magistrat Segundo Menéndez i l'arribada de la magistrada Inés Huerta estima tots els recursos presentats contra la primera resolució del tribunal per PP, Cs, Vox i Convivència Cívica Catalana, excepte l'interposat per l'entitat Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem, que es rebutja per unanimitat.

El tribunal ordena així la continuació dels procediments i posposa al tràmit de sentència el pronunciament sobre la manca de legitimació dels recurrents plantejada per l'Advocacia de l'Estat a tots els recursos. El contingut íntegre de les actuacions es coneixerà els propers dies i inclourà vots particulars.

Recordem que al gener, la mateixa Sala desestimava els recursos plantejats per “la manca de legitimació activa en tots i cadascun dels recursos interposats”. Aquesta decisió era adoptada per tres vots a favor i dos en contra. Dels magistrats que componien la Secció Cinquena Segundo Menéndez, Octavio Herrero i Ángeles Huet es mostraven favorables a rebutjar els recursos. Mentrestant, Wenceslao Olea i Fernando Román es posicionaven a favor d'admetre'ls.

Els recurrents inicials eren: Convivència Cívica Catalana; els dirigents de Ciutadans Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra; partit polític VOX; partit polític Partit Popular; diputats i exdiputats del Parlament de Catalunya del Partit Popular Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldán; l'exdelegat del Govern a Catalunya Enric Milló; i l'associació Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem.

Això significa que la justícia revisarà aquests indults, abans de decidir si valida o no la mesura de gràcia concedida pel govern espanyol el 22 de juny del 2021.

Al gener, el Suprem va rebutjar els recursos contra els indults per una estreta majoria de 3 a 2. Però, des de llavors, han canviat dos magistrats de la sala. I una de les noves jutgesses considera que la inadmissió es va fer de manera precipitada.

És aquest semblar el que explica que ara la majoria hagi canviat i que els recursos contra els indults també s'hagin admès per 3 a 2, però a favor de la decisió contrària a la del gener.

Francis Puig culpa la Generalitat de no haver-lo avisat que les factures no estaven ben justificades

 

El germà de Puig admet factures duplicades per optar a subvencions de València i Catalunya

L'empresari Francis Puig declarava aquest dilluns com a investigat davant el Jutjat d'Instrucció número 4 de València en el marc d'una causa oberta, després d'una denúncia del PP, per un suposat frau de subvencions concedides per la Generalitat, el Govern d'Aragó i la Generalitat de Catalunya. Puig ha hagut de comparèixer per primera vegada davant del jutge com a investigat per suposades irregularitats en l'obtenció de subvencions públiques, en una causa iniciada a instàncies d'una querella del PP que suposa el primer cas de presumpta corrupció que esquitxa directament l'entorn del president socialista . Fins i tot la contractació del seu fill a l'empresa del seu oncle Francis forma part de l'informe de la Guàrdia Civil que l'empresari ha intentat desmuntar davant del jutge.

A la declaració, el germà de Ximo Puig -que només ha respost les preguntes de la fiscalia i del seu advocat, i no les del PP-, ha culpat la Generalitat de no haver-li informat que estava justificant incorrectament les despeses. A més, ha explicat també que Jorge Puig era qui preparava les factures i reconeixia que hi ha factures duplicades entre la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya, però culpa la valenciana de no informar-lo que no eren correctes.

Francis Puig també ha explicat que el fill del President del Consell, Pau Puig, va treballar per a Mas Mut Producciones a les oficines de comunicació de Morella i va rebre subvenció d'Avalem Joves, però l'activitat d'aquesta empresa és relativa a Aragó.

Francis Puig ha reconegut no obstant l'existència de factures duplicades, tal com va assenyalar al principi la Guàrdia Civil i han confirmat diferents fonts jurídiques presents a la declaració. Després d'un interrogatori que s'ha allargat durant quatre hores, el mateix advocat de l'empresari audiovisual, Javier Falomir, ha explicat que "en alguns casos s'han aportat les mateixes factures a València i Catalunya", ja que s'optava a subvencions de foment de la llengua mitjans de comunicació.

Alhora, també reconeix que l'activitat de Mas Mut Producciones es realitza exclusivament a Aragó, però se subvenciona a la Comunitat Valenciana i que s'han carregat factures d'un domicili personal de Borriana que no tenia res a veure amb les subvencions i no es devien haver carregat.

També admet que per justificar la subvenció de premsa escrita s'imputaven factures de materials de ràdio i vídeo -cosa que és incompatible- i que duplicava conscientment les despeses a Catalunya i la Generalitat Valenciana perquè entenia que estava bé així.

Francis Puig s'agafa que els imports suposadament defraudats no superen els 120.000 euros, que és la quantitat que exigeix ​​el tipus penal del frau en subvencions. Es confia, per tant, que la causa acabi girant únicament al voltant del delicte de falsedat, per la qual cosa els propers dies es presentarà tota la documentació requerida.

La Junta Electoral manté la candidatura de Macarena Olona per a les eleccions andaluses

 

La candidata a la presidència de la Junta d'Andalusia per Vox, Macarena Olona

Maniobra fallida per apartar Olona, ​​la seva candidatura segueix endavant

La Junta Electoral de Granada ha rebutjat aquest dilluns la sol·licitud presentada per la coalició andalucista d'extrema esquerra, Andaluces Levantaos, contra la candidatura de Vox, que encapçala Macarena Olona, ​​perquè considera que no existeix cap «obstacle legal» per a la seva proclamació.

La coalició andalusista havia sol·licitat que quedés anul·lada per un suposat incompliment del requisit de veïnatge a la comunitat autònoma i per suposat «empadronament fictici» a la localitat granadina de Salobreña.

«Resoldre altrament comprometria garanties constitucionalment reconegudes, com el principi de legalitat, de seguretat jurídica (...), així com suposar un trencament del dret d'accés en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics», assenyala l'acord de la Junta Electoral Provincial de Granada.

A més d'aquest recurs, a l'embolic se suma l'Ajuntament de Salobreña, que la setmana passada iniciava el tràmit per donar de baixa al padró Olona, ​​a través d'una providència de l'alcaldessa socialista Eugenia Rufino, que atorgava el termini de 15 dies per presentar al·legacions.

Sobre l'empadronament al Consistori de Salobreña, La Junta Electoral assenyala que és un acte administratiu ferm, així com la seva inclusió al cens electoral vigent de cara a aquests comicis. Per això, considera que la coalició 'Andaluces Levantaos' no ha acreditat que cap estigui sense efectes, sinó que només s'ha iniciat un procediment per donar la baixa d'ofici i la resolució d'aquest expedient no tindria efectes retroactius.

La decisió de la Junta Electoral es produeix després que la coalició Andaluces Levantaos anunciés aquest divendres que ampliaria la denúncia que va formalitzar contra la candidatura d'Olona, ​​amb l'informe policial de l'Ajuntament de Salobreña, en què no es va poder acreditar la seva residència en aquest municipi i l'ajuntament del qual va iniciar el procediment per donar-la de baixa d'ofici al padró municipal.

Yolanda Diaz, la candidata del mai més

 

Yolanda Díaz es despenja 'in extremis' d'un homenatge a Anguita per allunyar-se d'Andalusia. La ministra de Treball va evitar assistir a Còrdova a un acte a favor de l?exlíder d?IU. Vol mesurar al mil·límetre la seva exposició a les autonòmiques andaluses

El CIS de Tezanos ha donat a Yolanda Díaz com la política preferida pels electors. Segons el seu punt de vista, és la política més prometedora de tot l'espectre nacional.

Des del seu fracàs gallec, que va enviar el BNGA i Beirás a l'ostracisme, quan arriba qualsevol confrontació regional fa anys que evita les campanyes, Ho va fer a Madrid, ho va repetir a Castella i Lleó i ara a Andalusia. Segueix anunciant la seva aparició per a les properes amb una plataforma anomenada Sumar amb l'Altra i la Colau? Sap que té les de perdre, però mentre li duri el suport interessat de Sánchez, pot mantenir la il·lusió dels despenjats de Podem.

 El cap de setmana passat va evitar acudir a un homenatge a l'exlíder d'Esquerra Unida Julio Anguita a Còrdova que comptaven amb la seva presència. L'organització de l'esdeveniment explica que Díaz va anul·lar el viatge «el dia abans» Aquest dia, la ministra va viatjar a Santiago de Compostel·la amb Falcon governamental per a la presa de possessió del nou president de Galícia. L'absència de Díaz de l'homenatge a Anguita s'emmarcaria en el desig de despenjar-se de la campanya autonòmica andalusa. El dia següent va estar a la Pradera de San Isidro per a les festes de Madrid on es va fotografiar amb Íñigo Errejón i Mónica García i Rita Maestre de Más Madrid.

El cercle d'afins coincideix que és oportú evitar relliscades en aquesta fase de construcció d'una precandidatura. I les autonòmiques andaluses només poden generar problemes. «Díaz vol que tot l?espai, amb Podem a la primera línia, es cremi i arribar ella per construir sobre aquestes cendres el seu projecte», resumeixen des del sector més proper a la ministra de Treball.

Ningú dubta de la intel·ligència de Yolanda Díaz i de la seva capacitat per embarcar la tropa amb el seu llenguatge suau que pot fluir durant hores sense dir res a aquesta esquerra que no dubta a enrolar-se per a aventures impossibles i acabar borratxa a qualsevol taverna de port.

L'Ajuntament socialista de Salobreña anul·la l'empadronament d'Olona

Andalusos Alçau-vos ha impugnat la candidatura de Macarena Olona per Vox a la presidència de la Junta d'Andalusia. La coalició d'esquerres considera que l'empadronament de la líder d'extrema dreta com a veïna de Salobreña (Granada) en un dels habitatges propietat de l'expresident de Vox a la província, Manuel Martín, s'ha realitzat a través d'un “frau de llei” perquè Olona pugui presentar-se a les eleccions andaluses del proper 19 de juny.

Aquest dimecres, aprofitant que la Junta Electoral Provincial de Granada ja ha publicat les llistes dels partits que concorren a aquests comicis, Andaluces Levantaos ha impugnat la candidatura de Vox amb Macarena Olona davant aquest organisme.

Segons va reconèixer l'expresident de Vox, Manuel Martín, Olona figura com a veïna de Salobreña des del mes de novembre passat quan es va inscriure com a llogatera d'una de les seves vivendes, que se situa a pocs metres de la seu social de l'empresa d'hostaleria i turisme que té Martín. L'exmandatari va dir que no pot dir que la candidata de Vox a la Junta d'Andalusia visqui “regularment” en aquest domicili perquè “estaria mentint”. “Ella ve de vegades en vacances”, va postil·lar. Unes paraules que van generar enrenou i que han donat peu a la impugnació que ha posat en marxa Andalusos Levantaos.

La denúncia basa la seva argumentació en la normativa andalusa que estableix tant la llei electoral regional com l'Estatut d'autonomia. "És públic i notori que la Sra. Olona no ha estat mai veïna d'aquesta comunitat perquè no ha viscut de manera habitual a cap dels seus municipis", assenyala Andaluces Levantaos en el seu escrit d'impugnació. Com sens dubte coneix la Junta Electoral a què ens dirigim, si bé per ser diputat al Congrés no s'exigeix ​​ser veí de la circumscripció per la qual un es presenta, en el cas d'eleccions al Parlament andalús, la Llei 1/91986 , de 2 de gener de 1986, electoral d'Andalusia exigeix, en el seu art. 4.1, per a lexercici del sufragi passiu, que els ciutadans ”tinguin la condició d'electors“. Aquesta mateixa Llei, al seu art. 2 ens diu que electors són els que (…) ”tinguin la condició política d'andalusos, conforme a l'art. 5 de lEstatut dAutonomia“.

Aquest punt, el de com s'assoleix la condició d'andalús, l'Estatut d'autonomia aclareix que només ho són aquells que tenen “veïnatge administratiu” a qualsevol municipi d'Andalusia. “La inscripció al cens electoral és un tràmit necessari, però no per això suficient. És a dir, el fet d'estar empadronat ens fa presumir, inicialment, que estem davant d'un veí del municipi en qüestió, però això és una presumpció que admet, òbviament, prova en contra, perquè allò essencial no és el compliment de la formalitat sinó la realitat material que s'està al domicili habitual d'aquesta persona”.

Comprovar la veracitat de les dades

L'alcaldessa de Salobreña (Granada), la socialista María Eugenia Rufino, ha dictat aquest divendres una "resolució d'inici de baixa d'ofici" del padró municipal de la candidata de Vox a la Junta d'Andalusia, Macarena Olona. Segons ha explicat, les investigacions de la Policia Local després de «diverses visites» al domicili on està empadronada Olona «impedeixen acreditar que resideix a la vivenda».

El 13 de maig passat, quan la mateixa Olona va confirmar el seu empadronament a Salobreña, l'alcaldessa de la localitat, María Eugenia Rufino (PSOE), va assegurar en un comunicat que l'Ajuntament havia seguit el procediment administratiu establert per la llei i que, per tant, no s'havia produït “cap irregularitat”.

L'Ajuntament de Salobreña havia encarregat a la Policia Local que realitzés les actuacions procedents per verificar si la candidata de Vox a les eleccions del 19 de juny «resideix habitualment al municipi» per valorar si escau «l'inici del corresponent expedient de baixa de ofici» del padró municipal «per inscripció indeguda».

La baixa d'Olona del padró municipal de Salobreña afectaria la seva candidatura a les eleccions autonòmiques del 19 de juny com a cap de llista de Vox per la província de Granada, ja que els candidats estan obligats a presentar «certificat d'inscripció al cens electoral o al padró municipal, a fi d'acreditar la condició política d'andalusos d'acord amb una instrucció de la Junta Electoral d'Andalusia.

Experts en Dret Constitucional consultats per aquesta redacció admeten que si la baixa al padró d'Olona es fa efectiva després de la proclamació de les candidatures, la dirigent de Vox podrà presentar-se a les eleccions del proper 19 de juny. Si la baixa es produeix abans, el recurs d'Andalusos Llevant-vos tindrà possibilitats de prosperar i la Junta Electoral d'Andalusia podria treure Olona de la llista.

Fonts de Vox sostenen que no hi ha cas perquè és “públic i notori” que, des que és diputada, Macarena Olona ha viatjat a Granada sempre que ha pogut i ha passat temps de vacances a Salobreña, el municipi on està empadronada.

 

El Parlament Europeu sol·licita, via mandat a la Comissió Europea, que s'obligui el Govern d'Espanya a donar compliment a la Llei a les seves comunitats autònomes.

El text subratlla en particular el cas de Catalunya, on una sentència del Tribunal Suprem imposa un 25% d'ensenyament en espanyol com a llengua vehicular. No hi ha lloc perquè les "entitats subestatals" vulnerin els "drets fonamentals", afirma l'Eurocambra.

L?informe és especialment incisiu perquè s?aprova amb els vots a favor dels socialistes europeus juntament amb els populars i els liberals, i el redacta un comitè presidit per un socialista espanyol, l?exministre Fernando López Aguilar.

L'Eurocambra proposa multar el Govern "si no actua"

El Parlament Europeu "lamenta les actituds del Govern català, que presumeix de la seva negativa a complir les sentències en l'àmbit educatiu". Després de retreure que la Generalitat "vulnera de forma flagrant" el dret dels nens a estudiar en la seva llengua oficial, planteja que Espanya sigui sancionada si incompleix com ho van ser Hongria o Polònia.

El Parlament Europeu ha aprovat un mandat a la Comissió Europea perquè s'obligui el Govern d'Espanya a "fer complir" les lleis a les comunitats autònomes. I més concretament, que l'Executiu de Pedro Sánchez es responsabilitzi que la Generalitat de Catalunya apliqui la sentència del Tribunal Suprem que imposa un 25% d'ensenyament en espanyol com a llengua vehicular.

Aragonés estreny les femelles als directors perquè siguin ells els que incompleixin

D'altra banda, el Govern de Pere Aragonés puja el to a la defensa del català. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha tornat a criticar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga un 25% de castellà a les aules. Considera que la decisió del tribunal és "perjudicial per a l'aprenentatge dels alumnes", ja que òbvia "la realitat lingüística de l'escola i l'entorn".

En una roda de premsa després del consell executiu, el president ha advertit que el seu govern defensarà el seu model "amb totes les eines" de què disposa. Ho farà, a més, de manera “exigent”. De nou, rebutja la sentència del TSJC perquè considera que és "injusta" perquè "trenca el consens lingüístic". I adverteix: "Qui ha de fixar la política lingüística a les escoles és el govern de Catalunya, compartit amb la comunitat docent, i no a partir de cap decisió dʻun tribunal ni amb pressions de la dreta més rància".

Perillen els sous i el dret a vot de Puigdemont i els altres fugats davant del Parlament Europeu

 

La llei electoral espanyola preveu la pèrdua de prerrogatives dels eurodiputats que no acatin la Constitució, però la situació sense precedents de l'expresident pròfug la decidirà en última instància l'Eurocambra.

La jura o promesa de la Carta Magna és un requisit que sempre s'ha complert en democràcia davant de la seu de la sobirania nacional

La Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu no va verificar aquest dimarts les actes d'eurodiputat de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé. Cap dels quatre independentistes va anar a Espanya a jurar o prometre la Constitució, per la qual cosa la Junta Electoral Central (JEC) no va enviar mai la preceptiva notificació oficial confirmant-los com a membres de l'Eurocambra. La no verificació, anunciada aquest dimecres en sessió plenària, és l'última volta de rosca al laberint dels eurodiputats amb causes pendents pel 'procés', que ara podrien perdre les seves prerrogatives com a parlamentaris (dret a vot, salari, pressupost per a personal ...).

La seva situació, sobre la qual tindrà l'última paraula el Parlament Europeu, arrossega dificultats des del començament de la legislatura, precisament per la negativa de Puigdemont i de Comín a acudir a Espanya per acatar la Constitució, tenint en compte que encara pesava -i pesa avui- una ordre de detenció sobre ells per sédition i malversació.

Aleshores, Ponsatí i Solé no eren eurodiputats -van prendre possessió el febrer i el juliol del 2020, respectivament-. Ells tampoc no van acudir a Espanya per formalitzar el seu nomenament perquè la Presidència del Parlament Europeu es va emparar al principi d'igualtat de tracte per no fer distincions amb Puigdemont ni Comín. Solé, per a més inri, ni tan sols té causes judicials pendents, i tot i així va evitar prometre o jurar la Constitució, un requisit que sempre s'ha complert a la democràcia espanyola davant la seu de la sobirania nacional.

El panorama dels pròfugs de la Justícia al Parlament Europeu ha estat complicat des de l'inici. De les eleccions celebrades el 26 de maig del 2019, van resultar elegits Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras. Aquest últim va perdre la condició d'eurodiputat en ser condemnat per sedició i malversació pel Tribunal Suprem. El llavors president Antonio Tajani, el juny del 2019, va dir que no estava «en condicions de tractar-los [Puigdemont, Comín i Junqueras] com a futurs membres del Parlament» perquè els seus noms no constaven en la notificació oficial remesa per les autoritats espanyoles.

La JEC, en no haver acudit cap a acatar la Carta Magna, no els va incloure entre els noms notificats d'eurodiputats electes per Espanya. Ara, en no poder verificar la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu les credencials d'aquests quatre independentistes, hi ha la possibilitat que la JEC faci arribar a l'Eurocambra la situació jurídica on es troben Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé en base a la llei electoral espanyola. El president d?aquesta comissió, l?espanyol Adrián Vázquez, eurodiputat de Ciutadans (Cs), ja ha enviat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, una carta informant-lo del procés de verificació.

La llei electoral dóna un termini de cinc dies

L'article 224.2 de la Llei orgànica del règim electoral general diu el següent: «En el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central. Transcorregut aquest termini, la Junta Electoral Central declararà vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no hagin acatat la Constitució i suspeses totes les prerrogatives que els poguessin correspondre per raó del seu càrrec, tot això fins que es produeixi aquest acatament».

És a dir, amb la llei espanyola a la mà, i en no verificar el Parlament Europeu les actes dels quatre independentistes que no van acatar la Constitució per ser eurodiputats, Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé podrien perdre el sou, el pressupost que tenen per contractar personal i el dret a vot a les sessions de l'Eurocambra. Aquesta decisió, no obstant, queda en mans del mateix Parlament Europeu, que podria decidir el contrari davant l'absència de precedents. La suspensió d'aquestes prerrogatives, en qualsevol cas, només duraria fins que jurin o prometin la Carta Magna -cosa que implica el seu pas per Espanya i la seva més que probable detenció- o fins que es pronunciï el Tribunal General de la Unió Europea sobre un recurs que van interposar Puigdemont i Comín contra la decisió inicial de Tajani de no considerar-los eurodiputats.

Entre mitjanes de Tajani i de Metsola, l'expresident David Sassoli, que va morir aquest mes de gener, va permetre a Puigdemont i Comín prendre possessió de la seva acta amb plenes fun.ignorant que no havien acatat la Constitució.

Policies i guàrdies civils carreguen contra Sánchez per anomenar-los “piolins”

Sánchez anomena «piolins» els policies desplegats durant el referèndum il·legal a Catalunya

El president de Govern, Pedro Sánchez, en la seva estratègia de contestar atacant al Congrés els partits de la dreta, segueix fent amics i falta al respecte a les forces enviades a la regió anomenant-lo «piolins», a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que van acudir a Catalunya per garantir el compliment de la llei durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre a Catalunya. En resposta a la portaveu del PP, Cuca Gamarra.

Sindicats policials i associacions de guàrdies civils han retret aquest dimecres l'al·lusió del president del Govern, Pedro Sánchez, als piolins per contrastar el dispositiu policial de l'Executiu del PP per frenar el referèndum de l'1-O del 2017 amb altres operatius policials recents a Catalunya.

"La diferència en matèria territorial quan vostès governen i quan governa el PSOE és que vostès manaven "piolins" a Catalunya i amb nosaltres, la Selecció espanyola de futbol pot jugar a Catalunya sense cap mena de problema ni polèmica", han estat les paraules de Sánchez en la seva rèplica a la portaveu del PP, Cuca Gamarra, a la sessió de control al Congrés.

Una al·lusió als agents censurada al Congrés per diversos diputats de PP i Ciutadans i als que s'hi han sumat les principals organitzacions de les forces de seguretat, el sindicat policial JUPOL i l'associació de caus civils AUGC. Per al secretari general de JUPOL, Aarón Rivero "és "inconcebible i inadmissible la manca de respecte continuada que es mostra des d'aquest Govern cap a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, i en concret cap a la Policia Nacional".

El president de Govern respon al Partit Popular a la Sessió de control aquest dimecres al matí

Pedro Sánchez segueix fent amics

Sánchez, que era líder de l'oposició els dies del pols separatista del 2017, va subscriure llavors l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per posar fi al desafiament a la legalitat dels líders independentistes de Catalunya. La tasca policial que ara denigra amb el terme despectiu de piolins tenia com a finalitat impedir la celebració d'un referèndum il·legal amb què es pretenia donar legitimitat a la declaració d'independència que va tenir lloc dies després d'aquella farsa.

El president ha utilitzat aquesta expressió en respondre a la portaveu del PP, Cuca Gamarra, quan preguntava per les concessions al separatisme. Sánchez ha assegurat que el PP enviava piolins a Catalunya, utilitzant la mateixa expressió despectiva usada pels independentistes referint-se al vaixell utilitzat per a l'allotjament dels policies destinats a sufocar el seu intent de secessió.

El terme piolins al·ludeix al vaixell on es va haver d'allotjar part dels policies enviats a Catalunya dins el pla de reforç de la seguretat. Aquest recurs d'allotjament va atendre, en part, la pressió separatista perquè les forces de seguretat no fossin allotjats en hotels i hostals de la regió.

Pedro Sánchez es va presentar a les eleccions del novembre del 2019 prometent que portaria Puigdemont a Espanya, que "enduriria el delicte de sedició i que legislaria perquè la convocatòria de referèndums unilaterals tornés a ser delicte al país". Totes aquestes promeses han estat incomplertes i s'ha adoptat l'estratègia contrària, inclosos els indults als líders separatistes que aquest va ajudar a frenar.

A la sessió en què va trucar «piolins» els policies espanyols, el president del Govern va adoptar el seu habitual to lisonger davant les intervencions de la portaveu de Bildu i del PNB.