martes, 6 de marzo de 2018

Els papers que els Mossos anaven a cremar es converteixen en un filó per a la Justícia

Felip Puig, Artur Mas i Jordi Pujol durant un acte de CDC

El 'Procés' va néixer per tapar la corrupció del 'cas 3%',

El 26 d'octubre, la vigília que el Parlament proclamés la independència de Catalunya, agents del Cos Nacional de Policia van interceptar una furgoneta i dos turismes camuflats amb 36 caixes plenes de papers trencats i barrejats que els Mossos pretenien destruir. La Brigada Provincial d'Informació de la Policia Nacional a Barcelona va trigar un mes i mig a ordenar i analitzar la documentació. El passat 15 de desembre va remetre a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela un informe amb les principals conclusions sobre el examinat. El dossier, de 400 pàgines, sobre mes trenta mil folis intervinguts forma part del sumari per sedició contra Trapero, i una part, la dedicada a Cesicat, l'embrió de serveis d'intel·ligència de la hipotètica república catalana, ha estat enviat al Tribunal Superior de Catalunya.

El material que els Mossos d'Esquadra volien destruir a la incineradora de Sant Adrià de Besòs, a Barcelona, ​​conté sorprenents detalls sobre el cop separatista i les pràctiques corruptes dels nacionalistes, així com de la utilització del cos autonòmic com una policia política al servei de l'independentisme. En gairebé 400 folis, els agents d'informació de la Policia Nacional han aconseguit recompondre la documentació interceptada als Mossos d'Esquadra quan anaven camí de incinerarla l'octubre passat, en vigílies de l'aplicació de l'article 155. Amb molta paciència, els especialistes han aconseguit refer alguns dels documents que estaven "fets trossos".

Segons consta en el document, que no té signatura, "CDC pretenia amagar tot l'entramat de cobraments per comissions dels denominats cas 3% i cas ITV. Aquest procés iniciat per CDC tenia com a prioritat teixir aliances amb la patronal Femcat, amb destacats membres de la Judicatura i de la Fiscalia ". Apuntava especial atenció a la "Església i a partits polítics com el PNB".

Entre la documentació hi figura un pla independentista dissenyat el 2011

Un dels documents més rellevants que han traslladat a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela era al vehicle Transit, a la caixa número 27. Així, la Brigada Provincial d'Informació incorpora una "nota informativa", datada el 12 d'octubre de 2012, sobre el "pla independentista de CDC". Apunta l'escrit dirigit a la magistrada que es tracta "de les gestions que s'estan practicant sobre les estructures de cobertura dissenyades i muntades des de fa anys per certs dirigents de CDC, així com d'Unió, per camuflar el cobrament de suborns i / o comissions ".

Segons explica la policia, en la nota que els Mossos anaven a destruir s'exposa l ' "inici d'un hipotètic pla independentista que va néixer d'una reunió celebrada el 25 de novembre de 2011, a la qual van acudir els màxims dirigents de la llavors CDC". "Posteriorment es va celebrar una altra reunió -a finals de desembre del mateix any-", continua la nota, "a la qual van acudir els fills de l'expresident Jordi Pujol (Jordi, Oriol i Josep)". Del resultat d'aquests contactes, sempre segons consta en l'informe de la Policia, van ser informades "un grup de persones afins als cercles empresarials, econòmics i de la comunicació". Des de la família Pujol s'assegura que aquesta reunió no va existir. Afegeixen que no entenen per què la Policia la inclou en un informe.

Segons aquest disseny, Felip Puig (el que va ser conseller d'Interior des de desembre de 2010 fins a desembre de 2012) va ordenar col·locar en una plaça de pàrquing, davant del domicili particular de la llavors presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i durant uns mesos, "una furgoneta del Grup Godó amb cobertura d'assignació municipal".

Recorda la policia que, en aquella època, "la seguretat de la dirigent política esmentada la duien a terme quatre membres dels Mossos, que tenien instrucció expressa de comunicar qualsevol moviment de Sánchez-Camacho a Puig, incorporant en aquesta estratègia al propi ministre de l' interior [llavors Jorge Fernández] cada vegada que es traslladés a Barcelona ", afegeix el text de l'informe policial.

La nota que la policia ha incorporat a la documentació remesa a l'Audiència inclou "una sèrie de dades bancàries dels Pujol, així com d'altres persones involucrades en el denominat cas Palau".

Van espiar al PP per contrarestar els escàndols dels Pujol i el finançament il·legal


També es detallen altres línies d'investigació "que haurien d'iniciar-al voltant d'altres membres de CDC". Apunten a més les dades aportades per María Victoria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, sobre Andorra: "Compra de diversos edificis a Panamà a través de societats de Houston i Miami".

En una altra "nota informativa" recuperada de la furgoneta dels Mossos, datada l'1 de juliol de 2014, s'escriu sobre "els diners offshore de la família Pujol". "Són dades aportades per diverses entitats bancàries a Andorra sobre aquesta família. En concret, la BPA [Banca Privada d'Andorra] comunica que la Marta Ferrusola i tres dels seus fills eren titulars de comptes bancaris en aquesta entitat, amb moviments a Luxemburg. Els Pujol també haurien treballat amb altres bancs com Andbank, Banca Mora, Banca Dorca, Banca Catalana i Banca Cassany ", conclou l'informe.

L'escrit fa un "detallat estudi de BPA, que va passar a ser controlada pels germans Cierco, i de la seva expansió internacional". Analitza els moviments d'aquesta entitat bancària en el seu afany expansionista cap a Espanya i els seus vincles amb Banco Madrid, operacions en què, de nou, els investigadors impliquen els Pujol.

Una de les notes salvades de la crema il·lustra sobre les reunions en què va arrencar el procés. Els principals dirigents de Convergència es van reunir, 25 de novembre de 2011 per a fixar el pla d'actuació que havia de concloure amb la independència de Catalunya en forma de república.

Allà hi havia Jordi Pujol i tres dels seus fills, Jordi, Josep i Oriol, així com el llavors "president" Artur Mas i el seu conseller d'Interior, Felip Puig, entre d'altres dirigents. A aquesta primera cimera va seguir una altra a finals de desembre i del contingut van ser posat sobre avís un grup d'empresaris i periodistes afins, entre ells, José Antich, en aquell moment director del diari La Vanguardia i en l'actualitat de ElNacional.cat.

Seguiments al ministre d'Interior

Un altre aspecte destacat és l'estratègia "ofensiva-defensiva amb la qual pretenien disposar d'informació sensible del PP, per poder negociar amb aquest en cas que les coses es posessin difícils". Per a això, segons l'informe, els estrategs van disposar de la col·laboració d'un potent grup empresarial que "va pressionar a tercers perquè denunciessin suborns per part de dirigents del PP".

Segons informa Europa Press, Puig va ser nomenat "controlador" de les operacions, entre les que constaven l'estricta vigilància a càrrec d'un nombrós grup de mossos de confiança d'Alicia Sánchez Camacho i Jorge Fernández Díaz, la presidenta del PP de Catalunya i el ministre d'Interior en aquella època. Una furgoneta camuflada va estar aparcada durant mesos davant del domicili de Sánchez Camacho i els seus escortes, quatre agents dels Mossos, estaven obligats a donar compte del més nimi dels seus moviments. També van seguir a l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez. El propòsit, segons la documentació policial, era la d'obtenir "informació sensible" del PP per poder negociar amb aquest partit "quan les coses es posessin difícils".

Segons la Policia Nacional, de l'anàlisi d'aquests papers s'infereix que Convergència volia tapar tant sí com les pràctiques de corrupció, el cobrament de comissions i suborns, travar aliances amb sectors judicials i eclesiàstics, fer xantatge a dirigents del PP i pressionar el Govern amb informació procedent del servei d'espionatge de la policia autonòmica. Tot això en coneixement de personalitats rellevants del món de l'empresa i dels mitjans.

Compliquen el futur de Trapero i Sànchez

Imatge d'arxiu del major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d'Esquadra.

Aquests documents contenien informació altament comprometedora per al cos policial autonòmic i agreugen la situació judicial de la seva anterior cap, Josep Lluís Trapero, i dels exlíders de les organitzacions sobiranistes ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els papers reforcen els indicis que ja existien de la col·laboració de la policia de la Generalitat amb l'independentisme i treuen a la llum una suposada trama d'espionatge.

Un dels capítols de l'informe es dedica als aldarulls del 20 de setembre, quan milers de persones, convocades per ANC i Òmnium, van tractar d'impedir els registres de la Guàrdia Civil a la Conselleria d'Economia en el marc de l'Operació Anubis contra els preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Els papers dels Mossos recullen les converses que van mantenir amb els líders de les entitats sobiranistes, als quals els agents autonòmics reconeixen com els dirigents de la concentració. Per justificar la seva inacció, malgrat que alguns manifestants van destrossar sis vehicles de l'institut armat, els Mossos presentaven en tot moment la mobilització per pacífica.

No obstant això, els documents dels Mossos relaten que alguns dels seus agents de paisà van ser atacats amb llançament d'objectes en ser confosos amb guàrdies civils, el que evidencia que no tot va ser pacífic en aquesta concentració. Els Mossos van demanar a Anna Simó, dirigent d'ERC i exsecretària de la Taula del Parlament, que intervingués per permetre un passadís perquè la Guàrdia Civil pogués fer la seva feina, i aquesta, segons els agents, els va contestar que "estava clar que la massa no permetria que ningú sortís de l'edifici ". A més, Cuixart, Sànchez i Xavier Vidal, també dirigent de l'ANC, van manifestar als agents de la Generalitat "que en cap moment anaven a demanar a la gent res que signifiqués facilitar la feina a la Guàrdia Civil", segons els papers de la incineradora.

La Policia Nacional cita a sis documents dels Mossos que assenyalen que Sànchez i Cuixart van ser convidats a participar en totes les reunions que els comandaments dels Mossos mantenien amb els de la Guàrdia Civil i els demanaven la seva opinió sobre qüestions operatives. Aquests papers revelen, a més, que la Teresa Laplana, intendent dels Mossos al barri de l'Eixample, "els va traslladar informació sensible" en diverses ocasions aquest dia als líders sobiranistes, com l'arribada dels detinguts, la fi dels registres, o la sortida de la Lletrada d'Administració de Justícia que dirigia el registre per ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.

Resultado de imagen de jordi sanchez
El candidat a president de la Generalitat i exdirigent d'ANC, Jordi Sanchez

La desobediència dels mossos l'1-O

Els Mossos van tractar de fer desaparèixer documentació que corrobora la seva inacció en el referèndum de l'1 d'octubre i en les jornades de la campanya per a la consulta il·legal. La Policia va aconseguir salvar 131 impresos que van emplenar en altres tants col·legis de tot Catalunya. La immensa majoria revela que ni es van impedir les votacions, ni es va tancar el centre -o es va fer cap a les vuit del vespre- ni es van demanar reforços a altres unitats per fer-ho. Només en molt pocs casos, els agents van arribar a identificar els membres de les meses electorals o de les persones apostades a la porta per impedir la seva actuació.

Durant la campanya del referèndum, també prohibida pels jutges, els Mossos portaven unes instruccions per elaborar les actes que s'anaven a remetre a la fiscalia sobre aquests actes públics. Aquestes actes assenyalaven que els agents acudien a aquestes mobilitzacions amb l ' "objectiu" de "garantir el normal desenvolupament de l'acte". Alguns agents van fer notar als seus caps que el que la fiscalia esperava d'ells era "precisament el contrari", és a dir, que impediren els actes. Dels 31 actes a què van acudir els Mossos el 18 de setembre, només en tres requisar material.

Entre els papers salvats del foc es troben almenys cinc comunicacions dels dies 30 de setembre i 1 d'octubre, en els quals els responsables dels Mossos reclamen a les patrulles que informi "a través del xat" -via no per reglament de la presència i moviments de policies i guàrdies civils. "Sembla ser que del vaixell Piolín estan sortint totes les furgosde CNP i GC", informava un tal Xavi Sánchez als seus superiors.

Les actuacions dels Mossos s'emmarquen en "una manifesta tasca de suport a l'execució del full de ruta del secessionisme, controlant per això a tots aquells col·lectius, persones i les seves activitats que s'oposaven a aquest", conclou la Policia.

Miembros de la Policía requisan documentos que iban a quemar los Mossos el pasado 26 de octubre.
Membres de la Policia requisen documents que anaven a cremar els Mossos el passat 26 d'octubre.

Desviament dels diners del FLA

Els papers que van voler cremar els Mossos incloïen un desviament de tres milions per al Procés. El jutge que investiga els delictes relacionats amb l'1-O ha trobat aquest moviment de diners procedents del FLA.

El jutge encarregat d'investigar els delictes relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre ha trobat un desviament de tres milions d'euros per al procés separatista. Juan Antonio Ramírez Suñer, del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, ​​ha trobat aquest moviment de diners procedents del FLA en els papers que membres dels Mossos d'Esquadra van pretendre cremar a finals d'octubre. Els diners provindria del Fons de liquidació Autonòmica, un pla d'ajuda del Govern d'Espanya per afrontar deutes i impagaments sorgits per la crisi econòmica.

Associacions com Òmnium Cultural haurien rebut aquests diners del Govern de Carles Puigdemont a través de subvencions. La UCO i la Guàrdia Civil de Catalunya estan al càrrec de la investigació. La Unitat Central Operativa ha trobat a més presumptes desviaments en subvencions i pagaments en publicitat.

A mitjans de setembre el ministre d'Hisenda va anunciar que el Govern espanyol es faria càrrec dels comptes de la Generalitat. El va presentar entre altres motius comuna assegurança que no es desvien fons públics al referèndum independentista.Precisament aquest departament va trobar, després d'intervenir els comptes, va trobarun desajust de tres milions d'euros que coincideix en xifra amb i desviament en elsdocuments ara investigats. Es tractaria, per tant, d'un delicte de malversació de cabalspúblics.

No hay comentarios:

Publicar un comentario