domingo, 8 de marzo de 2020

Una llei d'Educació morta abans de néixer

La ministra Isabel Celaá (EP)

La llei d'Educació que s'aprova avui crispa la concertada

Sembla que els polítics del nostre país mai aprenen i van a dur a Parlament una nova llei d'Educació sense el consens amb els pares, els altres partits ni la resta de la comunitat educativa, que no resol el dèficit que els joves quan arriben a l'hora de la seva incorporació a la seva vida laboral. Les universitats públiques seguiran vomitant titulats que no van a haver de mes remei que sortir a l'estranger o acollir-se a treballs mal pagats que res tenen a veure amb el que han après en llargues jornades d'estudi.

La tramitació d'aquesta llei, ni tan sols aborda la futura mobilitat dels titulats gràcies a les traves lingüístiques posades des de les diferents comunitats autònomes per a la contractació de nous titulats.

La nova llei d'Educació que ha aprovat el Govern, la Lomloe, dóna més control a l'administració per retirar el finançament a les escoles concertades. La nova normativa -la mateixa que va presentar fa un any i va truncar l'avançament electoral- coincideix amb l'essència dels decrets que vol aprovar pròximament la Conselleria d'Educació de Catalunya i que han rebut més de 100.000 al·legacions per part dels pares de la concertada.

L'anomenada "llei Celaá", que deroga la Lomce, atorga a l'administració la possibilitat de programar l'oferta de centres en funció de calcular el nombre d'alumnes i tancar grups, tant a la pública com a la concertada, abans que els pares es pronunciïn sobre el col·legi que volen per als seus fills. Això vol dir que l'escola concertada pot perdre el finançament públic que rep sobre una classe tot i que potser no la perdria amb el sistema actual, és a dir, si hagués prou demanda per omplir-la.

La reforma dóna a l'administració la possibilitat de treure concerts abans de conèixer la seva demanda

La concertada considera que la intervenció administrativa en el repartiment d'alumnes passa per sobre de la llibertat de les famílies a triar el centre desitjat. Així mateix, i com succeeix amb els decrets d'admissió d'alumnes i de la concertada, la llei preveu també a les administracions educatives repartir a l'alumnat amb necessitats específiques o educatives (per la seva situació social o dificultats d'aprenentatge) entre els centres públics i concertats, sense preveure cap aportació econòmica addicional.

Finalment, retira el concert a les escoles que segreguen per sexe, bàsicament les escoles que depenen de l'Opus Dei.

Les associacions que representen a l'escola concertada a Espanya, tant laiques com religioses, s'han pres aquesta llei com un atac frontal a el model que representen i que, creuen, asfixiarà econòmicament als centres com a pas previ a l'establiment d'un model d'educació públic .

No obstant, la normativa sembla perseguir la finalització dels concerts a les escoles que compten amb recursos importants, propis d'escoles privades i que atenen a un alumnat de famílies benestants. D'aquesta manera, la ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha reconegut el 20 de febrer, en la seva compareixença al Congrés dels Diputats, el paper d'algunes concertades. "Sabem que en aquesta tasca -construir una societat justa i solidàriament podem comptar també amb un important sector de l'escola concertada que comparteix el compromís amb la funció social de l'educació", ha manifestat.

El partit Socialista sabent que per raons econòmiques no pot fer-se càrrec de l'total de l'alumnat, vol tenir sota les seves urpes al jovent, posant cada vegada mes dificultats a l'ensenyament concertat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario