Ahir es va conèixer el text de l'anunciada carta "de President a President" que Artur Mas s'ha dirigit a Mariano Rajoy, sabent que la resposta serà negativa o ni tan sols va a tenir resposta.
Després d'assegurar que en aquests comicis es va donar la majoria a les forces que defensen el 'dret a decidir', Mas ha recalcat que avalen la consulta tant l'informe que aquest dijous va presentar el Consell Assessor per a la Transició Nacional i també partits, entitats cíviques i socioeconòmiques que formen part del Pacte Nacional pel 'Dret a Decidir'.
Artur Mas, inassequible al desànim o al desastre econòmic, social i polític en què està immersa Catalunya i que ell ha contribuït a exacerbar amb flagrants errors, insisteix en el seu tema. Mas reitera que la petició que fa a Rajoy ja se la va fer en l'última trobada que van mantenir a la primavera, i ha fet èmfasi que el Govern que presideix té "esperit de diàleg i negociació".
Crec que Mas s'ha equivocat el text de la carta i l'ha enviat expressament al destinatari equivocat, ja que no ha de ser Mariano Rajoy qui respongui sobre el particular, sinó El Congrés dels Diputats en ple, que poden prendre una decisió sobre un ambigu referèndum que no està contemplat en la nostra Constitució. Aquesta decisió no la pot prendre ni Mariano Rajoy ni un Consell de Ministres i ell ho sap.
Sap perfectament que hauria d'haver traslladat la votació al President del Congrés de Diputats perquè pugui ser tramitada l'autorització del dit referèndum mitjançant una sol · licitud d'una votació al ple del Congrés dels Diputats on el seu govern està perfectament representat com el poder de la decisió de tots els espanyols. O sigui utilitzant el vot injust que el Parlament li va atorgar. Però a Madrid no té res a fer. Com sap que en el cas de celebrar-se aquesta votació seria negativa per als seus interessos, ha buscat un nou subterfugi per poder seguir fent-se la víctima davant els seus seguidors.
Aquestes són les seves armes, sentir oprimits, carregar-se de raó moral mitjançant la reivindicació d'instruments polítics com la llibertat i la democràcia de la qual viuen. Han passat 38 anys des que va morir Franco, però segueixen obstinats a mantenir-lo viu per sentir màrtirs de la història i culpabilitzar la resta d'espanyols de la seva incapacitat per governar-se a si mateixos i responsabilitzar dels seus actes.
Després d'assegurar que en aquests comicis es va donar la majoria a les forces que defensen el 'dret a decidir', Mas ha recalcat que avalen la consulta tant l'informe que aquest dijous va presentar el Consell Assessor per a la Transició Nacional i també partits, entitats cíviques i socioeconòmiques que formen part del Pacte Nacional pel 'Dret a Decidir'.
Artur Mas, inassequible al desànim o al desastre econòmic, social i polític en què està immersa Catalunya i que ell ha contribuït a exacerbar amb flagrants errors, insisteix en el seu tema. Mas reitera que la petició que fa a Rajoy ja se la va fer en l'última trobada que van mantenir a la primavera, i ha fet èmfasi que el Govern que presideix té "esperit de diàleg i negociació".
Crec que Mas s'ha equivocat el text de la carta i l'ha enviat expressament al destinatari equivocat, ja que no ha de ser Mariano Rajoy qui respongui sobre el particular, sinó El Congrés dels Diputats en ple, que poden prendre una decisió sobre un ambigu referèndum que no està contemplat en la nostra Constitució. Aquesta decisió no la pot prendre ni Mariano Rajoy ni un Consell de Ministres i ell ho sap.
Sap perfectament que hauria d'haver traslladat la votació al President del Congrés de Diputats perquè pugui ser tramitada l'autorització del dit referèndum mitjançant una sol · licitud d'una votació al ple del Congrés dels Diputats on el seu govern està perfectament representat com el poder de la decisió de tots els espanyols. O sigui utilitzant el vot injust que el Parlament li va atorgar. Però a Madrid no té res a fer. Com sap que en el cas de celebrar-se aquesta votació seria negativa per als seus interessos, ha buscat un nou subterfugi per poder seguir fent-se la víctima davant els seus seguidors.
Aquestes són les seves armes, sentir oprimits, carregar-se de raó moral mitjançant la reivindicació d'instruments polítics com la llibertat i la democràcia de la qual viuen. Han passat 38 anys des que va morir Franco, però segueixen obstinats a mantenir-lo viu per sentir màrtirs de la història i culpabilitzar la resta d'espanyols de la seva incapacitat per governar-se a si mateixos i responsabilitzar dels seus actes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario