"Els serveis secrets cubans van assassinar Oswaldo Payá". Així s'ha expressat finament Angel Carromero, que segueix complint condemna en tercer grau per homicidi a Oswaldo Payá i Harold Cepero, així ho ha confessat a EL MUNDO un any després de la mort del líder opositor cubà. Era una cosa que tots pensàvem veient el teatre organitzat al moment de l'accident i posterior judici d'inculpació del polític popular. La mateixa versió que va donar a Esperanza Aguirre en la seva arribada a Espanya quan va dir que van ser trets fora de la carretera per un cotxe amb agents del servei secret cubà que els estava assetjant.
Ara, Carromero rememora per aquest diari-amb tota mena de detalls-que ha passat aquesta jornada i posteriors, sentenciant que Payá "va sortir viu de l'accident" i que la versió oficial de l'Havana de presentar el succés com un sinistre per excés de velocitat va ser "una coartada perfecta per ocultar la mort de l'únic opositor que podia liderar la transició a Cuba".
El vicesecretari de Noves Generacions del Partit Popular de Madrid ha decidit trencar el seu silenci quan tot just s'acaba de complir l'aniversari d'aquell fatídic 22 de juliol. Aquest dia, prop de la localitat cubana de Bayamo, va sortir de la carretera el cotxe en què viatjaven Carromero, el polític suec Aron Modig i els dissidents cubans Oswaldo Paya i Harold Cepero. Aquests dos últims van morir.
Bastaven dos dits de front sobre els mètodes del comunisme al llarg del segle XX, per saber que la versió oficial, la d'un accident provocat per la imprudència de Carromero, era altament dubtosa i que el testimoni de la família de Payá, que no va parar mai de denunciar el que a la seva manera de veure havia estat un crim d'Estat, tenia més credibilitat i força moral.
Mai sabrem exactament com van morir Payá i Cepero, però almenys ara sí sabem dues coses: que el règim cubà no ha aconseguit instal · lar a la víctima que anava al volant dins d'un estat de captivitat psicològic perenne i que el Govern espanyol, que les seves raons tindrà per preferir l'extrema cautela, no ha pogut evitar que el testimoni que realment importa, que és el dels que van sortir amb vida d'aquella tragèdia, discorri lliurement. Les coses al seu lloc.
Ara és la Unió Europea a través de la portaveu de l'Alta Representant de Política Exterior de la Unió Europea, Catherine Ashton, creu que Angel Carromero hauria d'acudir als tribunals "si té noves proves" sobre la mort de l'opositor. El Servei Europeu d'Acció Exterior i la delegació de la Unió Europea a l'illa han "seguit de prop" el cas, dins dels "límits de competència" comunitaris, ha explicat el portaveu, ja que es tracta d'un "assumpte consular" entre Espanya i Cuba. Preguntat per si a la UE comparteixen l'anàlisi de Carromero, els serveis que dirigeix la cap de la diplomàcia europea eludeixen respondre directament a la qüestió i es limiten a demanar al dirigent del PP que acudeixi a la Justícia si compta amb nous elements.
Serà cosa força improbable en vista de l'escàs suport obtingut pel govern espanyol a partir del moment d'aconseguir tornar a Espanya a través d'un acord amb el govern cubà. Una altra cosa podria ser si la denúncia que ha estat presentada davant l'Audiència Nacional per la família Payá contra el règim cubà, fora reorientada cap a aquest organisme.
Ara, Carromero rememora per aquest diari-amb tota mena de detalls-que ha passat aquesta jornada i posteriors, sentenciant que Payá "va sortir viu de l'accident" i que la versió oficial de l'Havana de presentar el succés com un sinistre per excés de velocitat va ser "una coartada perfecta per ocultar la mort de l'únic opositor que podia liderar la transició a Cuba".
El vicesecretari de Noves Generacions del Partit Popular de Madrid ha decidit trencar el seu silenci quan tot just s'acaba de complir l'aniversari d'aquell fatídic 22 de juliol. Aquest dia, prop de la localitat cubana de Bayamo, va sortir de la carretera el cotxe en què viatjaven Carromero, el polític suec Aron Modig i els dissidents cubans Oswaldo Paya i Harold Cepero. Aquests dos últims van morir.
Bastaven dos dits de front sobre els mètodes del comunisme al llarg del segle XX, per saber que la versió oficial, la d'un accident provocat per la imprudència de Carromero, era altament dubtosa i que el testimoni de la família de Payá, que no va parar mai de denunciar el que a la seva manera de veure havia estat un crim d'Estat, tenia més credibilitat i força moral.
Mai sabrem exactament com van morir Payá i Cepero, però almenys ara sí sabem dues coses: que el règim cubà no ha aconseguit instal · lar a la víctima que anava al volant dins d'un estat de captivitat psicològic perenne i que el Govern espanyol, que les seves raons tindrà per preferir l'extrema cautela, no ha pogut evitar que el testimoni que realment importa, que és el dels que van sortir amb vida d'aquella tragèdia, discorri lliurement. Les coses al seu lloc.
Ara és la Unió Europea a través de la portaveu de l'Alta Representant de Política Exterior de la Unió Europea, Catherine Ashton, creu que Angel Carromero hauria d'acudir als tribunals "si té noves proves" sobre la mort de l'opositor. El Servei Europeu d'Acció Exterior i la delegació de la Unió Europea a l'illa han "seguit de prop" el cas, dins dels "límits de competència" comunitaris, ha explicat el portaveu, ja que es tracta d'un "assumpte consular" entre Espanya i Cuba. Preguntat per si a la UE comparteixen l'anàlisi de Carromero, els serveis que dirigeix la cap de la diplomàcia europea eludeixen respondre directament a la qüestió i es limiten a demanar al dirigent del PP que acudeixi a la Justícia si compta amb nous elements.
Serà cosa força improbable en vista de l'escàs suport obtingut pel govern espanyol a partir del moment d'aconseguir tornar a Espanya a través d'un acord amb el govern cubà. Una altra cosa podria ser si la denúncia que ha estat presentada davant l'Audiència Nacional per la família Payá contra el règim cubà, fora reorientada cap a aquest organisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario