Mariano Rajoy va dir al Congrés dels Diputats que gens va veure, res va sentir i res autoritzar amb relació a les evidències que van apareixent sobre un presumpte finançament il · legal del seu partit i l'existència d'sobresous en negre tot i estar treballant durant 20 anys al costat al presumpte delinqüent Luis Bárcenas ara a la seva residència d'estiu de Soto del Real.
Cadascú pot pensar el que vulgui, però al meu criteri es tracta, òbviament d'una falsedat. Però considerem per un instant que fos veritat. Igualment quedaria inhabilitat per governar qui té al seu costat durant nou anys a un lladre i no se n'adona. Com confiar-li el país a un tipus així? El seu celebrat "mea culpa" és també una falsedat. Si fos sincer, res més afirmar que es va equivocar hauria posat el seu càrrec a disposició del Congrés, ja que ningú en el seu sa judici pot esperar que un error de tan gran magnitud se saldi amb un parell de cops de pit.
En realitat, tot el discurs de Rajoy va ser una immensa mentida, una fabricació més preocupant, a hores d'ara, que l'existència de fons de rèptils al PP. El de menys és si els SMS d'ànim Bárcenas neguen la seva pretesa desvinculació de l'extresorer, que també. El esgarrifós és veure com la construcció global que va fer l'assumpte equival al grau zero de la política. Resulta terrible pensar que puguem estar davant d'un cas de finançament il · legal d'un partit polític, cobrament de sobresous il · legals de càrrecs públics, suborn, etcètera, i que el president pensi que la política no té res a dir.
En el fons, la seva visió encaixa amb el cinisme imperant, amb aquesta creença que en política es pot afirmar qualsevol cosa, per molt tènue que resulti la seva connexió amb la realitat. Està convençut que si una idea es repeteix amb insistència, acabarà conformant un relat-en aquest cas, que l'enganyat ser el mateix president i el seu partit-que serà cregut per almenys una part de la població. Si aquesta proporció és prou gran com per substanciar en un bon resultat electoral, la fabricació haurà triomfat.
Així no ho veuen el 72% dels espanyols, siguin o no votants del PP, segons l'enquesta publicada a El Mundo d'avui el director acusa Rajoy de ser seguit pels Serveis d'Intel · ligència. Encara que a ningú convèncer el discurs de Rubalcaba i malgrat la seva desfeta parlamentari, Rajoy no ha aconseguit convèncer que ha dit tota la veritat a la ciutadania la qual va emetre el seu vot a un partit pensant que no tingués màcula de corrupció.
Recordo quan 1996-1997 Felipe González aclaparat pels casos de Gal, Filesa. Malesa, Luis Roldán, etc ... negava davant el congrés la seva participació, quan va haver de dimitir als pocs mesos, davant les evidències que van ser sorgint posteriorment. Ningú es pot creure que Bárcenas no guardi altres bales a la recambra que utilitzarà a partir d'ara segons els seus interessos i Rajoy no tindrà més remei que dimitir i deixar pas a un altre polític sense motxilla corrupta si vol salvar el partit. Així ho ha fet davant d'un cas semblant a Andalusia, José Antonio Griñán.
Cadascú pot pensar el que vulgui, però al meu criteri es tracta, òbviament d'una falsedat. Però considerem per un instant que fos veritat. Igualment quedaria inhabilitat per governar qui té al seu costat durant nou anys a un lladre i no se n'adona. Com confiar-li el país a un tipus així? El seu celebrat "mea culpa" és també una falsedat. Si fos sincer, res més afirmar que es va equivocar hauria posat el seu càrrec a disposició del Congrés, ja que ningú en el seu sa judici pot esperar que un error de tan gran magnitud se saldi amb un parell de cops de pit.
En realitat, tot el discurs de Rajoy va ser una immensa mentida, una fabricació més preocupant, a hores d'ara, que l'existència de fons de rèptils al PP. El de menys és si els SMS d'ànim Bárcenas neguen la seva pretesa desvinculació de l'extresorer, que també. El esgarrifós és veure com la construcció global que va fer l'assumpte equival al grau zero de la política. Resulta terrible pensar que puguem estar davant d'un cas de finançament il · legal d'un partit polític, cobrament de sobresous il · legals de càrrecs públics, suborn, etcètera, i que el president pensi que la política no té res a dir.
En el fons, la seva visió encaixa amb el cinisme imperant, amb aquesta creença que en política es pot afirmar qualsevol cosa, per molt tènue que resulti la seva connexió amb la realitat. Està convençut que si una idea es repeteix amb insistència, acabarà conformant un relat-en aquest cas, que l'enganyat ser el mateix president i el seu partit-que serà cregut per almenys una part de la població. Si aquesta proporció és prou gran com per substanciar en un bon resultat electoral, la fabricació haurà triomfat.
Així no ho veuen el 72% dels espanyols, siguin o no votants del PP, segons l'enquesta publicada a El Mundo d'avui el director acusa Rajoy de ser seguit pels Serveis d'Intel · ligència. Encara que a ningú convèncer el discurs de Rubalcaba i malgrat la seva desfeta parlamentari, Rajoy no ha aconseguit convèncer que ha dit tota la veritat a la ciutadania la qual va emetre el seu vot a un partit pensant que no tingués màcula de corrupció.
Recordo quan 1996-1997 Felipe González aclaparat pels casos de Gal, Filesa. Malesa, Luis Roldán, etc ... negava davant el congrés la seva participació, quan va haver de dimitir als pocs mesos, davant les evidències que van ser sorgint posteriorment. Ningú es pot creure que Bárcenas no guardi altres bales a la recambra que utilitzarà a partir d'ara segons els seus interessos i Rajoy no tindrà més remei que dimitir i deixar pas a un altre polític sense motxilla corrupta si vol salvar el partit. Així ho ha fet davant d'un cas semblant a Andalusia, José Antonio Griñán.
Cristina Muela
ResponderEliminarQue vol dir? El rabano per els collons?! Aquest paio....