.jpg)
Les imatges de les habituals manifestacions d'un centenar de presumptes professionals de sanitat que s'havien concentrat aquest dijous a davant de l'hospital públic la Pau per protestar contra la privatització de la sanitat madrilenya i han demanat que la delegada del Govern, Cristina Cifuentes, ingressada a l'UCI, es vagi a un hospital privat.
Aquest fet ens retornen a una època que vam creure estava ja superada. L'odi manifestat per uns presumptes professionals de la sanitat que protesten per la sanitat pública davant l'ingrés en estat greu de la delegada del govern Cristina Cifuentes que havia patit un gravíssim accident i segueix en estat greu i les expressions sorgides de Twiter que posa sobre de la taula la realitat de l'existència d'una esquerra descerebrada que de manera anònima arriba a desitjar la mort del seu adversari polític com ha passat fa poc amb la mort de Rosalía Mera.
Hem pogut escoltar els comentaris desafortunats i partidistes de prominents sindicalistes de CCOO o polítics com Gaspar Llamazares o com Máximo Pradera deixar anar la seva retòrica desafortunada per intentar ficar el seu falca del seu odi no reprimit cap a la dreta, que és seguit immediatament per mal nascuts a través de les xarxes socials que han omplert amb missatges a les xarxes socials de les escombraries que nia les seves ments.
No hi ha dubte que en l'esquerra hi ha moltíssimes persones genuïnament preocupades pels altres i que impliquen el seu temps i els seus diners en les causes més variades, creient sincerament que així ajuden a altres. Però també que hi ha moltes altres a qui els sembla que amb el simple fet de ser d'esquerres ja han complert sobradament amb les seves obligacions amb el proïsme. És una forma com una altra qualsevol de no tenir consciència.
Vist el d'ahir, jo sincerament en el cas de necessitar els serveis sanitaris no aniria a un hospital com La Pau on donat la càrrega ideològica de part del seu personal probablement podria demanar-te la teva filiació política per atendre't d'una o altra manera o no atendre't, quant no els agradi la manera de pensar del pacient ... Penso que la meva vida podria estar en algun moment en mans de gent així. La seva suposa que han fet el jurament hipocràtic.
Encara que probablement tota aquesta gent que surt amb la bata posada davant els hospitals no siguin metges o infermers ni tan sols personal del centre, jo tinc la sospita que la majoria siguin simplement alliberats de sindicals que van d'un costat a un altre on puguin muntar el lio i poc tenen a veure amb la sanitat. Si això fos tal com ells es presenten seria terrible. Aquests personatges no volen una sanitat pública per a tots, seria simplement per a ells.
Aquest fet ens retornen a una època que vam creure estava ja superada. L'odi manifestat per uns presumptes professionals de la sanitat que protesten per la sanitat pública davant l'ingrés en estat greu de la delegada del govern Cristina Cifuentes que havia patit un gravíssim accident i segueix en estat greu i les expressions sorgides de Twiter que posa sobre de la taula la realitat de l'existència d'una esquerra descerebrada que de manera anònima arriba a desitjar la mort del seu adversari polític com ha passat fa poc amb la mort de Rosalía Mera.
Hem pogut escoltar els comentaris desafortunats i partidistes de prominents sindicalistes de CCOO o polítics com Gaspar Llamazares o com Máximo Pradera deixar anar la seva retòrica desafortunada per intentar ficar el seu falca del seu odi no reprimit cap a la dreta, que és seguit immediatament per mal nascuts a través de les xarxes socials que han omplert amb missatges a les xarxes socials de les escombraries que nia les seves ments.
No hi ha dubte que en l'esquerra hi ha moltíssimes persones genuïnament preocupades pels altres i que impliquen el seu temps i els seus diners en les causes més variades, creient sincerament que així ajuden a altres. Però també que hi ha moltes altres a qui els sembla que amb el simple fet de ser d'esquerres ja han complert sobradament amb les seves obligacions amb el proïsme. És una forma com una altra qualsevol de no tenir consciència.
Vist el d'ahir, jo sincerament en el cas de necessitar els serveis sanitaris no aniria a un hospital com La Pau on donat la càrrega ideològica de part del seu personal probablement podria demanar-te la teva filiació política per atendre't d'una o altra manera o no atendre't, quant no els agradi la manera de pensar del pacient ... Penso que la meva vida podria estar en algun moment en mans de gent així. La seva suposa que han fet el jurament hipocràtic.
Encara que probablement tota aquesta gent que surt amb la bata posada davant els hospitals no siguin metges o infermers ni tan sols personal del centre, jo tinc la sospita que la majoria siguin simplement alliberats de sindicals que van d'un costat a un altre on puguin muntar el lio i poc tenen a veure amb la sanitat. Si això fos tal com ells es presenten seria terrible. Aquests personatges no volen una sanitat pública per a tots, seria simplement per a ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario