El rellotge del "proces" independentista està avançant inexorable davant el desconcert dels seus hosts per la "confessió" de qui ha estat el seu gran i únic líder, ara desposseït de tota honorabilitat. Mai cap altre primer dirigent del país havia estat privat de l'honorabilitat, que comporta el càrrec ia la qual s'ha de qui l'ostenta, per una conducta deshonorable. L'ofensa és universal, però especialment greu per als que tenim la catalanitat com una manera de ser, ni exclusiva ni excloent, però profundament sentida. La humiliació de ser privat del títol d'honorabilitat no és una qüestió personal, sinó que és una humiliació col · lectiva.
La consulta no es farà. El Constitucional la tombarà, i ja està. Així ahir ho van deixar clar tant Joan Rigol com la vicepresidenta del Govern, la llicenciada Joana Ortega, qui va afegir descaradament: "La legalitat ha estat sempre el valor que ha acompanyat tot aquest procés". Avui, en una altra entrevista radiofònica, Ortega ja ha començat a preparar el dia després: "Hi haurà un altre 9N".
Ahir ANC i Òmnium Cultural ja confessaven a duo que tenien dificultats per reunir els cent i escaig mil necessaris per a la V de la diada malgrat els autobusos posats a disposició des de la Generalitat des de tots els racons de Catalunya (L'any passat van ser dos milions de conciutadans, moguts per apreciacions diverses sobre la situació del país i sobre les seves causes, però en gran mesura orientats pel far d'aquella autoritat moral i de l'escola creada, havien seguit la consigna i s'havien mobilitzat generosament.) Ara prometen una tardor calenta. Una altra mani per altra sentència del TC, mobilitzacions a granel. Però, contra qui va a rebel · lar l'ANC? Contra Mas també? Serà interessant veure com s'obren nous fronts.
Que lluny (i què estrany) queda aquell octubre de 2011, quan el Govern de la Generalitat, presidit per Artur Mas, va aprovar el programa per tirar endavant el Pla nacional per a la promoció dels valors de Catalunya. A falta de menys de tres mesos ningú sap el que passarà. És que el tema és molt fort, han estat 34 anys que Catalunya ha estat donant lliçons d'ètica i moral a la resta dels espanyols perquè ara de cop haver de reconèixer que són el mateix que els andalusos o madrilenys corcats per la corrupció i han descobert haver estat muntats en un cavall de cartró. La impostura ara descoberta no és una "qüestió personal", com pretenen els relativitzadors conjunturals, ja que, a més de les pràctiques fraudulentes que afecten tots els ciutadans, la "posició" de qui definia Catalunya ha configurat durant llargs anys un estat d'ànim i ha fet inclinar moltes voluntats.
"Qui dia passa, any empeny". El monotema es pot allargar fins a les pròximes eleccions autonòmiques el 2016, i, qui sap, fins llavors hi ha 23 assumptes que es poden anar solucionant, a raó d'un per mes. Recorden el content que Mas va presentar la seva llista de 23 propostes per a Rajoy en roda de premsa? Rajoy l'ha passat als seus ministres ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario