Després de més de tres anys i mig d'instrucció, la jutge que investiga el cas dels ERO fraudulents, Mercedes Alaya, ha elevat aquest dimarts al Tribunal Suprem una voluminosa exposició raonada en què desgrana la causa i detalla els indicis penals que incriminen set persones que gaudeixen de fur pels càrrecs públics que ocupen entre ells els expresidents andalusos Manuel Chaves José Antonio Griñán-cinc exconsellers: Carmen Martínez Aguayo (consellera d'Economia entre 2009 i 2013); Manuel Recio (conseller d'ocupació de 2010 a 2012); Francisco Vallejo (conseller d'Innovació de 2004 a 2009); Antonio Ávila (conseller de Presidència entre 2010 i 2013) i José Antonio Viera (conseller d'Ocupació entre 200 i 2004). A aquests noms se sumarien, dos aforats més: Gaspar Zarrías, la mà dreta de Chaves, i Mar Moreno, la persona de confiança de Griñán. Zarrías va ser conseller de Presidència entre 1996 i 2009, fins a la seva marxa, al costat de Chaves, a Madrid. Moreno va ocupar el mateix càrrec a partir de 2010 i fins 2012.
Ens trobem davant d'un cas molt complex de corrupció amb 200 imputats i un frau de 1.200 milions d'euros comès al llarg de quinze anys de gestió política dissenyada per saquejar les arques públiques. Encara portàvem sospitant fa temps ara coneixem com el PSOE s'ha mantingut en el poder durant tants anys, creant una trama corrupta en connivència amb sindicats i empreses intermediàries amb l'objectiu de finançar xarxes clientelars i nepotistes per tenir garantit el vot.
A la vista de la multitud d'indicis recollits, que apunten que "la cúpula de la Junta andalusa era coneixedora del sistema il · legal amb el qual es concedien els ajuts" per part de la Conselleria d'Ocupació, era qüestió de temps que l'Alt Tribunal prengués cartes en l'assumpte. Aquesta encomiable jutge d'instrucció ha resistit durant tots aquests anys les més abjectes i poderoses pressions polítiques i ha aconseguit tirar endavant un sumari, que, amb 201 imputats, acumula 300.000 folis i analitza 126 expedients d'ajudes de prejubilació (amb 582 milions d'euros pagats ) i 275 subvencions a empreses (amb 127 milions) concedides entre el 2000 i el 2010, tot i que el passat 15 de juliol la jutge va acordar ampliar-lo a les subvencions del 2011 i del 2012.
La "exposició raonada" que ha enviat Alaya -de vacances des del cap de setmana- l'Alt Tribunal, juntament amb 20 dels 80 toms del sumari (inclou atestats i interlocutòries dictades al llarg de la instrucció), comprèn el procediment a seu conjunt i no només la part referida als aforats. La magistrada ha optat així per remetre tota la causa al Suprem, en contra del criteri de la Fiscalia anticorrupció, el que no impedirà que prossegueixi amb més citacions i sol · licitud d'informes. De fet, Alaya encara ha de prendre declaració als quatre auditors de la Intervenció General de l'Estat, una prova que podria ser determinant per a la imputació dels aforats.
La realitat és que si algú fins ara ha demostrat la seva independència a l'hora d'instruir el major cas de corrupció econòmica del nostre país, com és el cas dels ERO, aquesta persona és la jutge Alaya. Seran ara, però, els magistrats del Suprem els que dissiparan la qüestió de si l'aforament és una prerrogativa processal sense major crebant per al Dret o, per contra, un menyspreable blindatge del que serveix la casta política gràcies a la falta d'una autèntica separació de poders.
La cataracta de noms suposa que Alaya culpa de l'escàndol dels ERO a la cúpula de la Junta d'Andalusia i del partit en el poder, el PSOE. A falta de conèixer en detall els arguments de la jutge per instar al Suprem que investigui, del que s'ha filtrat fins ara es dedueix que per Alaya va ser el Govern d'Andalusia, al més alt nivell, el que va implantar el sistema de lliurament de subvencions sense control, el que constitueix, al seu parer, "una autèntica subversió de l'ordenament jurídic. a l'escrit afegeix que existia una" directriu "perquè el sistema es mantingués al llarg dels anys, independentment del canvi de noms en l'Executiu andalús. Tant a Zarrías com a Moreno, els noms sorpresa de la jutge, se'ls considera responsables de mantenir el sistema des dels seus càrrecs.
L'aturada informatiu del mes d'agost ha fet que el silenci de Susana Diaz sigui menys eloqüent, ella només ha estat pregonant d'una manera abstracta que pensa lluitar contra la corrupció quan els imputats durant anys han estat els seus companys en els diferents estaments que ha ocupat en l'administració andalusa i especialment al costat de Griñán, el seu valedor que la va nomenar per al càrrec de Secretària andalusa del PSOE i presidenta d'Andalusia sense haver concorregut a cap elecció.
Un altre silenci encara més clamorós és el de Pedro Sánchez que va ser elegit fa ja un mes amb secretari general del PSOE. Malgrat la seva promesa genèrica de lluitar contra els corruptes no ha pres una sola decisió en contra de personatges molt concrets i notoris. El seu flamant nombre tres Antonio Prada ha declarat que el que passa amb Griñán i Chaves és una injustícia. En què quedem? Tot i estem esperant que diguin alguna cosa sobre el nou frau dels cursos de formació.
Aquest silenci interessat o còmplice no podran mantenir-lo a partir de setembre, el mes en què, previsiblement, es prendran les principals decisions al voltant del cas i el secretari general haurà de decidir si es presenta com a candidat al govern. Amb aquests assumptes S'està jugant el seu futur i la desaparició del PSOE al qual Podem ja ho està menjant pels peus segons les últimes enquestes.
El Tribunal Suprem té en aquest assumpte una prova de foc definitiva, es podrà comprovar si en els casos de polítics imputats aforats no és més que una tapadora per protegir la seva impunitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario